Lliurement, però s’ha de llegir

M’expliquen que en un programa de televisió una noia ha dit que s’entén molt bé amb la seva mare, i que segueix els seus consells. El presentador del programa li pregunta quin és l’últim consell que la mare li ha donat, i la noia respon: «Llegeix un llibre».

Potser algú voldria saber quin llibre. Això em sembla molt menys important que aquest «un». «Llegeix un llibre». I penso que la noia potser no tenia el costum de llegir -qui sap si n’havia llegit mai cap-.

Una enquesta deia, ja fa anys, que en el 49% de les cases de Barcelona només hi havia els llibres de l’escola. Cap de triat per gust. Espero que la situació hagi millorat.

El cas de què parlo em permet imaginar que el consell de la mare era genèric, senzillament recomanava a la noia que fes aquest experiment: llegir un llibre. Qualsevol. A veure quins resultats donava la novetat.

Si prescindim de grans i concrets best-sellers que impulsen i condicionen la compra als lectors -no ho dic com a crítica, poden ser bones lectures-, el fet interessant és quin llibre, entre tants milers, tria un lector, i per què. A vegades, algú entra en una llibreria i demana un títol determinat. L’hi ha recomanat un amic, ha vist al diari una crítica, o la informació que ha sortit un nou llibre d’un autor que ja coneix.

Però penso en el ciutadà que es mou per una llibreria sense referències. Que va passejant a poc a poc per entre els taulells, mira i remira els llibres, agafa un volum perquè el títol l’atrau, o potser la il·lustració, i llegeix què diu el text de la contracoberta, o la nota biogràfica de l’autor. I després deixa el volum on era i, una mica més enllà, s’atura davant d’un altre llibre i també l’examina. Sovint hi he vist futurs clients dubitatius, i ho entenc. ¿Per què aquest llibre i no aquest altre?

«Llegeix un llibre», ha aconsellat la mare a la seva filla. Els escriptors ens hem de meravellar que, entre tants milers de llibres, un visitant de la llibreria decideixi comprar el nostre. Visitar una llibreria és per als autors un exercici de modèstia. A més, és un reducte de democràcia. Cada comprador tria -vota- el que vol.

La mare d’aquella noia tenia raó. Compra un llibre, tu mateixa. Perquè, tal com va dir Plini el Vell fa molt temps: «No hi ha cap llibre tan dolent que no tingui alguna cosa útil».

JOSEP MARIA Espinàs   El Periòdic de Catalunya  5/1/2010