jvendre2

Expert adverteix que per a molts adolescents “si una persona no està en el Facebook o Tuenti no existeix”

El catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc i expert en addicció a les noves tecnologies, Enrique Echeburúa, ha advertit que l’abús que molts adolescents fan d’Internet, i concretament de les xarxes socials, fa que “s’arribi a pensar que si una persona no és a Facebook o Tuenti no existeix “.

Segons ha explicat aquest expert, autor del llibre ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, en una entrevista amb Europa Press, en l’àmbit d’Internet, l’opció que genera més situacions d’addicció entre els joves són les xarxes socials, tant per la seva gratuïtat com perquè ofereixen “visibilització social i una forma d’aconseguir una identitat davant del grup, així com d’expressar emocions”.

En les xarxes socials, apunta, molts adolescents “bolquen les seves emocions, fins i tot a vegades de forma poc adequada, perquè confonen l’íntim amb el privat i el públic, de manera que certs joves amb desequilibris són capaços d’explicar aspectes de la seva vida íntima a supòsits amics que en realitat no són més que contactes, el que els pot posar en perill i distorsionar la comunicació humana “.

“Si les xarxes socials són un element complementari dins l’àmbit de la comunicació humana, benvingudes siguin perquè ens faciliten la vida. El problema rau quan una persona les utilitza suplantant el contacte social amb el virtual, deixant d’estar amb els seus amics i començant a crear un món imaginari que transmet exclusivament a través de xarxes socials “, ha assenyalat.

Echeburúa, que ha coordinat el simposi internacional ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, celebrat a Sevilla la passada setmana, ha indicat que alguns experts apunten que entre un 1 i un 5 per cent dels adolescents fan un ús inadequat de les noves tecnologies com Internet, el mòbil o els videojocs, una xifra “considerable”, sobretot, si es té en compte l’edat dels afectats, perquè “pot interferir negativament en la seva vida quotidiana, en el rendiment escolar o la relació amb els amics i la família “.

El catedràtic ha aclarit que moltes vegades l’addicció a les noves tecnologies és “el fum que es desprèn d’un foc que es correspon amb un problema que poden patir els adolescents, com una depressió, baixa autoestima, trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, timidesa exagerada o personalitats molt impulsives, que recorren a crear una identitat fictícia en les xarxes socials “.

També afecta a persones amb poca cohesió familiar, sense control ni comunicació a casa seva, sense oblidar un altre factor d’índole cultural com és el “consumisme desmesurat, com per exemple, tenir el mòbil d’última generació o l’ús abusiu amb trucades innecessàries”.

Pel que fa als perfils dels afectats, ha precisat que els homes solen presentar més risc de generar un comportament addictiu a les noves tecnologies, però ha matisat que en el cas dels adolescents “no hi ha diferència entre sexes, perquè les pautes de costums són similars “.

No obstant això, hi ha petites diferències com que les dones tenen més tendència a utilitzar el mòbil per fer trucades o enviar missatges de text, mentre que els nois fan servir més les tecnologies associades al mòbil, com els videojocs o Internet.

TRACTAMENTS PERSONALITZATS

A més, ha assenyalat les addiccions a les noves tecnologies també entren en contacte amb altres que s’expressen també a través d’aquestes, com són els jugadors en línia, les compres o el sexe.

Pel que fa als tractaments que es poden aplicar per fer front a aquestes addiccions, ha destacat que, davant els tractaments d’addiccions amb substància, que busquen l’abstinència total, com és el cas de l’alcohol, les drogues o el joc patològic, en les addiccions sense substància com les noves tecnologies “és més complex, ja que l’abstinència total no és possible, ja que els afectats han de seguir utilitzant perquè forma part de les seves tasques professionals”.

En aquest sentit, ha indicat que els tractaments cal fer-los “a mida”, de manera que “si una persona té una depressió i utilitza l’addicció per emmascarar-la, cal aplicar un tractament psicològic adequat a la depressió, i el mateix si és per autoestima baixa, cas en què el tractament ha de dirigir-se fer front a la inhibició social “.

Després, explica, es fa que l’afectat passi per una abstinència total del seu ús per un període d’entre un i tres mesos i s’intenta ensenyar a practicar un consum controlat pels seus familiars fins que siguin capaços de controlar ells mateixos.

No obstant, ha indicat que encara són pocs els casos que consulten expressament per una addicció a les noves tecnologies, una cosa que canviarà, assegura, en la mesura que es difonguin les noves tecnologies que “seguiran emergint en els pròxims anys”.

SEVILLA, 28 (EUROPA PRESS) –

SI VOLS … LLEGEIX de Juan Domingo Argüelles

Contra l’obligació de llegir i altres utopies lectores

Aquest llibre és una declaració d’intencions de la recent nascuda editorial Fórcola: “El llibre només és important per les reflexions que suscita, la lectura només val pel que desencadena en el nostre esperit”.

Juan Domingo Argüelles critica de manera continuada però constructivament tot allò relacionat amb l’intent de promoció de la lectura que busca més la publicitat i complir de manera immediata i màgica el seu objectiu que el fet mateix de promocionar una lectura sana i agradable. “L’únic sensat i noble que podem fer és ser-hi, cordials i sense moralitzadors ni imposicions, quan decideixin provar quin gust la lectura “.

En una segona part s’analitza el lector més freqüent, al més enèrgic i al més voraç en el que per mi és una guia del comportament personal pel que fa als llibres. Hem de llegir aquest llibre tots aquells que llegim més de 15 llibres a l’any o que ens considerem “posseïts de la nostra importància” sempre que parlem amb els altres de llibres. S’hauria de tenir-ho en la nostra tauleta de nit, per rellegir de tant en tant i no perdre’ns. Quantes vegades no hem destrossat algun llibre que un amic o familiar està llegint? “Estàs llegint això!?” En aquest moment no estem fent cap bé a ningú, ja que com bé diu l’autor la idea és que es llegeixi, què més dóna el que llegeixin sempre que puguin sentir el mateix que nosaltres quan llegim?.

L’autor defensa que la lectura és personal, que s’ha de fer com una cosa plaent, que el plaer de la lectura no podrà mai aconseguir obligant-se a llegir, i que és una revelació, el llibre no ens fa millors persones. Ens pot fer més conscients del món en què vivim, pot mostrar-nos com som, però no per llegir Dostoievski serem millors que un que llegeixi a Mercedes Salisachs, i que no per llegir Katherine Neville anem a ser uns malfactors. L’únic dolent dels llibres nous és que ens impedeixen llegir els antics. I que “resulta recomanable suspendre de tant en tant la lectura i aixecar la vista, passejar la mirada al voltant nostre, per comprovar que la realitat existeix més enllà de les pàgines d’un llibre”.

Dins de la segona part hi ha tres capítols que als que jo englobaria en una tercera part en què parla sobre tres lectors i escriptors com Borges, Michéle Petit i Gabriel Zaid que són una representació real de tot allò que Domingo Argüelles ha estat defensant durant tot el seu llibre i és que el llegir ha de ser un plaer i que no per llegir més som millors, llegir més només ens fa millors lectors, no millors persones.

Extret del bloc:  http://yonosoyjoyce.blogspot.com