Archive for desembre, 2010

Recomanats Nadal 2010

0

El grup d’animació a la lectura de l’Escola Pia de Catalunya recomana aquest llibres per Nadal.

INFANTIL

A PARTIR DE 3 ANYS 

  • Ernestina la gallina. Oceano Travesía.
  • Mi circo. Xavier Deneux. Oceano Travesía
  • A la platja. Emma Dodd. Cruïlla

A PARTIR DE 4 ANYS

  • Tinc un pare genial! Ross Collins. Blume
  • El retall. Sthépane Servant. Intermón Oxfam.
  • En Titani i el cargol veloç. Michel Gay. Corimbo.

A PARTIR DE 5 ANYS

  • ¿Por qué no quieres comer? Jonathan Farr. FCE
  • És meu això! Michel van Zeveren. Corimbo
  • No. Claudia Rueda. Oceano Travesía

PRIMÀRIA

CICLE INICIAL

  • El insólito ascenso de Madame Pol. NICOLAS ARISPE. Faktoria de libros.
  • Juan Lobo. TONY ROSS. Oceano Travesía.
  • En el silencio del bosque. CRISTINA PEREZ. Ed. A buen paso.

CICLE MITJÀ

  • L’escola secreta de la Masrim. JEANETE WINTER. Joventut
  • Conversa amb un pastís de xocolata. MARTIN PAGE
  • Limoncito. JAVIER SAEZ CASTAN. Oceano Travesia.

CICLE SUPERIOR

  • La meva vida és un conte. JANET TASHJIAN. Mac Millan.
  • El meu germà és un geni. RODRIGO MUÑOZ. Edebé.
  • He tornat a jugar amb la mare i se m’ha espatllat. MIQUEL OBIOLS.

SECUNDÀRIA

1r – 2n ESO

  • L’ombra del nord. Philip Pullman. Bromera.
  • Guguengol. David Nello. Estrella Polar.
  • Jo me’n vaig. Mariasun Landa. Cruïlla.

3r – 4rt ESO

  • Paraules emmetzinades. MAITE CARRANZA. Edebé.
  • 24 imatge per segon. Josep Lorman. Columna Jove.
  • Airman. EOIN COLFER. Bromera.

BATXILLERAT – FORMACIÓ PROFESSIONAL

  • La nit de l’oracle. PAUL AUSTER. Anagrama
  • Temps de miracles. Anne-Laure Bondoux. Baula
  • El castell dels Pirineus. Jostein Gaarder. Cruïlla.

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES…

  • La lladre de llibres. MARKUS SUZAK. La Campana.
  • L’illa de l’última veritat. FLÀVIA COMPANY. Proa.
  • El mejor amigo del oso. ARTO PAASILINA. Anagrama

Ajuda dels nens

0

COM FER QUE ELS NENS AJUDIN A CASA

Als més petits els encanta col·laborar i sentir-se útils i implicats en les tasques domèstiques, cal aprendre a utilitzar aquesta energia i treure profit

– Cal estar disposat a invertir una mica més de temps
– Tenir present que se’ls pot caure o fer malbé alguna cosa i prevenir-ho.
– Si estan aprenent, no s’ha de renya’ls sinó ensenya’ls.
– Convertir la quotidianitat en un joc.
– Posar en una pissarra  o en una llibreta les regles del joc, per evitar equívocs.
– I ser constants.

Els nens aprenen motivant-los, imitant i gràcies a la repetició. La primera tasca serà ordenar les joguines, tinguem en ment a Mary Poppins i convertim l’ordre en un divertit joc. Les joguines grans en la caixa gran, els petits en la caixa petita. Els vermells amb els vermells i el cotxes amb els cotxes. Els animals de granja no els barregem amb els salvatges i les nines les ordenem per mides, de la més gran a la més petita. Ordenem i aprenem a la vegada. Classificar ajuda a estructurar la ment, és un exercici bo i saludable.

Quan són una mica més grans, s’ho passen bomba ajudant-te a la cuina, un pizza o un pastís poden ser l’excusa perfecta per una tarda de diversió a la cuina. Grans dosis de paciència, ens ajudaran i sobretot no tenir presses i res pendent. Els nens agrairan la nostra dedicació amb la seva expressió d’alegria.

La seva implicació en aquestes tasques reforça els vincles afectius que existeixen entre pares i fills ja que se senten part activa de la família i és important fomentar-lo.

En la següent etapa, a partir dels 7 anys, els nens poden començar a fer encàrrecs, anar a buscar el pa o el diari, baixar les escombraries o fer-se el llit. Poc a poc han d’anar assumint responsabilitats. Així els ajudem a créixer i les vacances són un dels millors moments per posar-nos mans a l’obra. Tenim temps i estem relaxats, així que no deixem per demà el que podem fer avui.

El País 25/05/2010

Drets humans (Portal)

0

Recurs:  Portal sobre educació en drets humans

El Portal per a escoles, de Drets Humans, ofereix recursos per les escoles, per a qui decideix, pels educadors, pels alumnes, i pels individus interessats en l’aplicació d’un enfoc basat en els drets humans (human rights based-approach) a les escoles. Aquest enfoc significa l’organització de l’aprenentatge de manera que sigui reflexiu dels principis de drets humans i promogui el marc de drets humans.

Els propòsits del Portal per a escoles de drets humans són:

–         Proporcionar elements sobre els fonaments teòrics del enfoc basat en els drets humans;

–       Presentar una gamma de millors pràctiques que estan emergint en escoles a escala mundial;

–         Fomentar millors pràctiques en la documentació i avaluació de recursos de educació de drets humans.

A través d’aquest portal, la organització Human Rights Education Associates (HREA) reconeix la natura flexible i evolucionant de la educació en drets humans i proposa diferent perspectives per mostrar com es pot implementar l’enfoc basat en els drets humans d’una manera que és sensible a les variants culturals, socials, econòmiques, i polítiques que són específics a cada escola.

Entrar a la pàgina:

http://www.hrea.net/index.php?base_id=1&language_id=2

XARXANET.ORG.

Amb qui llegeixes?

1

Inserir els llibres en la vida quotidiana, clau per estimular els nens

Cooperativa Abacus. Ahir. Una nena, després de passar per la secció de peluixos, exclama: «Mira, llibres!». Els seus pares, d’esquena, continuen buscant entre les nines. Aquesta escena va ser l’excepció. La majoria de visitants de la secció de llibres infantils i juvenils van ser pares i mares acompanyats dels seus fills i tan interessats com ells en un nou volum que satisfés la seva set lectora.

«Els pares s’han d’interessar pel que llegeixen els seus fills i també llegir-ho per després comentar-ho junts, això és fonamental», proposa com a recomanació central Jaume Cela, professor. El millor exemple és el del Jordi, de 46 anys, que va introduir a casa l’afició pels llibres de Harry Potter. La seva filla, Violeta, d’11 anys, s’acaba de llegir el setè volum. «Si Messi és el primer que lluita al camp i dóna exemple, la resta dels jugadors seran el seu reflex. Doncs a casa i amb la lectura, igual», descriu el Jordi.

Qui treballa amb nens sap que difícil que és captar la seva atenció. La Sílvia i la Ivet, monitores d’esplai, buscaven ahir títols perquè els nens s’hi sentin atrets. «Ens enganxen més a nosaltres que a ells», lamenten. La Sílvia suggereix un motiu: «Ho veuen com una obligació de l’escola i no com a oci. Fins i tot els còmics a vegades els cansen». Per a la pedagoga Mari Carmen Mira, en lloc de les tradicionals fitxes de comprovació de la lectura a l’escola, «es tracta que els nens s’ho passin bé» llegint i de «prestar-los atenció. Si la Playstation enganxa és perquè proporciona un feedback al jugador. Els pares han de fer el mateix: que el nen vegi que estan per ell, que poden comentar amb ell les seves lectures».

Quin tipus de lectures? Per a Cela, qualsevol és útil. «Ja els arrossegarem cap a la novel·la de qualitat, podem aconseguir passar de les fotonovel·les a Madame Bovary». L’escriptor Andreu Martín recorda que va començar amb tebeos i assenyala la diferència entre el llibre didàctic per aprendre i el text pensat per entretenir. Com la diferència entre estudiar i llegir.

Martín elogia l’abundant oferta de literatura infantil i juvenil que ofereixen les llibreries. Sobre això, Emili Teixidor, a La lectura i la vida, convida a aquesta lectura que fomenti la imaginació: «No hi ha res que frustri més que la impossibilitat de fugir d’una situació. Sobretot per als joves. I aquesta és una de les funcions més oblidades d’una literatura que pretén ensenyar a viure en lloc d’ensenyar a somiar, a escapar-se, a fugir».

Precisament, quan el Jordi i l’Assumpta, pares de la Violeta i el Marcel, repassen els llibres llegits pels seus fills, es troben amb aquest ensenyar a somiar que reivindica Teixidor: Harry Potter, Geronimo Stilton, les Antibarbis… A la Violeta el que l’ha atrapat de Potter és precisament «que sempre passen coses i no et pots perdre res». Només ha volgut veure dues pel·lícules de la saga perquè no alteressin la seva versió de la màgia.

Compartir

Una altra clau és que aquest hàbit lector pugui ser compartit a casa i amb els companys d’aula. Jaume Cela va preguntar una vegada a un alumne per què li agradava tant llegir les novel·les de Potter. «No m’agrada, però si no, de què parlo amb els altres?», li va contestar.

No sempre és fàcil. Ahir el Jordi, amb les seves filles de 8 i 6 anys, buscava insistentment títols atractius. «Hem d’insistir una mica, a casa, cada nit», descriu. Sens dubte, com reclama Cela, si els ídols musicals, esportius i televisius de les filles de Jordi sortissin més sovint llegint públicament, a ell no li costaria tant cada dia inculcar aquest hàbit.

FIDEL MASREAL       EL PERIÓDICO 09/12/2010    BARCELONA

Adolescents: noves addiccions

0

Expert adverteix que per a molts adolescents “si una persona no està en el Facebook o Tuenti no existeix”

El catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc i expert en addicció a les noves tecnologies, Enrique Echeburúa, ha advertit que l’abús que molts adolescents fan d’Internet, i concretament de les xarxes socials, fa que “s’arribi a pensar que si una persona no és a Facebook o Tuenti no existeix “.

Segons ha explicat aquest expert, autor del llibre ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, en una entrevista amb Europa Press, en l’àmbit d’Internet, l’opció que genera més situacions d’addicció entre els joves són les xarxes socials, tant per la seva gratuïtat com perquè ofereixen “visibilització social i una forma d’aconseguir una identitat davant del grup, així com d’expressar emocions”.

En les xarxes socials, apunta, molts adolescents “bolquen les seves emocions, fins i tot a vegades de forma poc adequada, perquè confonen l’íntim amb el privat i el públic, de manera que certs joves amb desequilibris són capaços d’explicar aspectes de la seva vida íntima a supòsits amics que en realitat no són més que contactes, el que els pot posar en perill i distorsionar la comunicació humana “.

“Si les xarxes socials són un element complementari dins l’àmbit de la comunicació humana, benvingudes siguin perquè ens faciliten la vida. El problema rau quan una persona les utilitza suplantant el contacte social amb el virtual, deixant d’estar amb els seus amics i començant a crear un món imaginari que transmet exclusivament a través de xarxes socials “, ha assenyalat.

Echeburúa, que ha coordinat el simposi internacional ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, celebrat a Sevilla la passada setmana, ha indicat que alguns experts apunten que entre un 1 i un 5 per cent dels adolescents fan un ús inadequat de les noves tecnologies com Internet, el mòbil o els videojocs, una xifra “considerable”, sobretot, si es té en compte l’edat dels afectats, perquè “pot interferir negativament en la seva vida quotidiana, en el rendiment escolar o la relació amb els amics i la família “.

El catedràtic ha aclarit que moltes vegades l’addicció a les noves tecnologies és “el fum que es desprèn d’un foc que es correspon amb un problema que poden patir els adolescents, com una depressió, baixa autoestima, trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, timidesa exagerada o personalitats molt impulsives, que recorren a crear una identitat fictícia en les xarxes socials “.

També afecta a persones amb poca cohesió familiar, sense control ni comunicació a casa seva, sense oblidar un altre factor d’índole cultural com és el “consumisme desmesurat, com per exemple, tenir el mòbil d’última generació o l’ús abusiu amb trucades innecessàries”.

Pel que fa als perfils dels afectats, ha precisat que els homes solen presentar més risc de generar un comportament addictiu a les noves tecnologies, però ha matisat que en el cas dels adolescents “no hi ha diferència entre sexes, perquè les pautes de costums són similars “.

No obstant això, hi ha petites diferències com que les dones tenen més tendència a utilitzar el mòbil per fer trucades o enviar missatges de text, mentre que els nois fan servir més les tecnologies associades al mòbil, com els videojocs o Internet.

TRACTAMENTS PERSONALITZATS

A més, ha assenyalat les addiccions a les noves tecnologies també entren en contacte amb altres que s’expressen també a través d’aquestes, com són els jugadors en línia, les compres o el sexe.

Pel que fa als tractaments que es poden aplicar per fer front a aquestes addiccions, ha destacat que, davant els tractaments d’addiccions amb substància, que busquen l’abstinència total, com és el cas de l’alcohol, les drogues o el joc patològic, en les addiccions sense substància com les noves tecnologies “és més complex, ja que l’abstinència total no és possible, ja que els afectats han de seguir utilitzant perquè forma part de les seves tasques professionals”.

En aquest sentit, ha indicat que els tractaments cal fer-los “a mida”, de manera que “si una persona té una depressió i utilitza l’addicció per emmascarar-la, cal aplicar un tractament psicològic adequat a la depressió, i el mateix si és per autoestima baixa, cas en què el tractament ha de dirigir-se fer front a la inhibició social “.

Després, explica, es fa que l’afectat passi per una abstinència total del seu ús per un període d’entre un i tres mesos i s’intenta ensenyar a practicar un consum controlat pels seus familiars fins que siguin capaços de controlar ells mateixos.

No obstant, ha indicat que encara són pocs els casos que consulten expressament per una addicció a les noves tecnologies, una cosa que canviarà, assegura, en la mesura que es difonguin les noves tecnologies que “seguiran emergint en els pròxims anys”.

SEVILLA, 28 (EUROPA PRESS) –

Go to Top