ESO

Bicentenari del naixement de Charles Dickens

Charles Dickens. El seu nom evoca tendres postals nadalenques però també lúgubres hospicis i retrats del Londres victorià més injust. Ell va revelar en la seva obra les desigualtats socials de la qual era en aquells dies capital del món, aconseguint amb la seva denúncia convertir-se en un dels majors autors de bestsellers de la història de la literatura.

 Va convocar a multituds i es va erigir com una celebritat malgrat els seus humils orígens. La seva traumàtica infància i la seva parca formació de autodidacta, només aniria al col·legi a partir dels nou anys, no li van impedir consagrar entre els grans. Amb 27 anys, era el novel·lista més popular i reconegut d’Anglaterra.

La seva habilitat per fagocitar tot el que l’envoltava i portar al paper les seves pròpies vivències amb un innat olfacte periodístic, el van catapultar des del seu humil lloc de taquígraf de tribunals a transformador del panorama literari de la seva època.

 Ell ens va ensenyar a celebrar el Nadal, encara que també va ser qui va denunciar la duresa de l’Anglaterra victoriana. El seu èxit el va convertir en l’autor més seguit del seu temps, precursor de l’era dels escriptors mediàtics líders d’opinió.

Aquestes són deu de les claus del seu èxit perdurable:

 
1 – Va convertir a personatges infantils en protagonistes absoluts de novel·les serioses.
El petit Charles es va veure obligat a treballar des de l’edat de dotze anys en una fàbrica de betum. El seu pare, donat a contreure deutes, va ser empresonat, pel que la seva mare va obligar a treballar al petit. Allà entre bots i etiquetes es va forjar la sensibilitat d’un geni, aquest seria el germen d’un esperit compromès amb la seva realitat social.
D’aquesta experiència vital sorgeix David Copperfield, el seu primer gran èxit, però també el petit Pip de Grans Esperances, o l’oprimit Oliver Twist. Tots són el petit Dickens: tres protagonistes, tres nens desemparats obligats a viure privats d’una justa infància. Charles és cada un d’ells, la seva denúncia és la seva teràpia.

2 – Va ser el primer autor a utilitzar en les seves obres el terme detectiu.
Al costat del seu gran amic, el també literat Wilkie Collins, va concebre el relat policial, la novel·la negra beu en bona part, les seves fonts.

3 – La classe obrera, protagonista d’un relat.
Utilitzant l’humor i el seu domini de la sàtira, Dickens aconsegueix en Temps difícils (1854) denunciar el tracte dispensat pels empresaris als treballadors, considerats meres mans, en plena revolució industrial, prescindibles apèndixs de les màquines que manejaven.

4 – Prolífic conferenciant, va ser el primer autor mediàtic
Va fer el seu primer aplec d’arrogància a Boston, quan un dels cambrers de l’hotel en què s’allotjava va deixar la porta de la seva habitació mig oberta per tal que els hostes poguessin observar. Des dels seus lliuraments setmanals als diaris aconseguia convocar una cohort de seguidors i admiradors que acudien meravellats a les seves conferències i esperaven ansiosos l’última entrega de les seves obres per lliuraments.

5 – Defensor dels desfavorits
Humanitzar a les prostitutes i va mostrar la vida a la presó, que ell havia visitat, en La petita Dorrit i en Els papers pòstums del Club Pickwick, el seu primer bestseller.

6 – Precursor de la defensa dels drets d’autor
Batallar amb el pirateig de les seves obres als Estats Units. En aquells dies, la llei nord-americana només protegia els autors nascuts en aquell país, de manera que qualsevol editor podia publicar les obres de Dickens sense pagar-li un dòlar en drets, i també els diaris en les narracions per entregues. Això va perjudicar econòmicament, i ho va denunciar, però només va servir perquè la premsa nord-americana l’acusés de cobdiciós. Paradoxalment, aquesta falta de remuneració va ajudar a estendre la seva fama, ja que els seus llibres es venien molt barats i tenia el favor de moltíssims lectors.

7 – Les ciutats també poden ser protagonistes.
La seva Història de dues ciutats convertia a les urbs més famoses del seu temps, Londres i París, en protagonista col·lectiu

8 – Gran productor de bestsellers
Els papers del club Pickwick va sortir amb una modesta tirada de 400 exemplars, però a la 15 ª edició es va multiplicar per cent, arribant als 40.000. Història de dues ciutats, amb uns dos-cents milions d’exemplars venuts, és considerat en diverses fonts com el major bestseller de la història. Però no només es venien bé les seves novel · les, sinó que va convertir en èxit fins a un llibre de receptes de cuina publicat a mitjans del segle XIX escrit amb la seva dona.

9 – Un valor segur per al cinema i la televisió
Totes les seves novel·les han estat i són dutes en diverses ocasions a la gran i petita pantalla. En particular, Conte de Nadal acumula incomptables versions, des del cinema en blanc i negre fins als “Teleñecos”.

10 – Director de diari
Com a màxim responsable del Daily News, va iniciar seccions d’interès sentimental, que van captar moltíssim interès del públic. Una d’elles donava consells als i les joves per al matrimoni. Llàstima que només durés 18 dies al capdavant del diari.Charles Dickens va ser víctima d’un fulminant vessament cerebral el 9 de juny de 1870, tenia només 57 anys. Va ser enterrat sense gaire pompa, segons els seus desitjos en l’Abadia de Westminster en l’anomenat racó dels poetes entre Handel i Sheridan.
L’endemà de la seva mort podia llegir al Daily News: “Gràcies a les seves estampes de la vida diària, que no a les cròniques oficials, les generacions futures tindran l’oportunitat de saber com es desenvolupava la vida al segle XIX”.

Avui, dos-cents anys després del dia del seu naixement continua sent portada, la seva estela marca el camí d’editors i les generacions futures. 

La Vanguardia 7 /2/2012  Teresa M. Amiguet Molina

Va morir un Mestre i va anar a les portes del Cel.
És sabut, que els Profes sempre van al cel.
Sant Pere va buscar en el seu arxiu, però últimament caminava una mica desorganitzat i no el va trobar en el munt de papers, així que li va dir:
‘Ho sento, no estàs a llistes …’.
De manera que el Mestre es va anar a la porta de l’infern, ràpidament li van donar alberg i allotjament.

Va passar el temps i el Profe es va cansar de patir les misèries de l’infern, així que es va posar a dissenyar un Projecte i un PAC, va organitzar un òrgan col·legiat, un AMPA, un CEP i som-hi: a realitzar millores …

Amb el pas del temps, ja tenien Certificacions en diverses àrees:
Infern lliure de fum, aire condicionat, inodors automàtics, escales elèctriques, centre de càlcul, teulada al pati, recuperació de quotes endarrerides, cercles de lectura, grups d’alfabetització, TOT tipus de beques, festivals, etc. etc. etc. etc.
 I així aquell Mestre es va convertir en l’adquisició més rendible en milions d’anys per l’infern …

Un dia Déu va trucar al Diable per telèfon i amb to de sospita li va preguntar: “I què ….. com esteu per l’infern? ‘

¡¡Estem genial!! va contestar el diable ….
Estem certificats com a lliures de fum, aire condicionat, inodors amb drenatge mitjançant sensor infraroig, escales elèctriques amb control automàtic de càrrega, equips electrònics per controlar l’estalvi d’energia, Internet sense fils, festivals i desfilades, etc. I fins i tot, recuperar quotes endarrerides!

Déu va preguntar llavors:
Què …. potser teniu un Mestre aquí?
El diable va contestar ………………. SÍ!
 
DÉU VA DIR: Això és un gran error!, Mai hauria d’haver arribat aquí un Mestre!! Els professors sempre van al cel, això està escrit i resolt per tots els casos, tenen el cel guanyat!
Me’l envies immediatament!

Ni boig!. Va dir el diable ……

“M’agrada tenir un Mestre de planta en aquesta organització … I em quedaré amb ell eternament”.
“Envia-me’l o ……Et demandaré! … ”

I el Diable, amb la vista ennuvolada per la tremenda riallada que va deixar anar
li va contestar a Déu: Ah Sí?? … I per curiositat ..

D’ON VOLS  TREURE UN ADVOCAT?  Tots estan aquí!

“ Moraleja”…. ……… ……… ………

CAL ENTENDRE ALS PROFES; estimar-los, beneir-los
DONAR GRÀCIES A DÉU PER HAVER-LOS CREAT!!
JA QUE NOMÉS UNA MENT ILUMINADA HO VA PODER HAVER FET!

ENVIA AQUEST MISSATGE ALS TEUS AMICS PERQUÈ TINGUIN UNA IDEA DEL QUE ÉS UN MESTRE!

I que Déu beneeixi PLENAMENT A QUI VA ESCRIURE AIXÒ !!!