Educació Primària

A L’ESCOLA: MÉS ÈXIT, MENYS FRACÀS

Tan prioritari és ajudar els que tenen més dificultats com donar ales als que en tenen menys

El darrer Informe PISA 2009 ens indica que els alumnes catalans de quinze anys, en relació amb els anteriors informes del 2000, 2003 i 2006, amb fluctuacions variables, es troben més o menys on estaven fa deu anys. O sigui que es constata que moure significativament, amb tendències clares, els resultats dels alumnes en un sistema educatiu costa molt i molt, malgrat que puguin haver-hi algunes excepcions. Si tenim en compte que la franja d’estudiants catalans en els intervals més alts de puntuacions de l’informe PISA se situa en un 5%, tres punts per sota de la mitjana de l’OCDE, i que els que es troben en els nivells més baixos –tot i que han millorat– són encara un 13%, hem de concloure que tenim un índex molt baix d’èxit i un encara massa alt índex de fracàs escolar.

Deixant de banda l’Informe PISA i atenent les proves de competències bàsiques de sisè de primària dels darrers dos anys, així com altres indicadors de fracàs escolar a l’ESO i a la secundària postobligatòria, hem de concloure que el nostre sistema educatiu arrossega, ja des de primària, uns índexs de fracàs molt importants que, juntament amb els pobres resultats en la banda alta, conformen una situació que reclama una millora urgent en ambdós aspectes.

Per una banda, hem de reduir de manera efectiva unes taxes de fracàs escolar que són insostenibles per a un país que aspiri que el seu teixit productiu, i de valor afegit, prevegi l’esperonament i la promoció de l’emprenedoria, la innovació i la recerca. I per altra part ens cal un sistema educatiu que promogui alts resultats en una àmplia franja dels seus estudiants. Ens referim a potenciar i reconèixer els alumnes d’altes capacitats per dotar-los d’instruments esperonadors de totes les seves potencialitats i, molt especialment, també fem referència a saber promocionar i reconèixer escolarment els talents específics que la majoria d’alumnes ostenten, malgrat que alguns d’ells no siguin estrictament acadèmics. No podem malbaratar cap talent, sigui de la modalitat que sigui, perquè cadascun d’ells és un tresor en mans d’un bon mestre i professor. Un tresor que serveix per potenciar l’autoestima de l’alumne que molt sovint representa el necessari incentiu envers l’èxit personal i l’escolar.

Les nostres escoles i instituts no han de tenir por de l’èxit dels seus alumnes; l’han de saber reconèixer i fomentar; li han d’oferir oportunitats d’expressió, en activitats específiques, curriculars, organitzatives, individuals i en equip. Activitats que compaginin el treball en projectes amb alumnes que comparteixin determinats interessos i habilitats –possibilitant l’èxit d’aquests projectes– i, paral·lelament, altres activitats on puguin expressar-se els talents específics de cada noi i noia, tot compartint-los amb els altres companys diversos per socialitzar el seu valor en benefici del conjunt.

De la mateixa manera, l’alumnat amb més dificultats per aprendre ha de disposar d’atencions individualitzades més efectives; millors programes i aplicatius tecnològics personalitzats; un currículum on es posi l’èmfasi en els aspectes més essencials de les competències; una organització escolar que permeti compensar, amb més temps i més dedicació personal, el retard en l’aprenentatge que sempre s’ha de procurar sigui ocasional i que no esdevingui crònic. En aquest sentit, les ajudes per part d’especialistes i de recursos addicionals han de ser considerades com a estratègiques i prioritàries i no pas com a quelcom excepcional pendent de si el pressupost hi arriba o no. En això ens hi juguem la pròpia cohesió social del país.

Són aquestes dues accions, la que té per objectiu reconèixer i elevar l’excel·lència educativa de molts alumnes, i la que ha d’acompanyar i no permetre deixar enrere cap noi i noia –millorar l’èxit de la majoria, doncs–, les que haurem de prioritzar molt especialment en els programes per lluitar contra el fracàs escolar, car hem de reconèixer que tant fracàs és que més d’1 de cada 4 alumnes de setze anys no assoleixi el graduat en ESO, com que només 1 de cada 20 pugui assolir resultats excel·lents.

AVUI. 14.01.11 Enric Roca i Cases