Castigat! És necessari?  Autora: Maria Lluïsa Ferrerós

Alternatives educatives, enginyoses i eficaces

L’expressió “Castigat!”, seguida de “i et quedes sense (sortir, paga, mòbil, Wii, Play, DS, Messenger, ordinador, futbol, ball…)!”, es repeteix constantment a les famílies actuals com a forma habitual de càstig, i molts pares es sorprenen quan, fins i tot traient tots els al·licients als seus fills, aquests ni tan sols reaccionen i continuen portant-se malament.

Ja no sabem que ens hem d’inventar per tal que els nostres fills compleixin les seves obligacions (mínimes, per cert): que facin els deures, que es dutxin, que siguin puntuals, que no contestin malament, i un llarg etc. És el càstig de moda però la majoria de pares es queixen de que ja no funciona ni això, i reconeixen que ja no saben què fer perquè els seus fills reaccionin. Però ¿és educatiu? ¿I efectiu?

Vivim en una societat de consum i l’únic que fem per educar els nostres fills és disminuir aquest consum d’oci per reconduir el seu comportament.

Per aconseguir que els fills respectin els límits i es comportin bé és necessari enfortir les conductes adequades i només corregir les inapropiades quan aquestes siguin reincidents, i sobretot, oferir un bon model i exemple a casa. Però el més important perquè el càstig sigui educatiu és que ha de ser excepcional, proporcional, equilibrat, coherent i aplicable. Aquest llibre explica com aplicar-lo de manera correcta per a edats diferents i per a les circumstàncies més habituals.