Archive for setembre, 2010

Canal TV juvenil

0

EL CANAL 3XL ESTRENA ‘DOTZE+1’

El canal juvenil 3XL, que la televisió catalana va posar en marxa diumenge, estrena aquesta nit Dotze+1, la gran aposta de producció pròpia d’aquesta franja juvenil que comparteix espai amb el Super3. A Dotze+1 (22.00 h), que té una durada de quinze minuts, dotze joves d’entre 17 i 23 anys conversen sense embuts i d’una manera extremament directa amb un convidat, també jove, sobre un valor humà o social. Cadascun dels 26 convidats que hi haurà, a més de tenir una trajectòria personal o professional interessant, representa un valor, fins al punt que “simbolitza” el tema de cada un dels 26 capítols previstos.

Per exemple, el dia en què Jordi Évole és el convidat, s’aborda l’humor. Quan visita el programa el futbolista Gerard Piqué, es parla de la motivació. El dia que ve Xavi Piñol, invident, els joves parlen de la integració. I quan es convida Els Amics de les Arts, el tema del debat és l’amistat. Hi ha convidats que són coneguts per la majoria d’espectadors, però també hi participaran persones no tan famoses. Per exemple, Ariadna Capdevila, una jove amb síndrome de Down, és la convidada perfecta per abordar el tema de la confiança. I per parlar de la singularitat, el convidat és Neil Harbisson, un ciborg que hi veu en blanc i negre i que porta integrada al cos una càmera per percebre els colors mitjançant sons.

Els dotze joves, per la seva banda, no es coneixien abans del programa. Tenen personalitats, vides i aspiracions molt diferents i han estat escollits després d’un acurat procés de selecció, precisament, per aquestes diferències entre ells. Tot i que l’element central és una conversa debat, l’estètica del programa s’acosta més a un videoclip que als talk shows. A més, no hi ha filtres ni moderador. Per propiciar l’espontaneïtat de la conversa, els joves no saben qui és el convidat fins que entra al plató, de manera que no tenen temps de preparar-se cap pregunta.

AVUI. 22.09.10

Llegeix un llibre!

1

Lliurement, però s’ha de llegir

M’expliquen que en un programa de televisió una noia ha dit que s’entén molt bé amb la seva mare, i que segueix els seus consells. El presentador del programa li pregunta quin és l’últim consell que la mare li ha donat, i la noia respon: «Llegeix un llibre».

Potser algú voldria saber quin llibre. Això em sembla molt menys important que aquest «un». «Llegeix un llibre». I penso que la noia potser no tenia el costum de llegir -qui sap si n’havia llegit mai cap-.

Una enquesta deia, ja fa anys, que en el 49% de les cases de Barcelona només hi havia els llibres de l’escola. Cap de triat per gust. Espero que la situació hagi millorat.

El cas de què parlo em permet imaginar que el consell de la mare era genèric, senzillament recomanava a la noia que fes aquest experiment: llegir un llibre. Qualsevol. A veure quins resultats donava la novetat.

Si prescindim de grans i concrets best-sellers que impulsen i condicionen la compra als lectors -no ho dic com a crítica, poden ser bones lectures-, el fet interessant és quin llibre, entre tants milers, tria un lector, i per què. A vegades, algú entra en una llibreria i demana un títol determinat. L’hi ha recomanat un amic, ha vist al diari una crítica, o la informació que ha sortit un nou llibre d’un autor que ja coneix.

Però penso en el ciutadà que es mou per una llibreria sense referències. Que va passejant a poc a poc per entre els taulells, mira i remira els llibres, agafa un volum perquè el títol l’atrau, o potser la il·lustració, i llegeix què diu el text de la contracoberta, o la nota biogràfica de l’autor. I després deixa el volum on era i, una mica més enllà, s’atura davant d’un altre llibre i també l’examina. Sovint hi he vist futurs clients dubitatius, i ho entenc. ¿Per què aquest llibre i no aquest altre?

«Llegeix un llibre», ha aconsellat la mare a la seva filla. Els escriptors ens hem de meravellar que, entre tants milers de llibres, un visitant de la llibreria decideixi comprar el nostre. Visitar una llibreria és per als autors un exercici de modèstia. A més, és un reducte de democràcia. Cada comprador tria -vota- el que vol.

La mare d’aquella noia tenia raó. Compra un llibre, tu mateixa. Perquè, tal com va dir Plini el Vell fa molt temps: «No hi ha cap llibre tan dolent que no tingui alguna cosa útil».

JOSEP MARIA Espinàs   El Periòdic de Catalunya  5/1/2010

Comença un nou curs

0

L’ANY DE LA PAUSA DEL MARÇ I ELS LLIBRES DIGITALS

 

El curs que s’inaugura posarà a prova la idoneïtat del nou calendari escolar, amb una setmana de vacances al març, l’arrencada dels ordinadors portàtils i els llibres digitals a l’ESO i l’eficàcia d’un decret d’autonomia que dóna un marge més gran de maniobra als directors d’escoles i instituts. I l’alumnat de quart d’ESO haurà d’enfrontar-se, per primera vegada, a un examen extern que avaluarà les seves competències bàsiques.

Algunes de les novetats:

Portàtils per a 100.000 alumnes

L’aposta per l’extensió dels ordinadors portàtils (netbooks) a les aules d’ESO, inaugurada a començaments del curs passat, es complementa ara amb el desembarcament, per primera vegada, d’una àmplia oferta de llibres i de materials digitals, que fins ara era molt limitada. Els textos electrònics arribaran amb l’inici del curs a prop de 100.000 estudiants de més de mig miler d’instituts i col·legis, encara que l’alumnat d’almenys un centenar d’ells no podrà fer ús dels llibres digitals fins a l’octubre perquè les obres de millora de les connexions dels centres no han finalitzat. La irrupció dels continguts digitals, subvencionats per Educació, comportarà que més d’un 85% dels alumnes implicats tinguin aquest curs els llibres gratis.

Una setmana de vacances al març

L’avançament de l’inici del curs ha comportat la necessitat d’establir una setmana de vacances durant el segon trimestre, el període lectiu que es fa més llarg per als alumnes. D’aquesta manera, més de 450.000 estudiants (els adscrits als serveis territorials d’Educació a la Catalunya central, Girona, Lleida, Maresme-Vallès Oriental i Terres de l’Ebre) no aniran a classe del 28 de febrer al 4 de març. Per a la setmana blanca, les entitats d’oci infantil oferiran casals i colònies amb uns preus que aniran des dels 90 fins als 350 euros, i Educació subvencionarà amb 800.000 euros associacions de pares i ajuntaments. El curs acabarà el 22 de juny.

Avaluació externa a quart d’ESO

Un total de 64.072 alumnes de quart d’ESO hauran de fer durant el mes d’abril una nova avaluació externa de competències bàsiques. Els exàmens,que se celebraran en 1.164 centres educatius, seran de matemàtiques, català, castellà i anglès, i no afectaran l’expedient acadèmic de l’estudiant. Se seguirà, per tant, el model establert per les proves que s’efectuen a sisè de primària des de fa dos cursos. Amb aquesta avaluació, el Departament d’Educació pretén que els centres educatius disposin de més informació sobre l’evolució del seu alumnat per saber si s’està treballant bé. La conselleria, a més a més, considera que els resultats d’aquestes proves serviran perquè la societat en el seu conjunt sàpiga si els estudiants catalans tenen el nivell acadèmic que correspon a la seva edat.

EL PERIODICO. 07.09.10

Entrevista bibliotecària

0

Neus Castellano: “Detesto el tòpic de la grisa bibliotecària amb ulleres”

Amant dels llibres. Intenta millorar els hàbits de lectura de la gent des de la direcció d’una petita biblioteca de Barcelona

En aquella època, a Xàtiva, hi havia una papereria que era l’únic lloc del poble on es podia comprar llibres, i la portava un senyor alt, una mica gran, que cada tarda que li havia de dir que no ho feia amb la seva expressió més bondadosa. Per esmorteir.

–El meu avi, un dia, em va comprar en aquella botiga un dels llibres de Los cinco, i després un de Las mellizas en Santa Clara. Llibres de Bruguera, que era l’únic que tenia aquell senyor. Només de Bruguera. I des d’aleshores jo cada setmana passava per allà preguntant si ja havia arribat la comanda de Barcelona. Perquè d’allà venien els llibres. El senyor Vidal, ara me’n recordo, el senyor Vidal. La quantitat de vegades que em va haver de dir que no.

–I 30 anys més tard està a càrrec de la seva pròpia biblioteca…

–Per a mi és el que suposo que deu ser per a un diabètic treballar en una pastisseria. Veure i no tocar.

–I veure com els altres se’n llepen els dits.

–Bé, no sempre… jo crec que tenim una missió social. Hi ha molta gent, per exemple, que ve amb el catàleg complet al cap: «¿Té El codi Da Vinci?» «¿Té L’església del mar?» «¿Té El noi del pijama de ratlles?» I és aquí quan entres tu, quan entra la missió social i li dius a l’usuari: «Endugui’s això», i li treus El nom de la rosa. O gent que ve buscant una novel·la històrica i tu els recomanes Mirall trencat, de Rodoreda. Perquè pugin un esglaó. Hi ha gent que ve més oberta als consells, i gent que ve directament a demanar-te un llibre en concret. Recordo una vegada, per exemple, que va venir una senyora i va dir: «Doni’m alguna cosa per llegir». «¿Però què?», li vaig dir jo, i li vaig preguntar què li agradava. «Tant me fa el que em donis, qualsevol cosa». Després vaig saber que tenia depressió. El metge li havia aconsellat que llegís.

–De manera que el que més li agrada és la secció de préstecs.

–Sí. De tot el que es pot fer aquí és el que més m’agrada. A Com una novel·la, Pennac escriu, no és literal, compte, escriu si fa no fa que quan tu regales un llibre esperes que l’altre hi vegi alguna cosa de tu, en aquell llibre; i al taulell de préstecs, i només al taulell de préstecs, poden passar coses com que arribi algú a demanar un llibre que tu has llegit, o que tens ganes de llegir, o que just acabes de comprar, o que precisament en aquell moment estàs llegint, i de sobte allà es crea una espècie de complicitat. No sé si m’explico.

–¿Li queda temps per llegir?

–¿No veu les ulleres que faig? Fins fa poc vivia a Vilafranca del Penedès i tenia una hora i mitja de tren per llegir. Una i mitja a l’anada i una i mitja a la tornada. De fet, gairebé tota la vida, o almenys des que tenia 18 anys… gairebé sempre he tingut hores de transport públic per llegir. Per anar a estudiar, quan anava a la universitat, vull dir, tenia una hora de lectura. De Xàtiva a València. I ja no visc a Vilafranca, ja fa temps que ens vam mudar aquí, a Barcelona, i d’alguna manera sí: trobo a faltar aquest temps.

La Neus té una filla de 4 anys que li va fer la foto per al Facebook. Com que viu i treballa a la mateixa zona, a vegades passa pel costat del conjunt monumental de Miralles, a l’avinguda d’Icària, i l’admira. L’aprecia. «Crec que alguna vegada, en alguna enquesta, va ser escollit el pitjor monument de Barcelona, però a mi m’agrada». El seu treball a la Xavier Benguerel és, de moment, la culminació d’un camí que va començar quan fa vuit anys va arribar a Barcelona: va començar fent substitucions («crec que va ser una de les millors èpoques. Vaig passar per 24 de les 27 biblioteques que hi havia a la ciutat en aquella època») i, més tard, diu:

–Vaig ser directora d’una biblioteca petita, després d’una de mitjana i ara d’una de gran. I no sóc una dona grisa i avorrida i amb els cabells recollits i que du ulleres enormes.

–¿Com diu?

–Hi ha un tòpic que encara té la gent i és el de la bibliotecària grisa que es passa la vida tancada llegint. I no. Jo m’hi rebel·lo. Just ahir, a Polònia, en un d’aquells gags de Bob Estatut, apareixia una bibliotecària i era justament això. Tal qual. Estava veient el programa i vaig dir: «No pot ser». Em va recordar una portada de la revista Qué leer, en què havien tret una dona amb unes ulleres enormes. És això, un tòpic. Les biblioteques i les bibliotecàries hem canviat.

–El senyor Vidal hi estaria d’acord.

–El senyor Vidal es va morir fa un parell d’anys. Recordo un dia, poc abans que es morís, que estava parlant amb la meva mare i ella em va dir que se l’havia trobat pel carrer. Li va preguntar si seguia llegint tant com quan era petita. I la meva mare li va respondre: «¡Miri si ha seguit llegint que ara és bibliotecària!» Suposo que li devia fer il·lusió.

Mauricio Bernal El periódico

Dissabte, 19 de juny del 2010

Go to Top