Adolescència pactada

 

Els experts aconsellen als pares que en lloc d’imposar, negociïn amb els seus fills | Tot i que és una època de canvis físics i psicològics, no té per què ser conflictiva

 

“És que està en plena adolescència…”. Massa sovint s’utilitza aquesta frase per justificar segons quines actituds. I és que l’adolescència no té per què ser conflictiva. O, almenys, no té per què ser-ho tant com sovint es presenta. L’actitud dels pares pot ser determinant per evitar que una etapa de canvi es converteixi en un problema de convivència familiar.

 

“Els generadors del conflicte són els adolescents, però ho fan com a part del seu procés evolutiu, els pares han d’entendre-ho i assumir-ho amb naturalitat”, explica el vicedegà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i expert en adolescència, Andrés González. L’investigador de la Universitat de Girona expert en temes de qualitat de vida, Ferran Casas, hi està d’acord: “La subjectivitat de molts adults fa que vegin l’adolescència com a etapa conflictiva”.

 

Canvi no vol dir conflicte

 

“El procés biològic i psicològic de canvi es dóna sempre però en altres societats no se li dóna aquesta importància, en certa manera l’adolescència és un invent de les societats avançades”, afirma González. I és que, de fet, l’adolescència no és res més que una etapa vital en què la velocitat de maduració és molt alta. De fet, a part dels dos primers anys de vida, és el moment en què madurem més ràpidament.

 

L’adolescent viu canvis físics i psicològics importants: s’allarguen els braços i les cames, apareix pèl, els nois canvien la veu, arriba la menstruació, sovint augmenten de pes i tenen problemes de pell com l’acné, entre d’altres.

 

Els canvis físics són molt evidents, però hi ha també altres canvis importants: “Els adolescents assoleixen un cert nivell d’independència psicològica, però tenen una gran inseguretat i l’autoestima molt baixa, no es troben a gust enlloc, consideren que són el centre de tot, es rebel·len contra les normes i el grup influeix molt en ells”, explica González.

 

“Jo diria que un cert conflicte és inevitable perquè estan a cavall de la infància i l’adultesa, i això per si sol ja és una situació conflictiva”, indica la responsable del Grup de Mediació Familiar del Col·legi de Psicòlegs, Núria Mestres. Però matisa que aquest procés evolutiu “no té per què ser explosiu” ni desencadenar una situació problemàtica que vagi més enllà d’alguna discussió familiar.

 

Pactar els límits

 

La clau està en el diàleg, la negociació i el pacte, i són els adults, principalment els pares, els que han de dirigir la situació. “La tendència de qualsevol adolescent sempre és la independència respecte als pares i l’aconseguirà segur; pretendre imposar límits és una batalla perduda”, afirma el vicedegà del Col·legi de Psicòlegs. Cal “pactar” els límits però tenint clar que “el pacte no és entre iguals, els pares no són col·legues, i a vegades hauran d’imposar”, matisa.

 

Mestres hi coincideix: “És molt important que els pares destriïn el que és important i que per tant no admet cessions, del que no ho és tant”.

 

Segons els experts, pactar pot ser en molts casos la clau per evitar un distanciament: “No servirà de res obligar-lo a arribar a casa a les nou -exemplifica González- si els seus amics poden arribar a les onze, perquè li serà més difícil dir davant del grup que ha de marxar que no pas barallar-se amb els pares”.

 

“Mantenir l’autoritat perquè sí, moltes vegades no ens en dóna més sinó que ens la fa perdre”, afegeix Mestres. Però no és fàcil, ja que pactar implica flexibilitat per part dels pares i compromís per part dels fills.

 

Pares desbordats

 

“Els pares haurien d’interessar-se més per entendre el món des de la perspectiva dels seus fills”, diu Ferran Casas, expert de la UdG, i això implica “temps per poder parlar, del que sigui, però parlar”.

 

La poca conciliació entre la vida familiar i laboral ho dificulta, però, per si això no fos prou, els pares sovint eviten alguns temes de conversa, justament els que més agraden als fills: “En un estudi vam detectar que molts pares i mares ni jugaven ni parlaven de videojocs amb els seus fills per desconeixement del tema i per por de fer el ridícul”, diu Casas. “Hi ha hagut un trencament de la concepció tradicional del que és un nen -el que sap menys que un adult-, però aquesta idea segueix sent a l’imaginari col·lectiu”, constata.

 

Els adults es veuen desbordats en un país en què els joves viuen de cara a les noves tecnologies i dominen eines que ells no coneixen. Casas recomana als pares que s’apropin a aquest món des d’un punt de vista ampli: “Amb internet hi ha riscos i oportunitats. No cal només parlar dels riscos”.

 

ELS JOVES ESTAN MÉS TEMPS DAVANT D’UNA PANTALLA QUE AMB LA FAMÍLIA

 

Els menors passen només un 10% del dia amb adults | Un 70% usen les xarxes socials i el correu electrònic per comunicar-se amb els amics

 

Comunicar-se amb els seus amics, escoltar música, jugar, mirar la televisió, informar-se sobre l’actualitat, buscar feina o buscar informació sobre els estudis són només algunes de les activitats que els adolescents fan davant de la pantalla de l’ordinador. I tot això ho fan mentre miren la televisió o mentre fan altres activitats. Passen la majoria del temps davant de la pantalla i només un 10% del dia amb els seus familiars adults.

 

La capacitat dels joves per al multitasking i el seu interès per tenir-ho tot, i gratis, són alguns dels aspectes que destaca l’estudi Outlook Teens 2010, finançat per Esade i el departament d’Economia de la Generalitat. L’estudi s’ha fet a partir de 1.200 entrevistes a adolescents de l’Estat i 7.400 enquestes interactives a nois i noies del Brasil, els Estats Units, França, el Japó, Mèxic, el Regne Unit i la Xina.

 

Segons l’estudi, un 68% dels nois i noies d’entre 12 i 19 anys es comuniquen habitualment per correu electrònic i freqüenta xarxes socials. Les dades presentades per l’Agència Catalana de Consum fa unes setmanes reafirmen el pes de la tecnologia: un 92% dels joves tenen mòbil i uns 30.000 nens d’11 i 12 anys tenen perfil a Facebook.

“El seu oci és majoritàriament tecnològic”, conclou l’estudi, que assegura que de cara al 2020 hi haurà “50.000 milions de dispositius multiusos interconnectats al món” que permetran tenir mobilitat, connectivitat i ubiqüitat totals. És per això que els adolescents passaran cada vegada menys temps en família -només un 5% del dia- i dedicaran més temps a navegar per internet, amb una tecnologia que els permetrà comprar i treballar des de casa, a més de divertir-se i relacionar-se.

 

Tot i aquesta eufòria tecnològica, l’informe també reflecteix una certa desconfiança per part dels adolescents. Malgrat que l’ús de les xarxes socials és majoritari (68%), només un 16% asseguren que en un futur confiaran en la informació que rebi a través d’aquestes xarxes. I gairebé la meitat dels adolescents enquestats (43%) creuen que quan siguin més grans no compraran gaire per internet perquè no es fiaran ni de la forma de pagament ni de l’entrega del producte.

 

Tot i això, Internet seguirà tenint molt de pes: un 75% dels adolescents d’avui creuen que de grans l’utilitzaran per informar-se de diferents productes. A més, asseguren que utilitzaran la xarxa per llegir diaris digitals i mirar programes de televisió.

 

Avui. 06.04.10