Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
General
Escola Pia de Catalunya
016 anys
De totes les Escoles Pies hi ha uns representants que es van reunint de tant en tant per endegar Projectes que puguin ser profitosos per totes les comunitats educatives.
Així els representants de les Biblioteques-Mediateques han redactat els 10 punts clau per a crear bons lectors. També han escollit una mascota.
10 PUNTS CLAU PER A CREAR BONS LECTORS
1. Començar a “llegir” abans de saber llegir: mirar, descobrir el llibre, deixar que el manipuli, que jugui a passar pàgines, que explori els forats, les finestres, els “troquelats”…Ens fixem en: com és?. de quins colors?, de quina forma?, què hi ha dibuixat? Diferenciem els dibuixos (imatges) de les lletres i paraules. Expliquem les imatges que hi ha al llibre.
2. Explicar o llegir el conte. Els agradarà més si, de tant en tant, canviem el to de veu, fem sorolls, fem gestos amb les mans, amb la cara. Copsar la seva atenció explicant el conte que ja coneix canviant els personatges, els fets, i esperant, que ens alerti de l’errada.
3. Fer-los aprendre paraules, frases, cançons, poesies… Recitar-los ritmes, llegir-los poesia en veu alta.
4. El plaer de la lectura s’encomana: donar exemple llegint libres, revistes, diaris…llegim davant seu gaudint de la lectura. Acompanyant els fills/es a les activitats culturals: sessions de contes, teatre, exposicions, concerts… per anar afilant la sensibilitat i la imaginació dels nens.
5. Compartir la lectura amb els fills/lles. Fer-los participar en la narració:
– Fent-los repetir paraules, frases.
– Demanant-los que identifiquin els dibuixos.
– Deixant que ens expliquin ells la història si ja els hem explicada abans: els agraden les repeticions.
6. Acompanyar els fills/lles allà on són els llibres: llibreries i biblioteques. Mirar i triar junts els contes que llegiran.
7. Ensenya a tenir cura especial dels llibres, destinant-hi un espai adequat.
8. Dedicar cada dia una estona per a la lectura: busquem el lloc i moment apropiat, còmode, tranquil…
9. Qualsevol nova situació pot proporcionar-nos motius per anar a buscar un llibre. Per exemple si adoptem un animal de companyia, anem a buscar informació a la Biblioteca sobre com cal tenir-ne cura… Descobrim el món que ens envolta a través de llibre: plantes, animals, formes, colors.
10. Aprofitar ocasions assenyalades com aniversaris, reis…per a regalar contes.
Dites juny
016 anys
Cada mes posem les dites i refranys més usats!
- Al Juny, l’estiu no és lluny.
- Pel Juny, cada gota com el puny.
- Pel Juny, el bou no és junt al jou.
- Pel Juny, la falç al puny.
- Pel Juny, molt sol i molta son.
- El Juny formós, és abundós.
- El Juny fred, mata l’esplet.
- Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most.
- La civada, com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
- Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
- Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
- Aigües de Juny, mals solen dur.
- Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
- D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal.
- De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
- Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
- Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
- Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
- Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
- Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
- Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
- Per Sant Joan, el primer bany.
- Per Sant Pau, l’hora hi cau.
- Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
- Per Sant Pere, Juny enrera, i Sant Pau el tanca amb clau.
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen la ronya i de tot altre mal.
Els nens i els polls
016 anys
Quan juguen a buscar-se els polls!
La millora d’hàbits higiènics no ha eliminat aquests paràsits, que s’escampen sense aturador.
L’altre dia, una nena de cinc anys m’explicava que a l’hora del pati ella i l’amiga juguen a mirar-se si tenen polls. Conviure contínuament amb aquests paràsits ja ho deu tenir, això: la canalla, curiosos de mena, ho volen saber tot, i ja se sap que el joc és font de coneixement! Una altra cosa és com ho viuen els pares que dia sí dia també reben notes amb l’avís d’infestació. Francisca Casado, metgessa del servei de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona, comenta: «S’angoixen, sobretot si fa poc que han acabat de fer un tractament i el fill o la filla torna a tenir-ne. Moltes vegades no és que el tractament no hagi funcionat, sinó que en poc temps s’ha produït una reinfestació.»
Com es pot tractar aquest problema? Estem davant d’una veritable pandèmia? Els insectes en qüestió han mutat i s’han tornat invencibles? N’hi ha més que mai?
«De polls, sempre n’hi ha hagut. Anys enrere era habitual que la gent els tragués manualment, però amb l’aparició dels tractaments farmacològics potser les famílies han deixat de revisar el cap de la canalla de manera periòdica», explica Francisca Casado, que hi afegeix: «Precisament, la millor prevenció és aquesta, cada divendres revisar els cabells per detectar si hi ha infestació i si cal procedir al tractament; d’aquesta manera el petit tornarà a l’escola dilluns amb el problema solucionat.
A totes les llars amb canalla hi hauria d’haver pintes llemeneres!» Segons aquesta metgessa, sempre s’ha d’avisar el col·legi que s’han detectat polls i que s’ha fet el tractament corresponent. «Tenir polls no és cap malaltia. Ni el Departament de Salut ni el d’Educació tenen cap protocol escrit sobre com s’ha d’actuar en aquest cas, i cada escola té una dinàmica diferent d’acord amb les AMPA; però mai s’hauria d’excloure un nen o una nena d’una classe perquè té polls.»
Això sí, quan una família ha estat avisada en repetides ocasions i els petits continuen sense tractament, «es podrien detectar altres problemes que potser s’haurien de derivar a Serveis Socials, per exemple». En tot cas, el servei de Salut Escolar ha vist que s’incrementava el nombre de consultes de pares preocupats perquè sembla que no puguin posar fi al problema. «Jo, com em va dir una mare, penso que podem guanyar batalles, però no la guerra. No hi ha evidències científiques que aquests paràsits s’hagin fet resistents als tractaments, però l’experiència sembla que indica el contrari. Quan un tractament no funciona, no s’hi ha d’insistir, s’ha de canviar per un altre. El millor és consultar el farmacèutic», explica la doctora Casado.
I les guerres no es poden guanyar sobretot quan es parla de canalla de preescolar: «És per la manera de jugar que tenen, que és de contacte. És difícil de trobar infestacions a l’ESO.
En tot cas, no és un problema de l’escola. «Ben bé és al contrari: a l’escola es produeixen infestacions perquè hi ha nens!, i també se’n produeixen a les zones comunitàries, a les colònies… No és un problema estacional», explica Francisca Casado, que recorda: «Tampoc no hi ha evidències científiques que expliquin per què sembla que aquests animalets prefereixin uns cabells i no uns altres.» És qüestió de sort?
Potser sí, però, per als desafortunats, una adreça on es pot demanar més informació: salutescolar@tinet.org
Article extret : EL PUNT. 12.05.09 Maria J.Ramos
Jutge Calatayud
016 anys
Emilio Calatayud publica el llibre ‘Reflexions d’un jutge de menors’ “Per no semblar fatxes, els pares no exerceixen”
L’èxit de les sentències dictades per Barcelona ho demostren les xifres: a Granada, la delinqüència s’ha reduït un 8%
El llibre recull les reflexions que el Jutge de Menors de Granada, Emilio Calatayud, ha anat expressant al llarg d’aquests darrers anys a conferències, entrevistes, ponències, etcètera. S’ha pres com a punt de partida les Videograbacions d’aquests actes i, a partir dels mateixos, s’ofereixen les seves opinions amb el convenciment que es tracta d’una valuosa mirada per entendre millor la nostra realitat social.
Emilio Calatayud és Llicenciat en ICADE i Llicenciat en Dret per
la Universitat de Granada el 1977. Advocat en exercici a Ciudad Real durant dos anys, el 1980 ingressa a
la Carrera Judicial, sent destinat a Güimar, Tenerife. És professor adjunt de Dret Penal a
la Universitat de
la Laguna des de 1981 a 1984, any en el que és destinat a Granada per a ocupar els Jutjats de Districte n º 3, Jutjat de 1 ª Instancia n º 4 i Jutjat d’Instrucció n º 4. Professor associat de Dret Processal de
la Universitat de Granada durant els anys 1985 a 1994, el 1988 realitza el primer curs d’especialització com a Jutge de Menors, exercint com a tal en aquest jutjat fins a l’actualitat.
ENTREVISTA per VÍCTOR-M. VÍCTOR-M. AMELA -07/06/2007 SACROMONTE Em cita a una terrassa de la plaça Aliatar, cor de l’Albaicín, ànima de la vella Granada. Arriba a la seva moto Burma, es treu el casc i demana una canya. Li ofereixo uns cargols picants, i declina: “Jo, no: les almorranas …” Acabem de conèixer i ja parla clar. És dels que van al gra i només tem una cosa: apartar-se del sentit comú. “És de sentit comú!”, Em repeteix al referir-se a sentències que li han fet popular. I respectat. I volgut. ” Al dia següent em passeig pel Museu del Sacromonte i el taquiller em pregunta: “És vostè periodista? Li vaig veure ahir parlant amb el jutge Calatayud…”.”No sap vostè el que aquest home ha fet aquí per molts nois. ¡Ha fet tant per Granada …! Aquest home és molt important, pot dir”.
– Quina ha estat la seva última sentència?
– Ha estat per a dos nens pijitos de 16 anys que havien fet unes gamberrada … Ells esperaven que els condemnés a un treballet per escrit … ¡Ja! ¡Ja! Els he enviat dos dies a servir al menjador d’indigents.
– Com són els menors que arriben al seu jutjat?
– Abans la majoria eren de famílies marginades. Ara gairebé no hi ha diferències per classes, m’arriben molts de famílies de classe mitjana i mitjana alta.
– ¿Acusats de què?
Vandalisme, desordres públics, conduir alcoholitzat, lesions, robatoris … També he jutjat 40 violacions i 30 assassinats.
– A quants menors porta jutjats?
– – Sóc jutge de menors des de fa gairebé 20 anys, a 600 casos per any …, ¡multipliqui!
– Dotze mil sentències … la creativitat li ha donat fama: els condemna a fer coses.
. – L’únic que faig és creu-me la llei.
– En quin sentit?
– La llei ofereix recursos als jutges per que intentem que el delinqüent torneu a la comunitat de manera constructiu.
– No li agrada tancar els menors.
– Hi ha delictes en els quals l’internament és automàtic. Però en els restants … Crec que hi ha maneres més eficaces d’apartar el menor dels comportaments delictius.
– Per exemple?
– Sempre tinc a un parell de nois “lijando” la façana del meu jutjat … La veu es va corrent: hi ha menys pintades ara a Granada.
– Cuénteme alguna de les seves sentències.
– La primera que va cridar l’atenció, el 1990, la va imposar a un xaval de 14 anys que robava televisors i vídeos en grans magatzems amb gran perícia. Tot un fenomen!
– Quina condemna li va imposar?
– El vaig enviar al reformatori de Sant Miquel, i llavors vaig saber que no sabia llegir, així que li vaig dir: “Si aprens a llegir i escriure, et solt”. I als dos mesos n’hi va aprendre, l’espavilat! I li vaig donar llibertat vigilada.
— Potser el va ajudar a ser un lladre lletrat …
– L’altre dia un armari de 90 quilos i gairebé 30 anys em abraça, em planta un petó al mig del carrer i em dóna les gràcies. El vaig reconèixer: als 16 anys era un fill de …, i avui és un fenomen de l’electricitat.
– ¿S’emociona, jutge?
– És com aquell pobre que des petit recollia olivaes, sense escolaritzar, sense saber llegir ni sumar. Un de més gran el va embolicar perquè agafés material d’una obra, i em va arribar. En sis mesos t’examinaré de llegir, escriure i les tres regles”, vaig condemnar. I amb classes de suport …¡No em va sortir un Cervantes, però va aprovar!
– Quin altre tipus de sentències dicta?
– A un Chulito, maltractador de col·legi, l’he enviat a servir el càtering en un centre de Paralítics Cerebrals. Segons el cas, els envio per hores a ajudar en els menjadors d’indigents, a
la Creu Roja, en els centres de Càritas de vells, en associacions de veïns, al cos de bombers, …
– Més profitós que estar tancats?
– Tinc ara a 900 menors en llibertat vigilada. Als nois de la costa els col·loco en grups d’assistència a pateres en les que arriben menors. O a netejar platges …
– Això serà només a l’estiu.
– És que tinc sentències de temporada: per Nadal, a nenes que roben en grans magatzems les tinc ajudant en campanyes de recollida de joguines per a nens pobres.
– Argumentim aquestes originals mesures.
– Perquè un menor no reincideixi, el primer és que sigui conscient del que ha fet! I de que vivim en comunitat. Aquests serveis a la comunitat els ajuden a entendre!
– Acumular mil anècdotes …
– Tinc un dels meus xoriços condemnat a servir durant 50 hores a les oficines d’una associació de dones paraplègiques. Les arregla coses, els fa encàrrecs … Ara aquestes dones acaben de publicar una carta a la premsa, demanant-me públicament que li baixi la condemna, que és molt bon noi, ha, ha …!
– Les diu vostè “els meus xoriços” …
– He jutjat xoricillos de l’edat dels meus fills. Això influeix …! Al marginat li ajudo a estudiar i a treure’s el graduat escolar; i al pijito, a servir als altres. Ah, i tinc molts en la neteja del “botellón”! – Granada té fama de botellera …
– Sí. Els condemno a aixecar a les set del matí, i ¡a netejar places i carrers!
– Té tants nois com noies?
– La noia s’ha masculinitzat, en el sentit agressiu del terme: fa 20 anys em arribava un 7% de noies …, i ara és ja un 20%. I en maltractaments, ja gairebé hi ha paritat!
– A quin tipus de maltractaments es refereix?
– Maltractaments dels fills als pares. Xantatges, coaccions, cops … Són els casos que més veig augmentar, setmana a setmana …
– No li sembla espantós?
– Els pares tenen poca autoritat a ulls dels fills. Els fills ja no els respecten. I molts pares, desesperats, han de denunciar als seus propis fills per maltractaments.
– Com s’arriba a tan horrible situació?
– Fàcil: dóna-li al nen tot el que demana, no li obligui a res a casa, no li recriminen males conductes, desautoritzi als seus professors …
– ¡Fallades dels pares, per tant!
Sí: per por a semblar fatxes, molts pares no s’han atrevit a posar límits als seus fills. I volent ser els seus col·legues … Els han deixat orfes!
– Millor tornar al ordeno i comandament?
– Un nen necessita pares, i un pare és algú que marca límits, que diu: “Fill, t’estimo molt i per això ara et dic NO”.
– Vostè ho ha fet així?
Amb “peloteras”, sí …, però exerceixo de pare.
Qui sóc?
Tinc 51 anys. Sóc manxec del Albaicín: vaig néixer a Ciudad Real i fa 23 anys que visco a Granada.. Sóc jutge de menors. Estic casat i tinc dos fills, Emilio (21) i Alba (15). Política? Inconformista! Crec en Déu, sóc catòlic poc practicant. Afició? No fer res, i descansar.
Si el voleu escoltar, el Barberà li va fer una entrevista al Programa Singulars del 33.
L’adreça és: http://www.tv3.cat/videos/1249349
També trobareu altres vídeos a la categoria de Vídeos d’aquest bloc: Lliçó magistral.
Llibre pels pares
016 anys
MANUAL D’ÚS” PER A PARES I MARES
Està comprovat que els nois/es lectors guanyen en agilitat mental, es concentren més i acostumen a traure més bones notes. A l llegir s’aprèn a l’escola, però els autèntics lectors, aquells que de veritat s’ho passen bé amb la lectura, es formen en l’àmbit familiar. Això és fàcil de dir, però… «com puc fer que li agraden els llibres?», podríem preguntar-nos sovint. L’obra Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors proporciona algunes respostes a aquest gran interrogant. Però per a aconseguir-ho, s’hauran de seguir unes instruccions bàsiques: –Llegir per a créixer no és un llibre infantil, sinó una guia pràctica pensada per a pares i mares interessats en el foment de la lectura en família. Per això, és imprescindible que conegueu de primera mà el contingut del llibre: llegir-lo i preneu nota de les idees que pugueu dur a la pràctica a casa.
–L’obra és amena, senzilla i breu, i no cal llegir-la tota d’una tirada; de fet, és millor llegir- la a poc a poc per assimilar els consells i les recomanacions. La lectura no us ocuparà molt de temps i us assegurem que no trobareu dificultats per a comprendre el vocabulari i les explicacions.
–Hem de tindre molt clar que no hi ha receptes màgiques per a fomentar la lectura, perquè l’hàbit de llegir no es pot improvisar, però en el llibre trobareu alguns consells bàsics, senzills de fer i efectius per poder fomentar el gust per la lectura a casa:Que ens vegin llegint, parlem-los de llibres, no els castiguem a llegir, contem-los contes…
–Tinguem en compte que cada persona té un ritme de lectura diferent: no fem comparacions amb altres amics i impliquem-nos a fons en el procés. Pares i mares tenim la responsabilitat de crear el clima adequat per fomentar l’hàbit de la lectura entre els nostres fills. Tal com es diu en el llibre: «difícilment aconseguirem que el nostre fill s’interessi pels llibres si no prediquem amb l’exemple».
–I no posem en marxa de cop totes les pautes i suggeriments del llibre: hem de sercapaços d’integrar-les, de la forma més natural possible –i gradualment!– a la vidaquotidiana. I recordeu una de les màximes del llibre: cal estar convençuts, ser constants dedicar-li un poc del nostre temps. L’esforç serà molt ben recompensat!
Article extret de la Fundació Bromera
Frases célebres
216 anys
Frases sobre els llibres i la lectura. Llegiu-les i feu-les vostres!
Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre. Emily Dickinson.
El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt. Miguel de Cervantes.
L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector.
Josep Conrad.
La lectura d’un bon llibre és un diàleg incessant en què el llibre parla i l’ànima contesta. André Maurois.
Els llibres són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra.
James Russell Lowell.
Les ciutats són llibres que llegeixen els peus. Jorge Luís Borges.
Crec que el meu amor a la vida el dec al meu amor als llibres. Adolfo Bioy Casares.
No, no és per l’èxit pel que s’ha de llegir. És per viure més. Umberto Eco.
Llegir és posar les neurones a fer aeròbic. Sealtiel Alatriste.
Abans d’ensenyar a llegir pròpiament, s’ha d’ensenyar a motivar-se per llegir. La tècnica segueix la vocació. Gabriela Vela Quico.
Els llibres no mostren el camí de la felicitat. Els llibres són la felicitat. Pep Albanell.
La imaginació és més important que el coneixement. Albert Einstein.
Escriure és afegir una habitació a la casa de la vida. Adolfo Bioy Casares.
La lectura no és una píndola amarga que cal endolcir. Eveline Charmeux.
Pel gruix del pols en els llibres d’una biblioteca, pot mesurar-se la cultura d’un poble.
John Steinbeck.
No hui dues persones que llegeixin el mateix llibre. Edmund Wilson
Els llibres són amics que mai et deceben Thomàs Carlyle.
El record que et deixa un llibre és més important que el llibre mateix.
Gustavo Adolfo Bécquer.
El llibre és com un jardí que es du a la butxaca. Proverbi àrab.
Altres frases d’autor anònim:
Hi ha vida més enllà dels llibres, però no és intel·ligent.
Llegir, si no ve de gust no serveix de res.
Malfia’t dels lectors d’un sol llibre.
Mai no et llegiràs tots els llibres. No t’atabalis!
Llegeix! Que alguna cosa queda.
Aquestes frases les hem trobat al dossier del Pla Lector de l’Editorial Cruïlla.
Llibres ESO
0Llibres recomanats per 3r i 4rt d’ESO 
Títol: Xats
Autor: Andreu Martín
Editorial: Columna Edicions
Què pot passar quan les Taurones, les noies més populars de l’institut, liderades per l’Elisenda, escriuen el teu nom igual a 8 a la pissarra de la classe? Doncs que et converteixes en la noia 8. Això és el que li ha passat a l’Eva: no és ningú, tothom la ignora.
Amagar-se darrere un àlies pot multiplicar els problemes, en lloc de reduir-los.
“-Escolta, nena…
-És que ja t’ho he dit una vegada. Quantes vegades vols que t’ho digui?
-Els dos últims controls de mates també deies que te’ls havies preparat molt bé i els vas suspendre!
-Ai, mama, para ja de ratllar-me, d’acord?
Què, et sona aquesta conversa? Segur que tots i totes hem viscut un diàleg similar amb el nostre pare o la nostra mare. Això mateix és el que està vivint l’Eva, la protagonista de Xats, d’Andreu Martín. Ella té una solució, que és fugir amagant-se sota un altre nom a la xarxa. No suporta l’institut, no suporta les seves amigues, tothom l’ignora i no sap què fer amb la seva vida.No sé què en penseu vosaltres, si fugir soluciona les coses o no. L’Eva s’ha buscat un àlies, Cap, i ha trobat un refugi ideal xatejant a internet i un amic, Supermask. El que l’Eva no sap és que allà al xat també trobarà problemes. Potser allò de nou i diferent que busca quan fuig ho té més a prop, i des de fora de la xarxa algú està jugant amb ella.
Títol: Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons
Autor: Jordi Folck
Editorial: Barcanova
Què ho fa que una moda tan insòlita com la d’abaixar-se els pantalons fins als malucs sigui copiada per milions de joves a tot el món malgrat que tingui l’origen a les presons nord-americanes? Per què fabricants, empreses de serveis i agències publicitàries s’afanyen a imposar una “imatge de marca” i a convertir-la en referència de prestigi per fer possible allò de “tant marques, tant vals? Aquestes i altres qüestions sobre la moda hauran de respondre els habitants de Rierola del Camp, un poble on mai no passa res fins que els joves del lloc decideixen fer la revolució simplement abaixant-se els pantalons. I així els pares dels revolucionaris, els botiguers, els veïns i el mateix alcalde se les hauran d’empescar de valent per convèncer en David, en Guillem, en Marçal, l’Andreu, la Violant, l’Evelyn i la Zoe que no està bé això d’ensenyar les vergonyes. De res no serviran campanyes publicitàries, bans municipals, reglamentacions escolars, lleis, multes i treballs socials forçats.
Llibres recomanats Cicle Mitjà
016 anys
per jvendre2
a Educació Primària
Alguns dels llibres que han recomanat alumnes de l’escola de 3r i 4rt de Primària:
“Geronimo Stilton al regne de la fantasia” Geronimo Stilton
” Acudits, endevinalles, enganyifes… Nuria Gispert
” El zoo d’en Pitus” Sebastià Sorribas
” Asterix Legionari” Grijalva Dargaut
” Tea Sisters i la muntanya que parla” Geronimo Stilton
” Tina superbruixa i els vikings” Knister
” Geronimo Stilton retorn al regne de la fantasia” Geronimo Stilton
” Geronimo Stilton tercer viatge al regne de la fantasia” Geronimo Stilton
“Tina superbruixa i l’encanteri de Nadal” Kniter
” Tina super bruixa i la ciutat sumergida” Kniter
” Zipi y Zape” J. Escobar
” Viaje en el tiempo” Geronimo Stilton
” El castell de pota xixa-mitxa” Geronimo Stilton
” La tribu de Camelot i el misteri del canari robat ” Gemma Lienas
” Com va desapareixer 6è A ” Thomas Brezina
” Quines vacances més superràtiques” Geronimo Stilton
“El fantasma del metro” Geronimo Stilton
Traumes infantils
017 anys
La mancança afectiva és traumàtica per als infants
Vostè va patir la mort dels seus pares en un camp de concentració nazi, del qual va aconseguir escapar-se amb només sis anys. Després, com a neuròleg i psiquiatre, ha investigat els traumes infantils. Per a un infant, ¿viure un trauma és determinant per a la seva personalitat?El trauma essencial per a un infant és la mancança afectiva, que pot danyar el cervell molt més que una agressió física. Això sí que pot deixar un escenari que després determini un desenvolupament, però no tota la personalitat.
El llenguatge, la paraula, són importants?Quan el trauma es produeix abans de la paraula, el que pot danyar més l’infant és l’empobriment afectiu, l’empobriment sensorial. El nen no recordarà el que ha passat, més enllà que el trauma li pugui deixar alguna empremta. Per contra, després de la paraula, l’infant es representa aquest trauma i el traumatisme esdevé un nou organitzador de la seva personalitat. Ara bé, la personalitat és una tendència, no està inexorablement i irreparablement determinada per aquest trauma. Cal tenir clar que un nen maltractat no té per què convertir-se en un pare maltractador.
Vostè és un dels impulsors del terme resiliència, del qual s’ha parlat molt després dels atemptats de l’11-S. Aquest concepte fa referència a la capacitat d’una persona de seguir projectant-se un futur malgrat fets traumàtics i tràgics que hagi pogut viure. Com va sorgir la idea?Des del 1970 treballo en l’àmbit de les mancances afectives i la possibilitat de reparar traumes a l’Hospital de Toló. Ja fa molts anys, no li sembla? El 1968 vaig començar a treballar en etologia clínica, però jo no vaig proposar la metàfora de la resiliència. Es diu que va ser una psicòloga nord-americana, Emmy Werner. És veritat que abans que ella ho divulgués, el concepte resiliència ja apareixia en la literatura científica francesa i anglesa. Però és a ella a qui cal atribuir-ne la maternitat.
Amb tot, vostè sí que treballa en resiliència i ha portat a terme moltes investigacions.Sí. El 1983 vaig organitzar el primer grup de recerca internacional sobre resiliència. Ara a tot el món hi ha més d’un centenar d’equips investigadors: a Sud-amèrica, als Estats Units, a Europa, al Pròxim Orient. És un àmbit en què es fa molta recerca.
Vostè ha comparat la ment d’un nen amb un submarí. Per què?Jo no parlaria de comparació. Més aviat em sembla una metàfora interessant, en el sentit que la ment d’un nen suporta tones i tones de pressió sense trencar-se i sempre pot tornar al nivell de flotació.
Què fa que un nen superi un fet traumàtic?Per respondre-li la pregunta cal analitzar tres àmbits diferents: els recursos interns de l’infant; els externs -sobretot el suport afectiu- i la significació que es dóna al trauma, al record traumàtic. El cas de nens que han patit maltractaments és il·lustratiu.
Per què ho diu? En quin sentit?Els estudis científics han posat en relleu que nens maltractats que han comptat amb suport afectiu i que han dotat la seva vida d’un sentit clar no s’han convertit, quan han sigut adults, en maltractadors. En canvi, si els nens havien patit abandonaments, el 70% es convertien després en maltractadors.
Vostè va viure la persecució del règim nazi i va perdre la seva família, russos jueus emigrants residents a França, quan van entrar les tropes de Hitler. Li és difícil recordar aquelles vivències?Quan era nen hi pensava molt. Jo vaig ser criat per
la Beneficència i no vaig anar a l’escola fins als onze anys. A França hi havia el perill de guerra civil entre els col·laboracionistes i la resistència. Jo vaig sobreviure: set de cada deu jueus adults van morir, i nou de cada deu nens jueus van perdre la vida.
Quins records li han quedat?Tot. Ho recordo absolutament tot: el camp de concentració, les insígnies que portàvem, les armes…
I en què l’ha marcat?Probablement la meva experiència m’ha fet ser psiquiatre. Vaig perdre els meus pares. Tenia la necessitat de saber què havia passat, per què, i potser impedir que una cosa així pugui tornar a passar.
Després de fugir del camp de concentració no va tenir una vida fàcil. Com s’ho va fer?Vaig ser criat per l’assistència pública. Al principi no podia anar a l’escola perquè m’haurien detingut. Després vaig estudiar, vaig tenir diverses feines per poder-me pagar els estudis. Li diré una cosa: si vaig ingressar a medicina i em vaig llicenciar, això prova que els estudis mèdics estan molt mal organitzats [riu].
La felicitat és una construcció mental?Hi ha diversos nivells de felicitat. Experimentem una sensació plaent quan prenem substàncies com la morfina, els psicòtrops, el vi. Res ha canviat en la nostra vida, però sentim benestar. Tenim una sensació de veritable felicitat quan assolim un somni i quan tenim una relació d’amor, d’amistat, familiar, que ens provoca alegria, benestar, pau.
Quina estratègia recomanaria per ser feliç?Li respondré d’una forma breu: gaudir de suports afectius i donar un sentit a la vida.
Entrevista A Boris Cyrulnik Neuròleg, Psiquiatre I PsicoanalistaAvui. 27.04.09 DAVID CAMINADA
Lectura eficaç
017 anys
per jvendre2
a Professorat
Donant voltes per internet he trobat un material que crec que us pot anar bé per treballar la lectura eficaç; tot treballant-la a través d’exercicis per centrar l’atenció, la memòria visual, l’ordre, etc.
Només cal clicar en aquesta adreça: