Educació Primària

Dites desembre

0

Les últimes dites de l’any

  • Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
  • Anar a dormir d’hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l’abril.
  • Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau.
  • Boira pel desembre, pluja o llevant.
  • Boira pel desembre, pluja o sol.
  • Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.
  • Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
  • Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
  • Darrera un desembre plujós, ve un gener polsós.
  • De desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.
  • De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall.
  • Desembre, el mes més vell de l’any.
  • Desembre finat, any acabat.
  • Desembre, gelat i nevat.
  • Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.
  • Desembre mullat, gener ben gelat.
  • Desembre nevat, bon any pel blat.
  • Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat.
  • Desembre que fred no plany, bon gener i millor any.
  • Desembre tremolant, bon gener i millor any.
  • Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa dia que ja és nit obscura.
  • Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
  • El desembre ben portat, o pluja o tempesta.
  • El desembre és l’avi de l’any, i el gener l’hereu.
  • El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
  • El desembre pren i no dóna.
  • El fred del desembre es fica dins per sempre.
  • El mes de desembre, el mes de les festes.
  • El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
  • Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.
  • En els Advents, baixen els gels i pugen els vents.
  • La boira de desembre duu el garbí al ventre.
  • La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia.
  • Més curt que el dia de Sant Tomàs.
  • Neus pel desembre, bon any pel que ve.
  • Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.
  • Pel desembre calor, porta mal pitjor.
  • Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.
  • Pel desembre, el dia temperat, el vent l’ha portat.
  • Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
  • Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes.
  • Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
  • Pel desembre, fred, i calor per l’estiuet.
  • Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
  • Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
  • Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.
  • Pel desembre i pel gener, omple la pica i l’olier.
  • Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
  • Per la Concepció fa un fred de debò.
  • Per Sant Esteve, plou i neva.
  • Per Sant Esteve, un pas de llebre.
  • Per Sant Nicolau, la neu hi cau.
  • Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.
  • Per Sant Silvestre, el que no es fa resta.
  • Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.
  • Per Sant Silvestre, es treu l’ase per la finestra.
  • Per Sant Silvestre, la pluja ja està llesta.
  • Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra.
  • Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre en resta.
  • Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix.
  • Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.
  • Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.
  • Per Santa Llúcia, s’escurça la nit i s’allarga el dia.
  • Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix.
  • Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de pardal; i per Reis burro és qui no ho coneix.
  • Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
  • Qui anar bé vol es compra roba pel desembre i calçat pel juliol.
  • Qui el desembre acabarà l’any nou veurà.
  • Sant Nicolau de la neu porta la clau.
  • Sant Nicolau obre les festes amb clau.
  • Sant Silvestre, duu a les bruixes del cabestre.
  • Sant Silvestre és el darrer vespre.
  • Santa Llúcia de Puigmal, tretze dies d’aquí a Nadal.
  • Santa Llúcia la bisbal, a tretze dies de Nadal.
  • Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.
  • Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!
  • Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.
  • Si el desembre plou, bon any nou.
  • Si l’any se’n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps.
  • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
  • Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana.
  • Si Sant Silvestre plora tot l’any plora; Si Sant Silvestre riu tot l’any riu.

Acte inagural 125 anys

0

En la web de l’escola podeu veure el vídeo de l’acte inagural.

Cliqueu: ESCOLA PIA TÀRREGA
125 anys al servei de l’educació 1884-2009

Passejant per Sant Eloi

0

Després de conéixer Tàrrega anem a fer un petit recorrregut pel seu parc més emblemàtic: Sant Eloi.

Lluita pel comandament

0

Els nens fan una pressió ferotge per veure el continu de sèries dedicades a ells «Volen monopolitzar la tele», diu un pare

«La TDT havia de ser una benedicció, però darrere d’una sèrie en ve una altra i una altra i una altra», es lamenta Fernando, tot i que reconeix: «Quan estàs ocupat i no pots prestar atenció als nens, el recurs fàcil és la tele i és dur dir-los que no, no i no a l’arribar de treballar». María Jesús i Fernando, de Viladecans, són pares de Laura, de 12 anys, i Víctor, de 10. Tenen la TDT, i la seva programació d’entreteniment infantil gairebé les 24 hores de canals com Disney Channel i Clan TV aguditza la batalla diària pel control del comandament a distància.

A diferència del que passava en la seva infantesa, rememora María Jesús, en aquests canals «no apareix la família Telerín enviant els nens al llit». Fernando afegeix: «Amb el K-3 la programació infantil acabava abans de les notícies de la nit, però ara hi ha dinosaures a qualsevol hora».

Records cavernícoles

Les generacions actuals, consumidors amb drets immanents, exerceixen una fèrria pressió en les negociacions. «Vam comprar la TDT per Hannah Montana», assegura Laura. «En tot cas en vam avançar la compra», matisa Fernando, abans d’afirmar: «Quan no teníem la TDT, Laura i Víctor ens donaven la tabarra amb el Disney Channel». De l’edat de pedra semblen els seus records d’infància: «Érem set germans i el meu pare tenia la seva butaca. Quan arribava, l’hi cedíem i no hi havia negociació».

Ara, com reconeix Fernando, fins i tot els progenitors intenten «unificar un criteri» entre ells per contrarestar els estratagemes dels nois. Per exemple, sempre hi ha un amic que compta amb més privilegis. «Has d’estar amb la generació actual. No vols que hi hagi un greuge comparatiu amb altres nens», reflexiona Fernando.

«No hi ha forma de trobar el comandament», es queixa María Jesús, sobretot quan el telediari de les nou coincideix amb Hannah Montana. I Fernando, en un rampell de sinceritat, exclama: «N’estic fins als nassos. El Disney Channel el passo ràpid quan faig zàping». Tot i així, l’oferta il·limitada també «és l’oportunitat d’inculcar valors de respecte i responsabilitat en les seves eleccions», afegeix María Jesús.

La Sílvia de Badalona, mare de l’Aleix, de 8 anys, opina: «Amb l’arribada de la TDT i tota l’oferta infantil sí que hi ha un interès especial per monopolitzar el comandament, però jo sóc molt estricta». En el seu cas, un segon televisor és «una solució ràpida, però puntual». Igualment, la Sílvia prefereix «que vegi aquests canals temàtics en lloc dels canals generalistes que no vigilen els continguts indesitjats ni compleixen amb l’horari infantil».

Normes i permissivitat

«¡No els complim! ¡Ja sabeu que no els complim!», crida Laura des del sofà. «Ja sabem que no evita el problema, però vam posar unes normes per reduir els conflictes», admeten María Jesús i Fernando. Tots dos han optat per publicar una disposició que permeti minimitzar les friccions, així com fixar un límit als excessos. «La majoria dels conflictes amb el meu germà són per la televisió», confessa Laura, que ha seleccionat, com Víctor, la seva sèrie protegida, Hannah Montana i Shin Chan, respectivament. «S’han de respectar les sèries elegides», comenta María Jesús. També hi ha un control del temps. Com testifica Fernando, «ells no es posarien un límit».

«¡No s’haurien de posar normes!», persevera Laura. «Sense límits, seria un monopoli infantil», replica Fernando, que convé: «Som més permissius perquè la societat és més permissiva». María Jesús afegeix: «De terreny sempre se’n perd, però s’ha de negociar».

El poder no l’ha de tenir mai el nen, segons els pedagogs

Els ulls com plats, el dit polze aixafat de tant fer servir el comandament a distància, una tendència a llançar-se al sofà per no perdre el lloc, el xiulet constant de bandes sonores de dibuixos animats o de comèdies… Els símptomes de l’addicció televisiva infantil estan bastant clars, com també ho estan els culpables d’aquesta malaltia. Els pares haurien d’entonar el mea culpa per permetre tota la bogeria estival, però tampoc haurien de passar gaire estona fustigant-se. Ha arribat el moment de tornar els nens al camí del seny. Organització, diàleg, implicació i el comandament a distància en mans adultes són la millor medicina per poder aconseguir-ho, segons la recepta que donen els pedagogs.

«Hauríem de renyar els pares perquè ara els nens s’enfrontaran a uns dies de falta de son, de poca concentració i de desinterès, però és el moment d’aprofitar que tornen els horaris», explica la pedagoga Noemí Santiveri.

FINS ALS 10 ANYS / Segons aquesta especialista, que ofereix una sèrie de recomanacions que han de seguir les famílies amb nens fins a 10 anys, els adults han de ser els que tinguin sempre el comandament a distància. «Si el nen vol veure la tele, primer ho ha de parlar amb els seus pares. Entre tots han de decidir el programa i el moment més adequat. No pot ser que vulguin veure una sèrie després de les nou del vespre perquè a aquella hora haurien d’estar dormint», adverteix.

Seguint la línia de la dosificació, Santiveri insisteix que «és ideal que els nens fins a 10 anys no superin els 30 o 40 minuts diaris davant del televisor». Si són més grans, llavors ja es poden pactar altres temps, però sempre tenint en compte un altre suggeriment; el televisor ha d’estar apagat a l’hora de sopar. «Aquest és un bon moment perquè la família parli de com ha anat el dia». I també que els pares demostrin als seus fills que estan implicats en la seva educació. És del tot imprescindible que els nens no es vegin aparcats davant de la tele.

RAMON TOMAS      Publicat al Periòdic de Catalunya el 14-09-09

Arbre 125 anys

0

Us presentem l’arbre dels 125 anys que han redactat les nostres companyes d’educació infantil.

EL NOSTRE ARBRE: L’Escola Pia

Ara fa 125  anys a Tàrrega

un arbre va ser plantat.

Com tot arbre,  per créixer,

necessita ser alimentat i estimat.

Des d’aleshores ençà

ha rebut amor i calor

de tots aquells que hi han passat

i que amb el temps, han anat deixant petjades

plenes de records, amistats, sentiments,…

Poc a poc ha anat creixent,

s’ha anat arrelant amb força,

amb una bona soca i un tronc sa.

D’aquest arbre n’han sortit sempre

unes bones i fermes branques.

Han passat 125 anys,

moltes tardors, hiverns, primaveres i estius,

i aquí segueix,  fort i valent,

esperant noves branques,

acumulant noves històries,

com si fos realment

un museu del temps.

Conèixer Tàrrega

0

Per conèixer els llocs més emblemàtics de la ciutat!

Auca de l’Urgell

0

Un dels treballs fet pels alumnes de l’escola va ser aquesta auca!

Dites de novembre

0

    Dites novembre

  • A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre.
  • Pluges de Novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
  • Si pel Novembre trona, la collita serà bona.
  • Novembre humit, et farà ric.
  • Novembre i Gener tenen el mateix temper.
  • Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.

    Dites de Tots Sants

  • De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
  • De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
  • Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat.
  • De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
  • De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
  • El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel Gener s’ha de cavar.
  • Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
  • Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
  • Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
  • Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
  • Per Tots Sants, les olives a les mans.
  • Per Tots Sants, mira els teus naps.
  • Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
  • Per Tots Sants, neu en els alts.
  • Per Tots Sants, per fruita glans.
  • Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
  • Per Tots Sants, sembrats els camps.
  • Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
  • Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
  • Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
  • Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.

Esforç i aprenentatge

0

Per aprendre és necessari esforçar-se

Aprendre ha de ser engrescador i motivant, encara que no necessariament divertit. Els mestres hem de procurar que l’aprenentatge dels nostres alumnes resulti agradable, però no sempre pot ser així. Cal tenir present que per aprendre cal esforçar-se i que a vegades aprendre no resulta fàcil. Com en qualsevol activitat, es necessita un entrenament continuat per assolir una millora de les nostres habilitats. El premi d’aquest treball és que al final del camí el que en algun moment semblava difícil i costós pot arribar a ser més fàcil i senzill.

Es pot  posar als alumnes el futbol com exemple. Tots saben jugar a futbol, però n’hi ha uns que ho fan millor que altres. Alguns han pogut experimentar en pròpia pell  que si practiquen amb esforç aconsegueixen millores importants: xuten més fort, i col·locat, aturen més pilotes, …

 També és cert que no tots naixem amb les mateixes habilitats, però no és menys cert que aquestes són entrenables. Si volem, podem. És massa fàcil rendir-se i dir no ho sé fer i abandonar tot esforç. A diari contemplem a les aules alumnes que ho fan, amb l’excusa que no saben.

 Però per sort també hi ha qui s’esforça malgrat les seves limitacions i assoleixen resultats prou satisfactoris. Altres vegades alumnes amb unes bones possibilitats inicials es perden pel camí per no treballar-les i viure de renta, fins que arriba un moment en que la renta inicial s’acaba. Aleshores els resultats comencen a ser dolents, i si no es reacciona a temps es pot fer tard i perdre el tren que acaba de passar per davant nostre.

 Una pregunta habitual abans d’un examen: “és difícil ?” No hi ha exàmens ni fàcils, ni difícils, hi ha alumnes que estudien i treballen, i alumnes que no. Pels primers els exàmens acostumen a ser fàcils, i pels segons, acaben resultant difícils.

Dites octubre

0

 DITES, PROVERBIS I REFRANYS D’OCTUBRE

 

  • El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.

 

  • De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.

 

  • Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.

 

  • Per Sant Narcís, cada mosca en val sis.

 

  • Si a l ‘Octubre fa bon fred, mor el cuquet.

 

  • Quan l’Octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit.

 

  • Quan trona pel mes d’Octubre, neu segura.

 

  • Si vols tenir un bon favar, sembra’l per la Mare de Déu del Pilar.
Go to Top