LA VANGUARDIA. 11/12/2013

OPINIÓ

L’EDUCACIÓ ABANS QUE RES

Encara hi ha 57 milions de nens que no van a l’escola i 750 milions d’adults analfabets

Si no es prenen mesures, les empreses no trobaran personal qualificat, sobretot als mercats emergents

GORDON BROWN

La causa de l’escolarització universal va estar massa temps relegada darrere d’altres grans moviments de canvi internacionals. Però ara, amb el llançament de la iniciativa “L’educació abans que res” del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, l’educació torna a ocupar el lloc que li correspon a l’agenda política internacional. Això es relaciona amb dos factors nous als quals aquesta iniciativa fa molta atenció.

El primer i principal, els destinataris de l’escolarització universal s’han convertit en els seus principals promotors. Els adolescents, i sobretot les adolescents, ja no estan disposats a quedar-se de braços plegats mentre se’ls nega l’accés a oportunitats educatives; per això, han llançat una de les campanyes de lluita més importants pels drets civils del nostre temps.

És difícil no commoure’s amb la valenta lluita de la jove pakistanesa Malala Yousafzai, tirotejada al cap pels talibans per defensar el dret de les nenes a rebre educació. Així com és difícil no advertir l’enorme suport públic que la causa de Malala ha suscitat al Pakistan i la resta del món.

Així mateix, aquests últims mesos hem vist que col·legiales bengalines creaven al seu país zones lliures de matrimoni infantil, com una manera de defensar el dret de les nenes a continuar a l’escola en comptes de ser lliurades en matrimoni contra la seva voluntat. A l’Índia, la Marxa Global contra el Treball Infantil, liderada per Kailash Satyarthi, un conegut defensor dels drets infantils, va rescatar milers de nens dels dos sexes del treball en condicions d’esclavitud en fàbriques, tallers i el servei domèstic i els va tornar a l’escola.

Aquestes accions dels mateixos joves en defensa del seu dret a rebre educació fan impossible ignorar la lluita per l’accés a l’escolaritat bàsica. Per això, els governs de tot el món se senten cada vegada més obligats a complir el segon Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (“aconseguir l’ensenyament primari universal”) abans que s’acabi el 2015.

Però també hi ha un altre factor reconegut arreu del món que ha fet posar l’educació en el centre de l’agenda política en la majoria dels països: les investigacions sobre les raons de l’èxit o el fracàs de les nacions destaquen cada vegada més la importància de l’educació. Durant molts anys, el debat acadèmic sobre els motius pels quals alguns països es queden endarrerits es va centrar en la cultura, les institucions, la ideologia o la disponibilitat de recursos, però en l’actualitat, cada vegada més escriptors, investigadors i experts en formulació de polítiques veuen un vincle determinant entre l’educació i l’èxit econòmic dels països.

El desplegament de capital humà s’ha convertit en un factor de summa importància per explicar per què alguns països es queden atrapats en l’anomenada trampa dels ingressos mitjans i d’altres no aconsegueixen sortir de la condició de països de baixos ingressos. I en avaluar la disponibilitat de l’esmentat capital, ara es presta especial atenció a la quantitat i la qualitat de treballadors amb habilitats bàsiques, graduats qualificats i experiència en investigació i desenvolupament de cada país.

Posar l’educació abans que res és una tasca urgent, atesa la magnitud del malbaratament de talents i potencial que veiem a tot el món.