La informàtica a l’aula posa fre al rebuig a la matèria

Els docents confien que la introducció de portàtils a l’ESO faci atractiva la matèria

La tecnologia comença a ser una de les eines més utilitzades per motivar els alumnes de la secundària obligatòria i de batxillerat. Aquest curs ha començat amb una novetat a l’IES Joan Coromines de Barcelona, igual que en altres centres de Catalunya. Cada estudiant dels primers cursos d’ESO disposa del seu propi ordinador portàtil amb connexió sense fil a internet.

Les famílies dels alumnes han pagat 150 euros per l’aparell, i la resta la subvenciona la Generalitat. «Els ordinadors tenen un paper molt important per a les matemàtiques en els primers cursos de l’ESO», explica Rodríguez. «Utilitzem la tecnologia perquè els alumnes s’adonin que les matemàtiques són divertides i pràctiques. D’aquesta manera desapareix la por i poden enfrontar-s’hi sense cap temor».

CONCURSOS DE CÀLCUL

Alguns instituts de Catalunya, conscients de la falta d’interès dels alumnes per les matemàtiques, s’han posat mans a l’obra. Antoni Montoliu, professor de Matemàtiques del col·legi Sant Josep de Tàrrega (Urgell), manifesta que «els alumnes no volen estudiar carreres de ciències pures perquè no hi veuen una aplicació directa, els espanta la seva abstracció». Aquest centre lleidatà fa anys que ha posat en marxa noves fórmules a l’ESO per fomentar el gust per les matemàtiques. Els alumnes poden apuntar-se a concursos de càlcul mental i a diferents proves que preparen els professors del departament. Montoliu opina que «les matemàtiques s’han d’ensenyar des del seu vessant de ciència abstracta, però després s’hi poden aplicar diferents recursos didàctics per fer-les més divertides».

Però les matemàtiques sembla que encara costen, i molt. La nota mitjana dels estudiants que es van examinar de l’assignatura aquest any en les proves d’accés a la universitat (PAU) va ser d’un 4,58. La nota ha baixat gairebé un punt respecte a l’any 2008 , en què va ser de 5,38. Les causes, segons els professors de secundària, són diverses. Els mestres atribueixen majoritàriament el descens a la falta de motivació per part dels alumnes i a les poques hores que s’imparteixen de la matèria. L’interès per les matemàtiques i les ciències pures en general ha disminuït considerablement en els últims vuit anys, una dada de la qual també dóna fe la poca demanda per les carreres d’aquest àmbit.

Anna Rodríguez és cap d’estudis i imparteix classes de Matemàtiques des de fa 12 anys a l’institut d’educació secundària Joan Coromines. Aquesta professora va començar i va acabar la carrera de la matèria sabent que volia dedicar-se a l’ensenyament. «La vocació per aquesta assignatura em ve del meu pare. Encara que ell no tenia cap educació superior, em va encomanar l’amor per les matemàtiques», afegeix Rodríguez. Segons la seva opinió, l’ambient familiar és essencial per transmetre el gust per les ciències. «Entre els pares i els professors podríem canviar la mala imatge que tenen les ciències entre els alumnes», sentencia.

A aquesta professora no la sorprenen les xifres negatives dels diversos estudis que demostren la falta de popularitat de l’assignatura entre els joves. Rodríguez assegura que «fa molts anys que les matemàtiques i l’ensenyament en general pateixen un constant desprestigi per part de la societat». «La gent no valora la figura del professor», assegura la professora.

EL PERIODICO. 21.10.09