Saturnino de la Torre, catedràtic de Didàctica i Innovació Educativa a la UB

“Quan una persona és reconeguda, creix”


Va començar sent professor de primària i de batxillerat fins que va entendre que a qui havia de formar era al professorat. Ha estat coordinador del Grup de Recerca i Assessorament Didàctic, promotor de la Xarxa Internacional de Creativitat i va presidir l’Associació per a la Creativitat. Tota la seva vida ha girat al voltant de la innovació educativa, la creativitat i la seva estimulació, amb més de quaranta títols publicats. “Educar és treure el millor de cada persona”, assegura. Per a ell, mai és tard per aprendre a viure ia relacionar-se, per això impulsa el III Fòrum Internacional Innovació i Creativitat. L’adversitat com a oportunitat (sidtransdiciplina@yahoo.es).

Què va aprendre com a mestre?
L’important que és l’afecte, el tracte, el generar confiança … Transmetre a l’alumne la idea que creus en ell.
 
En tots?
Tot alumne té almenys una capacitat que el fa sobresortir, hem de ajudar-lo a trobar-la, perquè quan una persona és reconeguda, creix i es lliura a l’aprenentatge. La ciència ens està demostrant que pensament i emoció estan units, així neix un nou concepte …
 
Sentir i pensar.
No hi ha cap acció humana, diu el biòleg Maturana, sense una emoció que l’estableixi i la torni possible com a acte. Tant el pensar com l’actuar ocorren en l’espai determinat per les emocions.
 
I com es porta a les aules?
Sent conscients que s’aprèn amb tot el cervell. Paraula, imatge, música, símbols, es reforcen els uns als altres.
 
Això vol dir que cal relacionar la música amb les matemàtiques i la llengua?
Sí, es treballa amb projectes integradors de diverses disciplines, s’incorpora la vida a l’aula.
 
I què aconseguim amb això?
Fins ara la nostra educació ha estat basada en continguts empaquetats i l’alumne s’ha alimentat d’aquest tipus de menjar.
 
No sona molt bé.
És necessari un altre tipus d’alimentació que els ajudi a desenvolupar competències, coneixements, habilitats, actituds, valors … Estem formant a la persona, en ser.
 
Expliqui ‘m les seves experiències.
Hi ha joves que han arribat al batxillerat sense sentir cap tipus d’emoció cap al coneixement, senzillament perquè hem tret l’emoció de les aules.
 
Pur tràmit per al futur.
Així és. Cal canviar la consciència, en l’educació fan falta reformes de base, de visió, donar-nos compte de l’important que són els valors, les relacions. La meva funció no és ensenyar, sinó fer que l’alumne aprengui.
 
Està clar que alguna cosa falla.
Hem passat per quatre grans etapes en l’educació. En l’era agrícola el fonament de l’educació eren les creences. Al segle XVIII va venir la industrialització i amb ella la instrucció, el coneixement de la ciència. En els anys vuitanta apareixen les telecomunicacions i passem dels coneixements a les competències, del creure en tenir: coneixements, riquesa, poder …
 
I ara?
Estem en el saber fer, i hem d’educar per a ser. Simplificant molt, educar és treure les capacitats i la bondat que hi ha a les persones. En tot ésser humà hi ha creativitat i hi ha bondat, per què no intentar compartir?
 
La creativitat és un dels seus temes.
Trenta-vuit anys d’investigació. En la infància tenim un gran potencial creatiu que després queda dormit i emergeix, en el millor dels casos, davant la necessitat, davant l’adversitat. ¿No seria millor incorporar com a eina des de la infància?
 
Com?
Això és el més fàcil: cal deixar fer. El 95% dels alumnes són creatius i només ho són el 5% dels adults, què ha passat?
 
S’ha perdut pel camí?
Sí, pels patrons tancats de l’educació i de la societat. L’alumne té capacitat de crear idees, d’inventar, de vibrar, de emocionar-se. I l’emoció és el patró més important perquè la creativitat emergeixi.
 
I per mantenir a flotació?
Afavorint la seva expressió i educant d’acord a les edats: en la primera infància s’expressa a través de la fantasia, en l’edat escolar, en l’aventura i la incitació a la descoberta, en l’adolescència, en els reptes, i en la joventut, en la recerca de les innovacions i la projecció social. I es treballa a través de projectes integradors.
 
I quina és l’essència d’aquests projectes?
El camí és crear les condicions perquè emergeixi la creativitat en ells i aplaudir. Si un alumne intervé amb alguna cosa creativa cal aplaudir literalment. La sensació que sent per aquest reconeixement del seu professor i companys és inesborrable. Si reconeixes una cosa petita, es multiplica.
 
Creativitats n’hi ha moltes. Què cal aplaudir?
La creativitat ha de portar valor, sortir de si per que l’altre es beneficiï, i quan els altres reben això i s’emocionen, i senten i els toca, la creativitat es contagia i es multiplica. Es tracta de crear habilitats, actituds, hàbits, competències bàsiques.
 
Entenc.
Cal formar en la flexibilitat, que és un dels valors importants al costat de l’adaptació de la creativitat, que els ha assumit no tindrà fracassos perquè serà capaç de mudar, d’adaptar-se situacions.
 
Condició per a la felicitat.
Es tracta de crear un escenari més que una aula, d’utilitzar tota mena de recursos que tinguin un component emocional. Darrere de cada gran idea hi ha una emoció, una profunda passió, un desig, una necessitat de fer i de comunicar.

No li demanem massa a les aules?
Quan estic ensenyant matemàtiques, amb la meva manera de fer estic transmetent uns valors implícits. Quan prenc consciència d’ells i els faig explícits prenen un valor més gran: el del sentit.

Imma Sanchís: La Contra. La Vanguardia 04/03/2011