Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Educació Primària
Transtorn del nen consentit
016 anys
Entrevista amb la orientadora psicològica: Ursula Oberst
LLIBRE SOBRE ‘EL TRASTORN DEL NEN CONSENTIT’
Ursula Oberst: “No existeix el trastorn del nen consentit, només nens malcriats”
Ursula Oberst va estudiar psicologia a la Universitat de Konstanz (Alemanya) i el doctorat a la Ramon Llull, on és professora. Viu a Catalunya des de fa 12 anys. Avui presenta El trastorn del nen consentit. Manual per a pares i mestres desorientats (Pagès editors).
-¿Es pot parlar d’un trastorn del nen consentit?
-No existeix. El que és freqüent és el nen consentit. Hem passat d’una generació autoritària a un excés de manyagueries, cosa que provoca petits tirans o dictadors.
-¿Per què titula així el llibre?
-Critico el fet que s’anomeni trastorn a una educació equivocada. No tots els nens pateixen dèficit d’atenció (TDA), molts només estan malcriats.
-Fins i tot hi ha una altra síndrome, el trastorn negativista desafiador…
-Sí, el que abans era una persona rebel ara es considera que té un trastorn. Se’n diu així per la tendència que tenim d’etiquetar mèdicament aspectes de la vida quotidiana.
-¿Com es pot distingir un nen hiperactiu?
-Amb un diagnòstic professional. De vegades, dir que un nen és hiperactiu és una manera molt fàcil de treure’s el problema de sobre. El diagnòstic i la medicació no pot ser una excusa per no educar bé.
-¿Per què hi ha tants nens mimats?
-Vivim en una societat permissiva que ha perdut els valors i està desorientada. Fan falta referents per saber educar correctament.
-Ningú ensenya a ser pare…
-En aquest llibre he volgut ensenyar un mètode per saber què es pot fer en cada moment, amb exemples pràctics. També hi ha un dèficit de formació en els mestres. Les aules són plenes d’alumnes amb problemes de conducta.
-¿Malcriar és una falta d’amor?
-Jo desvincularia l’amor de no saber educar, perquè no vol dir que els pares no s’estimin els seus fills, sinó que s’han d’esforçar per no consentir-los-ho tot.
-¿Què els diria a aquests pares?
-La millor educació és la que posa obstacles que es puguin superar. L’autoestima s’aconsegueix quan aconsegueixes un objectiu.
-I aprendre a dir-los que no a moltes coses.
-Dir que no als fills és incòmode. I com que els pares treballen fora, arriben cansats i amb les tasques domèstiques pendents, per tant és més fàcil permetre que vegin la televisió o els videojocs. Una bona educació requereix temps i esforç.
SONIA GARCÍA GARCÍA. El Periòdic de Catalunya 7/8 /2009
Dites setembre
016 anys
Després de les vacances continuem amb les dites i refranys dels mesos de l ‘any.
- Pel Setembre, neteja tines, portadores i premsa.
- El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
- Allò que Agost madura, Setembre assegura.
- L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
- Per l’Agost és madura; pel Setembre, sepultura.
- Al Setembre comença l’escola i també la xerinola.
- Al Setembre, carbasses.
- Al Setembre, el mal temps és de témer.
- El fred de Setembre mata l’eruga.
- El Setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
- Pel Setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
- Pel Setembre, qui tingui blat que en sembri.
- Setembre boirós, graner polsós.
El Tetris ajuda…
016 anys
EL ‘TETRIS’ AJUDA AL CERVELL
Pot causar canvis favorables en les àrees vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats
Un estudi revela que el “Tetris”, un dels jocs electrònics més populars en els anys 80 i 90, que consisteix en encaixar peces geomètriques que cauen inevitablement per la pantalla, té efectes positius en el cervell dels jugadors.
Segons un article que publica la revista BMC Research Notes, dedicar temps a aquest joc pot causar canvis favorables en les àrees del cervell vinculades amb el pensament crític, el processament del llenguatge i la planificació de moviments coordinats.
L’equip d’investigadors, encapçalat pel psicòleg Richard Haier, de la Xarxa d’Investigació de la Ment i professor a la divisió de neurologia pediàtrica de l’Escola de Medicina a la Universitat de Califòrnia, va portar a terme experiments per determinar en quina forma aquest joc afecta l’eficiència i la mida de l’escorça cerebral.
Aquest estudi és un dels primers que utilitza els jocs de destresa visual per avaluar els canvis que es produeixen en el gruix cortical i l’activitat funcional en nenes adolescents, que es van dedicar al Tetris durant tres mesos. Els investigadors, segons l’article, van triar nenes en lloc d’homes perquè aquests “tendeixen a tenir experiència en jocs d’ordinador considerablement més gran i, per tant poden no mostrar canvis detectables en el cervell després de la pràctica”. “Les 26 nenes que van participar en l’estudi tenien experiència limitada amb jocs d’ordinador”, va afegir.
Segons la Xarxa d’Investigació de la Ment, que té la seu a Albuquerque, Nou Mèxic, les nenes que van practicar amb aquest joc mostrar “major eficiència cerebral i, comparades amb altres nenes en el grup de control, també van mostrar un engrossiment de l’escorça cerebral “, és a dir, la matèria grisa. “Tetris” és un trencaclosques de vídeo dissenyat originalment en 1984 i programat per Alexey Pajitnov, que aleshores treballava a l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica.
El joc, amb totes les seves diferents versions, està disponible per gairebé totes les consoles de videojocs i sistemes operatius d’ordinador, i recentment per calculadores gràfiques, telèfons mòbils i aparells portàtils. Segons l’article, les àrees del cervell que van mostrar una escorça relativament més gruixuda van ser l’Àrea Brodman BA6, en el lòbul frontal esquerre, i BA22 i BA38, en el lòbul temporal esquerre.
Els científics creuen que BA6 té un paper en la planificació de moviments complexos i coordinats, mentre que les àrees BA22 i BA38 es considera que són la part del cervell activa en la integració multisensorial, és a dir la coordinació en el cervell de la informació visual, tàctil, auditiva i fisiològica interna. “Tetris, per al cervell, és bastant complex”, segons Haier. “El joc requereix molts processos cognitius com l’atenció, la coordinació d’ulls i mà, la memòria i la solució de problemes visuals i espacials tot junt i molt ràpid. No sorprèn que vegem canvis en el cervell”.
El llibre electrònic
016 anys
Les vacances s’han acabat!
Parlem de llibres en un altre format!
El dijous 28 d’agost de 2009 apareixia a la contra de El País una entrevista a l’editora Carmen Balcells en la que feia unes interessants reflexions sobre el futur del llibre electrònic i el llibre tradicional.
En la seva anàlisi venia a dir que si bé el nou format suposarà un gran avantatge sobretot a nivell acadèmic (consulta de manuals, descàrrega de llibres descatalogats…) el llibre en suport paper no desapareixerà.
Considera que el moment en que vivim és similar al de l’aparició de la televisió i la possible desaparició de la ràdio. Unes reflexions interessants sobre un futur que es presenta incert però al que ens adaptarem.
Bones vacances i …
016 anys
El curs s’ha acabat!
Des d’aquest bloc desitgem bones vacances a totas la comunitat educativa i a les famílies que porten els seus fills a la notra escola!
L’estiu és un temps ideal per gaudir del plaer de la lectura!
També fer saber que la Biblioteca comarcal de Tàrrega ha inagurat un nou bloc!
Què trobareu al bloc?
– Butlletí mensual de les novetats de la biblioteca.
– Informació de les activitats que s’organitzin des de la biblioteca.
– El llibre del mes (cada mes us donarem notícia d’un llibre de coneixements, d’una novel·la, d’un conte i d’una
novel·la juvenil, amb la ressenya corresponent)
– Publicació de notícies rellevants en el món de la cultura.
En el nostre bloc hi tenim un enllaç en la categoriaq de biblioteques!
També hi podeu entrar per aquesta adreça: 
http://bibliotarrega.blogspot.com
Escola Pia de Catalunya
016 anys
De totes les Escoles Pies hi ha uns representants que es van reunint de tant en tant per endegar Projectes que puguin ser profitosos per totes les comunitats educatives.
Així els representants de les Biblioteques-Mediateques han redactat els 10 punts clau per a crear bons lectors. També han escollit una mascota.
10 PUNTS CLAU PER A CREAR BONS LECTORS
1. Començar a “llegir” abans de saber llegir: mirar, descobrir el llibre, deixar que el manipuli, que jugui a passar pàgines, que explori els forats, les finestres, els “troquelats”…Ens fixem en: com és?. de quins colors?, de quina forma?, què hi ha dibuixat? Diferenciem els dibuixos (imatges) de les lletres i paraules. Expliquem les imatges que hi ha al llibre.
2. Explicar o llegir el conte. Els agradarà més si, de tant en tant, canviem el to de veu, fem sorolls, fem gestos amb les mans, amb la cara. Copsar la seva atenció explicant el conte que ja coneix canviant els personatges, els fets, i esperant, que ens alerti de l’errada.
3. Fer-los aprendre paraules, frases, cançons, poesies… Recitar-los ritmes, llegir-los poesia en veu alta.
4. El plaer de la lectura s’encomana: donar exemple llegint libres, revistes, diaris…llegim davant seu gaudint de la lectura. Acompanyant els fills/es a les activitats culturals: sessions de contes, teatre, exposicions, concerts… per anar afilant la sensibilitat i la imaginació dels nens.
5. Compartir la lectura amb els fills/lles. Fer-los participar en la narració:
– Fent-los repetir paraules, frases.
– Demanant-los que identifiquin els dibuixos.
– Deixant que ens expliquin ells la història si ja els hem explicada abans: els agraden les repeticions.
6. Acompanyar els fills/lles allà on són els llibres: llibreries i biblioteques. Mirar i triar junts els contes que llegiran.
7. Ensenya a tenir cura especial dels llibres, destinant-hi un espai adequat.
8. Dedicar cada dia una estona per a la lectura: busquem el lloc i moment apropiat, còmode, tranquil…
9. Qualsevol nova situació pot proporcionar-nos motius per anar a buscar un llibre. Per exemple si adoptem un animal de companyia, anem a buscar informació a la Biblioteca sobre com cal tenir-ne cura… Descobrim el món que ens envolta a través de llibre: plantes, animals, formes, colors.
10. Aprofitar ocasions assenyalades com aniversaris, reis…per a regalar contes.
Dites juny
016 anys
Cada mes posem les dites i refranys més usats!
- Al Juny, l’estiu no és lluny.
- Pel Juny, cada gota com el puny.
- Pel Juny, el bou no és junt al jou.
- Pel Juny, la falç al puny.
- Pel Juny, molt sol i molta son.
- El Juny formós, és abundós.
- El Juny fred, mata l’esplet.
- Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most.
- La civada, com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
- Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
- Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
- Aigües de Juny, mals solen dur.
- Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
- D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal.
- De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
- Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
- Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
- Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
- Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
- Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
- Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
- Per Sant Joan, el primer bany.
- Per Sant Pau, l’hora hi cau.
- Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
- Per Sant Pere, Juny enrera, i Sant Pau el tanca amb clau.
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen la ronya i de tot altre mal.
Els nens i els polls
016 anys
Quan juguen a buscar-se els polls!
La millora d’hàbits higiènics no ha eliminat aquests paràsits, que s’escampen sense aturador.
L’altre dia, una nena de cinc anys m’explicava que a l’hora del pati ella i l’amiga juguen a mirar-se si tenen polls. Conviure contínuament amb aquests paràsits ja ho deu tenir, això: la canalla, curiosos de mena, ho volen saber tot, i ja se sap que el joc és font de coneixement! Una altra cosa és com ho viuen els pares que dia sí dia també reben notes amb l’avís d’infestació. Francisca Casado, metgessa del servei de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona, comenta: «S’angoixen, sobretot si fa poc que han acabat de fer un tractament i el fill o la filla torna a tenir-ne. Moltes vegades no és que el tractament no hagi funcionat, sinó que en poc temps s’ha produït una reinfestació.»
Com es pot tractar aquest problema? Estem davant d’una veritable pandèmia? Els insectes en qüestió han mutat i s’han tornat invencibles? N’hi ha més que mai?
«De polls, sempre n’hi ha hagut. Anys enrere era habitual que la gent els tragués manualment, però amb l’aparició dels tractaments farmacològics potser les famílies han deixat de revisar el cap de la canalla de manera periòdica», explica Francisca Casado, que hi afegeix: «Precisament, la millor prevenció és aquesta, cada divendres revisar els cabells per detectar si hi ha infestació i si cal procedir al tractament; d’aquesta manera el petit tornarà a l’escola dilluns amb el problema solucionat.
A totes les llars amb canalla hi hauria d’haver pintes llemeneres!» Segons aquesta metgessa, sempre s’ha d’avisar el col·legi que s’han detectat polls i que s’ha fet el tractament corresponent. «Tenir polls no és cap malaltia. Ni el Departament de Salut ni el d’Educació tenen cap protocol escrit sobre com s’ha d’actuar en aquest cas, i cada escola té una dinàmica diferent d’acord amb les AMPA; però mai s’hauria d’excloure un nen o una nena d’una classe perquè té polls.»
Això sí, quan una família ha estat avisada en repetides ocasions i els petits continuen sense tractament, «es podrien detectar altres problemes que potser s’haurien de derivar a Serveis Socials, per exemple». En tot cas, el servei de Salut Escolar ha vist que s’incrementava el nombre de consultes de pares preocupats perquè sembla que no puguin posar fi al problema. «Jo, com em va dir una mare, penso que podem guanyar batalles, però no la guerra. No hi ha evidències científiques que aquests paràsits s’hagin fet resistents als tractaments, però l’experiència sembla que indica el contrari. Quan un tractament no funciona, no s’hi ha d’insistir, s’ha de canviar per un altre. El millor és consultar el farmacèutic», explica la doctora Casado.
I les guerres no es poden guanyar sobretot quan es parla de canalla de preescolar: «És per la manera de jugar que tenen, que és de contacte. És difícil de trobar infestacions a l’ESO.
En tot cas, no és un problema de l’escola. «Ben bé és al contrari: a l’escola es produeixen infestacions perquè hi ha nens!, i també se’n produeixen a les zones comunitàries, a les colònies… No és un problema estacional», explica Francisca Casado, que recorda: «Tampoc no hi ha evidències científiques que expliquin per què sembla que aquests animalets prefereixin uns cabells i no uns altres.» És qüestió de sort?
Potser sí, però, per als desafortunats, una adreça on es pot demanar més informació: salutescolar@tinet.org
Article extret : EL PUNT. 12.05.09 Maria J.Ramos
Llibre pels pares
016 anys
MANUAL D’ÚS” PER A PARES I MARES
Està comprovat que els nois/es lectors guanyen en agilitat mental, es concentren més i acostumen a traure més bones notes. A l llegir s’aprèn a l’escola, però els autèntics lectors, aquells que de veritat s’ho passen bé amb la lectura, es formen en l’àmbit familiar. Això és fàcil de dir, però… «com puc fer que li agraden els llibres?», podríem preguntar-nos sovint. L’obra Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors proporciona algunes respostes a aquest gran interrogant. Però per a aconseguir-ho, s’hauran de seguir unes instruccions bàsiques: –Llegir per a créixer no és un llibre infantil, sinó una guia pràctica pensada per a pares i mares interessats en el foment de la lectura en família. Per això, és imprescindible que conegueu de primera mà el contingut del llibre: llegir-lo i preneu nota de les idees que pugueu dur a la pràctica a casa.
–L’obra és amena, senzilla i breu, i no cal llegir-la tota d’una tirada; de fet, és millor llegir- la a poc a poc per assimilar els consells i les recomanacions. La lectura no us ocuparà molt de temps i us assegurem que no trobareu dificultats per a comprendre el vocabulari i les explicacions.
–Hem de tindre molt clar que no hi ha receptes màgiques per a fomentar la lectura, perquè l’hàbit de llegir no es pot improvisar, però en el llibre trobareu alguns consells bàsics, senzills de fer i efectius per poder fomentar el gust per la lectura a casa:Que ens vegin llegint, parlem-los de llibres, no els castiguem a llegir, contem-los contes…
–Tinguem en compte que cada persona té un ritme de lectura diferent: no fem comparacions amb altres amics i impliquem-nos a fons en el procés. Pares i mares tenim la responsabilitat de crear el clima adequat per fomentar l’hàbit de la lectura entre els nostres fills. Tal com es diu en el llibre: «difícilment aconseguirem que el nostre fill s’interessi pels llibres si no prediquem amb l’exemple».
–I no posem en marxa de cop totes les pautes i suggeriments del llibre: hem de sercapaços d’integrar-les, de la forma més natural possible –i gradualment!– a la vidaquotidiana. I recordeu una de les màximes del llibre: cal estar convençuts, ser constants dedicar-li un poc del nostre temps. L’esforç serà molt ben recompensat!
Article extret de la Fundació Bromera
Frases célebres
216 anys
Frases sobre els llibres i la lectura. Llegiu-les i feu-les vostres!
Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre. Emily Dickinson.
El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt. Miguel de Cervantes.
L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector.
Josep Conrad.
La lectura d’un bon llibre és un diàleg incessant en què el llibre parla i l’ànima contesta. André Maurois.
Els llibres són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra.
James Russell Lowell.
Les ciutats són llibres que llegeixen els peus. Jorge Luís Borges.
Crec que el meu amor a la vida el dec al meu amor als llibres. Adolfo Bioy Casares.
No, no és per l’èxit pel que s’ha de llegir. És per viure més. Umberto Eco.
Llegir és posar les neurones a fer aeròbic. Sealtiel Alatriste.
Abans d’ensenyar a llegir pròpiament, s’ha d’ensenyar a motivar-se per llegir. La tècnica segueix la vocació. Gabriela Vela Quico.
Els llibres no mostren el camí de la felicitat. Els llibres són la felicitat. Pep Albanell.
La imaginació és més important que el coneixement. Albert Einstein.
Escriure és afegir una habitació a la casa de la vida. Adolfo Bioy Casares.
La lectura no és una píndola amarga que cal endolcir. Eveline Charmeux.
Pel gruix del pols en els llibres d’una biblioteca, pot mesurar-se la cultura d’un poble.
John Steinbeck.
No hui dues persones que llegeixin el mateix llibre. Edmund Wilson
Els llibres són amics que mai et deceben Thomàs Carlyle.
El record que et deixa un llibre és més important que el llibre mateix.
Gustavo Adolfo Bécquer.
El llibre és com un jardí que es du a la butxaca. Proverbi àrab.
Altres frases d’autor anònim:
Hi ha vida més enllà dels llibres, però no és intel·ligent.
Llegir, si no ve de gust no serveix de res.
Malfia’t dels lectors d’un sol llibre.
Mai no et llegiràs tots els llibres. No t’atabalis!
Llegeix! Que alguna cosa queda.
Aquestes frases les hem trobat al dossier del Pla Lector de l’Editorial Cruïlla.
