Famílies
Dites setembre
0Després de les vacances continuem amb les dites i refranys dels mesos de l ‘any.
- Pel Setembre, neteja tines, portadores i premsa.
- El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
- Allò que Agost madura, Setembre assegura.
- L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
- Per l’Agost és madura; pel Setembre, sepultura.
- Al Setembre comença l’escola i també la xerinola.
- Al Setembre, carbasses.
- Al Setembre, el mal temps és de témer.
- El fred de Setembre mata l’eruga.
- El Setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
- Pel Setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
- Pel Setembre, qui tingui blat que en sembri.
- Setembre boirós, graner polsós.
El pes de les motxilles
0El pes que transporten els nens a l’esquena, a examen
Cada any a l’inici del curs escolar, es planteja una qüestió que afecta els més petits: porten tants llibres en les seves motxilles, que la espatlla acaba patint per anar tan carregats. Les mares ho saben molt bé. La motxilla d’un escolar pot fins i tot superar el límit de quilos recomanat per a un adult.
El Tetris ajuda…
0EL ‘TETRIS’ AJUDA AL CERVELL
Pot causar canvis favorables en les àrees vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats
Un estudi revela que el “Tetris”, un dels jocs electrònics més populars en els anys 80 i 90, que consisteix en encaixar peces geomètriques que cauen inevitablement per la pantalla, té efectes positius en el cervell dels jugadors.
Segons un article que publica la revista BMC Research Notes, dedicar temps a aquest joc pot causar canvis favorables en les àrees del cervell vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats.
L’equip d’investigadors, encapçalat pel psicòleg Richard Haier, de la Xarxa d’Investigació de la Ment i professor a la divisió de neurologia pediàtrica de l’Escola de Medicina a la Universitat de Califòrnia, va portar a terme experiments per determinar en quina forma aquest joc afecta l’eficiència i la mida de l’escorça cerebral.
Aquest estudi és un dels primers que utilitza els jocs de destresa visual per avaluar els canvis que es produeixen en el gruix cortical i l’activitat funcional en nenes adolescents, que es van dedicar al Tetris durant tres mesos. Els investigadors, segons l’article, van triar nenes en lloc d’homes perquè aquests “tendeixen a tenir experiència en jocs d’ordinador considerablement més gran i, per tant poden no mostrar canvis detectables en el cervell després de la pràctica”. “Les 26 nenes que van participar en l’estudi tenien experiència limitada amb jocs d’ordinador”, va afegir.
Segons la Xarxa d’Investigació de la Ment, que té la seu a Albuquerque, Nou Mèxic, les nenes que van practicar amb aquest joc mostrar “major eficiència cerebral i, comparades amb altres nenes en el grup de control, també van mostrar un engrossiment de l’escorça cerebral “, és a dir, la matèria grisa. “Tetris” és un trencaclosques de vídeo dissenyat originalment en 1984 i programat per Alexey Pajitnov, que aleshores treballava a l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica.
El joc, amb totes les seves diferents versions, està disponible per gairebé totes les consoles de videojocs i sistemes operatius d’ordinador, i recentment per calculadores gràfiques, telèfons mòbils i aparells portàtils. Segons l’article, les àrees del cervell que van mostrar una escorça relativament més gruixuda van ser l’Àrea Brodman BA6, en el lòbul frontal esquerre, i BA22 i BA38, en el lòbul temporal esquerre.
Els científics creuen que BA6 té un paper en la planificació de moviments complexos i coordinats, mentre que les àrees BA22 i BA38 es considera que són la part del cervell activa en la integració multisensorial, és a dir la coordinació en el cervell de la informació visual, tàctil, auditiva i fisiològica interna. “Tetris, per al cervell, és bastant complex”, segons Haier. “El joc requereix molts processos cognitius com l’atenció, la coordinació d’ulls i mà, la memòria i la solució de problemes visuals i espacials tot junt i molt ràpid. No sorprèn que vegem canvis en el cervell”.
El llibre electrònic
0Les vacances s’han acabat!
Parlem de llibres en un altre format!
El dijous 28 d’agost de 2009 apareixia a la contra de El País una entrevista a l’editora Carmen Balcells en la que feia unes interessants reflexions sobre el futur del llibre electrònic i el llibre tradicional.
En la seva anàlisi venia a dir que si bé el nou format suposarà un gran avantatge sobretot a nivell acadèmic (consulta de manuals, descàrrega de llibres descatalogats…) el llibre en suport paper no desapareixerà.
Considera que el moment en que vivim és similar al de l’aparició de la televisió i la possible desaparició de la ràdio. Unes reflexions interessants sobre un futur que es presenta incert però al que ens adaptarem.

Bones vacances i …
0El curs s’ha acabat!
Des d’aquest bloc desitgem bones vacances a totas la comunitat educativa i a les famílies que porten els seus fills a la notra escola!
L’estiu és un temps ideal per gaudir del plaer de la lectura!
També fer saber que la Biblioteca comarcal de Tàrrega ha inagurat un nou bloc!
Què trobareu al bloc?
– Butlletí mensual de les novetats de la biblioteca.
– Informació de les activitats que s’organitzin des de la biblioteca.
– El llibre del mes (cada mes us donarem notícia d’un llibre de coneixements, d’una novel·la, d’un conte i d’una
novel·la juvenil, amb la ressenya corresponent)
– Publicació de notícies rellevants en el món de la cultura.
En el nostre bloc hi tenim un enllaç en la categoriaq de biblioteques!
També hi podeu entrar per aquesta adreça: 
http://bibliotarrega.blogspot.com
Llibres d’actualitat
0Per llegir aquest estiu, des de la biblioteca, recomanem aquest collage de llibres!
Gomorra, de Roberto Saviano (Editorial Debolsillo)
El silenci, de Gaspar Hernández (Editoral Destino. Premi Josep Pla 2008)
Anatomía de un instante, de Javier Cercas (Editorial Mondadori)
Y de repente fue ayer, de Boris Izaguirre (Editorial Planeta)
Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson (Editorial Destino)
La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, de Stieg Larsson
El secreto, de Rhonda Byrne (Editorial Urano)
El poder del ahora, de Eckhart Tolle (Editorial Gaia)
El huésped, de Stephenie Meyer (Editorial Suma)
El alma está en el cerebro, de Eduardo Punset (Editorial Punt de lectura)
El fuego, de Katherine Neville (Editorial Plaza & Janes)
Amb ulls americans, de Carme Riera (Editorial Proa)
Apunts del pla de Mallorca, de Climent Picornell (Editorial)
Lovely, de Antonia Vicenç (Editorial Moll)
Un llac en flames, de Hilari de Caras (Editorial Quaderns crema)
Los rebeldes, de Sandor Marai (Editorial Salamandra)
Muerte en Estambul, de Petros Markaris (Editorial Tusquets)
A qué sabe España Directo, d’Iñaki del Moral i Sara Brun
I en literatura juvenil
El diari d’en Greg, de Jeff Kinney (Editorial Empúries)
Col·lecció Gerónimo Stilton, de Gerónimo Stilton (Editorial Planeta)
Crepúsculo, Luna nueva, Eclipse y Amanecer, de Stephenie Meyer (Editorial Alfaguara

Escola Pia de Catalunya
0De totes les Escoles Pies hi ha uns representants que es van reunint de tant en tant per endegar Projectes que puguin ser profitosos per totes les comunitats educatives.
Així els representants de les Biblioteques-Mediateques han redactat els 10 punts clau per a crear bons lectors. També han escollit una mascota.
10 PUNTS CLAU PER A CREAR BONS LECTORS
1. Començar a “llegir” abans de saber llegir: mirar, descobrir el llibre, deixar que el manipuli, que jugui a passar pàgines, que explori els forats, les finestres, els “troquelats”…Ens fixem en: com és?. de quins colors?, de quina forma?, què hi ha dibuixat? Diferenciem els dibuixos (imatges) de les lletres i paraules. Expliquem les imatges que hi ha al llibre.
2. Explicar o llegir el conte. Els agradarà més si, de tant en tant, canviem el to de veu, fem sorolls, fem gestos amb les mans, amb la cara. Copsar la seva atenció explicant el conte que ja coneix canviant els personatges, els fets, i esperant, que ens alerti de l’errada.
3. Fer-los aprendre paraules, frases, cançons, poesies… Recitar-los ritmes, llegir-los poesia en veu alta.
4. El plaer de la lectura s’encomana: donar exemple llegint libres, revistes, diaris…llegim davant seu gaudint de la lectura. Acompanyant els fills/es a les activitats culturals: sessions de contes, teatre, exposicions, concerts… per anar afilant la sensibilitat i la imaginació dels nens.
5. Compartir la lectura amb els fills/lles. Fer-los participar en la narració:
– Fent-los repetir paraules, frases.
– Demanant-los que identifiquin els dibuixos.
– Deixant que ens expliquin ells la història si ja els hem explicada abans: els agraden les repeticions.
6. Acompanyar els fills/lles allà on són els llibres: llibreries i biblioteques. Mirar i triar junts els contes que llegiran.
7. Ensenya a tenir cura especial dels llibres, destinant-hi un espai adequat.
8. Dedicar cada dia una estona per a la lectura: busquem el lloc i moment apropiat, còmode, tranquil…
9. Qualsevol nova situació pot proporcionar-nos motius per anar a buscar un llibre. Per exemple si adoptem un animal de companyia, anem a buscar informació a la Biblioteca sobre com cal tenir-ne cura… Descobrim el món que ens envolta a través de llibre: plantes, animals, formes, colors.
10. Aprofitar ocasions assenyalades com aniversaris, reis…per a regalar contes.

Els nens i els polls
0Quan juguen a buscar-se els polls!
La millora d’hàbits higiènics no ha eliminat aquests paràsits, que s’escampen sense aturador.
L’altre dia, una nena de cinc anys m’explicava que a l’hora del pati ella i l’amiga juguen a mirar-se si tenen polls. Conviure contínuament amb aquests paràsits ja ho deu tenir, això: la canalla, curiosos de mena, ho volen saber tot, i ja se sap que el joc és font de coneixement! Una altra cosa és com ho viuen els pares que dia sí dia també reben notes amb l’avís d’infestació. Francisca Casado, metgessa del servei de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona, comenta: «S’angoixen, sobretot si fa poc que han acabat de fer un tractament i el fill o la filla torna a tenir-ne. Moltes vegades no és que el tractament no hagi funcionat, sinó que en poc temps s’ha produït una reinfestació.»
Com es pot tractar aquest problema? Estem davant d’una veritable pandèmia? Els insectes en qüestió han mutat i s’han tornat invencibles? N’hi ha més que mai?
«De polls, sempre n’hi ha hagut. Anys enrere era habitual que la gent els tragués manualment, però amb l’aparició dels tractaments farmacològics potser les famílies han deixat de revisar el cap de la canalla de manera periòdica», explica Francisca Casado, que hi afegeix: «Precisament, la millor prevenció és aquesta, cada divendres revisar els cabells per detectar si hi ha infestació i si cal procedir al tractament; d’aquesta manera el petit tornarà a l’escola dilluns amb el problema solucionat.
A totes les llars amb canalla hi hauria d’haver pintes llemeneres!» Segons aquesta metgessa, sempre s’ha d’avisar el col·legi que s’han detectat polls i que s’ha fet el tractament corresponent. «Tenir polls no és cap malaltia. Ni el Departament de Salut ni el d’Educació tenen cap protocol escrit sobre com s’ha d’actuar en aquest cas, i cada escola té una dinàmica diferent d’acord amb les AMPA; però mai s’hauria d’excloure un nen o una nena d’una classe perquè té polls.»
Això sí, quan una família ha estat avisada en repetides ocasions i els petits continuen sense tractament, «es podrien detectar altres problemes que potser s’haurien de derivar a Serveis Socials, per exemple». En tot cas, el servei de Salut Escolar ha vist que s’incrementava el nombre de consultes de pares preocupats perquè sembla que no puguin posar fi al problema. «Jo, com em va dir una mare, penso que podem guanyar batalles, però no la guerra. No hi ha evidències científiques que aquests paràsits s’hagin fet resistents als tractaments, però l’experiència sembla que indica el contrari. Quan un tractament no funciona, no s’hi ha d’insistir, s’ha de canviar per un altre. El millor és consultar el farmacèutic», explica la doctora Casado.
I les guerres no es poden guanyar sobretot quan es parla de canalla de preescolar: «És per la manera de jugar que tenen, que és de contacte. És difícil de trobar infestacions a l’ESO.
En tot cas, no és un problema de l’escola. «Ben bé és al contrari: a l’escola es produeixen infestacions perquè hi ha nens!, i també se’n produeixen a les zones comunitàries, a les colònies… No és un problema estacional», explica Francisca Casado, que recorda: «Tampoc no hi ha evidències científiques que expliquin per què sembla que aquests animalets prefereixin uns cabells i no uns altres.» És qüestió de sort?
Potser sí, però, per als desafortunats, una adreça on es pot demanar més informació: salutescolar@tinet.org
Article extret : EL PUNT. 12.05.09 Maria J.Ramos