Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Archive for desembre, 2009
Bon any
016 anys
Que tingueu un Any Nou 2010, ple d’alegries, salut i feina.
Us envio aquests dos enllaços que ens han agradat.
Un brindis: Cliqueu a l’enllaç i desprès a la porta.
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3175362
Concert d’Any Nou: Cliqueu a l’enllaç i desprès al violí
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3148566
Videos Nadal
016 anys
En aquestes adreces veureu dos vídeos de Nadal, un amb temàtica escolar i l’altre amb cantants actuals!
Cliqueu: Bon Nadal escolar Nadal cantants
Bones vacances!
016 anys
Des del parc emblemàtic de Sant Eloi de Tàrrega, desitgem a tota la comunitat educativa felices festes i unes bones vacances nadalenques!
Millor educació
016 anys
La millor educació
Pocs assumptes tan delicats com l’educació, pocs llocs on se la maltracti així. A la intel·ligent ofensiva del ministre Ángel Gabilondo per un acord perquè, per una vegada, una generació tingui garantit un model educatiu, ha sortit a l’aguait la gran mestra de les receptes de l’àvia, Esperanza Aguirre. La seva ocurrència d’ordenar per llei l’autoritat del professorat ha enlluernat en aquest país addicte a solucionar els problemes declarant-los il·legals.
El principal avantatge de la recepta és que no costa ni un duro. A més, marca per llei el culpable si surt malament: aquell professor a qui vam fer autoritat i no l’exerceix perquè no vol. És inútil, en canvi, per a quatre de cada 10 alumnes en centres concertats i per als seus professors; fora que allà només regeixin les lleis del mercat i, si es peguen, sigui per coses d’oferta i demanda. Inquieta una mica pensar què serà el següent si tot i així un altre pare irromp en un col·legi com si fos un personatge de Quentin Tarantino… ¿Posar tricorni als docents?
Ara que tant es diu això de prestigiar el professor, convindria començar per situar els seus salaris en la mitjana de l’OCDE i tornar-los la confiança de treballar en un sistema que sap donar-los suport en recursos i en qualitat, però també en responsabilitat i autoritat. La nostra inversió en educació ha crescut menys que la nostra riquesa. Proliferen els discursos de governants que converteixen l’ensenyament en un servei a la carta on cada pare o alumne escull el que li agrada i el docent és un subordinat. Igual que es proclama el dret dels pares a elegir idioma d’ensenyament, es justifica la seva potestat a fixar fins on ha d’aguantar el professor, «que per a això li pago».
Resulta imprescindible que els pares fem la nostra feina i deixem d’actuar com a encobridors, còmplices o inductors de les incontinències filials. No més excuses habituals: les presses, el ritme de vida, l’estrès…
L’única veritat és que educar és un treball dur, però som els pares els que hem d’ensenyar als fills que, a més de drets, existeixen altres coses anomenades deures i un és responsable dels seus actes.
També té tasca pendent el que anomenem societat quan volem utilitzar-la com a coartada. ¿O és que no tenen responsabilitat les empreses, organitzacions o mitjans de comunicació que converteixen en triomfadors a cretins la principal habilitat dels quals és explotar els altres? ¿O és que també és innocu el nostre culte general a l’èxit per qualsevol mitjà necessari?
ANTON LOSADA El Periòdico de Catalunya. 20.09.09
S’hereta el saber?
016 anys
El saber s’hereta: L’educació dels pares és factor determinant en l’èxit escolar
Els fills que viuen amb un sol progenitor tenen gairebé el doble de possibilitats de deixar l’escola prematurament.
Els èxits educatius dels fills estan fonamentalment en mans dels seus pares i, més concretament, en el seu nivell educatiu. Un exemple: el 73% dels fills d’universitaris que van néixer en la dècada dels setanta han estudiat una carrera, mentre que només ho ha fet el 20% d’aquells en que els pares no eren universitaris.
El fet que els pares siguin universitaris atorga clars avantatges educatives, segons l’últim informe de Caixa Catalunya Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Aquestes són que aquests pares són més proclius a escolaritzar els seus fills abans dels tres anys, que transmeten als seus fills més aspiracions i que tenen més recursos educatius i culturals.
Hi ha altres factors que també incideixen en les taxes d’èxits educatius, com el gènere (els nois es graduen en ESO un 16% menys que les noies), l’estructura de la llar(l’abandonament escolar prematur és un 86% més alt en les famílies monoparentals a igualtat de condicions socials) i l’origen (els immigrants tenen, per raons econòmiques i d’entorn, menors taxes d’educació secundària i post obligatòria).
El tipus d’escola (privat, públic o concertat) en relació als resultats afavoreix molt als col·legis privats però, segons l’estudi, que ha extrapolat les dades estadísticament, els resultats pràcticament s’igualen.
Pel que fa a la influència de l’equipament de les escoles en els resultats escolars, Pau Mari-Klose, director de l’estudi, ha volgut incidir que “no és tan important en relació amb l’educació dels pares i l’entorn”. “No podem seguir donant la culpa a les escoles sense polítiques públiques de família, sense que hi hagi més accés a l’escolarització primerenca, perquè així no anem a aconseguir elevar el nivell educatiu”, ha assegurat Mari-Klose.
Les conclusions de l’estudi posen l’accent en el protagonisme dels pares davant de tots els actors en el món educatiu, però també a la necessitat de desenvolupar polítiques públiques de suport per als més desfavorits, que necessiten aquest complement en l’acompanyament de l’educació (mecanismes de compensació, com classes de suport).
En aquest sentit, els autors de l’estudi són optimistes respecte al futur. L’augment progressiu del nivell educatiu dels pares afavorirà el de les noves generacions i, en relació a la crisi, també van apuntar al seu caràcter d’oportunitat per la disminució d’oportunitats de treball primerenques en l’hostaleria i la construcció, per exemple, que poden desincentivar als joves del mercat laboral ràpid i incitar a seguir estudiant.
EL PAIS. 23.09.09
Família i escola
016 anys
Família i escola: compartir l’educació
En els diferents debats sobre l’educació apareix de forma insistent el tema de les relacions entre la família i l’escola. Aquest llibre posa de manifest que cal promoure un debat conjunt entre família i centre educatiu que faci possible l’acostament entre ambdues institucions i que afavoreixi un clima de confiança en benefici de l’educació de petits i grans. La seva principal intenció és oferir una mirada als aspectes que poden aportar un guiatge en aquesta reflexió.
Índex:
El desprestigi de l’educació: L’educació, un dret fonamental per a tothom.
L’educació en crisi? Quina crisi?
Podem recuperar la confiança necessària?: La desconfiança i el recel. De la desconfiança i el recel a la confiança i la comunicació.
L’escola i la família . Educar en col·laboració: L’educació, una acció complexa. L’educació, una acció per compartir.
El lloc idoni per a cada aprenentatge. Què ha de fer l’escola i què ha de fer la família: L’escola d’ahir, l’escola d’avui. Escola i família: aprenentatges compartits i aspectes diferents. Infants i adolescents entre dos col·lectius
El rol de persones adultes que eduquem: Els canvis i les inseguretats. Mantenir els criteris. Compartir el criteris.
Un repte comú. Com entenem l’autoritat i l’afectivitat i com les compartim: L’autoritat i l’afectivitat. Compartir l’autoritat.
Quan van creixent, ja no cal que s’estableixi cap comunicació entre la família i l’escola? La comunicació entre la família i l’escola al llarg del procés educatiu.
La participació de les famílies: Problemes amb al participació? Propostes per a la comunicació.
Un context de col·laboració. Veïnatge i xarxes de proximitat: La societat de la informació. La xarxa, una alternativa.
Podem saber-ne més.
Aquest llibre de la doctora en Psicologia de la UAB, na M. Jesús Comellas és molt adient per resoldre problemes i trobar solucions positives en les relacions de l’alumnat, la família i el centre educatiu.
Si no es volt comprar, el podeu trobar a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega amb la signatura: 37.06 COM.
Dites desembre
016 anys
Les últimes dites de l’any
- Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
- Anar a dormir d’hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l’abril.
- Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau.
- Boira pel desembre, pluja o llevant.
- Boira pel desembre, pluja o sol.
- Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.
- Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
- Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
- Darrera un desembre plujós, ve un gener polsós.
- De desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.
- De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall.
- Desembre, el mes més vell de l’any.
- Desembre finat, any acabat.
- Desembre, gelat i nevat.
- Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.
- Desembre mullat, gener ben gelat.
- Desembre nevat, bon any pel blat.
- Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat.
- Desembre que fred no plany, bon gener i millor any.
- Desembre tremolant, bon gener i millor any.
- Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa dia que ja és nit obscura.
- Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
- El desembre ben portat, o pluja o tempesta.
- El desembre és l’avi de l’any, i el gener l’hereu.
- El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
- El desembre pren i no dóna.
- El fred del desembre es fica dins per sempre.
- El mes de desembre, el mes de les festes.
- El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
- Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.
- En els Advents, baixen els gels i pugen els vents.
- La boira de desembre duu el garbí al ventre.
- La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia.
- Més curt que el dia de Sant Tomàs.
- Neus pel desembre, bon any pel que ve.
- Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.
- Pel desembre calor, porta mal pitjor.
- Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.
- Pel desembre, el dia temperat, el vent l’ha portat.
- Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
- Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes.
- Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
- Pel desembre, fred, i calor per l’estiuet.
- Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
- Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
- Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.
- Pel desembre i pel gener, omple la pica i l’olier.
- Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
- Per la Concepció fa un fred de debò.
- Per Sant Esteve, plou i neva.
- Per Sant Esteve, un pas de llebre.
- Per Sant Nicolau, la neu hi cau.
- Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.
- Per Sant Silvestre, el que no es fa resta.
- Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.
- Per Sant Silvestre, es treu l’ase per la finestra.
- Per Sant Silvestre, la pluja ja està llesta.
- Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra.
- Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre en resta.
- Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix.
- Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.
- Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.
- Per Santa Llúcia, s’escurça la nit i s’allarga el dia.
- Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix.
- Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de pardal; i per Reis burro és qui no ho coneix.
- Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
- Qui anar bé vol es compra roba pel desembre i calçat pel juliol.
- Qui el desembre acabarà l’any nou veurà.
- Sant Nicolau de la neu porta la clau.
- Sant Nicolau obre les festes amb clau.
- Sant Silvestre, duu a les bruixes del cabestre.
- Sant Silvestre és el darrer vespre.
- Santa Llúcia de Puigmal, tretze dies d’aquí a Nadal.
- Santa Llúcia la bisbal, a tretze dies de Nadal.
- Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.
- Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!
- Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.
- Si el desembre plou, bon any nou.
- Si l’any se’n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps.
- Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
- Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana.
- Si Sant Silvestre plora tot l’any plora; Si Sant Silvestre riu tot l’any riu.
Acte inagural 125 anys
016 anys
En la web de l’escola podeu veure el vídeo de l’acte inagural.
Cliqueu: ESCOLA PIA TÀRREGA
125 anys al servei de l’educació 1884-2009
Educar en la família
016 anys
100 consells per educar dins de la família
La família esdevé la primera institució social que acull els infants. Per tant, educar en aquest entorn esdevé bàsic, abans d’entrar en consideracions pedagògiques. Aquesta és la teoria de Mauro Valenciano, autor del llibre ‘100 consells per educar dins de la família’. Valenciano amb aquesta obra vol formular l’educació dins de la família com un projecte arrelat i articulat en la vivència dels adults.
L’objectiu de l’autor és allunyar-se de la defensa a ultrança dels valors tradicionals, que creu que poden generar fractures morals en la societat fruit de l’aparició de noves fórmules de convivència familiar. Valenciano considera a ‘100 consells per educar dins de la família’ que la cura inicial del nadó, en especial la física, és el primer pas en l’assumpció progressiva per part de l’infant i l’adolescent d’un rol adult afavoridor en el camp de la maduració emocional.
