Archive for novembre, 2013
EFECTES DE LA TECNOLOGIA EN ELS NENS.
0(ADAPTACIÓ)THE HUFFINGTON POST. 23/10/2013
OPINIÓ |
La influÈncia de la tecnologIa en el DESENVOLUPAMENT DEL NEN. |
Cris RowanEspecialista en terapia ocupacional pediátrica
|
Recordar vells temps en els que érem nens pot ser útil per intentar comprendre els problemes que han d’afrontar els nens d’avui. Fa només 20 anys els nens jugaven tot el dia a l’aire lliure, anaven amb bici, feien esport i construïen cabanes. Amb la imaginació creaven la seva pròpia manera de divertir-se i no necessitaven un equipament costós ni la supervisió dels pares. Abans la família passava bona part del seu temps treballant i netejant a casa i els nens tenien obligacions diàries. La taula del menjador era un lloc central en el que les famílies es reunien per menjar i parlar de cóm havia anat el dia, i després de sopar es convertia en el lloc on es feien els deures, manualitats, preparar el dinà per l’endemà, etc.
Avui les famílies són diferents. La influència de la tecnologia en una família del segle XXI està fracturant la seva base i causant una desintegració dels valors fonamentals que fa temps eren el teixit que les unia. Els pares han de fer jocs malabars amb l’escola, el treball, la casa i la vida social, i depèn molt de les tecnologies de la comunicació, la informació i el transport per aconseguir una vida més ràpida i eficient. Les tecnologies de l’entreteniment ( televisió, Internet, videojocs, ¡Pads, telèfons mòbils…) han avançat amb tanta rapidesa que les famílies gairebé no s’adonen dels grans canvis que ha suposat en la seva estructura familiar i en el seu estil de vida. Un estudi dut a terme el 2010 per la Kaiser Foundation mostrava que els nens de Primària consumeixen un promig de 7.5 hores diàries de tecnologies de l’entreteniment. El 75% d’aquest nens tenen televisió a l’habitació, i el 50% de les cases dels Estat Units tenen la televisió encesa tot el dia. Ara ja no hi ha conversa entorn la taula del menjador, aquesta s’ha substituït per la gran pantalla i el menjar per emportar. . Els nens recorren a la tecnologia per bona part dels seus jocs i això redueix els reptes per la seva creativitat, la imaginació i els obstacles necessaris per a que el seu cos adquireixi un desenvolupament sensorial i motor òptim. Els cossos sedentaris i bombardejats amb estímuls sensorials caòtics generen retards en l’assoliment de les etapes de desenvolupament infantil, amb les seves repercussions negatives en les aptituds essencials per l’alfabetització. Els joves d’avui, preparats des de l’inici per la velocitat, arriben a l’escola amb problemes d’autoregulació i d’atenció:dos elements necessaris per aprendre, i que finalment poden acabar amb problemes importants de control del comportament..
Quina és , llavors, la influència de la tecnologia en el desenvolupament del nen?
Des del punt de vista biològic, els sistemes sensorial i motos del nen en ple desenvolupament, no han evolucionat prou per englobar el caràcter sedentari però embogit i caòtic de la tecnologia actual .La influència de la tecnologia inclou un increment dels trastorns físics, fisiològics i de conducta que els sistemes educatius i sanitaris estan tot just començant a descobrir i que no entenen encara. L’obesitat i la diabetis infantil són ja epidèmies nacionals a Canadà i el Estats Units, i les seves causes estan relacionades amb l’ús excessiu de les tecnologies. Hi ha diagnòstics de trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, autisme, trastorn de coordinació, retards en el desenvolupament, parla inintel·ligible, dificultats d’aprenentatge, trastorn del processament sensorial, ansietat, depressió i trastorns de la son, associats a l’ús excessiu de les tecnologies i amb un alarmant increment. Una mirada més detallada als factors crucials per assolir les etapes del desenvolupament i els efectes de la tecnologia en aquest factors ajudaria als pares, educadors i professionals sanitaris a comprendre millor les complexitats d’aquesta qüestió i a construir estratègies eficaces per reduir l’ús de la tecnologia.
Els 4 factors crítics i necessaris per un desenvolupament saludable del nen són: el moviment, el tacte, la connexió humana i el contacte amb la natura. Aquests tipus d’aportacions sensorials garanteixen el desenvolupament normal de la postura, la coordinació bilateral, els estats òptims d’excitació i la autoregulació que fa falta per adquirir les bases necessàries per l’escolarització. Els nens petits necessiten 2 o 3 hores al dia de jocs actius per adquirir una estimulació sensorial apropiada dels seus sistemes vestibulars, propioceptius i tàctils. L’estimulació tàctil rebuda al tocar, abraçar i jugar és fonamental pel desenvolupament de la praxis, les pautes planificades de moviment.. A més, el tacte activa el sistema parasimpàtic, que disminueix el cortisol, l’adrenalina i l’ansietat. La natura i l’espai verd no només exerceixen una influència tranquil·litzadora sinó que restableixen l’atenció i fomenten l’aprenentatge.
|
inici |