Archive for octubre, 2010
Carta dels drets alumnat
1Carta dels drets de l’ alumnat en l’era de la informació
Els alumnes s’enfronten a un futur ric en informació, en què el canvi serà una de les constants de les seves vides. Perquè puguin adaptar-se i realitzar plenament el seu potencial, hauran de ser capaços d’aprendre durant tota la seva vida i prendre decisions de manera autònoma.
Tots els alumnes han de tenir la possibilitat de:
. Dominar les habilitats necessàries per accedir a la informació, sigui quin sigui el suport que la vehiculi (imprès, no imprès, electrònic).
. Comprendre i dominar les habilitats tècniques de cerca d’informació i de presentació dels resultats.
. Desenvolupar habilitats per avaluar, extreure, sintetitzar i utilitzar la informació que prové de diferents fonts.
. Utilitzar les dades i la informació per ampliar la seva base de coneixement personal.
. Explorar formes creatives d’utilitzar la informació.
. Comprendre l’herència cultural i la seva història, així com la cultura i la història d’altres societats i grups socials.
. Millorar les seves capacitats per conèixer-se desenvolupant el plaer per la lectura.
. Explorar els valors i creences d’altres llegint obres del món sencer.
. Pensar de manera crítica i prendre decisions en funció de les necessitats i valors de cadascú.
. Participar activament en les decisions del seu propi aprenentatge.
Donat que la informació és un element vital per al desenvolupament del pensament crític i per a la presa de decisions autònoma, resulta que l’accés a un cos d’informació que no para de créixer és vital per al desenvolupament del potencial dels alumnes. En conseqüència, tots el alumnes haurien de tenir dret a:
. Tenir accés, en el seu aprenentatge, a un gran ventall de recursos d’un nivell adequat.
. Explorar documents que presenten una varietat d’opinions i perspectives.
. Triar lliurement qualsevol lectura, així com qualsevol document sonor i/o visual, tant pel lleure com pels estudis.
Association for Teacher-Librarianship in Canada (ATLC)
L’ATLC és una organització canadenca d’educadors i amics de les biblioteques escolars que va ser fundada el 1989. El manifest que acabem d’exposar va ser publicat el 1995 pel seu consell d’administració.
Per a més informació: http://www.sbe.saskatoon.sk.ca/~atlc.
Aquesta carta ha estat extreta de la revista Educación y Biblioteca, nº 91 (1998), p. 19.
Mullar el llit
0EM FAIG pipí al llit, I QUÈ?
El 95% dels casos es deu al son profund, a la de la bufeta o una immaduresa hormonal. Mullar el llit és inevitable per al 16% dels nens i nenes de 5 anys, el 11% dels de 7 anys, el 2,5% dels de 19 anys i l’1% dels adults. Des del servei de pediatria de Sant Joan de Déu es reclama respecte, comprensió i més “sortir de l’armari” perquè els pipís nocturns deixin de ser motiu de patiment.
“Ningú mulla el llit voluntàriament”, és la primera consigna del pediatre Santiago García-Tornel.
El control dels esfínters és en gran part voluntari i mentre es dorm no funciona. Només les alarmes que envia al cervell la bufeta urinària. I si aquest senyal falla un somni profund, o perquè la bufeta és més petita del que és habitual, o més activa, o perquè l’hormona responsable que l’orina es concentri de nit no funciona encara bé en el seu organisme, el seu amo no es aixecarà a solucionar-i despertarà mullat. “Aquestes són les causes en el 95 per cent dels casos”, assenyala el pediatre, encara que reconeix que el somni profund no hi ha hagut forma de mesurar-ho amb garanties.
Però el circuit del nen que mulla sol ser més complicat. “Vam provar amb una psicòloga i els calendaris lunars, fulls on apuntes si s’ha escapat o no. Provem la medicació i li va fatal, s’inflava. I també vam provar el clàssic d’aixecar a la nit diverses vegades, i què va”, enumera Noemí, mare d’un nen de deu anys. El medicament que va prendre, la desmopresina, augmenta la concentració de l’orina per la nit, aquest fenomen de concentració és una cosa natural a la majoria, però hi ha persones que per immaduresa o per altres motius no la concentren i acumulen tanta orina com de dia. “Ara sabem que té la bufeta petita i que amb el temps creixerà i cada vegada anirà a menys. I pren unes pastilles”.
A més, té els seus trucs. Va de colònies i es posa el bolquer dins del sac. Ningú el veu. Com també té problemes de dia i contínuament demana anar al bany – i no sempre el deixen a classe-, quan juga a futbol i arriba al vestuari acostuma a treure pantalons i calçotets junts i així no hi ha preguntes. Per si de cas.
Aquesta ocultació és un drama innecessari, segons denuncien els pediatres. “La majoria no té trastorns psicològics, però acabarà tenint-los”, assenyala García-Tornel. “És important desmitificar, i per això busquem adults que hagin patit aquest estigma, per a convertir-se en referents dels nens”, convida el pediatre de Sant Joan de Déu. Perquè sàpiguen que és el quelcom que es pot dir, perquè cada dia cinc milions de nens europeus menors de 15 anys s’aixequen mullats. “I molts temen adormir i es passen hores en alerta perquè no s’escapi”.
“Durant molts anys va ser desesperant, perquè ara hi ha Dodotis més eficaços, però en els meus temps tot es rentava a mà”, explica Pepe Carretero, pintor manxec de 48 anys que mullava el llit durant la seva adolescència i ha decidit donar la cara per acabar amb aquest dolorós tabú. “La matinada era un suplici, intentava mantenir-me despert perquè la meva mare s’enfadava. I no pots evitar-ho”. Recorda les limitacions: “Ni cases d’amics, ni vacances on algú pogués riure’s de mi. No sabia de ningú a qui li passés això. Era un secret gairebé familiar. Només ho sabien els meus oncles. I una nit vaig sentir com la meva mare ho comentava amb uns veïns. I vaig sortir corrent “.
Les reaccions dels pares són ara menys dures perquè hi ha més informació i més possibilitats de rebre ajuda, “però, per favor, no diguis noms, perquè es sentiria fatal”. Ho reclama la mare d’un nen de 13 anys que fa un descobrir que el seu fill tenia bufeta petita i per això mulla el llit. Fins als 6 anys li van treure importància. Després van començar amb medicació, alarmes elèctriques a la roba interior, un any de tractament psicològic. Cap resultat. Cada nit. “Un amic ens va aconsellar un especialista i li van fer proves. Efectivament, té la bufeta petita i molt activa, per això té contínuament sensació d’urgència i ha d’anar al bany cada dos per tres al llarg del dia”. La medicació li ha solucionat el dia. La nit ha millorat, però encara no s’ha arreglat. “Però el nen creix i també la seva bufeta”, explica la mare.
Tampoc ell coneix a altres nens a qui els passi el mateix, encara que en la seva classe segur que hi ha algun més. Per estadística.
“El millor ha estat saber què li passava. Li va tranquil·litzar molt, perquè sovint preguntava si ell era estrany”.
Enrere han quedat el refregar la llençol mullada per la cara, els liniments en els testicles, els insults, les coques i un llarg ritual d’horrors que la humanitat ha desenvolupat contra un problema totalment involuntari.
La Vanguardia 17/10/2010
Llibre per l’assetjament escolar
0SOS! Bullying, de Joaquina Barba
A SOS! Bullying, de la mà d’Aurora, una estudiant de quart d’ESO, ens apropem a una realitat cada vegada més freqüent als centres escolars, l’assetjament a les aules, i ens invita a fer una reflexió dels motius que fan que tant l’assetjador com la víctima i els observadors, actuen com ho fan.
Tanmateix, la lectura planteja qüestions que no hem de desestimar com ara, són els menors els únics culpables d’aquest fenomen? Com es pot acabar amb el bullying? Quins responsables haurien d’intervindre en l’extinció de l’assetjament escolar?
Per a entendre l’assetjament escolar
Joaquina Barba Plaza (Oliva, 1969) és mestra i ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Sònia i els maquis, El braçalet de la princesa mora, Aixa, la xiqueta del desert, L’illa Oblidada i Cel obert
28ª setmana llibre en català
0Albert Pèlach: «Per uns 15 euros, un llibre et proporciona 25 hores d’oci»
La Setmana del Llibre en Català ha arribat aquest any amb novetats: se celebra en quatre seus, a l’estiu i coincidint amb la Diada. Albert Pèlach, el seu president, vol que aquest certamen es converteixi en «la Diada dels llibres en català».
-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?
-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.
-¿Quins destacaria?
-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.
-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?
-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?
-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.
-¿Quins destacaria?
-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.
-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?
-És el més agraït i el que cuidem especialment. El mercat català de llibres infantils i juvenils és molt important des de la normalització lingüística dels 80. El que és difícil és que es consolidi l’hàbit de lectura.
-¿Per què no llegeixen?
-L’índex de lectura segueix sent baix, però no ha disminuït amb els anys. Crec que és un fenomen cultural que depèn del que es veu a casa. Si hi ha llibres i es comenten articles de diaris o si es té tot el dia la tele posada. També hi ha molt abandonament escolar al batxillerat i aquest fet dificulta que es pugui generar el costum de la lectura.
-L’obligació genera rebuig.
-Sí. A vegades fem broma i diem que hauríem de prohibir la lectura. El professor no només l’ha d’imposar, sinó fer que n’agafin el gust. La literatura és una assignatura molt agraïda, segur que molt més que les matemàtiques.
-¿Com els motivaria?
-Els explicaria una història que els enganxés, la via oral és la que entra més fàcilment. Els llibres et porten a molts mons imaginaris i una mica de fantasia a la vida va bé.
-Els formats també canvien.
-Hi ha de tot i per a tots els públics: il·lustrats, de butxaca, edicions de luxe, de tapes dures…
-¿I per a totes les butxaques?
-Els llibres tenen un preu molt assequible i tenen una relació qualitat-preu molt elevada. Per 15 o 20 euros tens un producte que et dóna 25 hores d’oci.
-¿Què opina de l’eBook?
-L’utilitzo per a coses de feina, però prefereixo el llibre de sempre. Tot és compatible. La diferència entre el món real i el virtual no existeix, som la mateixa persona. Unes vegades ens agrada tocar i olorar i altres ens agraden les coses tecnològiques.
Parc de la Ciutadella. Altres espais a Sant Cugat, Lleida i Girona.
ERICA ASPAS BARCELONA: El Periódico; 16/09/2010