Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
General
Hort ecològic
016 anys
La Generalitat potencia l’agricultura ecològica a les escoles
Els consellers d’Agricultura i d’Educació han presentat la maleta pedagògica de l’hort a casa
L’objectiu d’aquest recull de materials didàctics és ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall, han presentat a Barcelona, la maleta pedagògica De l’hort a casa. És un recull de materials didàctics adreçats a l’alumnat i al professorat de primària i secundària de Catalunya, que ha estat editat per l’Associació Vida Sana i la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”.
Aquesta iniciativa forma part de les 105 accions que conformen el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, aprovat pel Govern el passat mes de novembre de 2008. Els materials s’enviaran als 75 centres de recursos pedagògics distribuïts arreu del territori per poder-los fer arribar als centres educatius amb guies didàctiques i formació dels mestres i professors que l’utilitzaran.
L’objectiu d’aquesta iniciativa no és un altre que informar i formar als infants sobre la producció agrària ecològica i ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics. La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.
Així, a l’interior de la maleta es troben propostes d’activitats fàcils d’integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient. Amb aquesta proposta, la Generalitat posa a l’abast dels infants i els docents una informació bàsica sobre producció ecològica dels aliments amb un format entenedor i participatiu.
Durant la presentació, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha destacat l’elevat valor educatiu d’aquesta iniciativa que promou una alimentació sana entre els escolars. Maragall, a més, ha dit que estan treballant perquè la majoria de centres escolars de Catalunya tinguin horts a les seves instal·lacions. Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha 180 centres que tenen hort escolar, d’un total de 550 escoles tant de primària com de secundària i públiques o privades.
Per la seva part, el conseller Joaquim Llena, ha dit que és important educar els més petits en una alimentació sana, ja que per exemple el 70% de les patologies cròniques, com ara la obesitat, estan relacionades amb l’alimentació. “Si es promouen hàbits sans, es pot gaudir d’una vida millor, una salut millor i alhora, es promou un contacte amb la mare Terra”. Així mateix, “estem acostant els infants als productes de proximitat i posem en valor la feina que fan els agricultors”, ha dit Llena, que ha afegit que iniciatives com promoure els horts escolars són una eina més per combatre el canvi climàtic.
DINS DE LA CAIXA DE FRUITES I VERDURES DE L’HORT A CASA ES POT TROBAR:
Joc de la bioca
Joc de preguntes i respostes que té com a objectiu passar una bona estona compartint reflexions al voltant de l’hort ecològic i el respecte pel medi ambient. Per aquest motiu, els continguts proposats són molt amplis i abasten aspectes relacionats amb el coneixement del calendari de l’hort, la sostenibilitat, el compost o el reciclatge. Es tracta d’una adaptació del popular joc de l’oca amb una nova cantarella: de col en col avança el cargol.
Joc Dóna la cara
Es tracta d’un joc motriu de persecució que simula les relacions alimentàries que es poden donar en un hort ecològic per comparar-les amb les que es donen en un hort en què es practica l’agricultura intensiva.
Dins una llavor
Es tracta d’un tetraflexàgon que permet veure una sèrie d’imatges que representen un cicle natural. Retallant i plegant el paper s’obté un fris de quadrats articulats que permeten doblar les dues cares que té el full presentant una seqüència de quatre imatges. El full, a banda del desenvolupament pla del tetraflexàgon, va acompanyat de les instruccions de muntatge i de dos textos que permeten treballar continguts relacionats amb els cicles naturals dels vegetals i el respecte pel medi ambient.
Experimentem amb el sòl
A través d’aquest joc es pretén donar a conèixer les propietats del sòl per tal de tenir una idea més clara de com és el nostre sòl per tal d’iniciar amb més èxit el nostre hort ecològic.
HorTAC
HorTAC és un CDRom que pretén desenvolupar un conjunt d’habilitats que són necessàries per resoldre una sèrie de reptes mitjançant l’experimentació digital. El seu contingut s’estructura en tres apartats:
El calaix d’informació: permet l’accés a un conjunt d’arxius que contenen els originals del materials didàctics que composen la maleta ecològica. Va adreçat al professorat.
L’hort pas a pas: l’entrada a aquest apartat es realitza a través d’una animació que dóna pas a 12 activitats que tenen com a fil conductor l’hort escolar ecològic.
Jocs: set propostes lúdiques ambientades en l’hort, que permeten jugar i, alhora, aprendre.
Calendari de l’hort escolar ecològic
Amb aquest calendari es pretén diferenciar amb facilitat les espècies pròpies de l’hort de tardor-hivern, les de l’hort de primavera-estiu i les que es poden conrear tot l’any. D’altra banda, també s’indica si la sembra s’ha de fer directament amb les llavors o si s’ha d’iniciar amb planter. Les 26 espècies d’horta que es presenten són les més clàssiques dels horts i estan ordenades segons la part de la planta que es menja. El calendari es complementa amb tota una sèrie de suggeriments per treballar a l’hort i una justificació de l’agricultura ecològica que poden donar peu a debats constructius.
La maleta es complementa amb tres llibres. La Guia de les espècies més comunes d’horta a Catalunya, ésun llibre de coneixements que recull un conjunt de fitxes, seleccionades a partir d’entrevistes realitzades a avis i àvies de Catalunya. Cadascuna de les fitxes conté una imatge, informació específica de l’espècie i consells pràctics per aconseguir bons productes ecològics. La informació específica s’organitza en diferents camps com ara el sòl, clima, sembra, reg, fertilització, plagues i malalties. D’altra banda, el llibre Què és l’agricultura ecològica? dóna a conèixer, amb un llenguatge planer i entenedor, els principis fonamentals de l’agricultura ecològica. Finalment, L’hort escolar ecològic és un manual que combina els coneixements relacionats amb l’hort amb lectures i propostes didàctiques.
Mestre ideal
016 anys
«El mestre ideal fa que l’alumne se senti atès i protagonista»
El matí del 4 de juny de 1992, Joan Triadú va ser citat al col·legi Thau de Barcelona, del qual és cofundador. Els 1.200 alumnes de l’escola que va marcar la seva carrera pedagògica omplien tots els patis del centre per regalar-li un aplaudiment multitudinari: li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La foto d’aquella felicitació sorpresa és la portada del llibre que avui presenta: Textos i pretextos de pedagogia. 1938-2008 (Eumo Editorial).
-Van aixecar una escola alternativa i catalana en ple franquisme. ¿Quines anècdotes guarda d’això?
-Havíem d’estar sempre pendents de la censura. Quan hi havia una inspecció, amagàvem els llibres en català i portàvem els nens a una planta i les nenes a una altra, perquè havien d’estar, almenys, un quilòmetre separats. L’inspector acostumava a fer els ulls grossos.
-¿Què deixen 70 anys a l’aula?
-Una cosa que no es paga amb diners. Als 16 anys, en plena guerra, vaig fer la meva primera classe. Els meus alumnes tenien 10 anys. Si en algun lloc he estat feliç, ha estat fent classe. Encara ara trobo a faltar l’escola.
-¿Quin és el professor ideal?
-Aquell que no es queda a la seva tarima, sinó que passeja per la classe fent participar els alumnes i fa que se sentin, a la vegada, atesos i protagonistes. L’escola ha de ser activa i participativa.
-¿I el més difícil per a un mestre?
-Que els alumnes acceptin de bon grat la teva manera de fer, no de pensar. I que pensin pel seu compte.
-¿Quins temes aborda el seu llibre?
-El tracte amb els alumnes, la seva immersió, la relació que mantenen amb els pares…
-¿Què ha millorat i què no?
-Tenim llibertat i democràcia. Catalunya té un Estatut i el català, en lloc d’estar prohibit, és la llengua de l’escola. Però falta exigència. Abans, la pedagogia valorava l’esforç, treball i personalitat de l’alumne, i li educava el caràcter. Avui, això es valora menys.
-¿Creu que per això es fracassa?
-Als alumnes que no passen a secundària no se’ls ha exigit prou esforç. Sembla que els pares temen enfrontar-se als fills pels estudis, per si els giren l’esquena. Molts parlen d’amistat, però la condició de pares i amics és diferent. Amics tindran els que tinguin, de pares, només uns.
-¿Com es construeix l’esforç?
-Acostumant-los a donar tot el rendiment de manera espontània i alegre, no com a càstig.
Entrevista de CARME ESCALES El Periòdico de Catalunya 18-01-2010
Resenya del llibre: Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008 de Joan Triadú.
Aquest llibre és com una moneda perquè té dues cares que no es poden separar.
En una d’aquestes cares, l’anomenada textos, reprodueixo parcialment un cert nombre d’escrits, la majoria publicats; alguns que eren resposta a incidències d’una època llunyana, i altres, en bona part, encara actuals. Perquè la permanència de certes idees, en pedagogia, és més important que pretendre adaptar-les als anomenats signes del temps.
L’altra cara del llibre consisteix a comentar, amb criteris que es valen de la perspectiva i de l’experiència, cada un dels escrits esmentats. Aquesta part és, naturalment, inèdita i l’hem anomenada pretextos.
Convé, doncs, confrontar totes dues cares, ara posades de costat, i, parafrasejant Maragall i Foix -com qui no diu res-, que el vell i el nou es facin estimar amb l’enamorament jove i setanta anys de fidelitat.
Estudi i treball
016 anys
L’estudi ha de servir per formar-se, no per treballar
S’ha escrit i s’ha dit molt de la joventut, últimament. Fins i tot hi ha un programa de televisió que es diu Generación ni-ni [ni estudia ni treballa]. Els joves d’avui dia han perdut el respecte als professors, als pares i fins i tot a ells mateixos. Però ¿la culpa és només seva? ¿Es tracta, com s’acostuma a dir, de nois que, de petits, tenien tot el que volien i que han crescut molt mimats, motiu pel qual no valoren l’esforç? Quan jo estudiava, m’aconsellaven que estudiant i treballant molt arribarien els bons resultats. Però ara veig que això és mentida, i suposo que els nens també se n’adonen. Els nois veuen com als seus pares, molts d’ells amb una carrera universitària, no els serveixen de res els seus estudis acadèmics.
Tampoc serveix de res que un sigui molt intel·ligent o que tingui una gran formació, perquè el capitalisme ha arribat a un punt en què els empresaris només busquen personal submís i de cost laboral barat. Diuen que s’ha de formar els nens per treballar. Formar els treballadors és una obligació de les empreses, mentre que els col·legis i les universitats hi són perquè la gent aprengui, perquè es formi com a ésser humà. Si diem als nens que els estudis són per trobar una bona feina, anem per mal camí. Si els nens no s’esforcen, no és només perquè ho tinguin tot. Els culpables són els pares per donar-los tota mena d’entreteniments perquè ells puguin estar tranquils en lloc de dedicar-los el seu temps. Aquesta generació ni-ni heretarà el país d’aquí 15 anys, per això és millor que tinguem en compte que no els redreçarem castigant-los amb més autoritat, sinó que els hem de donar un futur que puguin mirar amb il·lusió, una alternativa als oficis mal pagats, independentment de la seva formació.
EL PERIODICO. 14.01.10 JORDI GOMIS SÁENZ
Una bona nevada
016 anys
Us passo dos vídeos de YouTube sobre la passada nevada:
http://www.youtube.com/watch?v=yNy_RzK9NIo
http://www.youtube.com/watch?v=XlnM6401muI
Bon any
016 anys
Que tingueu un Any Nou 2010, ple d’alegries, salut i feina.
Us envio aquests dos enllaços que ens han agradat.
Un brindis: Cliqueu a l’enllaç i desprès a la porta.
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3175362
Concert d’Any Nou: Cliqueu a l’enllaç i desprès al violí
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3148566
Videos Nadal
016 anys
En aquestes adreces veureu dos vídeos de Nadal, un amb temàtica escolar i l’altre amb cantants actuals!
Cliqueu: Bon Nadal escolar Nadal cantants
Bones vacances!
016 anys
Des del parc emblemàtic de Sant Eloi de Tàrrega, desitgem a tota la comunitat educativa felices festes i unes bones vacances nadalenques!
Millor educació
016 anys
La millor educació
Pocs assumptes tan delicats com l’educació, pocs llocs on se la maltracti així. A la intel·ligent ofensiva del ministre Ángel Gabilondo per un acord perquè, per una vegada, una generació tingui garantit un model educatiu, ha sortit a l’aguait la gran mestra de les receptes de l’àvia, Esperanza Aguirre. La seva ocurrència d’ordenar per llei l’autoritat del professorat ha enlluernat en aquest país addicte a solucionar els problemes declarant-los il·legals.
El principal avantatge de la recepta és que no costa ni un duro. A més, marca per llei el culpable si surt malament: aquell professor a qui vam fer autoritat i no l’exerceix perquè no vol. És inútil, en canvi, per a quatre de cada 10 alumnes en centres concertats i per als seus professors; fora que allà només regeixin les lleis del mercat i, si es peguen, sigui per coses d’oferta i demanda. Inquieta una mica pensar què serà el següent si tot i així un altre pare irromp en un col·legi com si fos un personatge de Quentin Tarantino… ¿Posar tricorni als docents?
Ara que tant es diu això de prestigiar el professor, convindria començar per situar els seus salaris en la mitjana de l’OCDE i tornar-los la confiança de treballar en un sistema que sap donar-los suport en recursos i en qualitat, però també en responsabilitat i autoritat. La nostra inversió en educació ha crescut menys que la nostra riquesa. Proliferen els discursos de governants que converteixen l’ensenyament en un servei a la carta on cada pare o alumne escull el que li agrada i el docent és un subordinat. Igual que es proclama el dret dels pares a elegir idioma d’ensenyament, es justifica la seva potestat a fixar fins on ha d’aguantar el professor, «que per a això li pago».
Resulta imprescindible que els pares fem la nostra feina i deixem d’actuar com a encobridors, còmplices o inductors de les incontinències filials. No més excuses habituals: les presses, el ritme de vida, l’estrès…
L’única veritat és que educar és un treball dur, però som els pares els que hem d’ensenyar als fills que, a més de drets, existeixen altres coses anomenades deures i un és responsable dels seus actes.
També té tasca pendent el que anomenem societat quan volem utilitzar-la com a coartada. ¿O és que no tenen responsabilitat les empreses, organitzacions o mitjans de comunicació que converteixen en triomfadors a cretins la principal habilitat dels quals és explotar els altres? ¿O és que també és innocu el nostre culte general a l’èxit per qualsevol mitjà necessari?
ANTON LOSADA El Periòdico de Catalunya. 20.09.09
S’hereta el saber?
016 anys
El saber s’hereta: L’educació dels pares és factor determinant en l’èxit escolar
Els fills que viuen amb un sol progenitor tenen gairebé el doble de possibilitats de deixar l’escola prematurament.
Els èxits educatius dels fills estan fonamentalment en mans dels seus pares i, més concretament, en el seu nivell educatiu. Un exemple: el 73% dels fills d’universitaris que van néixer en la dècada dels setanta han estudiat una carrera, mentre que només ho ha fet el 20% d’aquells en que els pares no eren universitaris.
El fet que els pares siguin universitaris atorga clars avantatges educatives, segons l’últim informe de Caixa Catalunya Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Aquestes són que aquests pares són més proclius a escolaritzar els seus fills abans dels tres anys, que transmeten als seus fills més aspiracions i que tenen més recursos educatius i culturals.
Hi ha altres factors que també incideixen en les taxes d’èxits educatius, com el gènere (els nois es graduen en ESO un 16% menys que les noies), l’estructura de la llar(l’abandonament escolar prematur és un 86% més alt en les famílies monoparentals a igualtat de condicions socials) i l’origen (els immigrants tenen, per raons econòmiques i d’entorn, menors taxes d’educació secundària i post obligatòria).
El tipus d’escola (privat, públic o concertat) en relació als resultats afavoreix molt als col·legis privats però, segons l’estudi, que ha extrapolat les dades estadísticament, els resultats pràcticament s’igualen.
Pel que fa a la influència de l’equipament de les escoles en els resultats escolars, Pau Mari-Klose, director de l’estudi, ha volgut incidir que “no és tan important en relació amb l’educació dels pares i l’entorn”. “No podem seguir donant la culpa a les escoles sense polítiques públiques de família, sense que hi hagi més accés a l’escolarització primerenca, perquè així no anem a aconseguir elevar el nivell educatiu”, ha assegurat Mari-Klose.
Les conclusions de l’estudi posen l’accent en el protagonisme dels pares davant de tots els actors en el món educatiu, però també a la necessitat de desenvolupar polítiques públiques de suport per als més desfavorits, que necessiten aquest complement en l’acompanyament de l’educació (mecanismes de compensació, com classes de suport).
En aquest sentit, els autors de l’estudi són optimistes respecte al futur. L’augment progressiu del nivell educatiu dels pares afavorirà el de les noves generacions i, en relació a la crisi, també van apuntar al seu caràcter d’oportunitat per la disminució d’oportunitats de treball primerenques en l’hostaleria i la construcció, per exemple, que poden desincentivar als joves del mercat laboral ràpid i incitar a seguir estudiant.
EL PAIS. 23.09.09
Família i escola
016 anys
Família i escola: compartir l’educació
En els diferents debats sobre l’educació apareix de forma insistent el tema de les relacions entre la família i l’escola. Aquest llibre posa de manifest que cal promoure un debat conjunt entre família i centre educatiu que faci possible l’acostament entre ambdues institucions i que afavoreixi un clima de confiança en benefici de l’educació de petits i grans. La seva principal intenció és oferir una mirada als aspectes que poden aportar un guiatge en aquesta reflexió.
Índex:
El desprestigi de l’educació: L’educació, un dret fonamental per a tothom.
L’educació en crisi? Quina crisi?
Podem recuperar la confiança necessària?: La desconfiança i el recel. De la desconfiança i el recel a la confiança i la comunicació.
L’escola i la família . Educar en col·laboració: L’educació, una acció complexa. L’educació, una acció per compartir.
El lloc idoni per a cada aprenentatge. Què ha de fer l’escola i què ha de fer la família: L’escola d’ahir, l’escola d’avui. Escola i família: aprenentatges compartits i aspectes diferents. Infants i adolescents entre dos col·lectius
El rol de persones adultes que eduquem: Els canvis i les inseguretats. Mantenir els criteris. Compartir el criteris.
Un repte comú. Com entenem l’autoritat i l’afectivitat i com les compartim: L’autoritat i l’afectivitat. Compartir l’autoritat.
Quan van creixent, ja no cal que s’estableixi cap comunicació entre la família i l’escola? La comunicació entre la família i l’escola al llarg del procés educatiu.
La participació de les famílies: Problemes amb al participació? Propostes per a la comunicació.
Un context de col·laboració. Veïnatge i xarxes de proximitat: La societat de la informació. La xarxa, una alternativa.
Podem saber-ne més.
Aquest llibre de la doctora en Psicologia de la UAB, na M. Jesús Comellas és molt adient per resoldre problemes i trobar solucions positives en les relacions de l’alumnat, la família i el centre educatiu.
Si no es volt comprar, el podeu trobar a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega amb la signatura: 37.06 COM.
