ESO

Entrevista Jaume Cabré

0

Jaume Cabré, escriptor

“Educar és ensenyar el jove a estar tot sol amb si mateix”

Tinc 64 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Matadepera. Estic casat amb Margarida i tenim dos fills, Martí (37) i Clara (31), i un nét. Sóc independentista català. Sóc agnòstic, però em dol que s’usi a Déu per justificar violències. L’infern és que el diable no existeixi.

‘Jo confesso’
Jaume Cabré és avui el novel·lista per excel·lència de la literatura catalana, per distincions, nombre de lectors i projecció internacional. Em rep al despatx en el que escriu, en un plàcid i assolellat adossat davant una muntanya boscós, per conversar d’això i d’allò altre. Cabré ha aconseguit el seu somni: viure de les seves fantasies, del que escriu. Autor de guions televisius i cinematogràfics i de novel·les com: Les veus del Pamano, Senyoria, L’ombra de l’eunuc, Fra Junoy o l’agonia dels sons, està ara a la primera fila literària amb Jo confesso (Proa) / Jo confesso (Destino), gran aventura amb tot el que han de tenir les bones històries i amb la cultura europea de fons.

Per què escriu?
Hagués volgut ser músic: toco el violí, però no domino prou l’instrument …

I per què músic?
A casa, de nen, hi havia un piano que els meus pares tocaven a quatre mans … També vaig voler ser bomber, Papa …

Papa de Roma?
Un senyor disfressat i portat en camines … Em enlluernava!

Després ha escrit sobre el papa Lluna …
Que hi ha diversos papes i que cada un considerés heretges als altres em fascina. Qui guanya converteix els altres en antipapes: escriu la història! Què és la veritat?

Total, escriu perquè no toca el violí.
L’art encobreix alguna frustració, mancança que alleugeriment tocant el llaüt, escrivint …

La pulsió artística com a teràpia.
Si sents que no pots viure sense atendre aquesta pulsió, ¡has de seguir-la!

“Si et veus capaç de viure sense escriure, no escriguis”, va aconsellar a Borges seu pare.
Jo no he estat capaç de viure sense escriure! Durant anys vaig ser professor de secundària, arribava a casa, corregia exàmens, atenia als meus fills … i, de matinada, ¡a escriure! Era dur, però més dura era l’ensenyament: guanyar-se els alumnes, implicar-los, il·lusionar …

Què faria per millorar l’educació?
Els pares es desentenen, deleguen tot a l’escola. Si un pare es queixa que el seu fill no llegeix, pregunta-li: “I tu, llegeixes?”.

Amplia vostè responsabilitats, veig.
Vivim en una societat que prioritza un programa de tele sobre si un futbolista es depila a un altre sobre història d’Europa.

El preocupa?
Em desanima la superficialitat, que es nota en la incapacitat per estar tot sol amb nosaltres mateixos. ¡Educar consisteix a ensenyar el jove a estar tot sol amb si mateix!

Socialitzar la cultura potser la banalitza.
Jo crec possible estendre i democratitzar la cultura sense per això degradar ni baixar el llistó. Sí em preocupa molt el menyspreu pels estudis d’Humanitats …

Per què?
Portats per l’utilitarisme extrem, deixarem d’estudiar grec i llatí, després geografia, i després filosofia, després història … Tot el que ens fa cultes i amb criteri, persones estructurades! Justament el que tots haurien d’estudiar …, i després que cadascú ahondase en la parcel · la que li vingués de gust.

Signo!
Es comença per ser mal educat .., i després maltractes a la teva parella .., i després propines un cop de puny, i així arribem fins Auschwitz.

No dramatitza una mica?
No: el drama és que el mal resideix en tu. L’infern és que el diable no existeix.

Quina és la seva idea del mal?
Pretendre fer el bé em sembla tan pretensiós … Intentar no fer mal ¡és ja molt! Fixeu-vos en la petjada ecològica …

Què li passa?
Fins i tot la persona que no vol contaminar res acaba per contaminar una mica. No som àngels! I un gra de sorra acaba detenint una gran maquinària: es comença per un mal gest i …

Un exemple.
Trucar polonès a un català és un començament, com els nazis deien rata al jueu.

Ens falta ensinistrar-nos en pluralisme?
Comprenguem que la llengua comuna d’Europa no és l’anglès: és la traducció! Ho diu Umberto Eco La realitat europea és plurilingüe, i això, és una riquesa!
 
Vostè escriu en català.
No habitem un país: habitem una llengua. Jo habito la llengua catalana. Una llengua que va estar prohibida: això és una cosa que sorprèn molt quan ho expliques pel món …

A quantes llengües s’han traduït i les seves obres?
A veintitantas llengües, també a l’espanyol! del que estic molt satisfet, donades les reticències dels lectors espanyols cap als autors que escrivim en català.

Per què serà?
Els catalans sí llegeixen a autors que escriuen en castellà, però a l’inrevés … No! I em sap greu. Jo he sentit en un restaurant per Espanya a un grup de comensals rebutjar els vins catalans per ser-ho … I sap greu!

La seva última novel·la serà supervendes. I després, què escriurà?
He trigat vuit anys a escriure Jo confesso. Ara … em toca esperar.

A què?
A que em domini de nou la necessitat d’escriure alguna altra cosa.

I què tal, per ara?
Per ara, no es dóna encara el cas. Però sospito que alguna cosa arribarà, alguna cosa arribarà …

Ha escrit també culebrons i sèries televisives.
El primer serial que es va fer a Espanya: La Granja, amb Puyal. La cosa va anar molt bé, vaig guanyar diners.

Quin consell donaria a qui vulgui escriure per a televisió?
Visualitza tot el que escriguis, descriu gestos i mirades, i escriu coses que et sorprenguin a tu mateix.

Quin és el secret de les seves novel·les?
Ni idea! Només sé que dedico la vida, que em bolcada. I que els crítics alemanys diuen: “Mai havíem vist escriure així”.

Allà li llegeixen molt, tinc entès.
Sí, hi ha molts clubs de lectura, es llegeix a les escoles, reben a escriptors. Crec que si tothom llegís un llibre a l’any, canviaria el món!

La Vanguardia 2012.03.07 Víctor Amela

Recomanats Sant Jordi 2012

10

LLIBRES RECOMANATS SANT JORDI 2012

EDUCACIÓ INFANTIL

Artur. Marc Taeger. Faktoria de libros 2011

La granja dels set estables. Roberto Aliaga. McMillan 2010

Hola doctor! Michaël Escoffier. Océano 2010

CICLE INICIAL PRIMÀRIA

En llufa, monstre de l’aiguamoll. Eleanor Davis. La Galera 2011

Art y Max. David Weisner. Oceano Travesía 2011

Olivia en Venecia. Ian Falconer. Fondo de Cultura Económica 2011

CICLE MITJÀ PRIMÀRIA

Tots els colors del camaleó. Jordi Losantos. Cruïlla 2011

El cuento del carpintero. Iban Barrenetxea. A buen paso 2011

Otttolina al mar. Chris Ridell. Cruïlla 2009

CICLE SUPERIOR PRIMÀRIA

El pare Mumin i el mar. Tove Jansson. La Galera 2011

Deixeu en pau la Mississipi. Cornelia Funke. Bromera 2011

Las sombras. Jacqueline West. Siruela 2011

1r-2n ESO

La porta dels tres panys. Sònia Fernandez-Vidal. La Galera 2011

Dónde los árboles cantan. Laura Gallego. Ediciones SM 2011

Camins damunt les dunes. Rafael Vallbona. La Galera 2011

3r- 4rt ESO

Tremolor. Maggie Stiefvater. Cruïlla 2010

La lluna de gel. Santi Baró. Barcanova 2011

Shackleton. Lluís Prats. Bambú 2011

ADULTS

Jo confesso. Jaume Cabré. Proa 2011

La llibertat. Jonathan Franzen. Columna 2011

Miracle a Llucmajor. Sebastià Alzamora. Proa 2010

Grup d’Animació a la lectura: Escola Pia de Catalunya

 

10 coses per saber més de Dickens

0

Bicentenari del naixement de Charles Dickens

Charles Dickens. El seu nom evoca tendres postals nadalenques però també lúgubres hospicis i retrats del Londres victorià més injust. Ell va revelar en la seva obra les desigualtats socials de la qual era en aquells dies capital del món, aconseguint amb la seva denúncia convertir-se en un dels majors autors de bestsellers de la història de la literatura.

 Va convocar a multituds i es va erigir com una celebritat malgrat els seus humils orígens. La seva traumàtica infància i la seva parca formació de autodidacta, només aniria al col·legi a partir dels nou anys, no li van impedir consagrar entre els grans. Amb 27 anys, era el novel·lista més popular i reconegut d’Anglaterra.

La seva habilitat per fagocitar tot el que l’envoltava i portar al paper les seves pròpies vivències amb un innat olfacte periodístic, el van catapultar des del seu humil lloc de taquígraf de tribunals a transformador del panorama literari de la seva època.

 Ell ens va ensenyar a celebrar el Nadal, encara que també va ser qui va denunciar la duresa de l’Anglaterra victoriana. El seu èxit el va convertir en l’autor més seguit del seu temps, precursor de l’era dels escriptors mediàtics líders d’opinió.

Aquestes són deu de les claus del seu èxit perdurable:

 
1 – Va convertir a personatges infantils en protagonistes absoluts de novel·les serioses.
El petit Charles es va veure obligat a treballar des de l’edat de dotze anys en una fàbrica de betum. El seu pare, donat a contreure deutes, va ser empresonat, pel que la seva mare va obligar a treballar al petit. Allà entre bots i etiquetes es va forjar la sensibilitat d’un geni, aquest seria el germen d’un esperit compromès amb la seva realitat social.
D’aquesta experiència vital sorgeix David Copperfield, el seu primer gran èxit, però també el petit Pip de Grans Esperances, o l’oprimit Oliver Twist. Tots són el petit Dickens: tres protagonistes, tres nens desemparats obligats a viure privats d’una justa infància. Charles és cada un d’ells, la seva denúncia és la seva teràpia.

2 – Va ser el primer autor a utilitzar en les seves obres el terme detectiu.
Al costat del seu gran amic, el també literat Wilkie Collins, va concebre el relat policial, la novel·la negra beu en bona part, les seves fonts.

3 – La classe obrera, protagonista d’un relat.
Utilitzant l’humor i el seu domini de la sàtira, Dickens aconsegueix en Temps difícils (1854) denunciar el tracte dispensat pels empresaris als treballadors, considerats meres mans, en plena revolució industrial, prescindibles apèndixs de les màquines que manejaven.

4 – Prolífic conferenciant, va ser el primer autor mediàtic
Va fer el seu primer aplec d’arrogància a Boston, quan un dels cambrers de l’hotel en què s’allotjava va deixar la porta de la seva habitació mig oberta per tal que els hostes poguessin observar. Des dels seus lliuraments setmanals als diaris aconseguia convocar una cohort de seguidors i admiradors que acudien meravellats a les seves conferències i esperaven ansiosos l’última entrega de les seves obres per lliuraments.

5 – Defensor dels desfavorits
Humanitzar a les prostitutes i va mostrar la vida a la presó, que ell havia visitat, en La petita Dorrit i en Els papers pòstums del Club Pickwick, el seu primer bestseller.

6 – Precursor de la defensa dels drets d’autor
Batallar amb el pirateig de les seves obres als Estats Units. En aquells dies, la llei nord-americana només protegia els autors nascuts en aquell país, de manera que qualsevol editor podia publicar les obres de Dickens sense pagar-li un dòlar en drets, i també els diaris en les narracions per entregues. Això va perjudicar econòmicament, i ho va denunciar, però només va servir perquè la premsa nord-americana l’acusés de cobdiciós. Paradoxalment, aquesta falta de remuneració va ajudar a estendre la seva fama, ja que els seus llibres es venien molt barats i tenia el favor de moltíssims lectors.

7 – Les ciutats també poden ser protagonistes.
La seva Història de dues ciutats convertia a les urbs més famoses del seu temps, Londres i París, en protagonista col·lectiu

8 – Gran productor de bestsellers
Els papers del club Pickwick va sortir amb una modesta tirada de 400 exemplars, però a la 15 ª edició es va multiplicar per cent, arribant als 40.000. Història de dues ciutats, amb uns dos-cents milions d’exemplars venuts, és considerat en diverses fonts com el major bestseller de la història. Però no només es venien bé les seves novel · les, sinó que va convertir en èxit fins a un llibre de receptes de cuina publicat a mitjans del segle XIX escrit amb la seva dona.

9 – Un valor segur per al cinema i la televisió
Totes les seves novel·les han estat i són dutes en diverses ocasions a la gran i petita pantalla. En particular, Conte de Nadal acumula incomptables versions, des del cinema en blanc i negre fins als “Teleñecos”.

10 – Director de diari
Com a màxim responsable del Daily News, va iniciar seccions d’interès sentimental, que van captar moltíssim interès del públic. Una d’elles donava consells als i les joves per al matrimoni. Llàstima que només durés 18 dies al capdavant del diari.
Charles Dickens va ser víctima d’un fulminant vessament cerebral el 9 de juny de 1870, tenia només 57 anys. Va ser enterrat sense gaire pompa, segons els seus desitjos en l’Abadia de Westminster en l’anomenat racó dels poetes entre Handel i Sheridan.
L’endemà de la seva mort podia llegir al Daily News: “Gràcies a les seves estampes de la vida diària, que no a les cròniques oficials, les generacions futures tindran l’oportunitat de saber com es desenvolupava la vida al segle XIX”.

Avui, dos-cents anys després del dia del seu naixement continua sent portada, la seva estela marca el camí d’editors i les generacions futures. 

La Vanguardia 7 /2/2012  Teresa M. Amiguet Molina

Meravellosa pel·lícula

0

El Havre  (Le Havre)

Any de producció: 2011
País: Finlàndia
Direcció: Aki Kaurismäki
Intèrprets: Jean-Pierre Léaud, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, André Wilms, Elina Salo, Evelyne Didi, Blondin Miguel
Guió: Aki Kaurismäki
Fotografia: Timo Salminen
Durada: 103 min.
Públic apropiat: Joves
Gènere: Comèdia, Drama
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 3, Rialles 2

Marcel Marx, famós escriptor bohemi, s’ha exiliat voluntariament i s’ha establert a la ciutat portuària de Le Havre (França), on viu satisfet treballant com enllustrador, perquè així se sent més prop de la gent. Després de renunciar a les seves ambicions literàries, la seva vida es desenvolupa sense sobresalts entre el bar de la cantonada, el seu treball i la seva dona Arletty, però, quan es creua en el seu camí un nen negre immigrant, haurà de lluitar contra els freds i cecs mecanismes del Estat, armat únicament amb el seu optimisme i amb la incondicional solidaritat dels veïns del barri, per evitar que el seu protegit caigui en mans de la policia.

Acudit sobre el Mestre

0

Va morir un Mestre i va anar a les portes del Cel.
És sabut, que els Profes sempre van al cel.
Sant Pere va buscar en el seu arxiu, però últimament caminava una mica desorganitzat i no el va trobar en el munt de papers, així que li va dir:
‘Ho sento, no estàs a llistes …’.
De manera que el Mestre es va anar a la porta de l’infern, ràpidament li van donar alberg i allotjament.

Va passar el temps i el Profe es va cansar de patir les misèries de l’infern, així que es va posar a dissenyar un Projecte i un PAC, va organitzar un òrgan col·legiat, un AMPA, un CEP i som-hi: a realitzar millores …

Amb el pas del temps, ja tenien Certificacions en diverses àrees:
Infern lliure de fum, aire condicionat, inodors automàtics, escales elèctriques, centre de càlcul, teulada al pati, recuperació de quotes endarrerides, cercles de lectura, grups d’alfabetització, TOT tipus de beques, festivals, etc. etc. etc. etc.
 I així aquell Mestre es va convertir en l’adquisició més rendible en milions d’anys per l’infern …

Un dia Déu va trucar al Diable per telèfon i amb to de sospita li va preguntar: “I què ….. com esteu per l’infern? ‘

¡¡Estem genial!! va contestar el diable ….
Estem certificats com a lliures de fum, aire condicionat, inodors amb drenatge mitjançant sensor infraroig, escales elèctriques amb control automàtic de càrrega, equips electrònics per controlar l’estalvi d’energia, Internet sense fils, festivals i desfilades, etc. I fins i tot, recuperar quotes endarrerides!

Déu va preguntar llavors:
Què …. potser teniu un Mestre aquí?
El diable va contestar ………………. SÍ!
 
DÉU VA DIR: Això és un gran error!, Mai hauria d’haver arribat aquí un Mestre!! Els professors sempre van al cel, això està escrit i resolt per tots els casos, tenen el cel guanyat!
Me’l envies immediatament!

Ni boig!. Va dir el diable ……

“M’agrada tenir un Mestre de planta en aquesta organització … I em quedaré amb ell eternament”.
“Envia-me’l o ……Et demandaré! … ”

I el Diable, amb la vista ennuvolada per la tremenda riallada que va deixar anar
li va contestar a Déu: Ah Sí?? … I per curiositat ..

D’ON VOLS  TREURE UN ADVOCAT?  Tots estan aquí!

“ Moraleja”…. ……… ……… ………

CAL ENTENDRE ALS PROFES; estimar-los, beneir-los
DONAR GRÀCIES A DÉU PER HAVER-LOS CREAT!!
JA QUE NOMÉS UNA MENT ILUMINADA HO VA PODER HAVER FET!

ENVIA AQUEST MISSATGE ALS TEUS AMICS PERQUÈ TINGUIN UNA IDEA DEL QUE ÉS UN MESTRE!

I que Déu beneeixi PLENAMENT A QUI VA ESCRIURE AIXÒ !!!

Llibre sobre les relacions pares-fills

0

Ser pares, avui: a la recerca del sentit comú

En aquests temps de canvis i incerteses que vivim, sembla que hem passat de l’autoritat paterna, inqüestionable per l’argument irrefutable del mastegot, a l’autoritat paterna inexistent perquè volem ser pares “guais” i moderns i simpàtics… Uns adjectius que queden eclipsats sempre que de la boca del pare o de la mare surt un «no» rotund adreçat als fills. Un «no» que comporta un mar de crits, plors i rebequeries que voldríem, a poder ser, estalviar-nos… Però el perill d’estalviar-nos la rebequeria que segueix el «no» és que els nostres fills no acabin d’aprendre mai que hi ha uns límits que convé no travessar, i que sense aquest aprenentatge bàsic res no funciona, ni a la vida dels pares ni a la vida dels fills. Llibre imprescindible per impregnar de sentit comú les relacions pares-fills.

Contingut

 

· Si no li agrada… 

· Videojocs, Messenger, fotoblocs, mòbils, Internet, televisors de vint-i-quatre hores i altres invasors.

· Els televisors, en plural i de vint-i-quatre hores.

 · Internet o vida: El Messenger és la colla. El fotobloc o l’habitació pròpia i la dels amics.

· Videojocs i més.

· Els mòbils, capítol a part. · La casa l’escola, l’extraescola i els deures d’escola: Primera part: les cases i les famílies. Segona part: l’escola.

· Pares i mares de llibre: On és la tribu?. Educar és complex. Els infants no són perfectes.

· L’adolescència, un estat gasós i en erupció (i un mirall que creix): El sexe. Parella (o se’ns ha instal·lat a casa el xicot, la xicota, el nòvio i la nòvia). Drogues. Deshàbits: l’hora d’arribada, l’habitació «territori comanxe», els miralls. Rock-and-roll.

· Educar per saber viure.

· Podem saber-ne més.

Mascota hort ECO-PIA

0

El passat mes de’Octubre vam començar un nou projecte a l’Escola. Es va posar en marxa el’Hort ecològic: ECO-PIA.

Els alumnes d’Educació Infantil i Primària es van fer càrrec de l’hort i en aquests moments ja està en plena producció.

Després d’un concurs amb l’alumnat de l’Escola us presentem la mascota que ha guanyat, l’alumna de 4r. de Primària na Glòria Estadella Serra!

Una bona pel·lícula

0

UN DÉU SALVATGE (79 min.)

TO: “Carnage” (“carnisseria”, “matança”, tant en francès com en anglès), adaptació de l’obra teatral de Yasmina Reza,

Direcció: Roman Polanski.
Fotografia: Pawel Edelman.
Música: Alexandre Desplat ..
Intèrprets: Jodie Foster (Penelope Longstreet), Kate Winslet (Nancy Cowan), Christoph Waltz (Alan Cowan), John C. Reilly (Michael Longstreet), Eliot Berger (Ethan), Elvis Polanski (Zachary).

Els instints que ens governen des de la nit dels temps

La història, dos matrimonis que es reuneixen per dirimir cortesament les seves diferències arran d’una baralla dels seus fills. La metxa ha pres després de l’agressió soferta pel seu fill al parc del Pont de Brooklyn a mans de Zachary, l’agressiu xaval de la parella visitant. Fora de les seqüeles físiques, un parell de dents trencades dels que s’ocupés l’assegurança, esperen una mínima disculpa pel fet.
 

Al començament de la trobada tots són civilitzats, hospitalaris, forçadament simpàtics en aquest ampli saló de la casa. Però el lloc aviat es converteix en una caldera en ebullició on el quartet comença a desafinar, perdent els estreps i caient en el “esplendor del caos”. Els gots s’omplen de beguda i les llengües es deixin anar com navalles.

Comencen a escopir les veritats del barquer en una cruïlla de cops baixos que no només s’enfronta a una parella contra l’altra, sinó també a cada matrimoni entre si. Donen curs al “déu salvatge” que portem dins, el que té regles que no es qüestionen, uns instints que ens governen des de la nit dels temps i que apunten incontrolables quan cauen trencades les màscares de la respectabilitat. Aquests bons burgesos, educats, ben vestits, de vida acomodada, s’amaguen darrere elles els parracs de la misèria moral, els retrets i les frustracions. Unes màscares que van del somriure a la ira com en les tragèdies clàssiques i que han servit d’inspiració al cartell anunciador de la pel·lícula.

Lectura dels fills

0

Com despertar l’hàbit lector

Tot seguit us presentem una sèrie de recomanacions que us poden ajudar a aconseguir que els vostres fills trobin el gust per la lectura:

Intenteu que us vegin llegir a casa. Aquest és el primer pas que heu de fer com a pares: el contagi més eficaç és l’exemple. Quan els pares coneixen el plaer de la lectura, és molt difícil que no el comparteixin amb els fills.

Llegiu en veu alta als vostres fills quan són petits. D’aquesta manera l’infant associarà els llibres amb una experiència de benestar. També és bo que els pares inventeu històries a partir de les imatges d’un llibre; d’aquesta manera despertareu en els vostres fills, a més d’una gran quantitat d’emocions, l’interès d’acostar-se al món dels llibres.

Practiqueu la lectura de deu a vint minuts cada dia amb ells. És més beneficiós llegir un temps curt cada dia que no pas llegir una hora seguida un cop a la setmana. A més d’ajudar-los a desenvolupar l’hàbit lector, els vostres fills us agrairan aquesta estona de dedicació i acompanyament diari. D’altra banda, cal remarcar que per ser un bon lector, a més de llegir, és imprescindible que els vostres fills sàpiguen explicar el que han llegit. D’aquesta manera garantireu la comprensió del text i potenciareu el seu interès per la lectura.

Cal que tingueu a casa llibres que els interessin perquè són l’instrument més poderós per convidar a la lectura. Els vostres fills han de descobrir que es llegeix per aprendre, però també per passar-ho bé, per plaer i per distracció. Si els nens diuen que llegir és avorrit, de ben segur és perquè no han trobat les lectures adequades als seus gustos.

És important que disposeu d’un lloc agradable per llegir amb llum adequada, amb tranquil·litat i sense sorolls que poden distreure la lectura.

Ajudeu-los a planificar un temps per a la lectura i penseu que fora de casa també hi ha llocs i moments per llegir: a la biblioteca, a l’autobús, a la consulta mèdica…

Doneu-los a conèixer altres formats, com els llibres digitals, els blocs, les pàgines web… com una manera diferent d’acostar-se a la lectura.

Interesseu-vos per les seves lectures de classe i compartiu-les amb tanta naturalitat com pugueu, sense convertir-les únicament en un deure escolar. És molt positiu que aprofiteu moments distesos per poder parlar-ne.

Feu amb ells activitats al voltant dels llibres, com ara dibuixar sobre els personatges dels llibres que llegeix, anar al teatre o al cinema a veure obres relacionades amb llibres… Si vosaltres gaudiu anant a una llibreria i fullejant llibres, els nens de ben segur que aprendran a valorar aquests moments i també aprendran a escollir els seus propis llibres.

Regaleu llibres pels aniversaris i celebracions, d’aquesta manera aprendran a valorar-los i a associar-los com una font de plaer.

Poema per acabar l’any

0

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

(Miquel Martí i Pol)

BONES FESTES!!!

Go to Top