Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Archive for octubre, 2013
FORMACIO DE LA VOLUNTAT
0Formació de la voluntat.
Avui, més que mai, hem de recordar a pares i a educadors la necessitat de reflexionar sobre el valor de l’esforç, per al desenvolupament integral de la personalitat dels nois i noies. Les famílies hem de rebutjar l’estil autoritari, però també un “deixar fer” que no conduiria a bon port l’educació per a la seva autonomia i responsabilitat. volem que els nostres fills i filles siguin autònoms i responsables i per això hem de tenir en compte d’incrementar les seves possibilitats, educant-los la voluntat i motivant el seu esforç.
És a partir de 4 anys que la mainada reconeix el que està bé i el que està malament i, quan tenen ús de raó, són capaços de raonar-ho. Reflexionem en aquest context si som capaços de fer distingir el que està bé del que està malament i si els progenitors i els familiars de l’infant que es vol educar són un referent adequat, que proporciona pautes i models d’actuacions coherents amb els valors que es volen transmetre.
Per educar la voluntat analitzarem dos aspectes. Hauríem de recolzar-nos en la creació d’hàbits i en les motivacions, tot embolcallat amb un clima de confiança en l’àmbit familiar on siguin presents la comunicació i el diàleg.
1. Creació d’hàbits. En la primera infància és quan s’han d’inculcar els hàbits i així, d’una manera habitual, els infants van fent l’aprenentatge de l’esforç.
Lògicament cada família té el seu estil de vida i les seves circumstàncies, si bé s’hauran de tenir unes regles de joc a la llar per fer-se obeir i fer més agradable la convivència de tots. El costum de complir el que està establert a la mateixa hora és necessari, si bé alguna vegada es podrà tenir la flexibilitat de fer algun canvi, però per uns fets extraordinaris i, com que els infants viuen el moment, és aconsellable ser previsor i avisar-los amb temps. L’ordre és fonamental en l’educació. Tenir uns horaris per llevar-se i per anar a dormir, per a l’hora dels àpats, per al temps de lleure, per a l’estudi, per recollir les joguines…
És convenient organitzar-se tenint en compte les possibilitats i limitacions reals, no fos cas que per massa perfeccionisme ens equivoquéssim a l’hora de marcar-nos objectius a aconseguir, i no els poguéssim assolir; per això es fa palès que s’ha de preveure l’horari del dia de festa (que també n’hi ha d’haver) i l’horari del dia de feina, posant-se d’acord per repartir-se les tasques; l’experiència ens demostra que moltes vegades recau tot sobre la mare, però el pare no pot estar absent de l’educació i ho ha de compartir tot.
L’ordre d’una llar no serà el d’un museu ni el d’un cementiri, ja que hi ha vida i, per tant, hi ha moviment; més aviat serà l’ordre d’un obrador, on l’estimació dels pares vers els fills marcarà els límits del que s’han proposat. La voluntat dels fills s’enfortirà, si la van exercitant amb el compliment de les seves obligacions, amb encàrrecs que es poden anar canviant i revisant, i dels quals parlarem més endavant.
2. Les motivacions. Els nostres fills i filles han de tenir el desig de complir allò que demanen els pares i que els ajudarà a fer-se responsables. Com que normalment desitgen que el pare o la mare estiguin contents, una actitud positiva els animarà a l’obediència i a complir les normes establertes amb més il·lusió. En aquest tema, convé recordar que l’auto estima és necessària per obeir amb més promptitud. Hem de tenir molt clars els objectius de la formació que volem donar als infants i adolescents, i els valors que els volem transmetre.
Els reptes que volem que es plantegin han d’estar al seu abast per poder-ne valorar l’esforç; si els demanéssim més de les seves possibilitats, els causaríem una constant frustració, que els deixaria mancats de motivació per dur a terme allò que han de fer; per això s’ha de conèixer amb profunditat cada fill o filla, i pactar i dialogar per arribar a acords. Per part de la família, els elements que contribueixen a incrementar la motivació dels infants i adolescents són, entre d’altres, la confiança, el bon humor, l’alegria, la paciència, la generositat. Com sempre, es tracta de ser un bon referent per als fills i d’esforçar-nos perquè els valors siguin transmesos pel testimoni personal. Sovint ens trobem que els costa el compliment del deure, ja que no tenen el desig o les ganes d’esforçar-se; per això és convenient fer-los veure que el que se’ls demana és quelcom que els reportarà un bé.
La voluntat actua quan la intel·ligència fa veure que allò que es proposa és bo. Quan donen ordres, el pare i la mare ho han de fer d’una manera positiva. Per exemple, si diem a un infant: “No facis soroll; no juguis amb això, que molestes”, l’ordre és negativa i només aconseguirem disgustar-lo; en canvi, si li diem: “Quina altra joguina vols? Mira, potser amb aquesta farem menys soroll, el teu germà petit no es despertarà i així la mare ho agrairà…” La seva motivació ha estat doble, d’una banda ho farà per amor a la mare i, de l’altra, farà un bé al seu germà. No cal dir que la mateixa escena, per a un adolescent, es presentaria amb una actitud més participativa i de suggeriment.
L’educació de la voluntat, pels educadors –pares i professors–, té la finalitat de fer assolir l’autonomia del que s’educa. Aquesta autonomia està relacionada amb la responsabilitat de saber adquirir compromisos per al compliment del deure de cada etapa de la vida.
Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
0ARA DIARI. 07/09/2013
Maneres d’aprendre a estudiar
Personalitzar una tècnica d’estudi resulta clau a l’hora de millorar el rendiment acadèmic
XAVIER TEDÓ (Adaptació)
Les variables que condicionen l’èxit o el fracàs escolar són molt diverses, però una de les que més influeix en el rendiment dels alumnes és la tècnica d’estudi. Més enllà de la capacitat intel·lectual o de la personalitat de cada alumne, el mètode utilitzat per a l’estudi resulta cabdal en la progressió acadèmica. Ho sap de primera mà Joan Manuel Cruz, orientador de l’Institut d’Arenys de Munt, que treballa amb alumnes amb dificultats: “Hi ha nanos que destaquen intel·lectualment a l’ESO, però que baixen al batxillerat perquè no tenen hàbits d’estudi i, en canvi, alumnes més justos que són constants treballant acaben traient bones notes”.
Aprendre tècniques d’estudi facilita l’adquisició de coneixements, millora el rendiment i alhora permet optimitzar el temps que es dedica a l’estudi.
Abans de posar en marxa una tècnica d’estudi cal tenir presents alguns requisits previs. Conèixer tots els factors que afavoreixen l’estudi, millorar el nivell d’atenció, concentració i memòria, aprendre a organitzar les tasques acadèmiques amb una agenda pròpia, augmentar el nivell de comprensió i adquisició de coneixements i rendibilitzar l’esforç per millorar el rendiment general és essencial. El factor motivacional, però, és la pedra angular del pla de treball, encara que els dos conceptes estan interrelacionats: “Els alumnes es motiven si veuen utilitat en la tècnica d’estudi”. L’alumnes ha de tenir “Un pla de treball “que Cruz considera que ha de ser “realista, adaptable i personal”. Només si es pot dur a terme, adaptar a possibles canvis no previstos i organitzar segons el teu ritme de treball serà efectiu. “Cadascú ha de trobar la seva tècnica i fer-se-la seva”.
Les condicions físiques de l’alumne i del lloc d’estudi, la planificació i estructuració del temps real de què disposa i el coneixement de les tècniques bàsiques que afavoreixen l’estudi configuren els pilars del mètode d’estudi. També es recomana que no tinguin a l’abast cap aparell electrònic que els pugui distreure. Cruz exposa el cas dels seus fills per remarcar que és millor que treballin sense l’ordinador o la consola a la vora: “Un estudia en un lloc on no té tele ni res i l’altre sí, i li van millor les coses al primer perquè es concentra més”. Tanmateix, l’orientador del Maresme adverteix: “Estem en una època en què no saben estudiar sense mòbil o ordinador i tampoc ha de ser negatiu, hem de respectar el seu tarannà si els funciona. Si el seu rendiment és bo, poden escoltar música, per exemple”. Que l’alumne estigui bé emocionalment parlant és igual d’important. Estudiar amb la ment relaxada, sense maldecaps ni preocupacions que el distreguin és fonamental. Si té algun problema, que el comparteixi amb algú de confiança que pugui orientar-lo.
La constància que exigeix l’estudi reclama un òptim estat de salut. Una bona alimentació, el control de les postures, l’activitat i el descans físic són factors imprescindibles per afavorir la concentració de l’estudiant. Tenir clar en quines franges del dia es rendeix més i combinar l’estudi amb el descans són factors molt importants per assimilar els continguts. Cruz aconsella començar a estudiar les assignatures que a l’estudiant li resultin més pesades: “Quan ens hi posem estem més frescos, ho agafem amb més ganes i, per tant, és recomanable deixar les matèries més fàcils per al final”.
Planificar el temps
Establir un horari ajuda a reforçar l’hàbit d’estudi diari i evita perdre temps. Cal tenir present, però, que aquest horari no serà sempre el definitiu perquè tot dependrà de si és o no eficient. L’horari haurà de tenir caràcter setmanal i ajustar-se a les activitats extraescolars o al temps d’oci de què disposa l’alumne. Per decidir el temps de dedicació a cada assignatura cal pensar quin grau de dificultat té per a cadascú, i combinar-les per evitar el cansament. Cruz advoca per estudiar una mitjana d’una hora i mitja o dues al dia; un hàbit que s’ha d’adquirir a primària: “A l’institut ha de ser una feina de consolidació”, manté. També es recomana descansar uns deu minuts després de tres quarts d’hora o una hora d’estudi i fins i tot fer exercici físic.
En qualsevol cas, l’actitud de l’alumne a classe farà que necessiti més o menys temps després a casa, perquè són moltes més les hores que l’estudiant passa al centre que en el seu lloc d’estudi. Preguntar al professor el que no s’entén i consultar dubtes als companys afavorirà l’optimització del temps dedicat a l’estudi, que és la feina real de l’estudiant. Així mateix, conèixer la metodologia d’exàmens que utilitza cada professor afavoreix la planificació de l’estratègia a seguir abans de començar a estudiar.
Les tècniques d’estudi configuren una metodologia guiada que abraça la lectura i el resum o l’esquema com a suports més habituals. Triar el mètode més adequat després de conèixer les diferents opcions existents és el camí a seguir perquè si un alumne té facilitat per sintetitzar, el resum li pot resultar avantatjós, però si capta millor la informació gràfica, l’estudi fotogràfic l’afavorirà. En qualsevol cas, la lectura és l’eina principal per estudiar. Per fer una bona lectura hem de fer una prelectura, una primera visió de conjunt del text. També cal que tinguem els objectius claus i no llegir per llegir, sinó buscar la informació més rellevant. Una recerca que es pot fer utilitzant ajudes visuals com ara el subratllat, que ha de destacar amb colors vius (dos com a màxim) les idees essencials d’un text. Així, només llegint el que s’ha subratllat es pot recordar el contingut.
Reproduir amb les nostres paraules el text llegit és la millor fórmula per saber si s’ha interioritzat. L’esquema és el resultat de la lectura i el subratllat i haurà de contenir les idees centrals del text. A més de destacar aquestes idees, també hi han d’aparèixer els subapartats que es consideren d’interès sense deixar-nos dades importants. L’esquema ha d’ocupar el mínim espai possible fent servir fletxes o altres signes i evitant paraules innecessàries. Aquest sistema permet visualitzar la informació que conté el text amb un sol cop de vista. Una variant de l’esquema és el quadre sinòptic, que es fa servir quan existeixen dades molt concretes, com ara noms, dates o quantitats. El resum consisteix a escriure breument les idees centrals d’un text però resulta clau perquè representa el final del camí, l’hora de sintetitzar tot el que s’ha après.