Mestres amb pedigrí, perquè, efectivament, com per a tot, calen qualitats naturals, raça per exercir amb èxit el magisteri. No es tracta només de més o menys estudis sinó d’aquest sisè o setè sentit per saber, intuir el què i el com actuar.

Principis bàsics per a retolar en el nostre brillant títol de mestres:

Un mestre mai ha humiliar a un alumne i molt menys davant dels altres alumnes.

Un mestre sempre ha de preveure una sortida airosa per a qualsevol ensopegada, o excusa dels alumnes.

Un mestre mai ha d’intentar fer dels alumnes una còpia de les seves idees, gustos, etc.

Un mestre ha d’oblidar de la suma perquè mai un alumne més un altre donaran per resultat dos.

Un mestre no pot ser “sastre” de talla única perquè no hi ha vestidura vàlida per a dos.

Un mestre mai s’ha de quedar a la superfície, “anatematitzar l’onatge” sinó que la seva mirada ha d’aprofundir en les immenses meravelles del fons.

Un mestre ha de deixar empremtes però amb el signe de la individualitat i la llibertat.

Un mestre és, l’home o la dona que tolera, acompanya i, sobretot, estima els seus alumnes sense excepcions.

Des del meu punt de vista, i així ho he practicat sempre, cal que donem oportunitat als alumnes perquè ells també avaluïn la nostra gestió com a professionals.

Potser pugui resultar molt dràstic el procediment però jo crec que cal afrontar la realitat i saber com ens veuen, com ens senten … Ells i elles són, sens dubte, el millor mirall on mirar-nos i descobrir tant els nostres defectes com les nostres virtuts.

Us enllacem en aquest enllaç el programa mestres que s’emet a TV3 i que parla sobre la nostra professió.

Pensem que és interessant veure els diferents punts de vista, escoltar les experiències viscudes i descobrir diferents realitats alhora que compartim i recolzem les inquietuds, necessitats i sensibilitats.

http://www.tv3.cat/mestres/