EL CEL DEL MES D’OCTUBRE (Informació extreta del diari El País)

Unes indicacions senzilles per admirar els objectes celestes durant les properes setmanes

La Lluna estarà en fase de Lluna plena el dia 4 a Peixos, quart minvant el 11 a Bessons, Lluna nova el 18 a Virgo i quart creixent el 26 del mes en Capricorn. Mercuri és observable una hora abans de l’alba durant la primera quinzena del mes, és a prop de Saturn i Venus. Venus, en el cel de l’alba, arriba cada dia més gran alçada sobre l’horitzó, transita per Verge abans de l’alba. La seva brillantor és espectacular, amb magnitud -3,9 convertint-se en l’objecte més brillant del cel nocturn a excepció de la Lluna. Apareix un parell d’hores abans de la sortida del Sol Durant els primers 15 dies del mes forma un bonic trio amb Saturn i Mercuri.

Mart és visible a la segona part de la nit, entre les constel·lacions de Bessons i Càncer. Presenta una magnitud de 0.8, amb un disc realment petit de 8 segons d’arc (1 segon d’arc és la fracció 1 / 3600 d’1 grau). A final del mes es troba situat a prop del cúmul obert d’estrelles M 44, el Pessebre, a la constel·lació de Càncer. El dia 31 comença a transitar entre les estrelles del cúmul.

Júpiter segueix estant en bona posició i brillantor, atès que va passar per la seva oposició a mitjans d’agost. Té una magnitud de -2,6. Va perdent brillantor i mida durant el mes, amagant-se un parell d’hores després de mitjanit. Les bandes equatorials centrals, d’un intens color marró fosc-taronja, són visibles amb un telescopi de com a mínim 7,5 centímetres d’obertura. En el cas de disposar de bona transparència, són també visibles més bandes en la seva atmosfera, així com la gegantina Gran Taca Vermella (s’ha de consultar qualsevol programa de planetari de sobretaula per saber si la Taca Roja està o no en trànsit). Cal recordar que el període de rotació del planeta és molt ràpid, ja que Júpiter gira al voltant del seu eix cada 9 hores i 50 minuts a les zones equatorials. En uns 15 minuts es podrà veure clarament la rotació de les bandes equatorials jovianes.

Canvi de posició dels satèl·lits galileians

També és molt aconsellable veure el continu canvi en posició dels quatre satèl·lits galileians, Ió, Europa, Ganimedes i Callisto, clarament visibles enganxats al disc de Júpiter ja que presenten magnituds entre 5 i 6. Els seus períodes de translació al voltant de Júpiter, van de 1,77 dies (Ió) a 16,69 dies (Callisto).

Saturn és visible a molt baixa alçada en el cel de l’alba, amb magnitud 1,1. Aquest mes es troba ja a Verge, havent abandonat la constel·lació de Leo, on ha estat transitant durant gairebé 3 anys. El dia 8 és molt a prop de Mercuri, a 0,8 graus (aquest serà una mica més brillant que Saturn). A finals de mes surt unes tres hores abans que ho faci el Sol

Urà està situat a Peixos, a l’est del famós asterisme que forma aquesta constel·lació, situat sota del gran quadrat de Pegàs. Si centrem l’estrella més a l’est del famós asterisme, 6 graus al sud podrem observar dos objectes, un d’ells és Urà, l’altre és l’estrella 20 Piscium, una mica més brillant que el planeta. Amb magnitud 5,7, és un objecte fàcil per a ser observat amb prismàtics, sent per el telescopi visible la seva petit disc verd-blavós.

Neptú es situa prop de Júpiter, a la constel·lació de Capricorn, 1 grau a l’oest de l’estrella de magnitud 5,42 Capricorn. Amb una magnitud de 7,9 serà fàcilment visible amb uns petits prismàtics, per telescopi serà visible el seu petit disc verd-blavós.

Plutó és visible a bona alçada a la constel·lació de Sagitari. Amb una magnitud de 13,9, necessitem com a mínim un telescopi de 25 centímetres d’obertura per poder observar-lo. Qualsevol planisferi d’ordinador (Stellarium, The Sky, Megastar) ens mostrarà de manera precisa la posició de l’aquest planeta nan.

L’asteroide Juno, un dels quatre més gran, famosos i brillants, amb una brillantor de 8,0 magnituds, és fàcilment localitzable en el camp d’estrelles de la constel·lació d’Aquari. Bona oportunitat per observar l’asteroide, que no tornarà a estar tan brillant fins a l’any 2015.

José Riper és president del centre astronòmic d’Àvila

Per a més informació, consulteu la pàgina de El País dedicada a l’Any de l’Astronomia:  http://www.elpais.com/especial/astronomia/