“Bebés“: bellesa en bolquers

78 minuts de nadons, quatre nadons pertanyents a diferents cultures i classes socials, però iguals davant d’una càmera que capta miraculosament la innocència i debilitat, la fortalesa i murrieria, l’alegria i l’exasperació.


Darrere de la idea de “Bebés“ està Alain Chabat, tot terreny francès al que hem vist com a guionista, actor, director i productor. Com a això últim presenta aquest documental que no és documental, o almenys no en el sentit estricte del gènere -si és que existeix aquest sentit estricte per al documental-, sinó com a registre dels comportaments i gestos humans durant els primers mesos de vida. No hi ha intervenció artística més enllà de la música de Bruno Coulais, discreta i sempre harmoniosa, no hi ha veus en off ni artificis de cap tipus. Es tracta de 79 minuts de nadons, quatre nadons pertanyents a diferents cultures i classes socials, però iguals davant d’una càmera que capta miraculosament indicis d’una personalitat en desenvolupament, innocència i debilitat al costat de fortalesa i murrieria, alegria i exasperació parvulària.

Catàleg de mirades, somriures i plors d’una naturalitat preciosa, és envejable la naturalitat gestual que la càmera de Thomas Balmes extreu de la quotidianitat, de contextos i famílies tan diferents com els seus petits protagonistes: de la acomodada Sant Francesc a la rural, de l’estepa mongola a la metròpoli de Tòquio, aquesta peça diminuta traspua més autenticitat i humanitat en la seva interrelació cultural que la “Babel“(2006) d’Alejandro G. Iñárritu. Podríem fins i tot legar un cert interès antropològic -que ho té–, però llavors oblidaríem que no és aquesta una pel·lícula per a analitzar, sinó per gaudir i deixar-se portar per la seva bellesa en bolquers, que és molta. Namíbia

bebes