Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
General
Transtorn del nen consentit
016 anys
Entrevista amb la orientadora psicològica: Ursula Oberst
LLIBRE SOBRE ‘EL TRASTORN DEL NEN CONSENTIT’
Ursula Oberst: “No existeix el trastorn del nen consentit, només nens malcriats”
Ursula Oberst va estudiar psicologia a la Universitat de Konstanz (Alemanya) i el doctorat a la Ramon Llull, on és professora. Viu a Catalunya des de fa 12 anys. Avui presenta El trastorn del nen consentit. Manual per a pares i mestres desorientats (Pagès editors).
-¿Es pot parlar d’un trastorn del nen consentit?
-No existeix. El que és freqüent és el nen consentit. Hem passat d’una generació autoritària a un excés de manyagueries, cosa que provoca petits tirans o dictadors.
-¿Per què titula així el llibre?
-Critico el fet que s’anomeni trastorn a una educació equivocada. No tots els nens pateixen dèficit d’atenció (TDA), molts només estan malcriats.
-Fins i tot hi ha una altra síndrome, el trastorn negativista desafiador…
-Sí, el que abans era una persona rebel ara es considera que té un trastorn. Se’n diu així per la tendència que tenim d’etiquetar mèdicament aspectes de la vida quotidiana.
-¿Com es pot distingir un nen hiperactiu?
-Amb un diagnòstic professional. De vegades, dir que un nen és hiperactiu és una manera molt fàcil de treure’s el problema de sobre. El diagnòstic i la medicació no pot ser una excusa per no educar bé.
-¿Per què hi ha tants nens mimats?
-Vivim en una societat permissiva que ha perdut els valors i està desorientada. Fan falta referents per saber educar correctament.
-Ningú ensenya a ser pare…
-En aquest llibre he volgut ensenyar un mètode per saber què es pot fer en cada moment, amb exemples pràctics. També hi ha un dèficit de formació en els mestres. Les aules són plenes d’alumnes amb problemes de conducta.
-¿Malcriar és una falta d’amor?
-Jo desvincularia l’amor de no saber educar, perquè no vol dir que els pares no s’estimin els seus fills, sinó que s’han d’esforçar per no consentir-los-ho tot.
-¿Què els diria a aquests pares?
-La millor educació és la que posa obstacles que es puguin superar. L’autoestima s’aconsegueix quan aconsegueixes un objectiu.
-I aprendre a dir-los que no a moltes coses.
-Dir que no als fills és incòmode. I com que els pares treballen fora, arriben cansats i amb les tasques domèstiques pendents, per tant és més fàcil permetre que vegin la televisió o els videojocs. Una bona educació requereix temps i esforç.
SONIA GARCÍA GARCÍA. El Periòdic de Catalunya 7/8 /2009
Un nen feliç!
016 anys
Un llibre recomanat per els pares d’Educació Infantil és aquest: Un nen feliç.
El podeu trobar, en castellà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega.
El nen feliç us ajudarà a establir una connexió tendra i murri amb el vostre fill.
Us ensenyarà a educar-lo durant els meravellosos sis primers anys perquè sigui una persona feliç i segura de si mateixa.
Amb aquest llibre aprendreu: a gaudir de cada etapa de la vida del nadó fins a l’edat preescolar, a conèixer la personalitat del nadó, a fer que el bany, la compra i els viatges en cotxe siguin divertits, i a ensenyar a comportar-se, a ajudar el nen a conduir els seus sentiments i a compartir i col·laborar.
Índex:
El repte de ser pares.
Embaràs i part.
El nadó de pit.
El nadó mòbil.
Nens petits!
El paper especial del pare.
L’any preescolar.
Adreces útils.
Índex alfabètic.
Dites setembre
016 anys
Després de les vacances continuem amb les dites i refranys dels mesos de l ‘any.
- Pel Setembre, neteja tines, portadores i premsa.
- El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
- Allò que Agost madura, Setembre assegura.
- L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
- Per l’Agost és madura; pel Setembre, sepultura.
- Al Setembre comença l’escola i també la xerinola.
- Al Setembre, carbasses.
- Al Setembre, el mal temps és de témer.
- El fred de Setembre mata l’eruga.
- El Setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
- Pel Setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
- Pel Setembre, qui tingui blat que en sembri.
- Setembre boirós, graner polsós.
El pes de les motxilles
0El pes que transporten els nens a l’esquena, a examen
Cada any a l’inici del curs escolar, es planteja una qüestió que afecta els més petits: porten tants llibres en les seves motxilles, que la espatlla acaba patint per anar tan carregats. Les mares ho saben molt bé. La motxilla d’un escolar pot fins i tot superar el límit de quilos recomanat per a un adult.
El Tetris ajuda…
016 anys
EL ‘TETRIS’ AJUDA AL CERVELL
Pot causar canvis favorables en les àrees vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats
Un estudi revela que el “Tetris”, un dels jocs electrònics més populars en els anys 80 i 90, que consisteix en encaixar peces geomètriques que cauen inevitablement per la pantalla, té efectes positius en el cervell dels jugadors.
Segons un article que publica la revista BMC Research Notes, dedicar temps a aquest joc pot causar canvis favorables en les àrees del cervell vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats.
L’equip d’investigadors, encapçalat pel psicòleg Richard Haier, de la Xarxa d’Investigació de la Ment i professor a la divisió de neurologia pediàtrica de l’Escola de Medicina a la Universitat de Califòrnia, va portar a terme experiments per determinar en quina forma aquest joc afecta l’eficiència i la mida de l’escorça cerebral.
Aquest estudi és un dels primers que utilitza els jocs de destresa visual per avaluar els canvis que es produeixen en el gruix cortical i l’activitat funcional en nenes adolescents, que es van dedicar al Tetris durant tres mesos. Els investigadors, segons l’article, van triar nenes en lloc d’homes perquè aquests “tendeixen a tenir experiència en jocs d’ordinador considerablement més gran i, per tant poden no mostrar canvis detectables en el cervell després de la pràctica”. “Les 26 nenes que van participar en l’estudi tenien experiència limitada amb jocs d’ordinador”, va afegir.
Segons la Xarxa d’Investigació de la Ment, que té la seu a Albuquerque, Nou Mèxic, les nenes que van practicar amb aquest joc mostrar “major eficiència cerebral i, comparades amb altres nenes en el grup de control, també van mostrar un engrossiment de l’escorça cerebral “, és a dir, la matèria grisa. “Tetris” és un trencaclosques de vídeo dissenyat originalment en 1984 i programat per Alexey Pajitnov, que aleshores treballava a l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica.
El joc, amb totes les seves diferents versions, està disponible per gairebé totes les consoles de videojocs i sistemes operatius d’ordinador, i recentment per calculadores gràfiques, telèfons mòbils i aparells portàtils. Segons l’article, les àrees del cervell que van mostrar una escorça relativament més gruixuda van ser l’Àrea Brodman BA6, en el lòbul frontal esquerre, i BA22 i BA38, en el lòbul temporal esquerre.
Els científics creuen que BA6 té un paper en la planificació de moviments complexos i coordinats, mentre que les àrees BA22 i BA38 es considera que són la part del cervell activa en la integració multisensorial, és a dir la coordinació en el cervell de la informació visual, tàctil, auditiva i fisiològica interna. “Tetris, per al cervell, és bastant complex”, segons Haier. “El joc requereix molts processos cognitius com l’atenció, la coordinació d’ulls i mà, la memòria i la solució de problemes visuals i espacials tot junt i molt ràpid. No sorprèn que vegem canvis en el cervell”.
El llibre electrònic
016 anys
Les vacances s’han acabat!
Parlem de llibres en un altre format!
El dijous 28 d’agost de 2009 apareixia a la contra de El País una entrevista a l’editora Carmen Balcells en la que feia unes interessants reflexions sobre el futur del llibre electrònic i el llibre tradicional.
En la seva anàlisi venia a dir que si bé el nou format suposarà un gran avantatge sobretot a nivell acadèmic (consulta de manuals, descàrrega de llibres descatalogats…) el llibre en suport paper no desapareixerà.
Considera que el moment en que vivim és similar al de l’aparició de la televisió i la possible desaparició de la ràdio. Unes reflexions interessants sobre un futur que es presenta incert però al que ens adaptarem.
Bones vacances i …
016 anys
El curs s’ha acabat!
Des d’aquest bloc desitgem bones vacances a totas la comunitat educativa i a les famílies que porten els seus fills a la notra escola!
L’estiu és un temps ideal per gaudir del plaer de la lectura!
També fer saber que la Biblioteca comarcal de Tàrrega ha inagurat un nou bloc!
Què trobareu al bloc?
– Butlletí mensual de les novetats de la biblioteca.
– Informació de les activitats que s’organitzin des de la biblioteca.
– El llibre del mes (cada mes us donarem notícia d’un llibre de coneixements, d’una novel·la, d’un conte i d’una
novel·la juvenil, amb la ressenya corresponent)
– Publicació de notícies rellevants en el món de la cultura.
En el nostre bloc hi tenim un enllaç en la categoriaq de biblioteques!
També hi podeu entrar per aquesta adreça: 
http://bibliotarrega.blogspot.com
Llibres d’actualitat
016 anys
Per llegir aquest estiu, des de la biblioteca, recomanem aquest collage de llibres!
Gomorra, de Roberto Saviano (Editorial Debolsillo)
El silenci, de Gaspar Hernández (Editoral Destino. Premi Josep Pla 2008)
Anatomía de un instante, de Javier Cercas (Editorial Mondadori)
Y de repente fue ayer, de Boris Izaguirre (Editorial Planeta)
Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson (Editorial Destino)
La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, de Stieg Larsson
El secreto, de Rhonda Byrne (Editorial Urano)
El poder del ahora, de Eckhart Tolle (Editorial Gaia)
El huésped, de Stephenie Meyer (Editorial Suma)
El alma está en el cerebro, de Eduardo Punset (Editorial Punt de lectura)
El fuego, de Katherine Neville (Editorial Plaza & Janes)
Amb ulls americans, de Carme Riera (Editorial Proa)
Apunts del pla de Mallorca, de Climent Picornell (Editorial)
Lovely, de Antonia Vicenç (Editorial Moll)
Un llac en flames, de Hilari de Caras (Editorial Quaderns crema)
Los rebeldes, de Sandor Marai (Editorial Salamandra)
Muerte en Estambul, de Petros Markaris (Editorial Tusquets)
A qué sabe España Directo, d’Iñaki del Moral i Sara Brun
I en literatura juvenil
El diari d’en Greg, de Jeff Kinney (Editorial Empúries)
Col·lecció Gerónimo Stilton, de Gerónimo Stilton (Editorial Planeta)
Crepúsculo, Luna nueva, Eclipse y Amanecer, de Stephenie Meyer (Editorial Alfaguara
