ESO

SI VOLS … LLEGEIX de Juan Domingo Argüelles

Contra l’obligació de llegir i altres utopies lectores

Aquest llibre és una declaració d’intencions de la recent nascuda editorial Fórcola: “El llibre només és important per les reflexions que suscita, la lectura només val pel que desencadena en el nostre esperit”.

Juan Domingo Argüelles critica de manera continuada però constructivament tot allò relacionat amb l’intent de promoció de la lectura que busca més la publicitat i complir de manera immediata i màgica el seu objectiu que el fet mateix de promocionar una lectura sana i agradable. “L’únic sensat i noble que podem fer és ser-hi, cordials i sense moralitzadors ni imposicions, quan decideixin provar quin gust la lectura “.

En una segona part s’analitza el lector més freqüent, al més enèrgic i al més voraç en el que per mi és una guia del comportament personal pel que fa als llibres. Hem de llegir aquest llibre tots aquells que llegim més de 15 llibres a l’any o que ens considerem “posseïts de la nostra importància” sempre que parlem amb els altres de llibres. S’hauria de tenir-ho en la nostra tauleta de nit, per rellegir de tant en tant i no perdre’ns. Quantes vegades no hem destrossat algun llibre que un amic o familiar està llegint? “Estàs llegint això!?” En aquest moment no estem fent cap bé a ningú, ja que com bé diu l’autor la idea és que es llegeixi, què més dóna el que llegeixin sempre que puguin sentir el mateix que nosaltres quan llegim?.

L’autor defensa que la lectura és personal, que s’ha de fer com una cosa plaent, que el plaer de la lectura no podrà mai aconseguir obligant-se a llegir, i que és una revelació, el llibre no ens fa millors persones. Ens pot fer més conscients del món en què vivim, pot mostrar-nos com som, però no per llegir Dostoievski serem millors que un que llegeixi a Mercedes Salisachs, i que no per llegir Katherine Neville anem a ser uns malfactors. L’únic dolent dels llibres nous és que ens impedeixen llegir els antics. I que “resulta recomanable suspendre de tant en tant la lectura i aixecar la vista, passejar la mirada al voltant nostre, per comprovar que la realitat existeix més enllà de les pàgines d’un llibre”.

Dins de la segona part hi ha tres capítols que als que jo englobaria en una tercera part en què parla sobre tres lectors i escriptors com Borges, Michéle Petit i Gabriel Zaid que són una representació real de tot allò que Domingo Argüelles ha estat defensant durant tot el seu llibre i és que el llegir ha de ser un plaer i que no per llegir més som millors, llegir més només ens fa millors lectors, no millors persones.

Extret del bloc:  http://yonosoyjoyce.blogspot.com

Albert Pèlach: «Per uns 15 euros, un llibre et proporciona 25 hores d’oci»

La Setmana del Llibre en Català ha arribat aquest any amb novetats: se celebra en quatre seus, a l’estiu i coincidint amb la Diada. Albert Pèlach, el seu president, vol que aquest certamen es converteixi en «la Diada dels llibres en català».

-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?

-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.

-¿Quins destacaria?

-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.

-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?

-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?

-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.

-¿Quins destacaria?

-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.

-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?

-És el més agraït i el que cuidem especialment. El mercat català de llibres infantils i juvenils és molt important des de la normalització lingüística dels 80. El que és difícil és que es consolidi l’hàbit de lectura.

-¿Per què no llegeixen?

-L’índex de lectura segueix sent baix, però no ha disminuït amb els anys. Crec que és un fenomen cultural que depèn del que es veu a casa. Si hi ha llibres i es comenten articles de diaris o si es té tot el dia la tele posada. També hi ha molt abandonament escolar al batxillerat i aquest fet dificulta que es pugui generar el costum de la lectura.

-L’obligació genera rebuig.

-Sí. A vegades fem broma i diem que hauríem de prohibir la lectura. El professor no només l’ha d’imposar, sinó fer que n’agafin el gust. La literatura és una assignatura molt agraïda, segur que molt més que les matemàtiques.

-¿Com els motivaria?

-Els explicaria una història que els enganxés, la via oral és la que entra més fàcilment. Els llibres et porten a molts mons imaginaris i una mica de fantasia a la vida va bé.

-Els formats també canvien.

-Hi ha de tot i per a tots els públics: il·lustrats, de butxaca, edicions de luxe, de tapes dures…

-¿I per a totes les butxaques?

-Els llibres tenen un preu molt assequible i tenen una relació qualitat-preu molt elevada. Per 15 o 20 euros tens un producte que et dóna 25 hores d’oci.

-¿Què opina de l’eBook?

-L’utilitzo per a coses de feina, però prefereixo el llibre de sempre. Tot és compatible. La diferència entre el món real i el virtual no existeix, som la mateixa persona. Unes vegades ens agrada tocar i olorar i altres ens agraden les coses tecnològiques.

Parc de la Ciutadella. Altres espais a Sant Cugat, Lleida i Girona.

ERICA ASPAS  BARCELONA: El Periódico; 16/09/2010

Lliurement, però s’ha de llegir

M’expliquen que en un programa de televisió una noia ha dit que s’entén molt bé amb la seva mare, i que segueix els seus consells. El presentador del programa li pregunta quin és l’últim consell que la mare li ha donat, i la noia respon: «Llegeix un llibre».

Potser algú voldria saber quin llibre. Això em sembla molt menys important que aquest «un». «Llegeix un llibre». I penso que la noia potser no tenia el costum de llegir -qui sap si n’havia llegit mai cap-.

Una enquesta deia, ja fa anys, que en el 49% de les cases de Barcelona només hi havia els llibres de l’escola. Cap de triat per gust. Espero que la situació hagi millorat.

El cas de què parlo em permet imaginar que el consell de la mare era genèric, senzillament recomanava a la noia que fes aquest experiment: llegir un llibre. Qualsevol. A veure quins resultats donava la novetat.

Si prescindim de grans i concrets best-sellers que impulsen i condicionen la compra als lectors -no ho dic com a crítica, poden ser bones lectures-, el fet interessant és quin llibre, entre tants milers, tria un lector, i per què. A vegades, algú entra en una llibreria i demana un títol determinat. L’hi ha recomanat un amic, ha vist al diari una crítica, o la informació que ha sortit un nou llibre d’un autor que ja coneix.

Però penso en el ciutadà que es mou per una llibreria sense referències. Que va passejant a poc a poc per entre els taulells, mira i remira els llibres, agafa un volum perquè el títol l’atrau, o potser la il·lustració, i llegeix què diu el text de la contracoberta, o la nota biogràfica de l’autor. I després deixa el volum on era i, una mica més enllà, s’atura davant d’un altre llibre i també l’examina. Sovint hi he vist futurs clients dubitatius, i ho entenc. ¿Per què aquest llibre i no aquest altre?

«Llegeix un llibre», ha aconsellat la mare a la seva filla. Els escriptors ens hem de meravellar que, entre tants milers de llibres, un visitant de la llibreria decideixi comprar el nostre. Visitar una llibreria és per als autors un exercici de modèstia. A més, és un reducte de democràcia. Cada comprador tria -vota- el que vol.

La mare d’aquella noia tenia raó. Compra un llibre, tu mateixa. Perquè, tal com va dir Plini el Vell fa molt temps: «No hi ha cap llibre tan dolent que no tingui alguna cosa útil».

JOSEP MARIA Espinàs   El Periòdic de Catalunya  5/1/2010