General

ESFORÇ

0

Grejniec, Michael. De què fa gust la lluna?

 

http://www.slideshare.net/Planereta/de-qu-fa-gust-la-lluna-6597433

<iframe src=”http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/6597433″ width=”427″ height=”356″ frameborder=”0″ marginwidth=”0″ marginheight=”0″ scrolling=”no” style=”border:1px solid #CCC; border-width:1px 1px 0; margin-bottom:5px; max-width: 100%;” allowfullscreen> </iframe> <div style=”margin-bottom:5px”> <strong> <a href=”https://www.slideshare.net/Planereta/de-qu-fa-gust-la-lluna-6597433″ title=”De què fa gust la lluna” target=”_blank”>De què fa gust la lluna</a> </strong> from <strong><a href=”http://www.slideshare.net/Planereta” target=”_blank”>Rebeca Pont Castells</a></strong> </div>

ENSENYAR significa emocionar

0

ENTREVISTA a Francisco Mora, Catedràtic de Fisiologia i Biofísica a la Computense i a la universitat d’Iowa.

 

Ima Sanchís

Entusiasme, sisplau No filosofa quan diu que només es pot aprendre allò que s’estima, ho diu des de l’estudi del cervell. No importa gaire si a les aules hi ha ordinadors o no, guanyaríem més amb grans finestrals, més exercici físic i, per damunt de tot, amb bons mestres que sàpiguen com aprèn el cervell humà i que tinguin aquest entusiasme, sempre contagiós, sobre l’assignatura que expliquen. I també amb una societat que valori el coneixement per sobre dels diners, que els nens vulguin ser Cajal i no Messi, i amb polítics honestos. La millor manera d’estimular és donant exemple. A Neuroeducación (Alianza), Francisco Mora explica com dotar els nens de valors sòlids.

No segueixo l’edat ni vull fer-ho. Vaig néixer a Elx i visc a Madrid. Casat. Dos fills. Em vaig doctorar a Oxford. Sóc catedràtic de Fisiologia i Biofísica a la Complutense i a la Universitat d’Iowa. Avui a Espanya no hi ha valors socials que puguin servir de guia a nens i adolescents

Sembla difícil despertar l’entusiasme a les aules.

– No em cansaré d’insistir-hi: només es pot aprendre allò que s’estima.

La clau és l’emoció.

– Sí, la capacitat d’interactuar amb el món des de la curiositat. El problema és que no tenim mestres preparats. El mestre és l’ànima del que pot ser un poble i cal infondre-li el que és una realitat avui: que és un mag amb vareta màgica per transformar el cervell dels nens.

Massa responsabilitat.

– Un mestre transforma la física, la química, l’anatomia, la fisiologia del nen. Li transforma el cervell per bé i per mal. I si no ho sap, si no és responsable i no està format per fer-ho, no el pot emocionar.

L’emoció es transmet.

– Exacte, i res que no passi per l’emoció ens serveix en el nostre aprenentatge. Cal obrir als nens la porta de la curiositat. Cal començar la classe despertant-los. T’han de mirar amb els ulls molt oberts. Encara que t’hagis d’emportar una girafa a la classe, però es tracta que diguin: “Ohhh!”.

Un mestre així, el recordes.

– La curiositat és l’única clau que obre l’atenció, que és la porta del coneixement. No li pots dir a un nen: “Para atenció, home!”.

És el que ens ensenya la neurociència?

– Efectivament, i tantes coses que cal tenir en compte, com els ritmes circadiaris (els moments àlgids de l’atenció de cada nen per optimitzar l’educació), fins i tot com influeix l’arquitectura de l’escola.

Expliqui’m.

– Avui sabem que una aula amb grans finestrals, ben ventilada, amb una temperatura adequada i amb llum natural produeix més bons rendiments. I que classes estretes amb poca llum potencien l’agressió i la depressió.

Potser és demanar massa.

– Aquests cervells infantils estan creant més de 100.000 milions de contactes sinàptics per minut. En bones condicions seran més llestos i més sans.

I més feliços?

– El cervell no està dissenyat perquè siguem feliços, sinó per sobreviure, però el que sí que és responsabilitat nostra és haver instrumentalitzat i creat una vida d’estrès.

Massa hores d’escola, deures i extraescolars?

– Els estem ofegant. Els nens fins als 8 anys haurien d’estar jugant, perquè el joc és la disfressa de l’aprenentatge.

I també ho és als 20 i als 50.

– Sense cap mena de dubte. Quan som adults el que fem quan podem és fugir de la nostra consciència, que ens tenalla i ens esclavitza, i ho fem jugant o veient jugar. Però quan has de posar els fonaments del que serà el món adult, cal potenciar-ho.

Joc i aire lliure.

– L’exercici físic és el responsable de la creació de noves neurones, i és fonamental fer-ne de nen per ser un adult sa. Ens hem construït a cavall de la nostra esquena i els nostres músculs, però ara ens hem fet sedentaris, que és l’antagònic al que hi ha escrit en el nostre programa genòmic i el que crea les malalties en el nostre organisme.

Com els podem ajudar a aprendre?

– Ensenyar significa emocionar, evocar la seva atenció des de dins, i és possible instrumentar com començar una classe: cal ser provocador, cal injectar curiositat en relació amb l’edat, l’hora del dia, l’estat de l’organisme. La curiositat encén l’emoció i, així, s’obre la finestra de l’atenció, que ens permet aprendre i memoritzar.

No és intranscendent.

– A Magisteri no pot entrar-hi ni ha d’entrar-hi tothom, cal afinar qui té capacitat per ensenyar. Tot comença pel mestre.

Quan són adolescents estan distrets.

– El cervell d’un púber no només no ha madurat en les àrees que tenen a veure amb la creació de valors i normes, sinó que se li estan morint un munt de cèl·lules perquè s’està reajustant al que és l’adultesa. Hi ha coses que un mestre ha de saber, perquè si les sap podrà ser flexible i sabrà com treure partit d’aquests cervells.

Il·lumini’ns, doctor.

– L’adolescència és l’edat de l’altruisme si el saps encarrilar, de l’heroisme: tots els herois han estat adolescents. Captar això i encarrilar-ho és alimentar aquests cervells.

Un  exemple, sisplau…

– “Perdrem la vida perquè els nens de l’Àfrica tinguin aigua”… Hi ha qui és capaç de fer-los viure això; a un adult, ja no. L’adolescència és una edat molt mal·leable.

Ordenem les etapes del desenvolupament cerebral.

– Mentre s’és nen s’ha de jugar, conèixer el món de primera mà, veure la fulla a l’arbre, treballar tot el que entra pels òrgans dels sentits. Si els portes a una guarderia entre quatre parets, els ofegues, i passa el mateix amb els patis de ciment.

Doncs cada vegada se’ls ofega abans.

– A partir dels 9 anys comença el pensament abstracte, jugar amb idees entenent que som éssers fonamentalment emocionals: no hi ha res del que jo pensi, raoni o decideixi que no tingui una base emocional. No hi ha raó sense emoció.

“El diseño del funcionamiento del cerebro lo deja bastante claro. Toda interacción con el mundo, toda lucha por la consecución de algo conlleva placer o dolor y eso nos aleja de la felicidad. Y eso se debe a que todo cuanto vemos, tocamos, oímos u olemos o gustamos es filtrado, antes de alcanzar la conciencia y la construcción del pensamiento, por nuestro cerebro emocional, en donde a esa información sensorial se le da la impronta de bueno o malo, de placentero o doloroso. Y ese marchamo es el centro y el origen de la infelicidad y el sufrimiento.”

“El libro parte de la nueva cultura basada en el cerebro, la neurocultura, que plantea una reevaluación de cómo nos concebimos a nosotros mismos. La neuroeducación, por su parte, permitiría conocer qué elementos y estímulos del medio ambiente son los más relevantes para una mejor educación y enseñanza en la infancia y adolescencia.”

IDENTIFIQUEM LES EMOCIONS?

0

LLIBRES RECOMANATS  per a infants i pares

 

 

“Una col·lecció que conté històries senzilles amb les quals s’identificarà fàcilment de forma que li sigui més fàcil desxifrar les seves emocions”

” Un joc emotiu, un recorregut pels sentiments, un àlbum amb expressives il·lustracions i un enginyós final que reflectirà la teva sorpresa.”

“En Robert ha passat un mal dia i acaba fent una rebequeria que en el conte s’expressa a través d’un pelut monstre taronja”

“La fada Menta és una fada minúscula. Més petita que un gra d’arròs, tan verda com un pèsol i amb ales de libèl·lula.”

“De vegades està content. De vegades està trist. De vegades és amable. De vegades és maleducat… Però l’elefantet sap que la mare sempre l’estimarà.”

En aquest conte, “els sentiments prenen forma amb les cançons de Marc Parrot i les il·lustracions d’Eva Armisén reunides per descriure situacions que els nens i els pares identificaran ràpidament, i donaran peu a converses sobre les pròpies experiències.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=vsFERoAz448

D.E.N.I.P.

0

Dia Escolar de la No violència I la Pau.

Ja que aquesta setmana celebrem el DENIP des de la biblioteca volem compartir informacions i músiques i hisatòries divereses que ofereixen les diferents mediateques de l’Escola Pia Catalunya. ( Granollers, Nostra Senyora, Olot…)
Hi ha una cançó en homenatge a Pete Segeer (una llegenda de la música folk nord-americana, que va destacar pel seu activisme en favor dels drets civils i contra la guerra),  i un recull sobre els Premis Nobels de la Pau.

 

 

Pete Segeer ha mort als noranta-quatre anys, una llegenda de la música folk nord-americana, que va destacar pel seu activisme en favor dels drets civils i contra la guerra, amb un gran protagonisme en les protestes multitudinàries contra la guerra del Vietnam.

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d’exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l’any immediatament anterior».

Guanyadors

Any Guardonats País Motivació
1901 Frédéric Passy Frédéric Passy França França Per ser un dels principals fundadors de la Unió Interparlamentària i també el primordial organitzador del primer Congrés Universal per la Pau[11][17]
Jean Henri Dunant Jean Henri Dunant Suïssa Suïssa Per ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja[11][17]
1902 Élie Ducommun Élie Ducommun Suïssa Suïssa Secretari honorari, Oficina Internacional per la Pau[18]
Charles Albert Gobat Charles Albert Gobat Suïssa Suïssa Secretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau[18]
1903 William Randal Cremer William Randal Cremer Regne Unit Regne Unit Membre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d’Arbitratge[19]
1904 Institut De Dret Internacional Institut De Dret Internacional Bèlgica Bèlgica Pels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional[11][20]
1905 Bertha Von Suttner Bertha Von Suttner Imperi austrohongarès Àustria-hongria President honorari de l’Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms[21]
1906 Theodore Roosevelt Theodore Roosevelt Estats Units Estats Units Per la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l’arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d’Arbitratge de La Haia el seu primer cas[11][22]
1907 Ernesto Teodoro Moneta Ernesto Teodoro Moneta Itàlia Itàlia El president de la Lliga Llombarda per la Pau,[23] era el treballador per la pau més prominent a Itàlia[24]
Louis Renault Louis Renault França França El professor de la Llei Internacional,[23] era el delegat permanent de França en el Tribunal de La Haia[24]
1908 Klas Pontus Arnoldson Klas Pontus Arnoldson Suècia Suècia Fundador de la Societat Sueca per la Pau i l’Arbitratge[25]
Fredrik Bajer Fredrik Bajer Dinamarca Dinamarca Pel seu treball en la Unió Interparlamentària a l’ésser el primer president de l’Oficina Internacional per la Pau[11][25]
1909 Auguste Beernaert Auguste Beernaert Bèlgica Bèlgica Ex-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d’Arbitratge[26]
Paul d'Estournelles Paul d’Estournelles França França Membre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d’arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional[26]
1910 Oficina Internacional per la Pau Oficina Internacional per la Pau Suïssa Suïssa Fundada el 1891[27]
1911 Tobias Michael Carel Asser Tobias Michael Carel Asser Països Baixos Països Baixos Iniciador de la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat[28]
Alfred Hermann Fried Alfred Hermann Fried Àustria Àustria Periodista; fundador de Die Friedenswarte[28]
1912 Elihu Root Elihu Root Estats Units Estats Units Ex-secretari d’Estat; creador de diversos tractats d’arbitratge[29]
1913 Henri La Fontaine Henri La Fontaine Bèlgica Bèlgica Membre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau[30]
1914 No es va lliurar
1915
1916
1917 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [31]
1918 No es va lliurar
1919 Woodrow Wilson Woodrow Wilson Estats Units Estats Units President dels Estats Units d’Amèrica; fundador de la Societat de Nacions[32]
1920 Léon Victor Auguste Bourgeois Léon Victor Auguste Bourgeois França França Ex-secretari d’Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions[33]
1921 Hjalmar Branting Hjalmar Branting Suècia Suècia Primer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions[34]
Christian Lous Lange Christian Lous Lange Noruega Noruega Secretari general de la Unió Interparlamentària[34]
1922 Fridtjof Nansen Fridtjof Nansen Noruega Noruega Científic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen[35]
1923 No es va lliurar
1924
1925 Austen Chamberlain Austen Chamberlain Regne Unit Regne Unit Secretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno[36]
Charles Gates Dawes Charles Gates Dawes Estats Units Estats Units Vicepresident dels Estats Units d’Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes)[36]
1926 Aristide Briand Aristide Briand França França Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg[33]
Gustav Stresemann Gustav Stresemann Alemanya Alemanya Ex-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn[33]
1927 Ferdinand Buisson Ferdinand Buisson França França Exprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans[37]
Ludwig Quidde Ludwig Quidde Alemanya Alemanya Professor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau[37]
1928 No es va lliurar
1929 Frank Billings Kellogg Frank Billings Kellogg Estats Units Estats Units Ex-secretari d’Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg’[38]
1930 Lars Olof Nathan Söderblom Lars Olof Nathan Söderblom Suècia Suècia Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic[39]
1931 Jane Addams Jane Addams Estats Units Estats Units Sociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[40]
Nicholas Murray Butler Nicholas Murray Butler Estats Units Estats Units President, Universitat de Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg[40]
1932 No es va lliurar
1933 Norman Angell (ralph Lane) Sir Ralph Norman Angell Regne Unit Regne Unit Escriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau[41]
1934 Arthur Henderson Arthur Henderson Regne Unit Regne Unit Ex-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932[42]
1935 Carl Von Ossietzky Carl Von Ossietzky Alemanya Alemanya Periodista (die Weltbühne); pacifista[43]
1936 Carlos Saavedra Lames Carlos Saavedra Lames Argentina Argentina Secretari d’Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia[44]
1937 Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) Regne Unit Regne Unit Escriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau[45]
1938 Oficina Internacional Nansen pels Refugiats Oficina Internacional Nansen pels Refugiats Suïssa Suïssa Una organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921[46]
1939 No es va lliurar
1940
1941
1942
1943
1944 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [47]
1945 Cordell Hull Cordell Hull Estats Units Estats Units Ex-secretari d’Estat; destacat participant en l’origen de l’Organització de les Nacions Unides[48]
1946 Emily Greene Balch Emily Greene Balch Estats Units Estats Units Exprofessora d’Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[49]
John Raleigh Mott John Raleigh Mott Estats Units Estats Units President, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves[49]
1947 Friends Service Council Regne Unit Regne Unit [50]
American Friends Service Committee American Friends Service Committee Estats Units Estats Units
1948 No es va lliurar
1949 John Boyd Orr John Boyd Orr Regne Unit Regne Unit Metge; polític alimentari; organitzador notable i director, Organització per l’Agricultura i l’Alimentació; president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d’Organitzacions de Pau[51]
1950 Ralph Bunche Ralph Bunche Estats Units Estats Units Professor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948[52]
1951 Léon Jouhaux Léon Jouhaux França França President del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l’Oit, delegat de les Nacions Unides[53]
1952 Albert Schweitzer Albert Schweitzer França França Cirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)[54]
1953 George Catlett Marshall George Catlett Marshall Estats Units Estats Units President general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d’Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall[55]
1954 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Suïssa Suïssa Una organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951[56]
1955 No es va lliurar
1956
1957 Lester Bowles Pearson Lester Bowles Pearson Canadà Canadà Ex-secretari d’Estat d’Assumptes Exteriors del Canadà; expresident del 7mo període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides;[57] pel seu paper en els esforços per concloure el Conflicte de suez i resoldre la qüestió d’Orient Mitjà per mitjà de les Nacions Unides[11]
1958 Georges Piri Georges Piri Bèlgica Bèlgica Pare dels Dominics; líder de l’organització de beneficència per als refugiats “L’Europe du Coeur au Service du Monde”[58]
1959 Philip J. Noel-baker Regne Unit Regne Unit Membre del Parlament; treballador vehement de tota la vida per a la pau i cooperació internacional[59]
1960 Albert Lutuli Albert Lutuli South Africa Sudàfrica President del Congrés Nacional Africà,[60] va estar a l’avantguarda en la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica[11]
1961 Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld Suècia Suècia Secretari general d’U.N.,[61] guardonat per enfortir l’organització[11]
1962 Linus Carl Pauling Linus Carl Pauling Estats Units Estats Units Per la seva campanya contra la prova d’armes nuclears[62]
1963 Comitè Internacional de la Creu Roja Comitè Internacional de la Creu Roja Suïssa Suïssa [63]
Lliga De Societats De La Creu Roja Lliga De Societats De La Creu Roja Suïssa Suïssa
1964 Martin Luther King Martin Luther King Estats Units Estats Units Líder de la Conferència Sud de Lideratge Cristià[64]
1965 Fons de Nacions Unides per a la infància Fons de Nacions Unides per a la infància Nacions Unides Organització de les Nacions Unides [65]
1966 No es va lliurar
1967
1968 René Cassin René Cassin França França President del Tribunal Europeu de Drets Humans[66]
1969 Organització Internacional Del Treball Organització Internacional Del Treball Nacions Unides Organització de les Nacions Unides [67]
1970 Norman E. Borlaug Norman E. Borlaug Estats Units Estats Units Centre Internacional de Millorament de Blat i Moro;[68] per les seves contribucions a la “revolució verda” que va estar impactant a la producció d’aliments, particularment en Àsia i en Llatinoamèrica[11]
1971 Willy Brandt Willy Brandt RFA RFA Canceller de la República Federal d’Alemanya; per seu Ostpolitik d’Alemanya Occidental[69]
1972 No es va lliurar
1973 Henry A. Kissinger Henry A. Kissinger Estats Units Estats Units «Per l’Acord de París de 1973 destinat a aconseguir una cessació al foc en la guerra del Vietnam i la retirada de les forces nord-americanes».[70][11]
Lê Ð?c Th? Lê Ð?c Th?
(el va rebutjar)
Vietnam Vietnam
1974 Seán MacBride Seán Macbride Irlanda Irlanda President de l’Oficina Internacional per la Pau; president de la Comissió de Namíbia.[71] Pel seu fort interès en els drets humans: dirigint la Convenció Europea de Drets Humans a través del Consell d’Europa, ajudant a trobar i després encapçalar Amnistia Internacional així com servint com a secretari general de la Comissió Internacional de Juristes[11]
Eisaku Sato Eisaku Sato Japó Japó Primer Ministre del Japó,[71] pel seu rebuig de l’opció nuclear per al Japó i els seus esforços per aconseguir una major reconciliació a nivell regional[11]
1975 Andrei Sàkharov Andrei Sàkharov Unió Soviètica Unió Soviètica Per la seva lluita a favor dels drets humans, negació d’armes i cooperació entre totes les nacions[72][73]
1976 Betty Williams Betty Williams Regne Unit Regne Unit Fundadora del Moviment de Pau d’Irlanda del Nord (després rebatejat a Comunitat de Gent de Pau)[74]
Mairead Corrigan Mairead Corrigan Regne Unit Regne Unit
1977 Amnistia Internacional Amnistia Internacional Regne Unit Regne Unit Per protegir els drets humans dels presos de consciència[75][11]
1978 Mohamed Anwar Al-sadat Mohamed Anwar Al-sadat Egipte Egipte Pels Acords de Camp David, els quals van donar lloc a una pau negociada entre Egipte i Israel[76]
Menachem Begin Menachem Begin Israel Israel
1979 Mare Teresa Mare Teresa Índia Índia Líder de les Missioneres de la Caritat».[77]
1980 Adolfo Pérez Esquivel Adolfo Pérez Esquivel Argentina Argentina Líder dels drets humans;[78] va fundar organitzacions de drets humans no-violentes per lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).[11]
1981 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) Nacions Unides Nacions Unides Una organització internacional de beneficència fundada per l’U.N. el 1951[79]
1982 Alva Myrdal Alva Myrdal Suècia Suècia Pel seu magnífic treball en les negociacions de desarmament de les Nacions Unides, on ambdós han assumit rols crucials i reconeixement guanyat internacional[80][81]
Alfonso García Robles Alfonso García Roures Mèxic Mèxic
1983 Lech Wa??sa Lech Wa??sa Polònia Polònia Fundador de la Solidaritat; activista pels drets humans[82]
1984 Desmond Mpilo Tutu Desmond Mpilo Tutu South Africa Sudàfrica Bisbe de Johannesburg; exsecretari general, Consell Sud-Africà d’Esglésies[83]
1985 Logotip de la IPPNW Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra NUCLEAR Estats Units Estats Units Per la seva informació fidedigna i per crear consciència de les conseqüències catastròfiques de la guerra atòmica. El comitè considera que aquesta, al seu torn, contribueix a un augment de la pressió per part de l’oposició pública a la proliferació d’armes atòmiques portant a una redefinició de prioritats, prestant així una major atenció a la salut i a d’altres aspectes humanitaris[84]
1986 Elie Wiesel Elie Wiesel Estats Units Estats Units President de la “Comissió Presidencial sobre l’Holocaust”[85]
1987 Óscar Àries Sánchez Óscar Àries Sánchez Costa Rica Costa Rica Pel seu treball per la pau a Amèrica Central, esforços que van conduir a l’acord firmat a Guatemala el 7 d’agost d’aquest any[86]
1988 Forces de Pau de les Nacions Unides Forces de Pau de les Nacions Unides Nacions Unides Nacions Unides Pels seus esforços que han derivat en importants contribucions cap a la realització d’un dels principis fonamentals de les Nacions Unides[87][88]
1989 14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso) 14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso) Tibet Tibet Per a la seva lluita a favor de l’alliberament del Tibet i conseqüentment haver-se oposat a l’ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble[89][90]
1990 Mikhaïl Gorbatxov Mikhaïl Gorbatxov Unió Soviètica Unió Soviètica Cap d’Estat de la Unió Soviètica, pel seu lideratge en el procés de pau que avui en dia caracteritza a parts importants de la comunitat internacional[91]
1991 Aung San Suu Kyi Aung San Suu Kyi Birmània Birmània Per la seva lluita no-violenta per la democràcia i els drets humans[92]
1992 Rigoberta Menchú Tum Rigoberta Menchú Tum Guatemala Guatemala Pel seu treball a favor de la justícia social i de la reconciliació etno-cultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes[93]
1993 Nelson Mandela Nelson Mandela South Africa Sudàfrica Pel seu treball per al final pacífic del règim d’apartheid, i per establir les bases per a una nova Sud-àfrica democràtica[94]
Frederik Willem de Klerk Frederik Willem De Klerk South Africa Sudàfrica
1994 Yasir Arafat Yasir Arafat Palestina Palestina Per honrar un acte polític que va requerir gran valentia d’ambdós costats, i que ha obert oportunitats per a un nou desenvolupament cap a la fraternitat a l’Orient Mitjà[95]
Isaac Rabin Isaac Rabin Israel Israel
Shimon Peres Shimon Peres Israel Israel
1995 Joseph Rotblat Joseph Rotblat Regne Unit Regne Unit Pels seus esforços per disminuir el paper exercit per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar les esmentades armes[96]
Conferència Pugwash Canadà Canadà
1996 Carlos Felipe Ximenes Belo Carlos Felipe Ximenes Belo Timor Oriental Timor Oriental Pel seu treball cap a una solució justa i pacífica per al conflicte a Timor Oriental[97]
José Ramos-Horta José Ramos-Horta Timor Oriental Timor Oriental
1997 Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones Estats Units Estats Units Per les seves contribucions per a la prohibició i neteja de les mines antipersones[98]
Jody Williams Jody Williams Estats Units Estats Units
1998 John Hume John Hume Regne Unit Regne Unit Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord[99]
David Trimble David Trimble Regne Unit Regne Unit
1999 Metges Sense Fronteres Metges Sense Fronteres Suïssa Suïssa En reconeixement de la tasca humanitària pionera de l’organització a diversos continents[100]
2000 Kim Dae Jung Kim Dae Jung Corea del Sud Corea del Sud Pel seu treball a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a Àsia Oriental en general, i particularment per la pau i reconciliació amb Corea del Nord[101]
2001 Forces de Pau de les Nacions Unides Organització de les Nacions Unides Pel seu treball per a un món més ben organitzat i més pacífic[102]
Kofi Annan Kofi Annan Ghana Ghana
2002 Jimmy Carter Jimmy Carter Estats Units Estats Units Per les seves dècades d’esforç incansable per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, i promoure la democràcia i els drets humans, així com per promoure el desenvolupament econòmic i social[103]
2003 Shirin Ebadi Shirin Ebadi Iran Iran Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. S’ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els nens[104]
2004 Wangari Canvia Maathai Wangari Canvia Maathai Kenya Kenya Per la seva contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau[105]
2005 Organisme Internacional d'Energia Atòmica Organisme Internacional d’Energia Atòmica Pels seus esforços per prevenir l’ús de l’energia nuclear amb finalitats militars i assegurar que l’energia nuclear amb propòsits pacífics sigui usada de la manera més segura possible[106]
Mohamed Elbaradei Mohamed Elbaradei Egipte Egipte
2006 Muhammad Yunus Muhammad Yunus Bangladesh Bangladesh Per promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit[107]
Banc Grameen Banc Grameen Bangladesh Bangladesh
2007 Al Gore Al Gore Estats Units Estats Units Pels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic provocat per l’home, i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi[108]
Organització Meteorològica Internacional Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic Suïssa Suïssa
2008 Martti Ahtisaari Martti Ahtisaari Finlàndia Finlàndia Pels seus importants esforços, a diversos continents i durant més de tres dècades, per resoldre els conflictes internacionals[109]
2009 Barack Obama Barack Obama Estats Units Estats Units Només molt rares vegades una persona té el mateix abast que Obama ha tingut en capturar l’atenció del món i brindar-li al seu poble l’esperança d’un futur millor[110]
2010 Liu Xiaobo Xina Xina Per la seva lluita no-violenta i duradora per defensar els drets humans fonamentals a la Xina[111]
2011 Ellen Johnson-sirleaf Ellen Johnson-sirleaf Libèria Libèria Per la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i els drets de les dones a la plena participació en l’obra de construcció de la pau[112]
Leymah Gbowee Leymah Gbowee Libèria Libèria
Tawakkul Karman Tawakkul Karman Iemen Iemen
2012 Unió Europea Unió Europea Europa Europa Per la seva contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.[113]
2013 rganització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització per la Prohibició de les Armes Químiques
<

RACÓ DE POESIA

0
Fotografia Pilar Jarque
Una palabra
Has pedido una palabra
una sola palabra…
Yo te daría un verso
un poema, un cielo…
Te daría el suspiro
del mismo Apolo
si su vaho alcanzara…
para consolar
tu alma.
Pero…¿ para qué
quieres palabras, Poeta?
Si tú ya las tienes todas…
¿Para qué?
Si tienes la mejor de ellas
esculpida en tu alma…
Y te acercas y la dejas
por aquí, por allá…
La levantas al viento
la compartes y
y así yo la siento…
Has pedido una palabra
Una sola palabra …
Te retorno el amor fraterno
de tu amistad en ella…Amigo…
Esa es mi palabra…

Sandra Gutiérrez Alvez

0

                                                               

 

La falta de comunicación entre padres e hijos

0
 

LA VANGUARDIA ESTILOS DE VIDA. 12/01/2014

La falta de comunicación entre padres e hijos

Muchos padres viven con ansiedad el silencio de los hijos; se preocupan si creen que les ocultan algo. Pero padres y madres tampoco lo cuentan todo, tienen sus áreas de privacidad. Y las razones de los silencios de ambos no son muy diferentes

 

MAYTE RIUS
María considera que tiene una comunicación fluida y una relación de confianza con sus hijos, pero nunca les ha hablado de la relación estable que mantiene desde hace siete años y que inició después de separarse. “Es mi vida íntima, que en nada les afecta”, asegura. Juan despide cada día a sus hijos a la puerta del colegio como si se marchara a trabajar aunque hace más de un año que está en paro. “No quiero que se preocupen por un problema que ellos no pueden resolver”, comenta. Ana alerta a su hija sobre todos los peligros que pueden acecharla cada vez que sale por la noche, pero no le ha explicado el embarazo no deseado que interrumpió en su juventud ni el accidente de coche que tuvo cuando volvía de una fiesta con sus amigos en estado de embriaguez. “No me gustaría perder autoridad moral o que cuando les regañe me digan que yo también lo hacía”, justifica.

Como María, Juan y Ana hay muchos padres y madres que no hablan con sus hijos de sus relaciones sexuales, de sus problemas económicos y laborales o de sus errores de juventud. Y otros muchos que no les relatan sus miedos, sus preocupaciones, las tensiones familiares, sus problemas legales o los secretos de familia. Pero no existen muchos datos al respecto. Hay múltiples investigaciones sobre la comunicación familiar, pero suelen focalizarse en la capacidad de diálogo de las familias, en si padres e hijos hablan a menudo y de qué, o sobre qué cuentan o no cuentan los hijos. Porque, aunque cada chaval y cada entorno familiar es diferente, lo habitual es abordar la comunicación familiar desde la preocupación que suscita en padres y madres la aparición de la intimidad, los silencios o las ocultaciones a medida que los niños crecen y entran en la adolescencia. “El miedo excesivo de los padres, la desconfianza, ahuyentan la comunicación; el adolescente detecta la ansiedad de los padres por saber sus cosas y si lo vive como una intrusión se cierra, provocando más incomunicación”, explica Jorge Tió, psicólogo clínico y coordinador del equipo de atención al menor de la Fundació Sant Pere Claver.

Sin embargo, la reserva que muestran la mayoría de hijos tiene que ver con la aparición de la intimidad al acercarse o llegar a la adolescencia y difiere poco de las reservas que mantienen los padres sobre lo que consideran su privacidad o sus secretos personales. Lo constató Javier Urra, doctor en Psicología y también en Ciencias de la Salud, cuando hace cinco años decidió dar un giro a su libro ¿Qué ocultan nuestros hijos? (La Esfera de los Libros) y preguntar también a los padres qué no cuentan ellos. Su investigación puso de manifiesto que un porcentaje importante de hijos dice que no oculta nada a sus padres y que son muchos los padres y más las madres que aseguran contar todo a sus hijos. Pero también detectó que unos y otros se reservan algunos temas y por muy parecidas motivaciones. Los hijos callan sobre todo con quién van, qué hacen cuando salen o las malas notas por pudor, por miedo a su reacción o para no preocuparles, entre otras razones, y los padres eluden conversar sobre sus problemas económicos, laborales o familiares, sobre su vida sexual o sobre sus gamberradas de jóvenes para no preocuparles, porque consideran que no son temas adecuados para ellos o por vergüenza.

Sinceros, no transparentes. “Es normal, preventivo y sano que niños, adolescentes, jóvenes y adultos oculten algunos temas, defiendan su intimidad, no se sientan asediados, invadidos; hay que ser sinceros y no mantener secretismos y zonas fantasmas, pero tampoco hace falta ser transparente, hay cosas que se pueden callar para poder convivir”, justifica Urra.

Y enfatiza que las generaciones anteriores ocultaban mucho más porque la distancia entre padres e hijos era abismal e imperaba el respeto y el miedo al progenitor. “Nuestros antepasados se llevaron más secretos a la tumba; antes el padre hablaba poco, el trato era de usted y se tapaban las vergüenzas; los trapos sucios se lavaban en casa, no se preguntaba por no molestar, existían las queridas pero nadie se daba por enterado”, comenta. Por el contrario, considera que ahora la privacidad personal se está perdiendo “porque todo el mundo se desnuda emocionalmente y cuenta enseguida lo que le pasa con los hijos o con la pareja a pesar de que hay cosas que es mejor manejarlas a solas, y no porque sean importantes, sino porque son íntimas, tuyas”.

Respecto a los temas que padres e hijos no se cuentan, Urra detecta que se están produciendo cambios. “Creo que en los últimos años los hijos silencian mucho todo lo relacionado con el uso que hacen de las nuevas tecnologías: con quién se comunican, qué páginas ven, qué consumos hacen…; y los padres ahora callan sobre todo los problemas económicos acuciantes, sus relaciones fuera de la pareja y los consumos y adicciones, como la ludopatía”, señala.

El sociólogo Javier Elzo opina que en las actuales circunstancias los padres también dejan en zona de sombra muchos temas politicoeconómicos. “En mi generación, las cosas que no contaban los padres eran las historias familiares escabrosas, como las aventuras de juventud de una tía o el maltrato de algún familiar; ahora muchos padres han de ocultar otro tipo de trapos sucios, como los pelotazos que les han llevado de ser hijos de campesinos en un pueblo a vivir en un gran chalé en las inmediaciones de una gran ciudad; y en el País Vasco hace años que se ocultan temas políticos y esa sombra se irá ampliando a medida que se produzcan excarcelaciones”, explica. Y añade que hay dos grandes temas sobre los que muchos padres tampoco suelen hablar demasiado con los hijos, como no lo hicieron en su día anteriores generaciones: su propia sexualidad y los conflictos entre madres e hijas.

Urra coincide en que hay muchas familias donde de temas de política, religión y orientación sexual no se habla porque se sabe que existen diferentes posicionamientos y evidenciarlos supondría un conflicto emocional que afectaría a las relaciones. “En general, lo que parece bochornoso o se sale de la regla se tiende a callar; conozco padres que están en la cárcel y no lo cuentan, o madres que ocultan esa realidad a los hijos y les explican que el padre se ha ido a trabajar al extranjero para que no lo vean como un ladrón”, comenta. Y explica que aunque padres y madres no soportan que los hijos oculten cosas porque lo perciben como un riesgo, se preocupan y quieren supervisar sus vidas, sí se sienten en el derecho de callar ellos las cuestiones que puedan preocupar a sus vástagos o hacerles sufrir, o aquellas que consideran que no tienen edad de entender adecuadamente.

Sin embargo, el psicólogo Jorge Tió advierte que los adolescentes son muy sensibles a las actitudes para con ellos y que una forma de reconocer sus aspectos adultos e ir construyendo una nueva relación adulta con ellos es haciéndoles más partícipes de los asuntos de la familia. Y explica a los padres que a veces esos silencios de su hijo que tanto les preocupan sólo significan que no tiene nada qué decir, que todo está todavía demasiado desordenado y mezclado en su cabeza. Otras veces, callan por vergüenza, “por el temor a ser ridiculizados en las incipientes capacidades de adulto o descubiertos todavía como un niño, o por la culpa y el miedo a decepcionar o a ser agredidos por ello”, arguye Tió.

De la nimiedad al secreto inconfesable. A juzgar por las experiencias que recogió Urra en su investigación, entre las privacidades que se reservan los hijos hay de todo. Desde el joven que confiesa ocultar a sus padres que escupe por la ventana hasta el que esconde que violó a una chica, pasando por el que no se atreve a explicar que no está de acuerdo con el régimen de visitas de sus padres separados, los que no cuentan a sus padres que sus amigos se ríen de ellos, lo que se descargan de internet, su orientación sexual, que han recurrido a la prostitución o que consumen alcohol. En el aspecto cuantitativo, los temas que más callan las más de 2.000 chicas de entre 8 y 20 años consultadas por Urra son las relaciones con chicos, dónde van o lo que hacen cuando salen, si tienen novio, las peleas con los amigos y los suspensos. En el caso de los chicos (1.946 entrevistados), los temas más silenciados son las malas notas y las relaciones con chicas, aunque a partir de los 15 años también callan mucho dónde van, qué hacen, si beben o sus preocupaciones.

Por lo que respecta a los padres, aunque los temas silenciados con más frecuencia son los relacionados con la economía familiar y los problemas familiares y de pareja, Urra apunta que durante la elaboración del estudio le sorprendió el elevado número de padres que calla todo lo relacionado con gamberradas y travesuras hechas de pequeño o de adolescente para no dar ideas y para no perder la autoridad. “Si los padres compartieran con sus hijos los detalles de su infancia y adolescencia, las situaciones embarazosas que vivieron y los amores no confesados, las decepciones, las frustraciones… serían más aceptados, comprendidos y queridos, porque sólo desde la confianza compartida con sentido del humor y el diálogo puedes comunicarte con los adolescentes”, asegura.

Otro capítulo amplio de zonas privadas de los padres tiene que ver con sus miedos, dudas y preocupaciones sobre la muerte, la enfermedad, el dolor, las amistades… Unas veces es por no preocuparles, pero a menudo ocurre que para los padres no es fácil sincerarse ni hablar de sentimientos con los hijos. Según el informe Comunicación y conflictos entre hijos y padres, editado por la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), apenas la mitad de los padres dice que le resulta fácil hablar de los problemas a sus hijos y una cuarta parte reconoce que a veces no se atreve a perdirles lo que quiere. “Aunque la intimidad es irrenunciable, quizá los padres, además de desvivirse por sus hijos, deberían comentar sus sentimientos y aconteceres, abrirse más a sus hijos desde la sinceridad, explicarles algunos sinsabores, miedos, dudas… y dar un primer paso que facilite posteriormente el de los hijos” hacia una relación de confianza, reflexiona Urra. Y para aquellos que temen desmontar su imagen de referente o perder autoridad recuerda que “todos los padres defraudan a los hijos en algo, y viceversa; es así, debe de ser así; de esta forma las nuevas generaciones han de andar su propio camino”.

En todo caso, tanto la investigación de Urra como la de la FAD ponen de manifiesto que, tengan o no zonas privadas, son mayoría las familias que consideran que disfrutan de una buena comunicación entre padres e hijos. En general, de las encuestas se deduce que son más fluidas las conversaciones con las madres que con los padres. Dos de cada tres jóvenes encuestados por la FAD declaraban estar muy satisfechos de cómo hablan con su madre, pero sólo cuatro de cada diez cuando se trata del padre. No obstante, cuando se trata de hablar de los problemas, es ligeramente superior el porcentaje de chavales que consideran más fácil hacerlo con el padre (41% frente a 38%). Y en la investigación de Urra había un 15% de padres y un 10% de hijos que aseguraban no callar nada entre ellos.

LAS RAZONES DE LOS SILENCIOS DE LOS HIJOS

“No me entienden”

Muchos adolescentes están convencidos de que sus padres son incapaces de ponerse en su piel y no entenderían lo que pasa por su cabeza o lo que sienten. En realidad, dicen algunos psicólogos, lo que ocurre es que el adolescente a veces no se entiende ni él mismo y precisa sentirse incomprendido para compararse y valorarse.

“Se enfadan”

Con frecuencia los hijos no cuentan cosas porque piensan que serán sancionados por ello o que les impondrán prohibiciones y les recortarán libertades. Muchos ven en el silencio una salida para no tener que escuchar broncas ni sermones o ser sometidos a un interrogatorio.

“Por vergüenza”

Algunos chavales prefieren no compartir conductas o sentimientos con sus padres por temor a ser ridiculizados, por pudor y falta de confianza, o porque no quieren ser juzgados por ellos.

“No me toman en serio”

Otra de las razones aducidas por los adolescentes para no hablar de su vida privada es que sus padres restan importancia a sus emociones, le responden con que no piense en tonterías o que todavía es muy pequeño.

“Para que no se ­entrometan”

Algunos hijos levantan barreras de privacidad porque quieren hacer cosas por ellos mismos o para evitar que sus padres se apresuren a ofrecer una solución a sus problemas, hagan críticas precipitadas a sus decisiones, o intervengan en los conflictos o relaciones con sus amigos.

“Son unos indiscretos”

La falta de discreción de los padres es otra de las razones que aducen los jóvenes para no confiarles cuestiones que consideran íntimas o privadas. Hay padres que no dan relevancia a la intimidad de sus hijos y comentan las confidencias que les han hecho con otros miembros de la familia, con compañeros del trabajo, con amigos…

“Para no preocuparles”

A veces los silencios de los hijos son un intento de proteger a los padres de un disgusto, bien porque se sienten culpables de haber hecho algo que no debían, bien porque los ven frágiles o estresados. Esta es la razón aducida a menudo para no hablar sobre las nuevas parejas de los padres separados. A veces también ocultan sus propias tristezas o las discusiones con los amigos “para no causarles pena”.

“Para no decepcionarles”

Hay jóvenes que no cuentan a sus padres todos aquellos aspectos de su vida que puedan enturbiar el concepto que tienen de ellos, la imagen de hijo idílico, responsable o decidido.

“No tengo confianza”

Hay chicos que consideran que la comunicación con sus padres está restringida a los grandes problemas y los grandes discursos y no tienen confianza para hablar de lo que consideran intrascendente.

LAS RAZONES POR LAS QUE CALLAN LOS PADRES

“Para no preocuparles”

El sentido de protección lleva a muchos padres a silenciar todos aquellos problemas, deudas, enfermedades o asuntos que consideran que pueden causar sufrimiento a los hijos.

“Es mi intimidad”

Muchos padres no hablan a sus hijos de la parte de su vida que no comparten con ellos o que no les atañe directamente. Pueden ser cuestiones laborales, sentimentales, enfermedades…

“No son temas adecuados a su edad”

Hay temas que padres y madres no comentan con sus hijos convencidos de que no los comprenderán o porque consideran que no son adecuados para su educación o para las convicciones ideológicas y culturales que tratan de transmitirles. En unos casos pueden ser problemas legales, de pareja, de trabajo, conflictos familiares…

“Para no transmitirles inseguridad”

Hay padres que silencian sus miedos, preocupaciones o debilidades para no transmitir inseguridad y que no tienen el control absoluto de sus vidas.

“Por su indiscreción”

A veces los padres callan algunas cuestiones porque temen que los hijos hablen de ello fuera de casa y quieren proteger su imagen o la de la familia.

“Por temor a no ser un buen ejemplo”

Con frecuencia padres y madres callan cosas que consideran vergonzantes, sus fracasos o sus gamberradas de juventud por temor a no ser un buen ejemplo para sus hijos o para evitar que estos las utilicen para justificar sus propias malas conductas.

“Para no crear mal ­ambiente”

Muchos silencios relacionados con los problemas de pareja o con conflictos familiares buscan eludir tensiones añadidas con los hijos.

“Para no lastrar sus relaciones”

Hay padres y madres que se callan problemas familiares o conflictos con amigos para no influir en los posicionamientos de los hijos.

0

Des de la Mediateca de l’escola us fem arribar un recull de lectures seleccionades pel grup d’animació lectora de l’Escola Pia Catalunya “ El Goig de llegir”

elgoigdellegir.escolapia.cat/

INFANTIL

(CAT).GRANOTA D´ANAR A DORMIR, LA.(EL PIP I LA POSY)

La Posy ha vingut a dormir a casa del Pip. Però just abans d’anar-se’n al llit, s’adona que no ha portat la seva granota preferida. Una història divertida que agradarà a qualsevol .

Muchos lectores se sentirán identificados con nuestro protagonista. Al igual que el conejo, gran parte de los pequeños prefiere los alimentos que conoce, y rechaza los nuevos.

Quan a e Lluís se l’empassa un Glupiglop, la seva germana Sara sap que ha d’actuar de pressa i emprèn de seguida la seva cerca. Però rescatar un nen de la panxa d’un Glupiglop no és tan senzill com sembla.

 

PRIMÀRIA CICLE INICIAL

                                 Lo que no vió Caperucita Roja                                                                     

 

A l’Enric li agradaven els llibres, però no li agradava llegir-los, li agrada menjar-s’els. Llibres grans, llibres il.lustrats, llibres de referència…

«Abuelita, ¡qué libro tan raro es este!». Esta es la sensación que queda después de conocer las disparatadas versiones del lobo, los animales del bosque y la abuelita sobre lo que pasó aquel día en el bosque.

Annabel troba una petita caixa negra enmig de la neu. Dins hi ha llana de colors així que decideix teixir-se un jersei per ella i després un altre pel seu gos. Però encara li sobra llana.

 

PRIMÀRIA CICLE MITJÀ

EL ÚNICO Y VERDADERO REY DEL BOSQUE

UNA FAULA MOLT DIVERTIDA SOBRE EL DRET DE SER COM SOM. «Fa molt de temps; de fet, va ser dimarts», un ós va anar cap a la seva cova per passar-hi tots els mesos d’hivern dormint, com fan sempre els óssos.

Es el último día de otoño en el bosque de abedules perdido allá en el norte, donde en una minúscula casita de madera viven los hermanos Jaska, Kaspar y Masia. Justo al amanecer del nuevo día está a punto de desatarse una concatenación de acontecimientos

Un ogro aterroriza una villa todas las mañanas para devorar niños pequeños. Con el tiempo, todos los padres esconden a sus hijos y no queda ni un solo niño a la vista. Sin embargo, lejos de la villa, en medio del bosque, hay una niña que nunca ha escuchado hablar del terrible ogro: Zeralda.

PRIMÀRIA CICLE SUPERIOR

 

ols conèixer l’àvia d’en Ben?
Segur que et semblarà la típica                 .

àvia de manual:

Té els cabells blancs.
Porta dentadura postissa.
Guarda el seu mocador a

la màniga de la brusa…

però era una lladre de joies!!

 

Un nen que només parla en vers; un trencador de ces que decideix fer vaga i provoca grans embolics, ja que la caça no es distingeix de la caca; una y que està farta d’haver d’anar sempre amb la n, o un senyor a qui fan un lipograma i ja no pot dir la i són alguns dels protagonistes d’aquests contes divertits i un pèl absurds

 

 

Viatge imaginari a través dels llibres, que llegeix una nena que vol saber mes dels Baobab ja que així li han posat al seu germanet

 

1r i 2n d’ESO

     

Aquesta història comença quan Daniel, als seus tretze anys, perd el sentit de la realitat i, com un modern Don Quixot, decideix imitar els seus herois de fantasia i enfrontar-se a la injustícia.

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat.

 

Luki-live está en plena crisis adolescente. Ariane, su mejor amiga, se sentirá desplazada, pero después de algunos problemas entre ambos, se convertirá en el principal apoyo de Luki y demostrará que la verdadera amistad puede superar los baches de la adolescencia.

3r i 4t d’ESO

 

En Clay Jannon, un jove dissenyador gràfic a l’atur, troba una feina a la llibreria del senyor Penombra, un establiment d’allò més curiós amb una gran quantitat de llibres que no es venen però que un reduït i peculiar grup de persones s’endú en préstec a qualsevol hora del dia.                                                              

En Clay Jannon, un jove dissenyador gràfic a l’atur, troba una feina a la llibreria del senyor Penombra, un establiment d’allò més curiós amb una gran quantitat de llibres que no es venen però que un reduït i peculiar grup de persones s’endú en préstec a qualsevol hora del dia.

Josan pasa las vacaciones de verano con sus padres en un hotel de la costa. Mientras trata de planificar el futuro inmediato, dedica su tiempo a leer libros de filosofía y a interrogarse sobre lo divino y lo humano. Durante una siesta fallida, encuentra bajo el colchón de su cama un diario como los que guardaba su abuela.

 El 3 d’abril de 1714, quan les bombes

comencen a caure sobre Barcelona,

Lluís Sistach descobreix amb horror

la bestialitat de la guerra.

En una ciutat plena de banderes

amb el lema «Viurem lliures o morirem»,

Lluís no entén que la seva família

es traslladi a Badalona per seguretat.

 

BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS

     

Una paràbola sobre la immortalitat, un relat a través dels segles amb un crescendo magistral fins a arribar a un dels finals més sorprenents de la literatura catalana recent.

 

LAlda arriba com a professora de matemàtiques a la vall de Tamasca, una zona dalta muntanya on les comunicacions a lhivern són molt difícils. Arrossega un passat enigmàtic que li ha deixat com a seqüela una greu coixesa. Allà, a lombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà diniciar una nova vida. És casualitat … Leer resumen completo

Fins ben entrat el segle XIX, el tràfic desclaus entre la costa africana i Amèrica era una activitat corrent i lucrativa que alguns prohoms catalans haurien volgut esborrar de la memòria per sempre més. El mar dels traïdors és una magnífica novel·la daventures que neix daquest episodi tèrbol de la nostra història. El prot … Leer resumen completo

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES…

LA MATERNITAT D’ELNA

La Maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als camps de refugiats .

 

MI PLANTA DE NARANJA LIMA

Nuestra librera Vanessa Gómez (Librería de Vigo) recomienda Mi planta de naranja lima: “Cuando la inocencia se ve interrumpida y nos vemos obligados a hacernos adultos antes de tiempo. Un libro lleno de ternura”.

LA PRINCESA DE JADE

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica En un món llunyà s’amaga un dels secrets més ben guardats de tots els temps. És l’any 551 després de Crist quan l’emperador Justinià, per desig exprés de la seva dona moribunda, l’emperadriu Teodora, organitza una expedició .

 LA CIÈNCIA DE LA SALUT

¿Cómo conseguir un peso adecuado y mantenerlo? ¿Cómo dejar de fumar y no recaer? ¿Cómo sobrevivir al estrés? El cardiólogo Valentí Fuster, Premio Príncipe de Asturias de Investigación 1996, ofrece en La ciencia de la salud, escrito en colaboración con el periodista Josep Corbella, consejos básicos para cuidar la salud.

 

GUÍA DEL MAL PADRE

Delisle nos acerca a la vida del progenitor, una existencia plagada de preguntas constantes, respuestas surrealistas y actitudes impropias de alguien que quiere dar ejemplo a sus vástagos. Todo un muestrario a fin de cuentas de las “malas maneras” a las que el título hace referencia y que a lo largo de casi 200 páginas de auténtico genio humorístico el quebequés caracteriza con su habitual y agradable trazo.

 

 

 

RECULL PREMSA

0

LA VANGUARDIA. 11/12/2013

OPINIÓ

L’EDUCACIÓ ABANS QUE RES

Encara hi ha 57 milions de nens que no van a l’escola i 750 milions d’adults analfabets

Si no es prenen mesures, les empreses no trobaran personal qualificat, sobretot als mercats emergents

GORDON BROWN

La causa de l’escolarització universal va estar massa temps relegada darrere d’altres grans moviments de canvi internacionals. Però ara, amb el llançament de la iniciativa “L’educació abans que res” del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, l’educació torna a ocupar el lloc que li correspon a l’agenda política internacional. Això es relaciona amb dos factors nous als quals aquesta iniciativa fa molta atenció.

El primer i principal, els destinataris de l’escolarització universal s’han convertit en els seus principals promotors. Els adolescents, i sobretot les adolescents, ja no estan disposats a quedar-se de braços plegats mentre se’ls nega l’accés a oportunitats educatives; per això, han llançat una de les campanyes de lluita més importants pels drets civils del nostre temps.

És difícil no commoure’s amb la valenta lluita de la jove pakistanesa Malala Yousafzai, tirotejada al cap pels talibans per defensar el dret de les nenes a rebre educació. Així com és difícil no advertir l’enorme suport públic que la causa de Malala ha suscitat al Pakistan i la resta del món.

Així mateix, aquests últims mesos hem vist que col·legiales bengalines creaven al seu país zones lliures de matrimoni infantil, com una manera de defensar el dret de les nenes a continuar a l’escola en comptes de ser lliurades en matrimoni contra la seva voluntat. A l’Índia, la Marxa Global contra el Treball Infantil, liderada per Kailash Satyarthi, un conegut defensor dels drets infantils, va rescatar milers de nens dels dos sexes del treball en condicions d’esclavitud en fàbriques, tallers i el servei domèstic i els va tornar a l’escola.

Aquestes accions dels mateixos joves en defensa del seu dret a rebre educació fan impossible ignorar la lluita per l’accés a l’escolaritat bàsica. Per això, els governs de tot el món se senten cada vegada més obligats a complir el segon Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (“aconseguir l’ensenyament primari universal”) abans que s’acabi el 2015.

Però també hi ha un altre factor reconegut arreu del món que ha fet posar l’educació en el centre de l’agenda política en la majoria dels països: les investigacions sobre les raons de l’èxit o el fracàs de les nacions destaquen cada vegada més la importància de l’educació. Durant molts anys, el debat acadèmic sobre els motius pels quals alguns països es queden endarrerits es va centrar en la cultura, les institucions, la ideologia o la disponibilitat de recursos, però en l’actualitat, cada vegada més escriptors, investigadors i experts en formulació de polítiques veuen un vincle determinant entre l’educació i l’èxit econòmic dels països.

El desplegament de capital humà s’ha convertit en un factor de summa importància per explicar per què alguns països es queden atrapats en l’anomenada trampa dels ingressos mitjans i d’altres no aconsegueixen sortir de la condició de països de baixos ingressos. I en avaluar la disponibilitat de l’esmentat capital, ara es presta especial atenció a la quantitat i la qualitat de treballadors amb habilitats bàsiques, graduats qualificats i experiència en investigació i desenvolupament de cada país.

Posar l’educació abans que res és una tasca urgent, atesa la magnitud del malbaratament de talents i potencial que veiem a tot el món.

18a setmana de la Ciència

0

http://www.youtube.com/watch?v=vrasYxV5Mu4

Go to Top