Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Archive for juny, 2009
Llibres d’actualitat
016 anys
Per llegir aquest estiu, des de la biblioteca, recomanem aquest collage de llibres!
Gomorra, de Roberto Saviano (Editorial Debolsillo)
El silenci, de Gaspar Hernández (Editoral Destino. Premi Josep Pla 2008)
Anatomía de un instante, de Javier Cercas (Editorial Mondadori)
Y de repente fue ayer, de Boris Izaguirre (Editorial Planeta)
Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson (Editorial Destino)
La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, de Stieg Larsson
El secreto, de Rhonda Byrne (Editorial Urano)
El poder del ahora, de Eckhart Tolle (Editorial Gaia)
El huésped, de Stephenie Meyer (Editorial Suma)
El alma está en el cerebro, de Eduardo Punset (Editorial Punt de lectura)
El fuego, de Katherine Neville (Editorial Plaza & Janes)
Amb ulls americans, de Carme Riera (Editorial Proa)
Apunts del pla de Mallorca, de Climent Picornell (Editorial)
Lovely, de Antonia Vicenç (Editorial Moll)
Un llac en flames, de Hilari de Caras (Editorial Quaderns crema)
Los rebeldes, de Sandor Marai (Editorial Salamandra)
Muerte en Estambul, de Petros Markaris (Editorial Tusquets)
A qué sabe España Directo, d’Iñaki del Moral i Sara Brun
I en literatura juvenil
El diari d’en Greg, de Jeff Kinney (Editorial Empúries)
Col·lecció Gerónimo Stilton, de Gerónimo Stilton (Editorial Planeta)
Crepúsculo, Luna nueva, Eclipse y Amanecer, de Stephenie Meyer (Editorial Alfaguara
Escola Pia de Catalunya
016 anys
De totes les Escoles Pies hi ha uns representants que es van reunint de tant en tant per endegar Projectes que puguin ser profitosos per totes les comunitats educatives.
Així els representants de les Biblioteques-Mediateques han redactat els 10 punts clau per a crear bons lectors. També han escollit una mascota.
10 PUNTS CLAU PER A CREAR BONS LECTORS
1. Començar a “llegir” abans de saber llegir: mirar, descobrir el llibre, deixar que el manipuli, que jugui a passar pàgines, que explori els forats, les finestres, els “troquelats”…Ens fixem en: com és?. de quins colors?, de quina forma?, què hi ha dibuixat? Diferenciem els dibuixos (imatges) de les lletres i paraules. Expliquem les imatges que hi ha al llibre.
2. Explicar o llegir el conte. Els agradarà més si, de tant en tant, canviem el to de veu, fem sorolls, fem gestos amb les mans, amb la cara. Copsar la seva atenció explicant el conte que ja coneix canviant els personatges, els fets, i esperant, que ens alerti de l’errada.
3. Fer-los aprendre paraules, frases, cançons, poesies… Recitar-los ritmes, llegir-los poesia en veu alta.
4. El plaer de la lectura s’encomana: donar exemple llegint libres, revistes, diaris…llegim davant seu gaudint de la lectura. Acompanyant els fills/es a les activitats culturals: sessions de contes, teatre, exposicions, concerts… per anar afilant la sensibilitat i la imaginació dels nens.
5. Compartir la lectura amb els fills/lles. Fer-los participar en la narració:
– Fent-los repetir paraules, frases.
– Demanant-los que identifiquin els dibuixos.
– Deixant que ens expliquin ells la història si ja els hem explicada abans: els agraden les repeticions.
6. Acompanyar els fills/lles allà on són els llibres: llibreries i biblioteques. Mirar i triar junts els contes que llegiran.
7. Ensenya a tenir cura especial dels llibres, destinant-hi un espai adequat.
8. Dedicar cada dia una estona per a la lectura: busquem el lloc i moment apropiat, còmode, tranquil…
9. Qualsevol nova situació pot proporcionar-nos motius per anar a buscar un llibre. Per exemple si adoptem un animal de companyia, anem a buscar informació a la Biblioteca sobre com cal tenir-ne cura… Descobrim el món que ens envolta a través de llibre: plantes, animals, formes, colors.
10. Aprofitar ocasions assenyalades com aniversaris, reis…per a regalar contes.
Dites juny
016 anys
Cada mes posem les dites i refranys més usats!
- Al Juny, l’estiu no és lluny.
- Pel Juny, cada gota com el puny.
- Pel Juny, el bou no és junt al jou.
- Pel Juny, la falç al puny.
- Pel Juny, molt sol i molta son.
- El Juny formós, és abundós.
- El Juny fred, mata l’esplet.
- Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most.
- La civada, com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
- Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
- Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
- Aigües de Juny, mals solen dur.
- Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
- D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal.
- De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
- Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
- Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
- Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
- Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
- Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
- Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
- Per Sant Joan, el primer bany.
- Per Sant Pau, l’hora hi cau.
- Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
- Per Sant Pere, Juny enrera, i Sant Pau el tanca amb clau.
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen la ronya i de tot altre mal.
Frases sobre poesia
116 anys
per jvendre2
Cites i frases cèlebres sobre la poesia
Que xerren i pensen els escriptors sobre la poesia?
Volem reflexionar sobre el tema: el vers, el poema, la poesia, el poeta… Hem fet una selecció de cites i frases cèlebres sobre la Poesia. Què penseu sobre el que han dit i escrit aquestes persones? Esteu d’acord? En desacord? Un instant de reflexió no ens ve gens malament.
Cada poema és únic. En cada obra batega, amb major o menor grau, tota la poesia. Cada lector busca quelcom en el poema. I no és insòlit que ho troba: ja ho portava dins. (Octavio Paz)
L’amor és la poesia dels sentits. Però hi ha poesies dolentíssimes. (Antonio Gala)
L’home poetiza tot el llunyà. (Pío Baroja)
L’home sord a la veu de la poesia és un bàrbar, sigui qui sigui. (Goethe)
El poema és un raïm d’imatges. (Gastón Bachelard)
El ritme és el que fa a la poesia persuasiva i no informativa. (José Hierro)
En tota poesia el vestit constitueix la meitat del cos i, en algunes, com succeeix en la lírica, el vestit és tot. (Vittorio Alfieri)
La poesia és el ressò de la melodia de l’univers en el cor dels humans. (Tagore)
La poesia és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà. (Carmen Conde)
La poesia és la pintura que es mou i la música que pensa. (Émile Deschamps)
La poesia és un arma carregada de futur. (Gabriel Celaya)
La poesia no vol adeptes, vol amants. (Federico García Lorca)
Mentre hi hagi en el món primavera, ¡haurà poesía! (Gustavo Adolfo Bécquer)
Si hi hagués més polítics que sabessin de poesia, i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc un poc millor per viure en ell. (John Fitzgerald Kennedy)
Un gra de poesia és suficient per a perfumar un segle. (José Martí)
Jo sé que la poesia és imprescindible, però no sé per a què. (Jean Cocteau)
La poesia és alhora un amagatall i un altaveu (Nadine Gardimer)
Un poema no hauria de significar, sinó ser. (Archibald MacLeish)
Sobre la Terra, abans que l’escriptura i la impremta, va existir la poesia. (Pablo Neruda)
Els nens i els polls
016 anys
Quan juguen a buscar-se els polls!
La millora d’hàbits higiènics no ha eliminat aquests paràsits, que s’escampen sense aturador.
L’altre dia, una nena de cinc anys m’explicava que a l’hora del pati ella i l’amiga juguen a mirar-se si tenen polls. Conviure contínuament amb aquests paràsits ja ho deu tenir, això: la canalla, curiosos de mena, ho volen saber tot, i ja se sap que el joc és font de coneixement! Una altra cosa és com ho viuen els pares que dia sí dia també reben notes amb l’avís d’infestació. Francisca Casado, metgessa del servei de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona, comenta: «S’angoixen, sobretot si fa poc que han acabat de fer un tractament i el fill o la filla torna a tenir-ne. Moltes vegades no és que el tractament no hagi funcionat, sinó que en poc temps s’ha produït una reinfestació.»
Com es pot tractar aquest problema? Estem davant d’una veritable pandèmia? Els insectes en qüestió han mutat i s’han tornat invencibles? N’hi ha més que mai?
«De polls, sempre n’hi ha hagut. Anys enrere era habitual que la gent els tragués manualment, però amb l’aparició dels tractaments farmacològics potser les famílies han deixat de revisar el cap de la canalla de manera periòdica», explica Francisca Casado, que hi afegeix: «Precisament, la millor prevenció és aquesta, cada divendres revisar els cabells per detectar si hi ha infestació i si cal procedir al tractament; d’aquesta manera el petit tornarà a l’escola dilluns amb el problema solucionat.
A totes les llars amb canalla hi hauria d’haver pintes llemeneres!» Segons aquesta metgessa, sempre s’ha d’avisar el col·legi que s’han detectat polls i que s’ha fet el tractament corresponent. «Tenir polls no és cap malaltia. Ni el Departament de Salut ni el d’Educació tenen cap protocol escrit sobre com s’ha d’actuar en aquest cas, i cada escola té una dinàmica diferent d’acord amb les AMPA; però mai s’hauria d’excloure un nen o una nena d’una classe perquè té polls.»
Això sí, quan una família ha estat avisada en repetides ocasions i els petits continuen sense tractament, «es podrien detectar altres problemes que potser s’haurien de derivar a Serveis Socials, per exemple». En tot cas, el servei de Salut Escolar ha vist que s’incrementava el nombre de consultes de pares preocupats perquè sembla que no puguin posar fi al problema. «Jo, com em va dir una mare, penso que podem guanyar batalles, però no la guerra. No hi ha evidències científiques que aquests paràsits s’hagin fet resistents als tractaments, però l’experiència sembla que indica el contrari. Quan un tractament no funciona, no s’hi ha d’insistir, s’ha de canviar per un altre. El millor és consultar el farmacèutic», explica la doctora Casado.
I les guerres no es poden guanyar sobretot quan es parla de canalla de preescolar: «És per la manera de jugar que tenen, que és de contacte. És difícil de trobar infestacions a l’ESO.
En tot cas, no és un problema de l’escola. «Ben bé és al contrari: a l’escola es produeixen infestacions perquè hi ha nens!, i també se’n produeixen a les zones comunitàries, a les colònies… No és un problema estacional», explica Francisca Casado, que recorda: «Tampoc no hi ha evidències científiques que expliquin per què sembla que aquests animalets prefereixin uns cabells i no uns altres.» És qüestió de sort?
Potser sí, però, per als desafortunats, una adreça on es pot demanar més informació: salutescolar@tinet.org
Article extret : EL PUNT. 12.05.09 Maria J.Ramos
Jutge Calatayud
016 anys
Emilio Calatayud publica el llibre ‘Reflexions d’un jutge de menors’ “Per no semblar fatxes, els pares no exerceixen”
L’èxit de les sentències dictades per Barcelona ho demostren les xifres: a Granada, la delinqüència s’ha reduït un 8%
El llibre recull les reflexions que el Jutge de Menors de Granada, Emilio Calatayud, ha anat expressant al llarg d’aquests darrers anys a conferències, entrevistes, ponències, etcètera. S’ha pres com a punt de partida les Videograbacions d’aquests actes i, a partir dels mateixos, s’ofereixen les seves opinions amb el convenciment que es tracta d’una valuosa mirada per entendre millor la nostra realitat social.
Emilio Calatayud és Llicenciat en ICADE i Llicenciat en Dret per
la Universitat de Granada el 1977. Advocat en exercici a Ciudad Real durant dos anys, el 1980 ingressa a
la Carrera Judicial, sent destinat a Güimar, Tenerife. És professor adjunt de Dret Penal a
la Universitat de
la Laguna des de 1981 a 1984, any en el que és destinat a Granada per a ocupar els Jutjats de Districte n º 3, Jutjat de 1 ª Instancia n º 4 i Jutjat d’Instrucció n º 4. Professor associat de Dret Processal de
la Universitat de Granada durant els anys 1985 a 1994, el 1988 realitza el primer curs d’especialització com a Jutge de Menors, exercint com a tal en aquest jutjat fins a l’actualitat.
ENTREVISTA per VÍCTOR-M. VÍCTOR-M. AMELA -07/06/2007 SACROMONTE Em cita a una terrassa de la plaça Aliatar, cor de l’Albaicín, ànima de la vella Granada. Arriba a la seva moto Burma, es treu el casc i demana una canya. Li ofereixo uns cargols picants, i declina: “Jo, no: les almorranas …” Acabem de conèixer i ja parla clar. És dels que van al gra i només tem una cosa: apartar-se del sentit comú. “És de sentit comú!”, Em repeteix al referir-se a sentències que li han fet popular. I respectat. I volgut. ” Al dia següent em passeig pel Museu del Sacromonte i el taquiller em pregunta: “És vostè periodista? Li vaig veure ahir parlant amb el jutge Calatayud…”.”No sap vostè el que aquest home ha fet aquí per molts nois. ¡Ha fet tant per Granada …! Aquest home és molt important, pot dir”.
– Quina ha estat la seva última sentència?
– Ha estat per a dos nens pijitos de 16 anys que havien fet unes gamberrada … Ells esperaven que els condemnés a un treballet per escrit … ¡Ja! ¡Ja! Els he enviat dos dies a servir al menjador d’indigents.
– Com són els menors que arriben al seu jutjat?
– Abans la majoria eren de famílies marginades. Ara gairebé no hi ha diferències per classes, m’arriben molts de famílies de classe mitjana i mitjana alta.
– ¿Acusats de què?
Vandalisme, desordres públics, conduir alcoholitzat, lesions, robatoris … També he jutjat 40 violacions i 30 assassinats.
– A quants menors porta jutjats?
– – Sóc jutge de menors des de fa gairebé 20 anys, a 600 casos per any …, ¡multipliqui!
– Dotze mil sentències … la creativitat li ha donat fama: els condemna a fer coses.
. – L’únic que faig és creu-me la llei.
– En quin sentit?
– La llei ofereix recursos als jutges per que intentem que el delinqüent torneu a la comunitat de manera constructiu.
– No li agrada tancar els menors.
– Hi ha delictes en els quals l’internament és automàtic. Però en els restants … Crec que hi ha maneres més eficaces d’apartar el menor dels comportaments delictius.
– Per exemple?
– Sempre tinc a un parell de nois “lijando” la façana del meu jutjat … La veu es va corrent: hi ha menys pintades ara a Granada.
– Cuénteme alguna de les seves sentències.
– La primera que va cridar l’atenció, el 1990, la va imposar a un xaval de 14 anys que robava televisors i vídeos en grans magatzems amb gran perícia. Tot un fenomen!
– Quina condemna li va imposar?
– El vaig enviar al reformatori de Sant Miquel, i llavors vaig saber que no sabia llegir, així que li vaig dir: “Si aprens a llegir i escriure, et solt”. I als dos mesos n’hi va aprendre, l’espavilat! I li vaig donar llibertat vigilada.
— Potser el va ajudar a ser un lladre lletrat …
– L’altre dia un armari de 90 quilos i gairebé 30 anys em abraça, em planta un petó al mig del carrer i em dóna les gràcies. El vaig reconèixer: als 16 anys era un fill de …, i avui és un fenomen de l’electricitat.
– ¿S’emociona, jutge?
– És com aquell pobre que des petit recollia olivaes, sense escolaritzar, sense saber llegir ni sumar. Un de més gran el va embolicar perquè agafés material d’una obra, i em va arribar. En sis mesos t’examinaré de llegir, escriure i les tres regles”, vaig condemnar. I amb classes de suport …¡No em va sortir un Cervantes, però va aprovar!
– Quin altre tipus de sentències dicta?
– A un Chulito, maltractador de col·legi, l’he enviat a servir el càtering en un centre de Paralítics Cerebrals. Segons el cas, els envio per hores a ajudar en els menjadors d’indigents, a
la Creu Roja, en els centres de Càritas de vells, en associacions de veïns, al cos de bombers, …
– Més profitós que estar tancats?
– Tinc ara a 900 menors en llibertat vigilada. Als nois de la costa els col·loco en grups d’assistència a pateres en les que arriben menors. O a netejar platges …
– Això serà només a l’estiu.
– És que tinc sentències de temporada: per Nadal, a nenes que roben en grans magatzems les tinc ajudant en campanyes de recollida de joguines per a nens pobres.
– Argumentim aquestes originals mesures.
– Perquè un menor no reincideixi, el primer és que sigui conscient del que ha fet! I de que vivim en comunitat. Aquests serveis a la comunitat els ajuden a entendre!
– Acumular mil anècdotes …
– Tinc un dels meus xoriços condemnat a servir durant 50 hores a les oficines d’una associació de dones paraplègiques. Les arregla coses, els fa encàrrecs … Ara aquestes dones acaben de publicar una carta a la premsa, demanant-me públicament que li baixi la condemna, que és molt bon noi, ha, ha …!
– Les diu vostè “els meus xoriços” …
– He jutjat xoricillos de l’edat dels meus fills. Això influeix …! Al marginat li ajudo a estudiar i a treure’s el graduat escolar; i al pijito, a servir als altres. Ah, i tinc molts en la neteja del “botellón”! – Granada té fama de botellera …
– Sí. Els condemno a aixecar a les set del matí, i ¡a netejar places i carrers!
– Té tants nois com noies?
– La noia s’ha masculinitzat, en el sentit agressiu del terme: fa 20 anys em arribava un 7% de noies …, i ara és ja un 20%. I en maltractaments, ja gairebé hi ha paritat!
– A quin tipus de maltractaments es refereix?
– Maltractaments dels fills als pares. Xantatges, coaccions, cops … Són els casos que més veig augmentar, setmana a setmana …
– No li sembla espantós?
– Els pares tenen poca autoritat a ulls dels fills. Els fills ja no els respecten. I molts pares, desesperats, han de denunciar als seus propis fills per maltractaments.
– Com s’arriba a tan horrible situació?
– Fàcil: dóna-li al nen tot el que demana, no li obligui a res a casa, no li recriminen males conductes, desautoritzi als seus professors …
– ¡Fallades dels pares, per tant!
Sí: per por a semblar fatxes, molts pares no s’han atrevit a posar límits als seus fills. I volent ser els seus col·legues … Els han deixat orfes!
– Millor tornar al ordeno i comandament?
– Un nen necessita pares, i un pare és algú que marca límits, que diu: “Fill, t’estimo molt i per això ara et dic NO”.
– Vostè ho ha fet així?
Amb “peloteras”, sí …, però exerceixo de pare.
Qui sóc?
Tinc 51 anys. Sóc manxec del Albaicín: vaig néixer a Ciudad Real i fa 23 anys que visco a Granada.. Sóc jutge de menors. Estic casat i tinc dos fills, Emilio (21) i Alba (15). Política? Inconformista! Crec en Déu, sóc catòlic poc practicant. Afició? No fer res, i descansar.
Si el voleu escoltar, el Barberà li va fer una entrevista al Programa Singulars del 33.
L’adreça és: http://www.tv3.cat/videos/1249349
També trobareu altres vídeos a la categoria de Vídeos d’aquest bloc: Lliçó magistral.