ENTREVISTA

Dora Fernández: “Mirar en excés l’ordinador causa miopia”

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga