Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Archive for gener, 2011
Explicar un conte
015 anys
Per a pares: Com explicar un conte i no morir en l’intent
Explicar contes és una activitat molt gratificant, no només per qui escolta sinó també per a qui narra. Habitualment aquesta pràctica s’associa a les primeres edats, i és cert que als més petits els encanta que els expliquin històries, però els grans són també un bon públic.
Segur que a tu també t’agrada escoltar històries i retens a la memòria algunes que et van explicar a la teva infància.
Però et preguntaràs … Què necessito per això?
Simplement ganes i una bona història per explicar.
I… Quins contes puc explicar?
Abans que res, la història que triïs ha d’agradar-te, ha de emocionar, convèncer.
Als més petits els agraden els contes populars, els clàssics, les històries amb llenguatge sonor, els contes acumulatius i encadenats, les narracions que provoquen el riure …
Als grans els interessen les històries de por, de misteri, també les aventures (fins i tot aquelles que t’hagin passat a tu o a algun altre membre de la família), els mites i llegendes, l’humor, l’absurd …
No et limitis al conte de tradició oral, hi ha històries actuals aptes per ser explicades. Pots demanar consell al teu llibreter, al bibliotecari …
Ja, però com ho faig?
Alguns consells:
Si disposes de temps, i et ve de gust, pots preparar una mica el conte:
• Llegeix la història una o dues vegades, no has de memoritzar-la.
• Ordena mentalment les seqüències.
• Identifica els moments de tensió.
Quins recursos puc utilitzar?
• Si has triat un llibre il·lustrat, utilitza les imatges per dialogar amb el teu fill, elles també compten i aporten contingut a la història.
• De vegades, les titelles aconsegueixen captar l’atenció. Pots utilitzar una que representi el narrador o el protagonista de la història.
• L’estratègia de guardar un objecte o un missatge en una caixa o bossa pot sorprendre i motivar al teu fill, sobretot si és petit.
• Introduir cançons i ritmes resulta molt atractiu i convida a participar.
• Si el teu fill està interessat en veure una pel·lícula, pots aprofitar per oferir-li la història original.
• Una notícia de premsa pot ser un bon argument per explicar i motivar el diàleg.
A l’hora d’explica’l tingues en compte el següent:
• Tria la fórmula que et sembli més adequada per iniciar el conte: Hi havia una vegada …, Diuen que …, En un lloc de …, Sabies que …?
• Intenta canviar la veu, diferenciant si és possible el narrador de la resta de personatges, per transmetre les seves emocions: si estan enfadats, alegres, tristos …
• Si apareixen onomatopeies, enumeracions o repeticions tingues en compte, ja que donen ritme a la història i contribueixen a que el nen escolti amb interès i participi.
• Atén les pauses i els silencis.
• Adapta el text al teu llenguatge, interpreta l’estil i el to del conte: fantàstic, humorístic, misteriós, terrorífic …
• No abusis dels diminutius, encara que el teu fill sigui petit.
• Compta amb entusiasme, amb ganes.
• Convida al teu fill a participar en la història.
• Si t’oblides d’algun detall no passa res, pots reprendre’l en un altre moment si ho creus necessari, però no comencis de nou la història.
No oblidis que:
Només necessites ganes i una bona història.
A fer-ho, com qualsevol altra activitat, s’aprèn amb la pràctica.
Tots podem fer-ho, sense necessitat de ser professionals.
En Castellà a: http://www.lecturalab.org/story.php?id=1735
Més èxit, menys fracàs
015 anys
A L’ESCOLA: MÉS ÈXIT, MENYS FRACÀS
Tan prioritari és ajudar els que tenen més dificultats com donar ales als que en tenen menys
El darrer Informe PISA 2009 ens indica que els alumnes catalans de quinze anys, en relació amb els anteriors informes del 2000, 2003 i 2006, amb fluctuacions variables, es troben més o menys on estaven fa deu anys. O sigui que es constata que moure significativament, amb tendències clares, els resultats dels alumnes en un sistema educatiu costa molt i molt, malgrat que puguin haver-hi algunes excepcions. Si tenim en compte que la franja d’estudiants catalans en els intervals més alts de puntuacions de l’informe PISA se situa en un 5%, tres punts per sota de la mitjana de l’OCDE, i que els que es troben en els nivells més baixos –tot i que han millorat– són encara un 13%, hem de concloure que tenim un índex molt baix d’èxit i un encara massa alt índex de fracàs escolar.
Deixant de banda l’Informe PISA i atenent les proves de competències bàsiques de sisè de primària dels darrers dos anys, així com altres indicadors de fracàs escolar a l’ESO i a la secundària postobligatòria, hem de concloure que el nostre sistema educatiu arrossega, ja des de primària, uns índexs de fracàs molt importants que, juntament amb els pobres resultats en la banda alta, conformen una situació que reclama una millora urgent en ambdós aspectes.
Per una banda, hem de reduir de manera efectiva unes taxes de fracàs escolar que són insostenibles per a un país que aspiri que el seu teixit productiu, i de valor afegit, prevegi l’esperonament i la promoció de l’emprenedoria, la innovació i la recerca. I per altra part ens cal un sistema educatiu que promogui alts resultats en una àmplia franja dels seus estudiants. Ens referim a potenciar i reconèixer els alumnes d’altes capacitats per dotar-los d’instruments esperonadors de totes les seves potencialitats i, molt especialment, també fem referència a saber promocionar i reconèixer escolarment els talents específics que la majoria d’alumnes ostenten, malgrat que alguns d’ells no siguin estrictament acadèmics. No podem malbaratar cap talent, sigui de la modalitat que sigui, perquè cadascun d’ells és un tresor en mans d’un bon mestre i professor. Un tresor que serveix per potenciar l’autoestima de l’alumne que molt sovint representa el necessari incentiu envers l’èxit personal i l’escolar.
Les nostres escoles i instituts no han de tenir por de l’èxit dels seus alumnes; l’han de saber reconèixer i fomentar; li han d’oferir oportunitats d’expressió, en activitats específiques, curriculars, organitzatives, individuals i en equip. Activitats que compaginin el treball en projectes amb alumnes que comparteixin determinats interessos i habilitats –possibilitant l’èxit d’aquests projectes– i, paral·lelament, altres activitats on puguin expressar-se els talents específics de cada noi i noia, tot compartint-los amb els altres companys diversos per socialitzar el seu valor en benefici del conjunt.
De la mateixa manera, l’alumnat amb més dificultats per aprendre ha de disposar d’atencions individualitzades més efectives; millors programes i aplicatius tecnològics personalitzats; un currículum on es posi l’èmfasi en els aspectes més essencials de les competències; una organització escolar que permeti compensar, amb més temps i més dedicació personal, el retard en l’aprenentatge que sempre s’ha de procurar sigui ocasional i que no esdevingui crònic. En aquest sentit, les ajudes per part d’especialistes i de recursos addicionals han de ser considerades com a estratègiques i prioritàries i no pas com a quelcom excepcional pendent de si el pressupost hi arriba o no. En això ens hi juguem la pròpia cohesió social del país.
Són aquestes dues accions, la que té per objectiu reconèixer i elevar l’excel·lència educativa de molts alumnes, i la que ha d’acompanyar i no permetre deixar enrere cap noi i noia –millorar l’èxit de la majoria, doncs–, les que haurem de prioritzar molt especialment en els programes per lluitar contra el fracàs escolar, car hem de reconèixer que tant fracàs és que més d’1 de cada 4 alumnes de setze anys no assoleixi el graduat en ESO, com que només 1 de cada 20 pugui assolir resultats excel·lents.
AVUI. 14.01.11 Enric Roca i Cases