MANUAL D’ÚS” PER A PARES I MARES

llegir_creixer.jpgEstà comprovat que els nois/es  lectors guanyen en agilitat mental, es concentren més i acostumen a traure més bones notes. A l llegir s’aprèn a l’escola, però els autèntics lectors, aquells que de veritat s’ho passen bé amb la lectura, es formen en l’àmbit familiar. Això és fàcil de dir, però… «com puc fer que li agraden els  llibres?», podríem preguntar-nos sovint. L’obra Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors proporciona algunes respostes a aquest gran interrogant. Però per a aconseguir-ho, s’hauran de seguir unes instruccions bàsiques: –Llegir per a créixer no és un llibre infantil, sinó una guia pràctica pensada per a pares i mares interessats en el foment de la lectura en família. Per això, és imprescindible que conegueu de primera mà el contingut del llibre: llegir-lo i preneu nota de les idees que pugueu dur a la pràctica a casa. 

L’obra és amena, senzilla i breu, i no cal llegir-la tota d’una tirada; de fet, és millor llegir- la a poc a poc per assimilar els consells i les recomanacions. La lectura no us ocuparà molt de temps i us assegurem que no trobareu dificultats per a comprendre el vocabulari i les explicacions

–Hem de tindre molt clar que no hi ha receptes màgiques per a fomentar la lectura, perquè l’hàbit de llegir no es pot improvisar, però en el llibre trobareu alguns consells bàsics,  senzills de fer i efectius per poder fomentar el gust per la lectura a casa:Que ens vegin llegint, parlem-los de llibres, no els castiguem a llegir, contem-los contes… 

–Tinguem en compte que cada persona té un ritme de lectura diferent: no fem comparacions amb altres amics i impliquem-nos a fons en el procés. Pares i mares tenim la  responsabilitat de crear el clima adequat per fomentar l’hàbit de la lectura entre els nostres fills. Tal com es diu en el llibre: «difícilment aconseguirem que el nostre fill s’interessi pels llibres si no prediquem amb l’exemple». 

I no posem en marxa de cop totes les pautes i suggeriments del llibre: hem de sercapaços d’integrar-les, de la forma més natural possible –i gradualment!– a la vidaquotidiana. I recordeu una de les màximes del llibre: cal estar convençuts, ser constants dedicar-li un poc del nostre temps. L’esforç serà molt ben recompensat! 

Article extret de la Fundació Bromera