Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Archive for febrer, 2012
Meravellosa pel·lícula
014 anys
El Havre (Le Havre)
Any de producció: 2011
País: Finlàndia
Direcció: Aki Kaurismäki
Intèrprets: Jean-Pierre Léaud, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, André Wilms, Elina Salo, Evelyne Didi, Blondin Miguel
Guió: Aki Kaurismäki
Fotografia: Timo Salminen
Durada: 103 min.
Públic apropiat: Joves
Gènere: Comèdia, Drama
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 3, Rialles 2
Marcel Marx, famós escriptor bohemi, s’ha exiliat voluntariament i s’ha establert a la ciutat portuària de Le Havre (França), on viu satisfet treballant com enllustrador, perquè així se sent més prop de la gent. Després de renunciar a les seves ambicions literàries, la seva vida es desenvolupa sense sobresalts entre el bar de la cantonada, el seu treball i la seva dona Arletty, però, quan es creua en el seu camí un nen negre immigrant, haurà de lluitar contra els freds i cecs mecanismes del Estat, armat únicament amb el seu optimisme i amb la incondicional solidaritat dels veïns del barri, per evitar que el seu protegit caigui en mans de la policia.
Acudit sobre el Mestre
014 anys
Va morir un Mestre i va anar a les portes del Cel.
És sabut, que els Profes sempre van al cel.
Sant Pere va buscar en el seu arxiu, però últimament caminava una mica desorganitzat i no el va trobar en el munt de papers, així que li va dir:
‘Ho sento, no estàs a llistes …’.
De manera que el Mestre es va anar a la porta de l’infern, ràpidament li van donar alberg i allotjament.
Va passar el temps i el Profe es va cansar de patir les misèries de l’infern, així que es va posar a dissenyar un Projecte i un PAC, va organitzar un òrgan col·legiat, un AMPA, un CEP i som-hi: a realitzar millores …
Amb el pas del temps, ja tenien Certificacions en diverses àrees:
Infern lliure de fum, aire condicionat, inodors automàtics, escales elèctriques, centre de càlcul, teulada al pati, recuperació de quotes endarrerides, cercles de lectura, grups d’alfabetització, TOT tipus de beques, festivals, etc. etc. etc. etc.
I així aquell Mestre es va convertir en l’adquisició més rendible en milions d’anys per l’infern …
Un dia Déu va trucar al Diable per telèfon i amb to de sospita li va preguntar: “I què ….. com esteu per l’infern? ‘
¡¡Estem genial!! va contestar el diable ….
Estem certificats com a lliures de fum, aire condicionat, inodors amb drenatge mitjançant sensor infraroig, escales elèctriques amb control automàtic de càrrega, equips electrònics per controlar l’estalvi d’energia, Internet sense fils, festivals i desfilades, etc. I fins i tot, recuperar quotes endarrerides!
Déu va preguntar llavors:
Què …. potser teniu un Mestre aquí?
El diable va contestar ………………. SÍ!
DÉU VA DIR: Això és un gran error!, Mai hauria d’haver arribat aquí un Mestre!! Els professors sempre van al cel, això està escrit i resolt per tots els casos, tenen el cel guanyat!
Me’l envies immediatament!
Ni boig!. Va dir el diable ……
“M’agrada tenir un Mestre de planta en aquesta organització … I em quedaré amb ell eternament”.
“Envia-me’l o ……Et demandaré! … ”
I el Diable, amb la vista ennuvolada per la tremenda riallada que va deixar anar
li va contestar a Déu: Ah Sí?? … I per curiositat ..
D’ON VOLS TREURE UN ADVOCAT? Tots estan aquí!
“ Moraleja”…. ……… ……… ………
CAL ENTENDRE ALS PROFES; estimar-los, beneir-los
DONAR GRÀCIES A DÉU PER HAVER-LOS CREAT!!
JA QUE NOMÉS UNA MENT ILUMINADA HO VA PODER HAVER FET!
ENVIA AQUEST MISSATGE ALS TEUS AMICS PERQUÈ TINGUIN UNA IDEA DEL QUE ÉS UN MESTRE!
I que Déu beneeixi PLENAMENT A QUI VA ESCRIURE AIXÒ !!!
Llibre sobre les relacions pares-fills
014 anys
Ser pares, avui: a la recerca del sentit comú
En aquests temps de canvis i incerteses que vivim, sembla que hem passat de l’autoritat paterna, inqüestionable per l’argument irrefutable del mastegot, a l’autoritat paterna inexistent perquè volem ser pares “guais” i moderns i simpàtics… Uns adjectius que queden eclipsats sempre que de la boca del pare o de la mare surt un «no» rotund adreçat als fills. Un «no» que comporta un mar de crits, plors i rebequeries que voldríem, a poder ser, estalviar-nos… Però el perill d’estalviar-nos la rebequeria que segueix el «no» és que els nostres fills no acabin d’aprendre mai que hi ha uns límits que convé no travessar, i que sense aquest aprenentatge bàsic res no funciona, ni a la vida dels pares ni a la vida dels fills. Llibre imprescindible per impregnar de sentit comú les relacions pares-fills.
Contingut
· Si no li agrada…
· Videojocs, Messenger, fotoblocs, mòbils, Internet, televisors de vint-i-quatre hores i altres invasors.
· Els televisors, en plural i de vint-i-quatre hores.
· Internet o vida: El Messenger és la colla. El fotobloc o l’habitació pròpia i la dels amics.
· Videojocs i més.
· Els mòbils, capítol a part. · La casa l’escola, l’extraescola i els deures d’escola: Primera part: les cases i les famílies. Segona part: l’escola.
· Pares i mares de llibre: On és la tribu?. Educar és complex. Els infants no són perfectes.
· L’adolescència, un estat gasós i en erupció (i un mirall que creix): El sexe. Parella (o se’ns ha instal·lat a casa el xicot, la xicota, el nòvio i la nòvia). Drogues. Deshàbits: l’hora d’arribada, l’habitació «territori comanxe», els miralls. Rock-and-roll.
· Educar per saber viure.
· Podem saber-ne més.
