Archive for gener, 2010

Entrevista François Dubet

0

François Dubet: «L’escola ha de tractar bé els vençuts»

Aquest expert en educació, un dels més respectats a França, diu que el model escolar confeccionat a mida de la nació s’esgota. La immigració convida al ‘redisseny’.

Aquest sociòleg sosté que l’escola ha aconseguit ser democràtica però que li falta ser justa. I en aquesta lluita està ficat. François Dubet (Périgueux, 1946), director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Socials, és autor d’assajos que han sacsejat el sistema francès, com ‘La escuela de las oportunidades’ i ‘El declive de la institución’, publicats en castellà per Gedisa.

Ha canviat el paisatge a les aules. I a vegades amenaça tempesta.

Les escoles estan dissenyades a la mida de la nació. Pretenen formar bons francesos, italians o catalans. Però les coses han canviat. Cal construir programes perquè tothom els pugui realitzar.

L’atonia d’alguns pot frenar el progrés dels altres, no li sembla?

Una escola justa no és la que fabrica vencedors que acumulen mèrits, sinó la que tracta bé els vençuts que no en tenen. Ells posseeixen tants valors humans i socials com els altres.

-Els exàmens no els avaluen.

Jo sóc partidari de no seleccionar els alumnes fins als 16 anys. S’ha de crear unitat. Després ja començarà el combat. Perquè si es comença massa aviat, hi haurà una minoria excel·lent i una immensa majoria exclosa.

-Buscar l’excel·lència no sembla un mal propòsit.

Però no es parla mai del 20 o el 30% de gent completament incompetent. Si per produir un Albert Einstein o un Rafa Nadal fa falta que hi hagi milers de cadàvers escolars, potser és millor que no es produeixin… La recerca de l’elit ha causat a França una feble confiança en les institucions i una baixa estima en els alumnes. I és a l’elit a qui li interessa que això passi.

-Això, al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat…

L’escola ara és millor que fa 50 anys, quan hi estava vetada l’entrada de dones, pagesos i obrers. Però no es té en compte la realitat de les aules. Per exemple, el 1970 l’escola va passar a ser mixta, l’adolescència i la seva revolució hormonal van entrar als centres, però ningú va preveure fins a quin punt això canviaria les coses.

-A la barreja de sexes s’hi suma ara la diversitat de cultures.

L’escola del segle XXI ha de ser comuna, eficaç en termes econòmics -si els alumnes senten que el diploma no els serveix, deixaran d’anar-hi-, i complir una funció moral: formar individus generosos i oberts.

– Existeix ja algun model que reuneixi tanta virtut?

L’escola escandinava no està malament. Els nens hi van contents, té un bon nivell i més igualtat. ¿El secret? Als països protestants el mestre no és el successor del capellà.

-Què vol dir?

Els països on el sistema educatiu falla són aquells que tenen una relació teològica amb l’escola. Com que és una institució creada per l’església, creiem que té un deure sagrat: salvar el món.

-No exagera una mica?

No. Esperem que l’escola fabriqui igualtat d’oportunitats, que determini la competència de l’individu, reemplaci la família, integri les minories. ¡Això no és raonable! Prestaríem un gran servei a l’escola si no esperem que arregli tots els problemes socials.

-En pot suavitzar alguns.

A França tot passa com si haguéssim renunciat a reduir les desigualtats socials. Ens conformem de dir: «Gràcies a l’escola, els pobres es podran tornar rics». ¡És fals! Primer, perquè els pobres es belluguen pitjor a l’escola, i segon, perquè els rics no estan disposats a cedir-los el lloc.

-Seria just que el mèrit manés. Però vostè no hi està d’acord.

El que no és just és que les notes defineixin tots els mèrits escolars. L’escola es concentra en l’alumne que va primer en matemàtiques, però es desentén del que és amable, que socialment resulta molt útil. ¡Això és un regal per a les classes acomodades! A més, des de la perspectiva de l’individu, el mèrit és molt violent.

-Violent en quin sentit?

Fa 50 anys un nen obrer podia dir: «No he tingut èxit a l’escola per culpa del sistema capitalista i burgès». Avui l’escola meritocràtica el condemna a dir: «Si no he tingut èxit a l’escola és perquè sóc un nul». I això el torna violent contra els educadors, i fa créixer l’absentisme.

-I a sobre hi ha crisi d’autoritat.

Cada alumne ha de percebre el seu centre com una comunitat política en la qual existeix una llei i aquesta llei s’ha de respectar. Per la seva banda, els professors hi han d’estar presents.

-Els que, a vegades, no ho estan són els pares.

Hi ha veus que reclamen que la dona torni a casa, però això no passarà. Per tant, l’escola ha d’acollir, fer sentir el nen que allà es fa més intel·ligent i més lliure. El problema, insisteixo, és que l’objectiu és tenir èxit en la competició…

El Periodico de Catalunya. 27.01.10

 

Hort ecològic

0

La Generalitat potencia l’agricultura ecològica a les escoles

 

Els consellers d’Agricultura i d’Educació han presentat la maleta pedagògica de l’hort a casa

 

L’objectiu d’aquest recull de materials didàctics és ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics

 

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall, han presentat a Barcelona, la maleta pedagògica De l’hort a casa. És un recull de materials didàctics adreçats a l’alumnat i al professorat de primària i secundària de Catalunya, que ha estat editat per l’Associació Vida Sana i la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”.

 

Aquesta iniciativa forma part de les 105 accions que conformen el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012, aprovat pel Govern el passat mes de novembre de 2008. Els materials s’enviaran als 75 centres de recursos pedagògics distribuïts arreu del territori per poder-los fer arribar als centres educatius amb guies didàctiques i formació dels mestres i professors que l’utilitzaran.

 

L’objectiu d’aquesta iniciativa no és un altre que informar i formar als infants sobre la producció agrària ecològica i ampliar l’oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics. La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.

 

Així, a l’interior de la maleta es troben propostes d’activitats fàcils d’integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient. Amb aquesta proposta, la Generalitat posa a l’abast dels infants i els docents una informació bàsica sobre producció ecològica dels aliments amb un format entenedor i participatiu.

 

Durant la presentació, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha destacat l’elevat valor educatiu d’aquesta iniciativa que promou una alimentació sana entre els escolars. Maragall, a més, ha dit que estan treballant perquè la majoria de centres escolars de Catalunya tinguin horts a les seves instal·lacions. Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha 180 centres que tenen hort escolar, d’un total de 550 escoles tant de primària com de secundària i públiques o privades.

 

Per la seva part, el conseller Joaquim Llena, ha dit que és important educar els més petits en una alimentació sana, ja que per exemple el 70% de les patologies cròniques, com ara la obesitat, estan relacionades amb l’alimentació. “Si es promouen hàbits sans, es pot gaudir d’una vida millor, una salut millor i alhora, es promou un contacte amb la mare Terra”. Així mateix, “estem acostant els infants als productes de proximitat i posem en valor la feina que fan els agricultors”, ha dit Llena, que ha afegit que iniciatives com promoure els horts escolars són una eina més per combatre el canvi climàtic.

 

DINS DE LA CAIXA DE FRUITES I VERDURES DE L’HORT A CASA ES POT TROBAR:

 

Joc de la bioca

 

Joc de preguntes i respostes que té com a objectiu passar una bona estona compartint reflexions al voltant de l’hort ecològic i el respecte pel medi ambient. Per aquest motiu, els continguts proposats són molt amplis i abasten aspectes relacionats amb el coneixement del calendari de l’hort, la sostenibilitat, el compost o el reciclatge. Es tracta d’una adaptació del popular joc de l’oca amb una nova cantarella: de col en col avança el cargol.

 

Joc Dóna la cara

 

Es tracta d’un joc motriu de persecució que simula les relacions alimentàries que es poden donar en un hort ecològic per comparar-les amb les que es donen en un hort en què es practica l’agricultura intensiva.

 

Dins una llavor

 

Es tracta d’un tetraflexàgon que permet veure una sèrie d’imatges que representen un cicle natural. Retallant i plegant el paper s’obté un fris de quadrats articulats que permeten doblar les dues cares que té el full presentant una seqüència de quatre imatges. El full, a banda del desenvolupament pla del tetraflexàgon, va acompanyat de les instruccions de muntatge i de dos textos que permeten treballar continguts relacionats amb els cicles naturals dels vegetals i el respecte pel medi ambient.

 

Experimentem amb el sòl

 

A través d’aquest joc es pretén donar a conèixer les propietats del sòl per tal de tenir una idea més clara de com és el nostre sòl per tal d’iniciar amb més èxit el nostre hort ecològic.

 

HorTAC

 

HorTAC és un CDRom que pretén desenvolupar un conjunt d’habilitats que són necessàries per resoldre una sèrie de reptes mitjançant l’experimentació digital. El seu contingut s’estructura en tres apartats:

El calaix d’informació: permet l’accés a un conjunt d’arxius que contenen els originals del materials didàctics que composen la maleta ecològica. Va adreçat al professorat.

 

L’hort pas a pas: l’entrada a aquest apartat es realitza a través d’una animació que dóna pas a 12 activitats que tenen com a fil conductor l’hort escolar ecològic.

 

Jocs: set propostes lúdiques ambientades en l’hort, que permeten jugar i, alhora, aprendre.

 

Calendari de l’hort escolar ecològic

 

Amb aquest calendari es pretén diferenciar amb facilitat les espècies pròpies de l’hort de tardor-hivern, les de l’hort de primavera-estiu i les que es poden conrear tot l’any. D’altra banda, també s’indica si la sembra s’ha de fer directament amb les llavors o si s’ha d’iniciar amb planter. Les 26 espècies d’horta que es presenten són les més clàssiques dels horts i estan ordenades segons la part de la planta que es menja. El calendari es complementa amb tota una sèrie de suggeriments per treballar a l’hort i una justificació de l’agricultura ecològica que poden donar peu a debats constructius.

 

La maleta es complementa amb tres llibres. La Guia de les espècies més comunes d’horta a Catalunya, ésun llibre de coneixements que recull un conjunt de fitxes, seleccionades a partir d’entrevistes realitzades a avis i àvies de Catalunya. Cadascuna de les fitxes conté una imatge, informació específica de l’espècie i consells pràctics per aconseguir bons productes ecològics. La informació específica s’organitza en diferents camps com ara el sòl, clima, sembra, reg, fertilització, plagues i malalties. D’altra banda, el llibre Què és l’agricultura ecològica? dóna a conèixer, amb un llenguatge planer i entenedor, els principis fonamentals de l’agricultura ecològica. Finalment, L’hort escolar ecològic és un manual que combina els coneixements relacionats amb l’hort amb lectures i propostes didàctiques.

Mestre ideal

0

«El mestre ideal fa que l’alumne se senti atès i protagonista»

El matí del 4 de juny de 1992, Joan Triadú va ser citat al col·legi Thau de Barcelona, del qual és cofundador. Els 1.200 alumnes de l’escola que va marcar la seva carrera pedagògica omplien tots els patis del centre per regalar-li un aplaudiment multitudinari: li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La foto d’aquella felicitació sorpresa és la portada del llibre que avui presenta: Textos i pretextos de pedagogia. 1938-2008 (Eumo Editorial).

-Van aixecar una escola alternativa i catalana en ple franquisme. ¿Quines anècdotes guarda d’això?
-Havíem d’estar sempre pendents de la censura. Quan hi havia una inspecció, amagàvem els llibres en català i portàvem els nens a una planta i les nenes a una altra, perquè havien d’estar, almenys, un quilòmetre separats. L’inspector acostumava a fer els ulls grossos.
-¿Què deixen 70 anys a l’aula?
-Una cosa que no es paga amb diners. Als 16 anys, en plena guerra, vaig fer la meva primera classe. Els meus alumnes tenien 10 anys. Si en algun lloc he estat feliç, ha estat fent classe. Encara ara trobo a faltar l’escola.
-¿Quin és el professor ideal?
-Aquell que no es queda a la seva tarima, sinó que passeja per la classe fent participar els alumnes i fa que se sentin, a la vegada, atesos i protagonistes. L’escola ha de ser activa i participativa.
-¿I el més difícil per a un mestre?
-Que els alumnes acceptin de bon grat la teva manera de fer, no de pensar. I que pensin pel seu compte.
-¿Quins temes aborda el seu llibre?
-El tracte amb els alumnes, la seva immersió, la relació que mantenen amb els pares…
-¿Què ha millorat i què no?
-Tenim llibertat i democràcia. Catalunya té un Estatut i el català, en lloc d’estar prohibit, és la llengua de l’escola. Però falta exigència. Abans, la pedagogia valorava l’esforç, treball i personalitat de l’alumne, i li educava el caràcter. Avui, això es valora menys.
-¿Creu que per això es fracassa?
-Als alumnes que no passen a secundària no se’ls ha exigit prou esforç. Sembla que els pares temen enfrontar-se als fills pels estudis, per si els giren l’esquena. Molts parlen d’amistat, però la condició de pares i amics és diferent. Amics tindran els que tinguin, de pares, només uns.
-¿Com es construeix l’esforç?
-Acostumant-los a donar tot el rendiment de manera espontània i alegre, no com a càstig.

Entrevista de CARME ESCALES    El Periòdico de Catalunya 18-01-2010

Resenya del llibre: Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008 de  Joan Triadú.

Aquest llibre és com una moneda perquè té dues cares que no es poden separar.

En una d’aquestes cares, l’anomenada textos, reprodueixo parcialment un cert nombre d’escrits, la majoria publicats; alguns que eren resposta a incidències d’una època llunyana, i altres, en bona part, encara actuals. Perquè la permanència de certes idees, en pedagogia, és més important que pretendre adaptar-les als anomenats signes del temps.

L’altra cara del llibre consisteix a comentar, amb criteris que es valen de la perspectiva i de l’experiència, cada un dels escrits esmentats. Aquesta part és, naturalment, inèdita i l’hem anomenada pretextos.

Convé, doncs, confrontar totes dues cares, ara posades de costat, i, parafrasejant Maragall i Foix -com qui no diu res-, que el vell i el nou es facin estimar amb l’enamorament jove i setanta anys de fidelitat.

 triadau

Estudi i treball

0

L’estudi ha de servir per formar-se, no per treballar

S’ha escrit i s’ha dit molt de la joventut, últimament. Fins i tot hi ha un programa de televisió que es diu Generación ni-ni [ni estudia ni treballa]. Els joves d’avui dia han perdut el respecte als professors, als pares i fins i tot a ells mateixos. Però ¿la culpa és només seva? ¿Es tracta, com s’acostuma a dir, de nois que, de petits, tenien tot el que volien i que han crescut molt mimats, motiu pel qual no valoren l’esforç? Quan jo estudiava, m’aconsellaven que estudiant i treballant molt arribarien els bons resultats. Però ara veig que això és mentida, i suposo que els nens també se n’adonen. Els nois veuen com als seus pares, molts d’ells amb una carrera universitària, no els serveixen de res els seus estudis acadèmics.

Tampoc serveix de res que un sigui molt intel·ligent o que tingui una gran formació, perquè el capitalisme ha arribat a un punt en què els empresaris només busquen personal submís i de cost laboral barat. Diuen que s’ha de formar els nens per treballar. Formar els treballadors és una obligació de les empreses, mentre que els col·legis i les universitats hi són perquè la gent aprengui, perquè es formi com a ésser humà. Si diem als nens que els estudis són per trobar una bona feina, anem per mal camí. Si els nens no s’esforcen, no és només perquè ho tinguin tot. Els culpables són els pares per donar-los tota mena d’entreteniments perquè ells puguin estar tranquils en lloc de dedicar-los el seu temps. Aquesta generació ni-ni heretarà el país d’aquí 15 anys, per això és millor que tinguem en compte que no els redreçarem castigant-los amb més autoritat, sinó que els hem de donar un futur que puguin mirar amb il·lusió, una alternativa als oficis mal pagats,  independentment de la seva formació.

EL PERIODICO. 14.01.10 JORDI GOMIS SÁENZ

Una bona nevada

0

Us passo dos vídeos de YouTube  sobre la passada nevada:

http://www.youtube.com/watch?v=yNy_RzK9NIo

http://www.youtube.com/watch?v=XlnM6401muI

Pelis del 2009

0

Benvolguts amics cinèfils:

Com a resum de tot un any us recomanem aquestes pel·lícules. Podeu anar al cinema, veure-les en DVD, apuntar-les en un llistat i esperar que surtin a la televisió. Desitgem que us serveixi per orientar-vos en triar.

Un lugar donde quedarse. Direcció: Sam Mendes

Buscando a Eric. Director: Ken Loach.

In the loop. Direcció: Armando Iannucci

Mal dia para pescar. Director: Álvaro Brechner

Donde viven los monstruos de Spike Jonze

Avatar. Direcció: James Cameron.

Cuento de Navidad. Dirección: Robert Zemeckis

Los condenados. Director: Isaki Lacuesta

No es tan fácil. Dirección: Nancy Meyers

La ventana de Carlos Sorin

Despedidas.  Director: Yojiro Takita.

La caja de pandora. Director: Yesim Ustaoglu

Gigante: Amor en el hipermercado

Frozen river.  Director:  Courtney Hunt

Tres días con la familia.  Directora: Mar Coll

Up.  Direcció: Pete Docter, Bob Peterson

El secreto de sus ojos. Director: Juan José Campanella

 Algunes ja han estat posades al bloc com:

Amazing Grace. Direcció: Michael Apte

El primer día del resto de tu vida. Direcció: Rémi Bezançon

500 dies junts. del director Marc Webb

La classe. de Laurent Cantet

avatar1

Go to Top