Fernando Alberca, professor de secundària
 

Tinc 44 anys. Vaig néixer i visc a Còrdova. Sóc professor de secundària, expert en educació. Estic casat amb Maria i tenim vuit fills únics (17, 16, 15, 13, 11, 9, 6 i 4 anys). Sóc un indignat. Sóc un catòlic fart de la pobresa i la mentida. Si eduques a nens, somriu i exigeix.

¡Vuit fills! Una cosa sabrà de criança i educació aquest home: “A partir del quart fill tot és fàcil, ja que entre ells ho fan tot: posen la taula, es fan el llit, els majors banyen als petits …”, m’explica. La seva filla gran (la intel·ligència és normal, però llegeix en 15 segons una pàgina d’un llibre”. Alberca sap motivar: “Els nens volen llegir des dels dos anys … però els frenen fins als sis anys. Quina pena! Jo els incito, se senten gratificats … i avui llegeixen molt”. Segur que la seva filla ja ha llegit: Tots els nens poden ser Einstein (Toromitico), llibre en què Alberca advoca per l’afecte en comptes de l’amenaça i la sanció per acabar amb el fracàs escolar.

 

Tots els nens poden ser Einstein?

Els teus fills poden arribar a qualsevol èxit intel·lectual.
 
Però Einstein … Això és picar molt alt!
Einstein va ser carn de fracàs escolar fins als 15 anys. “Mortalment lerdo”, va diagnosticar d’ell una professora. “No està preparat per aprendre, no arribarà a res”, va dir un altre.
 
Tan desastrós era?
La seva pròpia mare deia que era retardat mental. Fins als nou anys no va parlar bé.
 
Què li va passar per passar a ser genial?
El que pot passar-li a qualsevol: motivació i mètode. Motivació: tot i haver suspès, un professor el va convidar a assistir gratis a les seves classes. Per primera vegada, va sentir que li valoraven, que creien en ell. ¡Va sentir afecte!
 
Va assistir Einstein a aquesta classe?
Va haver de marxar a una altra escola. Però allà un professor d’història va fer el que ningú abans: demanar-li opinió sobre les coses.
 
Això va motivar a Einstein?
Sí si sents que confien en tu, et escreix, per ser mereixedor!
 
I què és això del mètode?
Va usar l’hemisferi dret per resoldre problemes de l’esquerre. Visualitzava una solució, i la seva dona l’ajudava a formular matemàticament. Però era l’hemisferi dret, el intuïtiu i creatiu, el que resolia, no l’esquerre, el matemàtic.
 
Jo ho vaig passar fatal amb les matemàtiques.
Els teus professors no van valorar l’ús del teu hemisferi dret: podries haver acabat trobant la solució, però no et van donar temps. Tots els escolars poden ser motivats i tots poden triomfar.
 
Cada un neix amb la seva intel·ligència …
El coeficient d’intel·ligència és innat, roman inalterable … i no serveix per res. El determinant és la motivació!
 
Com motiva vostè als seus alumnes?
Els dic que tothom pot treure un 10 amb mi. A partir d’aquí, ¡un 5 els sembla poc!
 
Tan fàcil?
L’escola posa el focus en la sanció, fomenta la por a l’error. Hauria posar-lo en l’encert. I en la creativitat. Vaig preguntar als meus alumnes: “De vuit cargols d’una cistella, surten tres, quants queden?”.
 
Cinc, li dirien.
“Vuit, va respondre un, perquè han sortit de la closca, però no de la cistella!”. És una resposta que no hauria de ser penalitzada!
 
Mentrestant, 30% de fracàs escolar.
La nostra escola sembla renyida amb la intel·ligència. És impossible que hi hagi un 30% de ximples! Desconfiem dels alumnes, els eduquem per evitar el fracàs i no per tenir èxit. Aprenguem a jugar a l’èxit!
 
A vostè li funciona?
Des de 1993 només he hagut de suspendre a dos alumnes. M’han renyit per aprovar tant. Per què? No està bé aconseguir estimular els alumnes perquè triomfin?
 
Doncs aconselli als seus col·legues professors.
Sapigueu ser el cap de la ventrada. Algú a qui els alumnes vulguin seguir. Que notin que tu els ajudaràs a millorar.
 
Alguna cosa més?
Sí: no oblideu la grandesa d’aquest ofici. Centreu-vos en els per què i per a què més que en els com. I feu servir el que avui se sap sobre l’aprenentatge.
 
Què se sap?
Que som animals emocionals, i que una simple mirada aprovatòria d’un professor … estimularà l’alumne. Només educa qui vol a algú! Si voleu als vostres alumnes, els educareu. Si no, no.
 
Res estimula més a un alumne que l’afecte, em vol dir.
És així. Somriu … i exigeix. Si el teu fill detecta que confies en ell, voldrà superar-se. Als nens els atrau el repte, l’heroïcitat.
 
Els pares, hem d’ajudar o no a fer els deures?
Si el teu nen pot cordar l’abric, no l’hi cordin tu. Orienta’l en els deures, però digues-li que saps que ell els resoldrà. Si els resols tu, li ensenyes a ser incapaç.
 
Si pogués imposar una sola reforma escolar, quin seria?
Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure!
 
I res més?
No hi ha res més decisiu! Si estan ben avesats a la lectura, podran estudiar el que vulguin: s’obren la porta a tots els coneixements. I com més coses aprenguin llegint, més intel·ligents seran!
 
No és al revés?
“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, va dir Einstein. No aprens coses perquè ets intel·ligent: aprendre coses et fa intel·ligent.
 
I feliç?
Si de veritat ets intel·ligent, seràs feliç.
 
Ah, sí?
La intel·ligència consisteix a resoldre problemes, i el problema més difícil és ser feliç.
 
Puc ensenyar als meus fills com viure feliços?
Ensenya’ls a superar obstacles. A veure l’extraordinari en l’ordinari. A que tot acte té conseqüències. I a estimar de veritat.
 
Com s’estima de veritat?
Sense esperar res a canvi. Res reporta tanta felicitat com fer feliç a l’altre sense que ni tan sols s’assabenti.
 
Fent això els nostres fills siguin intel·ligents i feliços?
Dependran menys dels atzars i seran capaços del que es proposin. I l’ intel·ligent podria ser proposar-se no estudiar una carrera.
 

 

La Vanguardia dimarts 27 de setembre de 2011 Víctor Amela