Ser pares, avui: a la recerca del sentit comú

En aquests temps de canvis i incerteses que vivim, sembla que hem passat de l’autoritat paterna, inqüestionable per l’argument irrefutable del mastegot, a l’autoritat paterna inexistent perquè volem ser pares “guais” i moderns i simpàtics… Uns adjectius que queden eclipsats sempre que de la boca del pare o de la mare surt un «no» rotund adreçat als fills. Un «no» que comporta un mar de crits, plors i rebequeries que voldríem, a poder ser, estalviar-nos… Però el perill d’estalviar-nos la rebequeria que segueix el «no» és que els nostres fills no acabin d’aprendre mai que hi ha uns límits que convé no travessar, i que sense aquest aprenentatge bàsic res no funciona, ni a la vida dels pares ni a la vida dels fills. Llibre imprescindible per impregnar de sentit comú les relacions pares-fills.

Contingut

 

· Si no li agrada… 

· Videojocs, Messenger, fotoblocs, mòbils, Internet, televisors de vint-i-quatre hores i altres invasors.

· Els televisors, en plural i de vint-i-quatre hores.

 · Internet o vida: El Messenger és la colla. El fotobloc o l’habitació pròpia i la dels amics.

· Videojocs i més.

· Els mòbils, capítol a part. · La casa l’escola, l’extraescola i els deures d’escola: Primera part: les cases i les famílies. Segona part: l’escola.

· Pares i mares de llibre: On és la tribu?. Educar és complex. Els infants no són perfectes.

· L’adolescència, un estat gasós i en erupció (i un mirall que creix): El sexe. Parella (o se’ns ha instal·lat a casa el xicot, la xicota, el nòvio i la nòvia). Drogues. Deshàbits: l’hora d’arribada, l’habitació «territori comanxe», els miralls. Rock-and-roll.

· Educar per saber viure.

· Podem saber-ne més.