Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Educació Primària
Reader’s Oath
016 anys
Reader’s Oath
I promise to read
Each day and each night.
I know it’s the key
To growing up right.
I’ll read to myself,
I’ll read to a crowd.
It makes no difference
If silent or loud.
I’ll read at my desk,
At home and at school,
On my bean bag or bed,
By the fire or pool.
Each book that I read
Puts smarts in my head,
‘Cause brains grow more thoughts
The more they are fed.
So I take this oath
To make reading my way
Of feeding my brain
What it needs every day.
http://www.nea.org/grants/13770.htm
Adaptació: Jurament del lector
Em comprometo a llegir
cada dia i cada nit.
Sé que aquesta és la clau
per créixer bé.
Llegiré en silenci, per a mi mateix,llegiré en veu alta per als altres. És tan beneficiós llegir en silenci com fer-ho en veu alta.
Llegiré sobre el meu escriptori,
de casa i de l’escola,
dins del sac o del llit,
prop del foc o prop de la piscina.
Cada nou llibre que llegeixo
posa una mica més d’intel·ligència dins el meu cap.’La lectura es l’aliment del cervell, els cervells ben alimentats produeixen bones idees
Així es que faig aquest jurament per comprometer-me a llegir sempre que pugui.
Perquè sé que llegir és l’alimentació que necessita cada dia el meu cervell.
La lectura costa
016 anys
LA LECTURA ES FA COSTA AMUNT
Mestres, pares i editors constaten el desinterès al llibre entre els alumnes. Entre els alumnes que deixen els estudis creix el distanciament del fet cultural, inclòs l’hàbit de la lectura, que es manté entre els altres
Molts dels que avui són cinquanta o seixantena llegien, quan treuen el cap a l’adolescència llibres com Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas, i L’últim mohicà, de Fenimore Cooper. Bastants dels avui trenta anys es decantaven per la sèrie Torres de Mallory, d’Enid Blyton. Els que avui són adolescents o molt joves s’han curtit més amb Harry Potter, de J. K. Rowling, o amb Manolito Gafotas, d’Elvira Lindo. Però costa cada vegada més que els alumnes adolescents llegeixin més enllà dels llibres de text. Ho diu un estudi del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil fet públic fa dues setmanes i ho corroboren professors, docents i editors consultats.
En contrapartida, guanyen temps entre els estudiants de secundària el xat i la navegació per Internet, escoltar música o veure la televisió. A mesura que transcorren els cursos, l’hàbit de lectura cau més entre els estudiants. L’informe assenyala que a partir dels 12 anys els alumnes llegeixen cada vegada menys. El sondeig es va fer el curs passat a 1.200 alumnes d’entre 12 i 16 anys, 400 famílies amb fills de 6 a 16 anys, i la mateixa quantitat a professors amb responsabilitats directives.
Els alumnes de quart de secundària (15 anys) són el segment en el que més baixa el costum de llegir llibres. Els que ho fan cada dia o alguna vegada a la setmana són el 44,1%. Quatre anys enrere eren el 53,5% (vegeu El País del passat 19 de febrer). Aquest descens de 9,4 punts equival a una caiguda del 17,6%. Altres dades de l’enquesta són que les noies llegeixen més: ho fa el 68,5%, davant del 54,2% dels nois.
Professors, pares i editors consultats per EL PAÍS constaten el desinterès al llibresc a favor d’allò digital. Què llegeixen els alumnes? Els més joves, llibres d’aventures, de terror i de fantasia, ia mesura que creixen, històries d’amor, revela l’enquesta.
Aquestes són les opinions d’alguns experts.
ISIDRO CABELLO “Els que segueixen no varien molt els seus hàbits”
“En els últims 15 anys es produeix de forma creixent en l’ESO un esqueixant: segons creixen els alumnes, augmenta la separació entre els que segueixen els estudis i els que no, aquells no han variat molt els seus hàbits de lectura, entre els que no segueixen, creix el desinterès a la cultura, que inclou la lectura “, diu aquest catedràtic de Llengua Castellana de l’Institut Investigador Blanxart, de Terrassa. “Segons avancen les etapes, són més o de més entitat les lectures obligatòries a la classe, pel que són moltes les lectures dels alumnes que llegeixen, encara que no els quedi temps ni ganes de llegir més. En hàbits de lectura i consecució de l’ graduat escolar hi ha un paral.lelisme entre ambient sociocultural de l’alumne i els seus resultats escolars “.
VÍCTOR CLIMENT “La utilitat social de la lectura cotitza a la baixa”
“La televisió, Internet i les xarxes socials són fonts d’informació molt atractives i de fàcil comprensió per a un jove”, recalca aquest professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. “Llegir, per a alguns, és un plaer, però exigeix un esforç i un aprenentatge que molts no estan disposats a fer. En la societat preval la imatge i l’immediat, mentre que la reflexió i el debat ocupen una petita parcel. La utilitat social de la lectura cotitza des de fa dècades a la baixa “.
PERE FARRIOL “Si els pares llegeixen, els nois també”
“Costa cada vegada més que els nois llegeixin. Els ordinadors i la televisió fan que la lectura caigui”, diu el president de la federació de famílies d’alumnes de secundària FAPAES. “Aconsellem que es llegeixi a casa. Si els pares llegeixen, els nois poden llegir més. I el professor ha de motivar a llegir. Les coses poden millorar quan s’estenguin els llibres digitals, però això pot trigar”.
JAUME PRAT “Les noves tecnologies han de millorar la cultura”
“La porta al món, a la cultura, ja no és monopoli dels llibres. La revolució que Internet fa a les nostres vides significa que s’ha convertit en la principal porta d’accés al món ia la cultura”, assegura el director de l’Institut Joan Manuel Zafra, de Barcelona. “Bona part dels joves, quan siguin grans, seran bons lectors, encara que els llibres del futur canviaran a format digital i el paper serà llavors un vestigi del passat. Les noves tecnologies són eines per millorar la cultura, no per empobrits”.
IOLANDA BATALLÉ “I això que tenim a Stilton i Meyer”
“Les xifres a la baixa em sorprenen perquè es produeixen en un moment dolç de la literatura infantil i juvenil, amb fenòmens brutals com la sèrie del ratolí Gerónimo Stilton o els amors de vampirs adolescents de Stephenie Meyer, i si ni així mantenim els índexs. .. “, es preocupa Iolanda Batallé, flamant directora editorial de La Galera. La seva estratègia per revertir la situació passaria per una major presència del llibre en blocs i xarxes socials: “Els nens es mouen cada vegada més, ja més tendra edat, en aquests espais, que d’alguna manera venen a funcionar com un club de lectura, on no haver llegit l’últim Harry Potter o la Meyer fa que no siguis cool, igual que passa amb els jocs de Play Station “. Per això creu que el sector ha d’experimentar més amb el llibre electrònic, “encara que veurem si el gadget els fa llegir més; ni així és clar”.
CARLES SALA “Llegir ha de ser una assignatura transversal”
“A més d’que potser hauríem de fer la lectura més transversal, no vinculant exclusivament a l’assignatura de llengua, no tinc la sensació que es facin molt malament les coses a les escoles”, apunta Carles Sala, que és un nouvingut al gènere infantil i juvenil però amb una pituïtària especial: set obres escrites, cinc premis (l’últim, el Folch i Torres). Mestre i logopeda escolar, creu que la clau està en que “la lectura entra de ple en la cultura de l’esforç”. Fórmula des del seu sector: “Treballar molt els personatges, que els joves puguin veure en ells còmplices, amics. D’això sempre es va necessitat”.
REPORTATGE EL PAIS. 02.03.10
Mòbil als 10 anys
016 anys
Un estudi revela que els adolescents són cada cop més precoços en l’adquisició de telèfons | El 92,2% dels joves de 12 a 16 anys tenen mòbil, tot i que la gran majoria no ha participat en la seva compra.
Segurament no és cap secret que la majoria d’adolescents tinguin mòbil, però sí que suposa una revelació que no arribi al 10% el percentatge de joves que no disposen d’aquests telèfons i encara més que cada cop l’adquireixin en edats més primerenques. Segons un estudi de l’Agència Catalana de Consum, els nens de 10 anys ja compten amb el seu primer mòbil, mentre que fa cinc anys no en tenien fins als 12.
L’informe, realitzat a partir de 1.035 enquestes a alumnes d’ESO (12-16 anys) amb l’objectiu de determinar els hàbits dels joves amb el mòbil, l’ordinador i internet, constata que el 92,27% dels enquestats tenen mòbil, un percentatge que s’eleva fins al 96,71% en el cas de l’ordinador, si bé més de la meitat utilitzen l’ordinador familiar. I malgrat les diverses tipologies d’adolescents existents en funció de l’ús que fan d’aquestes tecnologies, l’estudi conclou que un 90% dels estudiants de secundària configuren un perfil de jove online.
Una de les dades més rellevants que aporta la radiografia és la precocitat amb què s’adquireixen els aparells. Així, mentre que els joves de 16 i 17 anys afirmen que van tenir el seu primer mòbil als 11,9 anys i el seu primer ordinador als 10,8, els que en tenen 11 i 12 sostenen que disposen de mòbil des dels 10,3 anys, i d’ordinador des dels 8,1.
El director de l’Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera, va qualificar aquestes dades de “bastant sorprenents”, tot i considerar que aquesta precocitat, a priori, “no és bona ni dolenta”, tot depèn de l’ús que se’n faci i del control que en tinguin les famílies.
Malgrat l’ús generalitzat d’aquests aparells, un 80,42% dels joves no han participat en la compra dels telèfons i fins a un 46,96% ni tan sols saben quant costen. En canvi, el 71% sí que han triat el model que volien. Pel que fa als preus, la majoria (59,81%) afirmen que els ha costat menys de 100 euros i que el renoven amb una freqüència que no arriba a dos anys. En el cas de l’ordinador, el preu mitjà se situa al voltant dels 1.043 euros, i es renova cada tres anys.
Més noies que nois
El percentatge de noies que tenen telèfon mòbil, un 95,7%, és superior al dels nois (89,2%), i les primeres disposen també d’aparells més cars. Els criteris que han primat a l’hora d’adquirir un telèfon són, primer, el preu (30,6%) i, en segon lloc, les característiques tècniques (27,1%), sobretot les propietats gràfiques, la memòria i la capacitat. Altres criteris són la qualitat (22,9%), els accessoris (17,4%) i l’estil (16,7%).
En la compra d’ordinadors el criteri més rellevant són les característiques tècniques (54,7%), concretament la memòria, la capacitat, les aplicacions multimèdia i la connectivitat. I, a continuació, els accessoris (29,3%), el preu (27,3%) i l’estètica (24,6%).
“NOMÉS PUC GASTAR FINS A UN LÍMIT”
SMS · La majoria de joves fan servir el mòbil per parlar, i sobretot per enviar SMSs i escoltar música VIGILÀNCIA · Mantenen que als pares ja els va bé que tinguin telèfon per tenir-los més controlats
Només una noia del nombrós grup de joves que ahir a quarts de sis de la tarda va sortir en marabunta d’un l’IES de Barcelona va confessar que no té mòbil. Tots els altres en tenen de fa anys. L’Alan, de 14 anys, en té des que anava a cinquè de primària (10-11 anys), l’Álex, de 15 anys, també en té des dels deu, en Javi des dels onze, la Rencel des dels “nou o deu”, la Joana des dels onze… i així tots. A tots invariablement els hi van comprar els seus pares i també són els seus pares els que paguen mensualment les trucades que fan.
Despesa
Això sí, la majoria, tenen les despeses restringides i quan se’ls acaba el límit marcat pels seus pares només poden rebre trucades. A en Xavi, que té 15 anys, els seus pares només li deixen gastar vint euros al mes i ell reconeix que es poleix el saldo en només dues setmanes. “Quan ja no puc parlar més envio missatges”, diu. La Joana gasta més. 50 euros, confessa. El primer mòbil li van regalar ara fa quatre anys les seves tietes i l’últim l’ha pagat a mitges amb els seus pares. Amb quasi tots els mòbils que duen a sobre poden connectar-se a internet i , per tant, en alguna xarxa social. La majoria de nois i noies confessen que fan servir el Facebook.
L’Àlex, un noi que acaba de fer els 18 anys, ja va amb dos mòbils. El vell el fa servir per escoltar música i el més nou per connectar-se, trucar i enviar missatges. El primer diu que els seus pares li van comprar ara fa quatre anys (en tenia 14) i que ja els va costar uns cent euros. El nou fa poc que el té i diu que, com que aquest estiu va treballar, l’han pagat a mitges. Va costar 300 euros. Com que la paga de l’estiu no dóna per més els seus pares accedeixen a pagar-li 24 euros al mes en trucades.
La majoria de nois i noies de l’IES entrevistats, de tercer i quart d’ESO, asseguren que als seus pares ja els va bé que ells tinguin mòbil perquè així, diuen, els tenen controlats. La Rencel diu que a ella li van comprar quan tenia “nou o deu anys”. “Com que anava sola a l’escola la meva mare me’l va comprar per poder-me trucar i saber si havia arribat bé o per si jo tenia algun problema o si em passava alguna cosa”, explica.
A tots aquests nois i noies, a qui anar sense mòbil els semblaria com anar sense sabates, se’ls fa estrany que els preguntem si tenen ordinador. Quina pregunta! “És clar que en tenim”, diuen tots.
I és que tots ells formen part de la generació tecnològica. Malgrat tot, i segons l’estudi de l’Agència Catalana de Consum, hi ha diversos perfils.
Perfil expert: 21,7%
Tenen ordinador i mòbil i han participat en el seu procés de compra. Han triat els seus aparells, els han adquirit i en saben el preu. Estan molt familiaritzats amb el món de la virtualitat i acostumen a utilitzar internet per tenir pàgines personals, per jugar, per comprar i per baixar música.
Perfil no comprador: 45,9%
Tenen ordinador i mòbil però no acostumen a intervenir en el procés de compra. No saben quant valen ni han triat. Estan força familiaritzats amb internet, que utilitzen, sobretot, per tenir pàgines personals i descarregar música.
Perfil poc avesats 12,6%
Tenen ordinador i mòbil però encara estan poc familiaritzat amb el món de la virtualitat. S’hi connecten amb mesura i ocasionalment.
Perfil debutant:9,2%
Tenen mòbil però no ordinador. Coneixen el preu dels aparells. No estan gaire familiaritzats amb internet, que només utilitzen per tenir pàgines personals.
Perfil desinteressats: 6%
No tenen ni mòbil ni ordinador. Poc familiaritzats amb internet, que fan servir quasi només per jugar. Tenen altres inquietuds socials.
Avui. 05.02.10
El diari a l’escola
016 anys
Ningú no posa ja en dubte que la premsa escrita és un element dinamitzador en el procés de formació
No falla. Com fa cada dimecres, avui Daniel s’encarrega d’anar a cercar la premsa que arriba a la porteria del seu centre. Carregat de diaris, entra somrient a l’aula en la qual ell i els seus companys del tercer d’ESO treballaran durant dues sessions alguns dels continguts que avui apareixen als diferents rotatius. La professora que els acompanya assegura que aquest és un sistema ben útil per enllaçar el volum de continguts curriculars que marquen diverses assignatures amb la realitat que els envolta cada dia. Ja siguin matèries ubicades dins l’àmbit social com altres que depenen dels avanços tècnics i, per suposat, les assignatures de llengües integren el conjunt d’àrees des de les quals es pot fer ús de la premsa, tot com a complement dels diferents recursos que formen part activa del procés d’aprenentatge.
Avui dia, de fet, ningú no posa ja en dubte que els diaris són uns elements dinamitzadors dels itineraris de formació. La utilitat dels periòdics a classe s’evidencia quan veiem la diversitat de diaris de les Balears -i també d’àmbit estatal- que ja incorporen suplements setmanals que pretenen ser recursos didàctics amb vista a un tractament dins l’aula. Val a dir que la convocatòria de concursos i la prestació d’espais en els quals els alumnes poden participar amb dels seus escrits -com ara Aplecs de Joves Periodistes- corroboren la tendència.
En una altra escala, convé no deixar enrere el naixement de grans programes de col·laboració entre premsa i escola, com ara el conegut Newspaper in Education (NIE), que es pot fer servir a través de www.nieonline.com. Es tracta d’un programa que es posà en marxa durant els anys trenta per iniciativa del New York Times i a hores d’ara té la participació de publicacions d’arreu del món. Tanmateix, els recursos no són escassos. Des d’algunes administracions han creat programes per consolidar la figura del diari com a instrument de feina dins al classe.
En aquest sentit, el Ministeri d’Educació té en vigor un projecte titulat “La premsa, un recurs didàctic”, que proporciona d’una manera senzilla ginys per als mestres i professors perquè puguin fer feina utilitzant aquests elements. Convé dir que les tasques poden ser aprofitades també des de casa pels pares que vulguin consolidar coneixements. Per ventura, és el bloc de treball amb la premsa digital el que resulta més aprofitable a la llar.
Un elevat valor pedagògic
Actualment, la gran quantitat d’informació que reben els més joves de vegades és mala de gestionar per ells mateixos. En conseqüència, l’enorme disparitat de mitjans genera vertaderes muntanyes d’informació farcida de missatges que, en moltes ocasions, els arriben de manera desordenada. A més de tot això, és habitual que molts d’aquests alumnes consumeixin amb freqüència informacions que no estan adaptades al seu nivell cognitiu, la qual cosa els pot arribar a generar problemes a mig i a llarg termini. Vet aquí, doncs, la vàlua d’aquesta mena d’activitats, atès que és una tasca dels educadors proporcionar els instruments perquè els deixebles siguin capaços de depurar adequadament les dades provinents dels mitjans.
Com és de suposar, l’entrada de la premsa a l’aula facilita que els alumnes tinguin un acostament millor i més intens a la informació, a més de gaudir de l’oportunitat de millorar en les tècniques de comprensió de textos, com també d’experimentar avanços notables en l’expressió de missatges gràcies a un domini més acurat del llenguatge. D’aquesta manera, el diari és aprofitable en tots els àmbits formatius: a l’etapa d’Infantil es pot reforçar el procés de lectoescriptura; a Primària es poden treballar aspectes relatius a la morfologia i a Secundària es poden exemplificar els diversos gèneres de textos escrits.
Endemés, l’anàlisi del contingut de diversos rotatius arriba a ser un element que ajuda a despertar un sentit crític i més reflexiu de tota l’actualitat que envolta aquests infants i joves. El simple exercici de tractar i analitzar la mateixa notícia des de diaris distints pot contribuir a possibilitar que l’alumne sigui capaç d’albirar diferents punts de vista que l’ajudin a posicionar-se a favor d’un o de l’altre. El foment de la recerca també esdevé una de les virtuts d’aquestes pràctiques: de fet, aprendre a cercar una determinada informació és una habilitat prou apreciada tant en l’esfera acadèmica com en la laboral.
Mates i vida real
016 anys
ENTREVISTA ANTON AUBANELL, RESPONSABLE DEL CENTRE DE RECURSOS PER ENSENYAR I APRENDRE MATEMÀTIQUES
«S’HA D’ENSENYAR LA RELACIÓ DE LES MATEMÀTIQUES AMB LA VIDA REAL»
La Casa de Cultura de Girona organitza un cicle de conferències de divulgació científica per impulsar el coneixement de les matemàtiques. Hi ha una exposició itinerant titulada Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar, que vol donar a conèixer la utilitat d’aquesta matèria en la vida quotidiana. El professor Anton Aubanell té el propòsit és guiar-nos en un viatge matemàtic a través de les bombolles de sabó.
– Quina relació tenen la màgia de les bombolles de sabó i les mates?
Expliquen el fenomen físic de la tensió superficial dels líquids, que és la força que permet l’existència de les bombolles de sabó. A través d’aquesta propietat intentem deduir el comportament de les bombolles i arribem a conceptes com angles, arestes, cares, políedres. És una manera que la gent s’emocioni amb les matemàtiques.
– Doncs això no era el que ens ensenyaven a l’escola.
A vegades sembla que les matemàtiques estiguin fora d’aquest món, perquè s’abusa dels conceptes abstractes. La millor manera de donar-les a conèixer és ensenyar com ens ajuden en la nostra vida diària.
– Sembla senzill, però molta gent les ha arribat a avorrir.
Les matemàtiques semblen l’ovella negra de l’educació, però els alumnes que les descobreixen són els que es diverteixen més, perquè proporcionen un àmbit de gran llibertat. Un problema es pot resoldre de mil maneres diferents. Però és veritat que tenen una imatge social negativa, i això ho estan pagant professors que són innovadors i les ensenyen d’una altra manera.
– Quin és el seu consell per fer-les més populars?
No s’han d’ensenyar mecànicament i s’ha de fugir de la tradició acadèmica basada en problemes abstractes. És necessari adaptar l’educació als problemes reals. S’han de situar en un context i millorar la seva aplicació pràctica.
– I els que es diuen de lletres?
La divisió ciències i lletres no hauria d’existir. Les matemàtiques són lògica en estat pur associada al món de l’argumentació.
– Encara cal que els nens memoritzin les taules de multiplicar?
És necessari saber-les per poder fer càlculs mentals bàsics de la vida quotidiana. Però ara hi ha escoles que les ensenyen amb cançons de rock i rap.
EL PERIODICO. 04.02.10
Hort ecològic
016 anys
La Generalitat potencia l’agricultura ecològica a les escoles
Els consellers d’Agricultura i d’Educació han presentat la maleta pedagògica de l’hort a casa
L’objectiu d’aquest recull de materials didàctics és ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall, han presentat a Barcelona, la maleta pedagògica De l’hort a casa. És un recull de materials didàctics adreçats a l’alumnat i al professorat de primària i secundària de Catalunya, que ha estat editat per l’Associació Vida Sana i la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”.
Aquesta iniciativa forma part de les 105 accions que conformen el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, aprovat pel Govern el passat mes de novembre de 2008. Els materials s’enviaran als 75 centres de recursos pedagògics distribuïts arreu del territori per poder-los fer arribar als centres educatius amb guies didàctiques i formació dels mestres i professors que l’utilitzaran.
L’objectiu d’aquesta iniciativa no és un altre que informar i formar als infants sobre la producció agrària ecològica i ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics. La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.
Així, a l’interior de la maleta es troben propostes d’activitats fàcils d’integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient. Amb aquesta proposta, la Generalitat posa a l’abast dels infants i els docents una informació bàsica sobre producció ecològica dels aliments amb un format entenedor i participatiu.
Durant la presentació, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha destacat l’elevat valor educatiu d’aquesta iniciativa que promou una alimentació sana entre els escolars. Maragall, a més, ha dit que estan treballant perquè la majoria de centres escolars de Catalunya tinguin horts a les seves instal·lacions. Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha 180 centres que tenen hort escolar, d’un total de 550 escoles tant de primària com de secundària i públiques o privades.
Per la seva part, el conseller Joaquim Llena, ha dit que és important educar els més petits en una alimentació sana, ja que per exemple el 70% de les patologies cròniques, com ara la obesitat, estan relacionades amb l’alimentació. “Si es promouen hàbits sans, es pot gaudir d’una vida millor, una salut millor i alhora, es promou un contacte amb la mare Terra”. Així mateix, “estem acostant els infants als productes de proximitat i posem en valor la feina que fan els agricultors”, ha dit Llena, que ha afegit que iniciatives com promoure els horts escolars són una eina més per combatre el canvi climàtic.
DINS DE LA CAIXA DE FRUITES I VERDURES DE L’HORT A CASA ES POT TROBAR:
Joc de la bioca
Joc de preguntes i respostes que té com a objectiu passar una bona estona compartint reflexions al voltant de l’hort ecològic i el respecte pel medi ambient. Per aquest motiu, els continguts proposats són molt amplis i abasten aspectes relacionats amb el coneixement del calendari de l’hort, la sostenibilitat, el compost o el reciclatge. Es tracta d’una adaptació del popular joc de l’oca amb una nova cantarella: de col en col avança el cargol.
Joc Dóna la cara
Es tracta d’un joc motriu de persecució que simula les relacions alimentàries que es poden donar en un hort ecològic per comparar-les amb les que es donen en un hort en què es practica l’agricultura intensiva.
Dins una llavor
Es tracta d’un tetraflexàgon que permet veure una sèrie d’imatges que representen un cicle natural. Retallant i plegant el paper s’obté un fris de quadrats articulats que permeten doblar les dues cares que té el full presentant una seqüència de quatre imatges. El full, a banda del desenvolupament pla del tetraflexàgon, va acompanyat de les instruccions de muntatge i de dos textos que permeten treballar continguts relacionats amb els cicles naturals dels vegetals i el respecte pel medi ambient.
Experimentem amb el sòl
A través d’aquest joc es pretén donar a conèixer les propietats del sòl per tal de tenir una idea més clara de com és el nostre sòl per tal d’iniciar amb més èxit el nostre hort ecològic.
HorTAC
HorTAC és un CDRom que pretén desenvolupar un conjunt d’habilitats que són necessàries per resoldre una sèrie de reptes mitjançant l’experimentació digital. El seu contingut s’estructura en tres apartats:
El calaix d’informació: permet l’accés a un conjunt d’arxius que contenen els originals del materials didàctics que composen la maleta ecològica. Va adreçat al professorat.
L’hort pas a pas: l’entrada a aquest apartat es realitza a través d’una animació que dóna pas a 12 activitats que tenen com a fil conductor l’hort escolar ecològic.
Jocs: set propostes lúdiques ambientades en l’hort, que permeten jugar i, alhora, aprendre.
Calendari de l’hort escolar ecològic
Amb aquest calendari es pretén diferenciar amb facilitat les espècies pròpies de l’hort de tardor-hivern, les de l’hort de primavera-estiu i les que es poden conrear tot l’any. D’altra banda, també s’indica si la sembra s’ha de fer directament amb les llavors o si s’ha d’iniciar amb planter. Les 26 espècies d’horta que es presenten són les més clàssiques dels horts i estan ordenades segons la part de la planta que es menja. El calendari es complementa amb tota una sèrie de suggeriments per treballar a l’hort i una justificació de l’agricultura ecològica que poden donar peu a debats constructius.
La maleta es complementa amb tres llibres. La Guia de les espècies més comunes d’horta a Catalunya, ésun llibre de coneixements que recull un conjunt de fitxes, seleccionades a partir d’entrevistes realitzades a avis i àvies de Catalunya. Cadascuna de les fitxes conté una imatge, informació específica de l’espècie i consells pràctics per aconseguir bons productes ecològics. La informació específica s’organitza en diferents camps com ara el sòl, clima, sembra, reg, fertilització, plagues i malalties. D’altra banda, el llibre Què és l’agricultura ecològica? dóna a conèixer, amb un llenguatge planer i entenedor, els principis fonamentals de l’agricultura ecològica. Finalment, L’hort escolar ecològic és un manual que combina els coneixements relacionats amb l’hort amb lectures i propostes didàctiques.
Bon any
016 anys
Que tingueu un Any Nou 2010, ple d’alegries, salut i feina.
Us envio aquests dos enllaços que ens han agradat.
Un brindis: Cliqueu a l’enllaç i desprès a la porta.
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3175362
Concert d’Any Nou: Cliqueu a l’enllaç i desprès al violí
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3148566
Videos Nadal
016 anys
En aquestes adreces veureu dos vídeos de Nadal, un amb temàtica escolar i l’altre amb cantants actuals!
Cliqueu: Bon Nadal escolar Nadal cantants
Bones vacances!
016 anys
Des del parc emblemàtic de Sant Eloi de Tàrrega, desitgem a tota la comunitat educativa felices festes i unes bones vacances nadalenques!
S’hereta el saber?
016 anys