Archive for març, 2011

L’educació lenta

0

L’Educació lenta (De vegades correm molt i no s’arriba enlloc)

A partir de la lectura d’un llibre que es diu:“Elogi a l’educació lenta” de Joan Doménech Francesh

Avui en dia que estan de moda tots els moviments de “Slow food” (menjar lent), “Slow life”  (Forma de vida lenta), també comencen a arribar alguns documents sobre l’educació lenta, tant a casa, amb la família (aquesta societat d’avui en dia que sempre corre i sempre té pressa…)  i també a l’escola.

Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses.

Alguns punts que tenen a veure amb l’educació a casa, amb la família.

Més, abans i més ràpid, ja no són sinònim de millor

No es tracta de fer totes les coses a poc a poc, sinó de saber trobar el temps just per a cadascú i per a cada activitat.

– Mai hem de fer comparacions entre germans, cosins, amics o coneguts. Cada infant te el seu propi ritme d’aprenentatge.

– Els infants en les seves edats primerenques han de dedicar moltes estones al joc. Han de jugar, jugar i jugar. Ja que jugant aprenen a gestionar el seu temps, a què dediquen més o menys estona i així van aprenen. Cadascú al seu ritme. No cal que siguin sempre jocs didàctics. Juga amb una capsa pot significar un aprenentatge sobre la imaginació i la creativitat. Ell, poc a poc anirà escollint els seus jocs i així anirà aprenen. La qüestió és que han de jugar fins al límit d’avorrir-se.

Ja arribarà l’edat d’aprendre altres coses i després ja no hi haurà tan temps per jugar. No se’ls ha d’avançar l’aprenentatge de coses que són típiques de nens més grans. No s’ha de forçar. Ja ho aprendran.

– Els pares l’únic que han de controlar és l’estona que passen davant la TV i altres màquines de jugar, que sovint fan que l’infant es comporti com un autòmat i desconnecti del que l’envolta.

– L’exemple dels pares i de la família que l’envolta és la millor manera d’educar els fills.

– Interessar-se per les activitats culturals de l’entorn i viure-les plegats.

– En les primeres edats eliminar les activitats extraescolars ( que tenen la pretensió d’ampliar, accelerar o avançar els coneixements). Els infants ja en tenen prou anant a l’escola i tot l’altre temps l’han de passar amb la família i sobretot han de jugar.

– Explicar molts contes, compartir músiques. Han de fer petits encàrrecs que suposin adquisició de coneixements.

– Treballar la responsabilitat dels infants en les tasques domèstiques.

– Valorar cada fill pels seus valors individuals

– Programar espais de temps per als fills. Temps per compartir i no deixar-ho només pel cap de setmana.

– Donar exemple d’utilització pausada del temps. Deixar estones per a la conversa. S’ha de conversar molt, això també és compartir.

– Esforçar-nos per coincidir al menys en un àpat, per seure al voltant de la taula i fer d’aquesta estona la millor del dia. Sense pressa.

– Revisar amb ells els hàbits alimentaris, la consciència amb el medi ambient, el tràfic, la conducció responsable, etc.

Tot això en un ambient el més relaxat possible.

“Educar lentament, en la mesura que els infants puguin assolir els nous coneixements, però al mateix temps amb la justa energia per a que no sigui avorrit per ells.”

Això no serà fàcil, però almenys ho haurem d’intentar, no?

Llibres Sant Jordi

0

Llibres recomanats pel Grup d’animació a la lectura de l’Escola Pia de Catalunya

SANT JORDI 2011

INFANTIL

A PARTIR DE 3 ANYS

  • Tinc calor. Taruishi, Mako.Corimbo 2010.
  • A la platja. Dodd, Emma. Cruïlla 2010.
  • Qui m’ha llençat la caca? Ben Redlich. Juventud.

A PARTIR DE 4 ANYS

  • Davant de casa meva. Dubuc, Marianne. Joventut 2010.
  • Sóc un ós. Sala, Carles. Barcanova 2010.
  • La marieta mandrosa. Isobel Finn, Jack Tickle. Zendrera

A PARTIR DE 5 ANYS

  • Gool! Seder, Rufus. Estrella Polar 2010.
  • Una estranya bestiola. Daporta, Mon. Hipòtesi 2010.
  • L’Eduard mira massa la tele. Faller, Regis. Baula. 2010

PRIMÀRIA

CICLE INICIAL

  • Història de l’U. Osuna, Rosa. Thule 2010.
  • En Ferran enfadat. Hiawyn Oram. Ekaré 2010.
  • Digues pare, per què m’estimes? Brenifier, Oscar. Estrella Polar 2010.

CICLE MITJÀ

  • Set raons per estimar els meus pares. Cela, Jaume. Cruïlla 2010
  • Els Culdolla. Dahl, Roald. La magrana 2010.
  • La gran encallada. Nello, David. Cruïlla 2009

CICLE SUPERIOR

  • Tigre Tigre. Banks, Lynne. Bambú 2010.
  • Cornelius i el rebost d’impossibles. Carles Sala. La Galera 2010
  • El gato al que le gustaba la lluvia.Henning Mankell. Siruela 2008.

SECUNDÀRIA

1r – 2n ESO

  • Penny, caiguda del cel. Jennifer Holm. Bambú 2010.
  • Els crims del lleó impossible. Bertran, Xavier. La Galera 2009.
  • Lo que todas las chicas saben menos yo. Raleigh, Nora. Noguer 2010

3r – 4t ESO

  • El último muerto. Lalana, Fernano. Bambú 2010
  • La bèstia. Ally Kennen. La Galera 2009.
  • Sopa trencada. Valentine, Jenny. Cruïlla 2010.

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES…

  • Les sabates italianes. Mankell, Henning. Tusquets 2007.
  • Dime quién soy. Navarro,Julia. Plaza Janes editores 2010
  • Arrels nòmades. Alibek, Pius. La campana 2010.

Dia mundial de la poesia

0

21 de març: Dia Mundial de la Poesia

La poesia d’aquest any és de la Marta Pessarrodona. Com treballa Marta Pessarrodona?

Us oferim una nota amb els comentaris de la Marta Pessarrodona sobre el seu mètode de treball. Com crea els seus poemes? Quines són les seves fonts d’inspiració?

Pregunta: tenint en compte que la Marta Pessarrodona és una poeta que ha begut de diferents cultures i que ha tingut diferents influències, quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora d’escriure poesia?

Resposta: Fa temps que he feta meva una cosa que va dir Sant Joan de la Creu (i que, indirectament,  surt, precisament, al meu poema, Poesia: una visió personal per al Dia de la Poesia 2011). El Sant va dir, més o menys: “El primer poema me lo escribe un ángel, después yo…” Veig, però, en retrospectiva, que les topografies m’han estat propícies: Barcelona, Berlín, Buenos Aires, Jerusalem, Londres, Zürich, etc. m’han provocat més d’un poema, laus Deo! Per això vaig poder publicar, a Girona i gràcies a en Pep Vila Medinyà,  una plaqueta, il·lustrada amb gravats de Concha Ibáñez,  amb aquest títol: Topografies.

P: quan escrius poemes, quin mètode utilitzes? Escrius el primer que et passa pel cap i després vas donant-hi forma o bé penses i retoques dins el teu cap i aboques al paper (o a la pantalla) la versió definitiva?

R: En realitat, quan passo el poema a paper o pantalla ara, ja el tinc escrit. El modifico (i les modificacions poden suposar molt de temps) amb la pròtesi que empro, diguem, però ja el tinc escrit a la ment.

Pregunta: A algú que s’ha dedicat a tots els gèneres literaris (la traducció, la narrativa, la biografia, la investigació literària) què li fa inclinar-se cap a la creació poètica com a principal forma d’expressió?

Resposta: M’agrada la poesia per la seva condensació. Per altra banda, considero que és el vèrtex superior de la piràmide literària. I considero que és bo tenir ambició!

P: consideres el gènere poètic un gènere menor, parlant en termes de mercat i de difusió?

R: En absolut. Qualsevol diria que totes les novel·les vénen 40.000 exemplars. Per altra banda, m’interessa la creació, la creativitat… això del mercat és per als negociants.

P: és una paradoxa que Catalunya sigui una terra de grans poetes reconeguts i, en canvi, no hi hagi interès dels ciutadans per la poesia? O és un símptoma general vers la lectura i la cultura en general?

R: Discrepo. Crec que a Catalunya hi ha un gran interès ciutadà per la poesia. Una altra cosa són (o han estat) alguns dirigents polítics. Que al famós-i ja oblidat-Frankfurt es va tractar la poesia de “parenta pobra”, parafrasejant Bartomeu Fiol, és una cosa i la realitat una altra. El problema és seu, el d’aquells polítics, no pas dels ciutadans ni dels/de les poetes.

La poesia de l’any 2011 de la Marta Pessarrodona la  trobareu en:

http://www.cpnl.cat/media/upload/pdf//e_info_editora_129_3535_1.pdf

L‘enllaç d’aquest bloc: http://diamundialpoesia.wordpress.com/

La poesia de l’any 2010. La poesia, de Jordi Pàmias

La poesia

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…

Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

Jordi Pàmias

Saturnino de la Torre

0

Saturnino de la Torre, catedràtic de Didàctica i Innovació Educativa a la UB

“Quan una persona és reconeguda, creix”


Va començar sent professor de primària i de batxillerat fins que va entendre que a qui havia de formar era al professorat. Ha estat coordinador del Grup de Recerca i Assessorament Didàctic, promotor de la Xarxa Internacional de Creativitat i va presidir l’Associació per a la Creativitat. Tota la seva vida ha girat al voltant de la innovació educativa, la creativitat i la seva estimulació, amb més de quaranta títols publicats. “Educar és treure el millor de cada persona”, assegura. Per a ell, mai és tard per aprendre a viure ia relacionar-se, per això impulsa el III Fòrum Internacional Innovació i Creativitat. L’adversitat com a oportunitat (sidtransdiciplina@yahoo.es).

Què va aprendre com a mestre?
L’important que és l’afecte, el tracte, el generar confiança … Transmetre a l’alumne la idea que creus en ell.
 
En tots?
Tot alumne té almenys una capacitat que el fa sobresortir, hem de ajudar-lo a trobar-la, perquè quan una persona és reconeguda, creix i es lliura a l’aprenentatge. La ciència ens està demostrant que pensament i emoció estan units, així neix un nou concepte …
 
Sentir i pensar.
No hi ha cap acció humana, diu el biòleg Maturana, sense una emoció que l’estableixi i la torni possible com a acte. Tant el pensar com l’actuar ocorren en l’espai determinat per les emocions.
 
I com es porta a les aules?
Sent conscients que s’aprèn amb tot el cervell. Paraula, imatge, música, símbols, es reforcen els uns als altres.
 
Això vol dir que cal relacionar la música amb les matemàtiques i la llengua?
Sí, es treballa amb projectes integradors de diverses disciplines, s’incorpora la vida a l’aula.
 
I què aconseguim amb això?
Fins ara la nostra educació ha estat basada en continguts empaquetats i l’alumne s’ha alimentat d’aquest tipus de menjar.
 
No sona molt bé.
És necessari un altre tipus d’alimentació que els ajudi a desenvolupar competències, coneixements, habilitats, actituds, valors … Estem formant a la persona, en ser.
 
Expliqui ‘m les seves experiències.
Hi ha joves que han arribat al batxillerat sense sentir cap tipus d’emoció cap al coneixement, senzillament perquè hem tret l’emoció de les aules.
 
Pur tràmit per al futur.
Així és. Cal canviar la consciència, en l’educació fan falta reformes de base, de visió, donar-nos compte de l’important que són els valors, les relacions. La meva funció no és ensenyar, sinó fer que l’alumne aprengui.
 
Està clar que alguna cosa falla.
Hem passat per quatre grans etapes en l’educació. En l’era agrícola el fonament de l’educació eren les creences. Al segle XVIII va venir la industrialització i amb ella la instrucció, el coneixement de la ciència. En els anys vuitanta apareixen les telecomunicacions i passem dels coneixements a les competències, del creure en tenir: coneixements, riquesa, poder …
 

I ara?

Estem en el saber fer, i hem d’educar per a ser. Simplificant molt, educar és treure les capacitats i la bondat que hi ha a les persones. En tot ésser humà hi ha creativitat i hi ha bondat, per què no intentar compartir?
 
La creativitat és un dels seus temes.
Trenta-vuit anys d’investigació. En la infància tenim un gran potencial creatiu que després queda dormit i emergeix, en el millor dels casos, davant la necessitat, davant l’adversitat. ¿No seria millor incorporar com a eina des de la infància?
 
Com?
Això és el més fàcil: cal deixar fer. El 95% dels alumnes són creatius i només ho són el 5% dels adults, què ha passat?
 
S’ha perdut pel camí?
Sí, pels patrons tancats de l’educació i de la societat. L’alumne té capacitat de crear idees, d’inventar, de vibrar, de emocionar-se. I l’emoció és el patró més important perquè la creativitat emergeixi.
 
I per mantenir a flotació?
Afavorint la seva expressió i educant d’acord a les edats: en la primera infància s’expressa a través de la fantasia, en l’edat escolar, en l’aventura i la incitació a la descoberta, en l’adolescència, en els reptes, i en la joventut, en la recerca de les innovacions i la projecció social. I es treballa a través de projectes integradors.
 
I quina és l’essència d’aquests projectes?
El camí és crear les condicions perquè emergeixi la creativitat en ells i aplaudir. Si un alumne intervé amb alguna cosa creativa cal aplaudir literalment. La sensació que sent per aquest reconeixement del seu professor i companys és inesborrable. Si reconeixes una cosa petita, es multiplica.
 
Creativitats n’hi ha moltes. Què cal aplaudir?
La creativitat ha de portar valor, sortir de si per que l’altre es beneficiï, i quan els altres reben això i s’emocionen, i senten i els toca, la creativitat es contagia i es multiplica. Es tracta de crear habilitats, actituds, hàbits, competències bàsiques.
 
Entenc.
Cal formar en la flexibilitat, que és un dels valors importants al costat de l’adaptació de la creativitat, que els ha assumit no tindrà fracassos perquè serà capaç de mudar, d’adaptar-se situacions.
 
Condició per a la felicitat.
Es tracta de crear un escenari més que una aula, d’utilitzar tota mena de recursos que tinguin un component emocional. Darrere de cada gran idea hi ha una emoció, una profunda passió, un desig, una necessitat de fer i de comunicar.

No li demanem massa a les aules?
Quan estic ensenyant matemàtiques, amb la meva manera de fer estic transmetent uns valors implícits. Quan prenc consciència d’ells i els faig explícits prenen un valor més gran: el del sentit.

Imma Sanchís: La Contra. La Vanguardia 04/03/2011

Com entrenar el teu drac

0

“Com entrenar al teu drac”: El camí a la convivència.

La millor pel·lícula de DreamWorks Animation ens porta a un món rude i espectacular, d’enfrontaments constants entre forçuts víkings i llegendàries criatures voladores.

Hiccup és un jove víking que vol, més que res en el món, ser tan poderós com els homes del seu poble. L’objectiu, matar tants dracs com pugui. Però quan entaula una inesperada relació amb un d’ells, la situació canvia per complet.

La hilarant innocència bàrbara dels matxotes barbuts xoca frontalment amb la quasi obligada brutalitat de les castes guerreres, alienes a la por i capaços de llançar-se a la gola de la bèstia sense detenir-se a calibrar conseqüències, als ulls del intel·ligent i pretesament insensible Hiccup, un oasi de virilitat tan anhelat com impossible en el fons, un alliçonador contrast generacional perpetu amb el seu pare, el rude i extremista Stoick

Davant aquest panorama, les simpaties entre el noi i l’entranyable drac obren les portes a una llotja familiar que gaudirà amb les aventures de l’estranya parella, una amistat que alberga el obligatori missatge per als més petits, referent a l’acceptació de l’altre i de un mateix per sobre de prejudicis i suposicions infundades.

Rapidíssima en el seu desenvolupament, divertida en les seves situacions i extraordinàriament elaborada en l’aspecte visual, “Com entrenar al teu drac” es gaudeix a cada minut del seu ajustat metratge gràcies a filar l’alternança d’humor i acció sense deixar pràcticament espai per als temps morts, la pel·lícula oculta, a més, una carta de serietat i coherència argumental en el seu epíleg que pot allunyar del pati més estrictament infantil ? no té una qualificació apta per a tots els públics ?, però que aporta un punt de solidesa sorprenent encara sense abandonar els seus paràmetres pràcticament universals. La lluita pel regne animat segueix, i l’espectador és el gran beneficiat. Diversió assegurada per a tota la família.

drac1

Go to Top