Pel·lícula1 Sadurní

El Pare escolapi en Sadurní Tudela, bon cinèfil i un gran motivador lector, envia a tots els col·legis de l’Escola Pia de Catalunya pel·lícules recomanades de diferent temàtica.

Començarem amb la pel·lícula: El primer día del resto de tu vida

Direcció:Rémi Bezançon. Producció: Isabelle Grellat, Enric Altmayer i Nicolàs Altmayer

Música: Sinclair. Durada:114′ França, 2008. Estrena a Espanya: 19 de juny 2009

Intèrprets:Jacques Gamblin, Zabou Breitman, Déborah François, Marc-André Grondin, Pio Marmaï, Roger Dumas, Cécile Cassel, Stanley Weber, Sarah Cohen-Hadria, Camille Pazzis.

La família ha estat tractada en el món del cine del dret i del revés. Podem trobar-la com una institució d’una crueltat terrible, cas de “Celebración”, o com la tendresa propagandística de les famílies nombroses, cas de “La gran família” i les seqüeles.

I és que la institució que ens acull quan arribem al món dóna per a molt i ens podem sentir ben afortunats amb els de la nostra sang o ser la gent més desgraciada de la galàxia. Unir família i Nadal és un dels tòpics més interessants del setè art, tot i que en aquesta pel·lícula no hi ha Nadal que valgui.

El primer dia del resto de tu vidaens presenta una família en cinc moments diferents, petits esdeveniments, en un espai temporal de dotze anys. Cada capítol, per dir-ho d’alguna manera- està protagonitzat per un dels membres –pare, mare, filla i dos fills- i els altres són secundaris. També surt el pare del pare, que t’ajuda a entendre perquè el seu fill és com és i com podem arribar a reproduir el que hem mamat sense ser-ne gaire conscients.

Trobem una mica de tot: la crisi dels cinquanta, els problemes amb l’adolescència, els amors i els desamors, les crisis personals sorgides pels problemes laborals, els silencis de pedra picada i les paraules que fereixen com ganivets acabats d’esmolar, retrets i aproximacions somriures, riures oberts i unes quantes llàgrimes. Vaja, la vida en gairebé dues hores. Al final, potser la part més fluixa de la pel·lícula perquè és molt previsible, arriba la gran traca que genera la solució de tots els problemes afectius que viuen.

Una banda sonora ben triada i unes interpretacions molt bones –premis Cèsar 2009 del cine francès per a Déborah François i per a Marc-André Grondin, a qui hem pogut veure a C.R.A.Z.Y., un altre drama familiar. La resta són Jacques Gamblin, molt conegut a les nostres pantalles, Zabou Breitman i Pio Marmaï. El director és Rémi Bezançon, que també és el responsable del guió.