Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Pel·lícula: La classe
El divendres dia 6 de març al Cine Club La Lloca es projecta la pel·lícula: La classe de Laurent Cantet (França, 2008). Palma d’Or al Festival de Cannes 2008
A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54) de Tàrrega. Preu: 5 euros
També es podrà veure el dissabte 7 i el diumenge 8 de març.
Sinopsi
François i la resta del claustre de professors es preparen per a enfrontar-se a un nou curs en un institut d’un barri conflictiu. Desitjosos de portar la millor educació als seus alumnes, xoquen però amb les actituds de l’aula, un microcosmos de la França contemporània.
François fa classe de llengua francesa en l’institut d’un barri conflictiu. Els seus alumnes, la majoria adolescents, reprodueixen a petita escala els conflictes racials i socials que es donen a la França actual. Tots els professors s’armen de bones intencions amb el començament de cada curs, però el comportament dels joves no sempre és l’espera’t. L’actitud de François és diferent. Els seus mètodes, basats en la sinceritat i en el diàleg, són els menys ortodoxos i els més arriscats.
El desànim no tarda a envair el professorat, més quan les tàctiques de François resulten infructuoses.
Res que veure amb les ficcions d’aules violentes pomposes i rellepades que tant es prodiguen en el cinema USA esbossant solemnes lectures universals de caràcter sociològic. I és que aquí Cantet mira fixament als ulls als seus xavals i als seus professors atribolats. “La classe” dissecciona així la França de l’imminent matí sense despentinar-se i sense pinzellades demagògiques de cap tipus.
Cinema en estat pur!
Interessant pels professors i alumnes de Secundària!
Penso que aquesta es una pel.licula molt interessant ja que reflexa la realitat social i educativa de l’estat Françès i ens dona eines per reflexionar sobre la situació actual del sistema educatiu i la questió del multiculturalisme.
Es una pelicula molt realista on no sembla que els personatges actuïn, sino que es semblant a un documental.
El que més m’ha agradat es veure la situació desde la perspectiva del professor de secundaria com a esser humà: com comparteixen les penes i les alegries els professors entre ells i les relacions que s’hi estableixen. Trobo que es una pel.licula molt recomenable per tot aquell a qui interessi el món de l’educació.