Inserir els llibres en la vida quotidiana, clau per estimular els nens

Cooperativa Abacus. Ahir. Una nena, després de passar per la secció de peluixos, exclama: «Mira, llibres!». Els seus pares, d’esquena, continuen buscant entre les nines. Aquesta escena va ser l’excepció. La majoria de visitants de la secció de llibres infantils i juvenils van ser pares i mares acompanyats dels seus fills i tan interessats com ells en un nou volum que satisfés la seva set lectora.

«Els pares s’han d’interessar pel que llegeixen els seus fills i també llegir-ho per després comentar-ho junts, això és fonamental», proposa com a recomanació central Jaume Cela, professor. El millor exemple és el del Jordi, de 46 anys, que va introduir a casa l’afició pels llibres de Harry Potter. La seva filla, Violeta, d’11 anys, s’acaba de llegir el setè volum. «Si Messi és el primer que lluita al camp i dóna exemple, la resta dels jugadors seran el seu reflex. Doncs a casa i amb la lectura, igual», descriu el Jordi.

Qui treballa amb nens sap que difícil que és captar la seva atenció. La Sílvia i la Ivet, monitores d’esplai, buscaven ahir títols perquè els nens s’hi sentin atrets. «Ens enganxen més a nosaltres que a ells», lamenten. La Sílvia suggereix un motiu: «Ho veuen com una obligació de l’escola i no com a oci. Fins i tot els còmics a vegades els cansen». Per a la pedagoga Mari Carmen Mira, en lloc de les tradicionals fitxes de comprovació de la lectura a l’escola, «es tracta que els nens s’ho passin bé» llegint i de «prestar-los atenció. Si la Playstation enganxa és perquè proporciona un feedback al jugador. Els pares han de fer el mateix: que el nen vegi que estan per ell, que poden comentar amb ell les seves lectures».

Quin tipus de lectures? Per a Cela, qualsevol és útil. «Ja els arrossegarem cap a la novel·la de qualitat, podem aconseguir passar de les fotonovel·les a Madame Bovary». L’escriptor Andreu Martín recorda que va començar amb tebeos i assenyala la diferència entre el llibre didàctic per aprendre i el text pensat per entretenir. Com la diferència entre estudiar i llegir.

Martín elogia l’abundant oferta de literatura infantil i juvenil que ofereixen les llibreries. Sobre això, Emili Teixidor, a La lectura i la vida, convida a aquesta lectura que fomenti la imaginació: «No hi ha res que frustri més que la impossibilitat de fugir d’una situació. Sobretot per als joves. I aquesta és una de les funcions més oblidades d’una literatura que pretén ensenyar a viure en lloc d’ensenyar a somiar, a escapar-se, a fugir».

Precisament, quan el Jordi i l’Assumpta, pares de la Violeta i el Marcel, repassen els llibres llegits pels seus fills, es troben amb aquest ensenyar a somiar que reivindica Teixidor: Harry Potter, Geronimo Stilton, les Antibarbis… A la Violeta el que l’ha atrapat de Potter és precisament «que sempre passen coses i no et pots perdre res». Només ha volgut veure dues pel·lícules de la saga perquè no alteressin la seva versió de la màgia.

Compartir

Una altra clau és que aquest hàbit lector pugui ser compartit a casa i amb els companys d’aula. Jaume Cela va preguntar una vegada a un alumne per què li agradava tant llegir les novel·les de Potter. «No m’agrada, però si no, de què parlo amb els altres?», li va contestar.

No sempre és fàcil. Ahir el Jordi, amb les seves filles de 8 i 6 anys, buscava insistentment títols atractius. «Hem d’insistir una mica, a casa, cada nit», descriu. Sens dubte, com reclama Cela, si els ídols musicals, esportius i televisius de les filles de Jordi sortissin més sovint llegint públicament, a ell no li costaria tant cada dia inculcar aquest hàbit.

FIDEL MASREAL       EL PERIÓDICO 09/12/2010    BARCELONA