Pel·lícula: L’escriptor

Roman Polanski continua oferint-nos unes històries inquietants, plenes d’ombres que semblen amenaçar-nos. Pocs com ell saben crear el clima que necessita el relat que ens explica i fer-ho sense recórrer a trucs de guinyol. Reviseu una joia com “La semilla del diablo”, penseu que hauria passat si aquest guió hagués caigut a les mans d’algun d’aquests directors que fan jocs artificials amb quatre encenalls i amb la pòlvora mullada i entendreu la traça d’aquest home, deixeble –hereu del gran Hitchcock, que ha tingut una vida molt plena d’alts i baixos i amb vivències esgarrifoses de debò que han omplert les pàgines més tèrboles de la premsa mundial.La pel·lícula ens explica la història d’un escriptor amb poc èxit que accepta redactar la biografia d’un primer ministre anglès que podem identificar amb Tony Blair. El seu antecessor en les feines literàries va ser trobat mort en una platja i no acabem de saber si va ser un accident, un suïcidi o un assassinat. El nou escriptor comença a investigar i va descobrint una trama fosca, on ningú juga prou net i que el pot portar a les portes de la mort, com va passar al primer literat.

El paper principal l’interpreta Ewan McGregor, que cada dia és més bon actor, i l’acompanyen Pierce Brosnan, Olivia Williams, Kim Cattrall i el sempre encertat Tom Wilkinson. Cal prendre nota de la breu intervenció d’Eli Wallach que, tot i els anys que té, continua actiu. En Wallach, ell tot sol, és una pàgina de la història del cine.
El paisatge, les cases i els hotels on viu el nostre protagonista tenen un gran protagonisme, natura seca i inhòspita, onades desfermades, cels grisos, espais tancats, massa polits però que amaguen el misteri que rodeja la trama, una història que es va complicant fins arribar a un desenllaç que Polanski filma magistralment en un fora camp que és tota una lliçó de cine.

Tant se val, si la pel·lícula parla del Blair que tots coneixem, l’home que va ser l’esperança del socialisme mundial quan va iniciar el seu mandat i que va mentir tot el que va  voler i més per ficar-nos en una guerra que encara cueja.

El que val la pena és contemplar com a mesura que avança la pel·lícula la reflexió sobre els mecanismes del poder va passant per davant del seu possible referent polític.