L’Educació lenta (De vegades correm molt i no s’arriba enlloc)

A partir de la lectura d’un llibre que es diu:“Elogi a l’educació lenta” de Joan Doménech Francesh

Avui en dia que estan de moda tots els moviments de “Slow food” (menjar lent), “Slow life”  (Forma de vida lenta), també comencen a arribar alguns documents sobre l’educació lenta, tant a casa, amb la família (aquesta societat d’avui en dia que sempre corre i sempre té pressa…)  i també a l’escola.

Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses.

Alguns punts que tenen a veure amb l’educació a casa, amb la família.

” Més, abans i més ràpid, ja no són sinònim de millor”

No es tracta de fer totes les coses a poc a poc, sinó de saber trobar el temps just per a cadascú i per a cada activitat.

– Mai hem de fer comparacions entre germans, cosins, amics o coneguts. Cada infant te el seu propi ritme d’aprenentatge.

– Els infants en les seves edats primerenques han de dedicar moltes estones al joc. Han de jugar, jugar i jugar. Ja que jugant aprenen a gestionar el seu temps, a què dediquen més o menys estona i així van aprenen. Cadascú al seu ritme. No cal que siguin sempre jocs didàctics. Juga amb una capsa pot significar un aprenentatge sobre la imaginació i la creativitat. Ell, poc a poc anirà escollint els seus jocs i així anirà aprenen. La qüestió és que han de jugar fins al límit d’avorrir-se.

Ja arribarà l’edat d’aprendre altres coses i després ja no hi haurà tan temps per jugar. No se’ls ha d’avançar l’aprenentatge de coses que són típiques de nens més grans. No s’ha de forçar. Ja ho aprendran.

– Els pares l’únic que han de controlar és l’estona que passen davant la TV i altres màquines de jugar, que sovint fan que l’infant es comporti com un autòmat i desconnecti del que l’envolta.

– L’exemple dels pares i de la família que l’envolta és la millor manera d’educar els fills.

– Interessar-se per les activitats culturals de l’entorn i viure-les plegats.

– En les primeres edats eliminar les activitats extraescolars ( que tenen la pretensió d’ampliar, accelerar o avançar els coneixements). Els infants ja en tenen prou anant a l’escola i tot l’altre temps l’han de passar amb la família i sobretot han de jugar.

– Explicar molts contes, compartir músiques. Han de fer petits encàrrecs que suposin adquisició de coneixements.

– Treballar la responsabilitat dels infants en les tasques domèstiques.

– Valorar cada fill pels seus valors individuals

– Programar espais de temps per als fills. Temps per compartir i no deixar-ho només pel cap de setmana.

– Donar exemple d’utilització pausada del temps. Deixar estones per a la conversa. S’ha de conversar molt, això també és compartir.

– Esforçar-nos per coincidir al menys en un àpat, per seure al voltant de la taula i fer d’aquesta estona la millor del dia. Sense pressa.

– Revisar amb ells els hàbits alimentaris, la consciència amb el medi ambient, el tràfic, la conducció responsable, etc.

Tot això en un ambient el més relaxat possible.

“Educar lentament, en la mesura que els infants puguin assolir els nous coneixements, però al mateix temps amb la justa energia per a que no sigui avorrit per ells.”

Això no serà fàcil, però almenys ho haurem d’intentar, no?