General
Llengua
0Vols entretenir-te una mica llegint al revés?
http://www.genmagic.net/lengua3/alrev1.swf
Contes bojos:
http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html
Tens dubtes quan et pregunten l’hora?
http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/quarts/index.htm
Per ampliar el vostre vocabulari…
http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp
Aquí trobareu exercicis per treballar l’ortografia. Hi ha diferents graus de dificultat.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm
Mates pel Cicle superior de Primària
0 Jocs de mates
Entra i clica a la barra blava on posa ENTRAR, després clica a cinquè i podràs escollir entre geometría, mesura, nombres o càlcul.
http://www.educapeques.com/index.php?secc=juegos-de-matematicas
Siguis agoserat i entra en aquests quatre jocs matemàtics amb molta màgia.
http://www.genmagic.net/magia/mag1.swf
Practica multiplicacions i divisions per la unitat seguida de zeros.
(Vigila perquè aquí la coma la representen amb un punt)
http://www.genmagic.net/mates4/ser8c.swf
Si clicas aquí veuràs una explicació visual dels nombres decimals.
Vídeos pels pares
0Lliçó magistral
Conferència del magistrat Emilio Calatayud Pérez, degà del jutjat de menors de Granada. Analitza la relació de la societat -pares, educadors, administració- amb els joves. A més de ser molt interessant és entretingut.
Són dos vídeos, per veure’ls només cal clicar els enllaços.
http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=91gDdSSX_jk
Altres vídeos recomanats pels pares
Pel·lícula: La classe
1El divendres dia 6 de març al Cine Club La Lloca es projecta la pel·lícula: La classe de Laurent Cantet (França, 2008). Palma d’Or al Festival de Cannes 2008
A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54) de Tàrrega. Preu: 5 euros
També es podrà veure el dissabte 7 i el diumenge 8 de març.
Sinopsi
François i la resta del claustre de professors es preparen per a enfrontar-se a un nou curs en un institut d’un barri conflictiu. Desitjosos de portar la millor educació als seus alumnes, xoquen però amb les actituds de l’aula, un microcosmos de la França contemporània.
François fa classe de llengua francesa en l’institut d’un barri conflictiu. Els seus alumnes, la majoria adolescents, reprodueixen a petita escala els conflictes racials i socials que es donen a la França actual. Tots els professors s’armen de bones intencions amb el començament de cada curs, però el comportament dels joves no sempre és l’espera’t. L’actitud de François és diferent. Els seus mètodes, basats en la sinceritat i en el diàleg, són els menys ortodoxos i els més arriscats.
El desànim no tarda a envair el professorat, més quan les tàctiques de François resulten infructuoses.
Res que veure amb les ficcions d’aules violentes pomposes i rellepades que tant es prodiguen en el cinema USA esbossant solemnes lectures universals de caràcter sociològic. I és que aquí Cantet mira fixament als ulls als seus xavals i als seus professors atribolats. “La classe” dissecciona així la França de l’imminent matí sense despentinar-se i sense pinzellades demagògiques de cap tipus.
Cinema en estat pur!
Interessant pels professors i alumnes de Secundària!

Cata de vins
0El dimarts dia 20 de gener es va fer al menjador de l’escola la primera cata de vins organitzada per l’Escola i l’AMPA.
Ens van donar a conèixer els passos a seguir per dur a terme una correcta degustació i 14 persones en va gaudir i, pels que s’ho van perdre, en farem un petit resum:
L’operació de degustar un vi es divideix en tres fases:
FASE VISUAL
Agafem la copa per la base i fem un examen ràpid del color, la nitidesa, la brillantor…
Primer ens mirarem la superfície del líquid, que cal que sigui neta, brillant i donar sensació de vivesa. Després alçarem la copa fins al nivell dels ulls, per poder apreciar la coloració lateral, la nitidesa, la transparència, la fluïdesa, la consistència o viscositat i l’efervescència.
FASE OLFACTIVA
Movem la copa per facilitar l’alliberament de substàncies aromàtiques poc volàtils (són olors més denses).
Sense moure la copa ensumem amb vigor per aspirar els aromes més delicats. En aquesta fase també es fan servir un vocabulari específic per determinar els aromes que es classifiquen en diferents grups: Florals, fruitoses, confitures, vegetals, arbusts i plantes,químiques, especiades, animals, balsàmiques, empireumàtiques, fustoses…
FASE GUSTATIVA
A la llengua hi tenim una sèrie de papil·les gustatives que ens permeten reconèixer els gusts. A la punta reconeixem el dolç, al mig el salat, als costats els àcids i al final els amargs. Però els gusts no són percebuts si no hi ha una dissolució prèvia amb la saliva.
Després de veure’ns el vi, aquest encara pot donar-nos sensacions aromàtiques i gustoses. En un interval de temps que oscil·la entre tres i quinze segons, hi ha la persistència gustosa i aromàtica.
Els vins joves (blancs lleugers, rosats i negres) han de deixar la boca perfumada i lleugerament excitada, per la frescor de l’acidesa, que perdura en la fase del final de boca, i que mai ha de donar un desequilibri.
Els vins negres, sobretot els de criança, han de tenir gustos variats, complexes, donats per la barreja de substàncies pròpies del vi i les
El dimarts dia 20 de gener es va fer al menjador de l’escola la primera cata de vins organitzada per l’Escola i l’AMPA.
Ens van donar a conèixer els passos a seguir per dur a terme una correcta degustació i 14 persones en va gaudir i, pels que s’ho van perdre, en farem un petit resum:
L’operació de degustar un vi es divideix en tres fases:
FASE VISUAL
Agafem la copa per la base i fem un examen ràpid del color, la nitidesa, la brillantor…
Primer ens mirarem la superfície del líquid, que cal que sigui neta, brillant i donar sensació de vivesa. Després alçarem la copa fins al nivell dels ulls, per poder apreciar la coloració lateral, la nitidesa, la transparència, la fluïdesa, la consistència o viscositat i l’efervescència.
FASE OLFACTIVA
Movem la copa per facilitar l’alliberament de substàncies aromàtiques poc volàtils (són olors més denses).
Sense moure la copa ensumem amb vigor per aspirar els aromes més delicats. En aquesta fase també es fan servir un vocabulari específic per determinar els aromes que es classifiquen en diferents grups: Florals, fruitoses, confitures, vegetals, arbusts i plantes,químiques, especiades, animals, balsàmiques, empireumàtiques, fustoses…
FASE GUSTATIVA
A la llengua hi tenim una sèrie de papil·les gustatives que ens permeten reconèixer els gusts. A la punta reconeixem el dolç, al mig el salat, als costats els àcids i al final els amargs. Però els gusts no són percebuts si no hi ha una dissolució prèvia amb la saliva.
Després de veure’ns el vi, aquest encara pot donar-nos sensacions aromàtiques i gustoses. En un interval de temps que oscil·la entre tres i quinze segons, hi ha la persistència gustosa i aromàtica.
Els vins joves (blancs lleugers, rosats i negres) han de deixar la boca perfumada i lleugerament excitada, per la frescor de l’acidesa, que perdura en la fase del final de boca, i que mai ha de donar un desequilibri.
Els vins negres, sobretot els de criança, han de tenir gustos variats, complexes, donats per la barreja de substàncies pròpies del vi i les aportades per la fusta.
Ha arribat el moment de tastar el vi/cava.
Agafem una petita quantitat vigilant de no empassar-nos-el de seguida.
En el moment de servir-nos no se sap el vi que és per poder fer la cata com cal!
1ª cata: Vam notar que era un cava, no un xampany, i alguns van dir que era sec i bo, després ens van dir que era el Plus Ultra (brut natura) de Codorniu.
2ª cata: Un vi blanc amb aromes de codonyat era El Vinya 27 de Raïmat 2007.
3ª cata: Un altre blanc amb sabor a poma i fusta: El Raïmat Abadia 2007 (Blanc de blancs) amb sis mesos en barrica (el sabor a fusta!).
4ª cata: Un vi jove sec amb gust de cirera, el Nuviana 2007
5ªcata: Un altre negre amb sabor a regalèssia, el Legaris 2005, un Ribera de Duero.
Per acabar vam catar el millor, amb aromes i gust de gerd, mores i poma Golden, un Vinya Pomal (Reserva 1998).
Tothom va participar amb molt d’entusiasme i bon humor (sobretot al final, és comprensible) i per acabar la festa el Gran Xef de l’Escola ens va delectar amb unes “exquetitesses” que tots vam lloar, felicitar i com no, degustar acompanyat del Vinya Pomal 98.
Tots vam sortir molt satisfets, i amb ganes de repetir-ho!
Aquestes ratlles voldrien ser una revindicació per demanar més assistència als actes que organitza l’Escola i l’AMPA. Ho fem amb molta il·lusió i al veure poques persones a les conferències i altres actes, ens sentim un xic defraudats!
Textos literaris i poemes
0Guió per comentar textos literaris
- Lectura i comprensió del text.
- Llegir atentament el text. (1 ó 2 vegades)
- Consultar en el diccionari allò que no s’entén.
- Seleccionar els elements més destacats del text i que posteriorment comentarem.
- Introducció i contextualització.
- Indicar l’autor i el títol de l’obra que es comenta.
- Especificar l’època i el moviment literari (cal utilitzar la teoria del llibre)
- Concretar la forma d’expressió del text: poesia, narrativa, teatre.
- Anàlisi mètrica (síl·labes, estrofa, rima, composició…)
- Concreció del tema del text.
- Sintetitzar en una frase la idea que l’autor o autora pretén transmetre a través de l’obra.
- Dividir el text en apartats (estructura) i especificar què planteja cada part.
- Localitzar i interpretar els recursos (figures retòriques) més significatives del text. (NO cal totes, només aquelles importants per a la interpretació del poema)
- Conclusió: síntesi global dels trets més destacats del text comentat tant pel que fa a l’aspecte formal com al contingut. És aconsellable centrar-se en la característica central i que la utilitzem com a fil conductor per relacionar de manera cohesionada tot el comentari.
Esquema per a l’anàlisi formal del poema
- El vers:
- Nombre de síl·labes
- Tipus de vers (per ex. monosíl·lab…)
- Fenòmens de contacte (cal assenyalar les elisions, sinalefes…)
- Hi ha cesura? On estaria situada?
- La rima:
- És assonant, consonant o no hi ha rima
- És masculina o femenina
- Hi ha rimes fàcils o rimes falses
- L’estrofa:
- Nombre d’estrofes
- Tipus d’estrofa (per ex. tercet…)
- La composició:
- És un romanç, un sonet…
Adreces adients
0
Per l’alumnat d’ESO hi ha moltes adreces interesants. Començarem per la del edu365:
http://www.edu365.cat/eso/index.htm
Si vols descargar-te llibres digitals gratis ves a:
http://www.gratislibros.com.ar/libros1.htm
Ampliació frases fetes
http://www.scribd.com/share/upload/9302827/10ryzt6op3vb75rih3vm
Ampliació pronoms febles
http://www.scribd.com/share/upload/8371440/pv5np3kdqvuei7jtnyd
Moltes adreces!
0Si els alumnes de Primària voleu ampliar els vostres coneixements teniu una adreça on hi articles de totes les matèries.
Aquesta és del edu 365 i és:
http://www.edu365.cat/primaria/index.htm
Si vols practicar mecanografia ves a aquesta pàgina web!
http://www.societatdelainformacio.com/alfabetitzacio/
En castellà, molt interessant!
De l‘editorial Bayard que ens va visitar a totes les classes l’Eduard i ens va parlar de les revistes: La Cucafera, Reporter Doc, Okapi… i ens va fer passar una hora molt divertida llegint i jugant amb les revistes!
Disfruta amb l’ordinador!
0Als alumnes de’Educació Infantil els pares, avis… els expliquen les Maletes viatgeres però si tenen ordinador a casa també poden gaudir de diferents jocs, programes de dibuixar i pintar, de música, vídeos, programes de matemàtiques, del Clic de llegir i escriure i de Natura sobre el cos i l’entorn.
Només cal que aneu a aquesta adreça del edu 365:
http://www.edu365.cat/infantil/index.htm
Si voleu que us expliquin més contes dieu a la vostra família que vagin a l’adreça:
http://www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa.htm

L’Eduard de l’editorial Bayard que ens va visitar a les tres classes i ens va parlar de les revistes: Popi, Caracola, La Cucafera, … i ens va fer passar una hora molt divertida llegint i jugant amb les revistes!
Charles Darwin, bicentenari d’un naturalista
0Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l’evolució es produeix va ser acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l’evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.
Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d’Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys de travessia a l’HMS Beagle es va establir com un eminent geòleg les observacions i teories del qual donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el va fer famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838.Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i va donar prioritat al seu treball geològic. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel Wallace li va enviar un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues van ser presentades a la Societat linneana en un document conjunt.
Amb la publicació de L’origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir l’evolució per descendència comuna. Va examinar l’evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L’expressió de les emocions en els homes i els animals. La seva investigació sobre les plantes va ser publicada en una sèrie de llibres i en l’últim, examinava els cucs de terra i els seus efectes al sòl.
Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir. Va ser una de les cinc úniques persones del segle XIX que no pertanyien a la reialesa en rebre un funeral d’estat, i va ser enterrat a l’abadia de Westminster.
Aquest any 2009 se celebra el segon centenari del naixement de Charles Robert Darwin i els 150 anys de la publicació d’una de les seves obres més significatives “L’origen de les espècies”, la base teòrica del corrent evolucista de les ciències de la vida.
