El saber s’hereta: L’educació dels pares és factor determinant en l’èxit escolar

Els fills que viuen amb un sol progenitor tenen gairebé el doble de possibilitats de deixar l’escola prematurament.

Els èxits educatius dels fills estan fonamentalment en mans dels seus pares i, més concretament, en el seu nivell educatiu. Un exemple: el 73% dels fills d’universitaris que van néixer en la dècada dels setanta han estudiat una carrera, mentre que només ho ha fet el 20% d’aquells en que els pares no eren universitaris.

El fet que els pares siguin universitaris atorga clars avantatges educatives, segons l’últim informe de Caixa Catalunya Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Aquestes són que aquests pares són més proclius a escolaritzar els seus fills abans dels tres anys, que transmeten als seus fills més aspiracions i que tenen més recursos educatius i culturals.

Hi ha altres factors que també incideixen en les taxes d’èxits educatius, com el gènere (els nois es graduen en ESO un 16% menys que les noies), l’estructura de la llar(l’abandonament escolar prematur és un 86% més alt en les famílies monoparentals a igualtat de condicions socials) i l’origen (els immigrants tenen, per raons econòmiques i d’entorn, menors taxes d’educació secundària i post obligatòria).

El tipus d’escola (privat, públic o concertat) en relació als resultats afavoreix molt als col·legis privats però, segons l’estudi, que ha extrapolat les dades estadísticament, els resultats pràcticament s’igualen.

Pel que fa a la influència de l’equipament de les escoles en els resultats escolars, Pau Mari-Klose, director de l’estudi, ha volgut incidir que “no és tan important en relació amb l’educació dels pares i l’entorn”. “No podem seguir donant la culpa a les escoles sense polítiques públiques de família, sense que hi hagi més accés a l’escolarització primerenca, perquè així no anem a aconseguir elevar el nivell educatiu”, ha assegurat Mari-Klose.

Les conclusions de l’estudi posen l’accent en el protagonisme dels pares davant de tots els actors en el món educatiu, però també a la necessitat de desenvolupar polítiques públiques de suport per als més desfavorits, que necessiten aquest complement en l’acompanyament de l’educació (mecanismes de compensació, com classes de suport).

En aquest sentit, els autors de l’estudi són optimistes respecte al futur. L’augment progressiu del nivell educatiu dels pares afavorirà el de les noves generacions i, en relació a la crisi, també van apuntar al seu caràcter d’oportunitat per la disminució d’oportunitats de treball primerenques en l’hostaleria i la construcció, per exemple, que poden desincentivar als joves del mercat laboral ràpid i incitar a seguir estudiant.

EL PAIS. 23.09.09