LA LECTURA ES FA COSTA AMUNT

Mestres, pares i editors constaten el desinterès al llibre entre els alumnes. Entre els alumnes que deixen els estudis creix el distanciament del fet cultural, inclòs l’hàbit de la lectura, que es manté entre els altres

Molts dels que avui són cinquanta o seixantena llegien, quan treuen el cap a l’adolescència llibres com Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas, i L’últim mohicà, de Fenimore Cooper. Bastants dels avui trenta anys es decantaven per la sèrie Torres de Mallory, d’Enid Blyton. Els que avui són adolescents o molt joves s’han curtit més amb Harry Potter, de J. K. Rowling, o amb Manolito Gafotas, d’Elvira Lindo. Però costa cada vegada més que els alumnes adolescents llegeixin més enllà dels llibres de text. Ho diu un estudi del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil fet públic fa dues setmanes i ho corroboren professors, docents i editors consultats.

En contrapartida, guanyen temps entre els estudiants de secundària el xat i la navegació per Internet, escoltar música o veure la televisió. A mesura que transcorren els cursos, l’hàbit de lectura cau més entre els estudiants. L’informe assenyala que a partir dels 12 anys els alumnes llegeixen cada vegada menys. El sondeig es va fer el curs passat a 1.200 alumnes d’entre 12 i 16 anys, 400 famílies amb fills de 6 a 16 anys, i la mateixa quantitat a professors amb responsabilitats directives.

Els alumnes de quart de secundària (15 anys) són el segment en el que més baixa el costum de llegir llibres. Els que ho fan cada dia o alguna vegada a la setmana són el 44,1%. Quatre anys enrere eren el 53,5% (vegeu El País del passat 19 de febrer). Aquest descens de 9,4 punts equival a una caiguda del 17,6%. Altres dades de l’enquesta són que les noies llegeixen més: ho fa el 68,5%, davant del 54,2% dels nois.

Professors, pares i editors consultats per EL PAÍS constaten el desinterès al llibresc a favor d’allò digital. Què llegeixen els alumnes? Els més joves, llibres d’aventures, de terror i de fantasia, ia mesura que creixen, històries d’amor, revela l’enquesta.

Aquestes són les opinions d’alguns experts.

ISIDRO CABELLO “Els que segueixen no varien molt els seus hàbits”

“En els últims 15 anys es produeix de forma creixent en l’ESO un esqueixant: segons creixen els alumnes, augmenta la separació entre els que segueixen els estudis i els que no, aquells no han variat molt els seus hàbits de lectura, entre els que no segueixen, creix el desinterès a la cultura, que inclou la lectura “, diu aquest catedràtic de Llengua Castellana de l’Institut Investigador Blanxart, de Terrassa. “Segons avancen les etapes, són més o de més entitat les lectures obligatòries a la classe, pel que són moltes les lectures dels alumnes que llegeixen, encara que no els quedi temps ni ganes de llegir més. En hàbits de lectura i consecució de l’ graduat escolar hi ha un paral.lelisme entre ambient sociocultural de l’alumne i els seus resultats escolars “.

VÍCTOR CLIMENT “La utilitat social de la lectura cotitza a la baixa”

“La televisió, Internet i les xarxes socials són fonts d’informació molt atractives i de fàcil comprensió per a un jove”, recalca aquest professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. “Llegir, per a alguns, és un plaer, però exigeix un esforç i un aprenentatge que molts no estan disposats a fer. En la societat preval la imatge i l’immediat, mentre que la reflexió i el debat ocupen una petita parcel. La utilitat social de la lectura cotitza des de fa dècades a la baixa “.

PERE FARRIOL “Si els pares llegeixen, els nois també”

“Costa cada vegada més que els nois llegeixin. Els ordinadors i la televisió fan que la lectura caigui”, diu el president de la federació de famílies d’alumnes de secundària FAPAES. “Aconsellem que es llegeixi a casa. Si els pares llegeixen, els nois poden llegir més. I el professor ha de motivar a llegir. Les coses poden millorar quan s’estenguin els llibres digitals, però això pot trigar”.

JAUME PRAT “Les noves tecnologies han de millorar la cultura”

“La porta al món, a la cultura, ja no és monopoli dels llibres. La revolució que Internet fa a les nostres vides significa que s’ha convertit en la principal porta d’accés al món ia la cultura”, assegura el director de l’Institut Joan Manuel Zafra, de Barcelona. “Bona part dels joves, quan siguin grans, seran bons lectors, encara que els llibres del futur canviaran a format digital i el paper serà llavors un vestigi del passat. Les noves tecnologies són eines per millorar la cultura, no per empobrits”.

IOLANDA BATALLÉ “I això que tenim a Stilton i Meyer”

“Les xifres a la baixa em sorprenen perquè es produeixen en un moment dolç de la literatura infantil i juvenil, amb fenòmens brutals com la sèrie del ratolí Gerónimo Stilton o els amors de vampirs adolescents de Stephenie Meyer, i si ni així mantenim els índexs. .. “, es preocupa Iolanda Batallé, flamant directora editorial de La Galera. La seva estratègia per revertir la situació passaria per una major presència del llibre en blocs i xarxes socials: “Els nens es mouen cada vegada més, ja més tendra edat, en aquests espais, que d’alguna manera venen a funcionar com un club de lectura, on no haver llegit l’últim Harry Potter o la Meyer fa que no siguis cool, igual que passa amb els jocs de Play Station “. Per això creu que el sector ha d’experimentar més amb el llibre electrònic, “encara que veurem si el gadget els fa llegir més; ni així és clar”.

CARLES SALA “Llegir ha de ser una assignatura transversal”

“A més d’que potser hauríem de fer la lectura més transversal, no vinculant exclusivament a l’assignatura de llengua, no tinc la sensació que es facin molt malament les coses a les escoles”, apunta Carles Sala, que és un nouvingut al gènere infantil i juvenil però amb una pituïtària especial: set obres escrites, cinc premis (l’últim, el Folch i Torres). Mestre i logopeda escolar, creu que la clau està en que “la lectura entra de ple en la cultura de l’esforç”. Fórmula des del seu sector: “Treballar molt els personatges, que els joves puguin veure en ells còmplices, amics. D’això sempre es va necessitat”.

REPORTATGE EL PAIS. 02.03.10