Archive for febrer, 2009

Pel·lícula: La classe

1

El divendres dia 6 de març  al  Cine Club La Lloca es projecta la pel·lícula: La classe de Laurent Cantet (França, 2008). Palma d’Or al Festival de Cannes 2008

A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54) de Tàrrega. Preu: 5 euros

També es podrà veure el dissabte 7 i el diumenge 8 de març. 

Sinopsi

François i la resta del claustre de professors es preparen per a enfrontar-se a un nou curs en un institut d’un barri conflictiu. Desitjosos de portar la millor educació als seus alumnes, xoquen però amb les actituds de l’aula, un microcosmos de la França contemporània.

François fa classe de llengua francesa en l’institut d’un barri conflictiu. Els seus alumnes, la majoria adolescents, reprodueixen a petita escala els conflictes racials i socials que es donen a la França actual. Tots els professors s’armen de bones intencions amb el començament de cada curs, però el comportament dels joves no sempre és l’espera’t. L’actitud de François és diferent. Els seus mètodes, basats en la sinceritat i en el diàleg, són els menys ortodoxos i els més arriscats.

El desànim no tarda a envair el professorat, més quan les tàctiques de François resulten infructuoses.

Res que veure amb les ficcions d’aules violentes pomposes i rellepades que tant es prodiguen en el cinema USA esbossant solemnes lectures universals de caràcter sociològic. I és que aquí Cantet mira fixament als ulls als seus xavals i als seus professors atribolats. “La classe” dissecciona així la França de l’imminent matí sense despentinar-se i sense pinzellades demagògiques de cap tipus.

Cinema en estat pur!

Interessant pels professors i alumnes de Secundària!

la-classe.jpg

Cata de vins

0

El  dimarts dia 20 de gener es va fer al menjador de l’escola la primera cata de vins organitzada per l’Escola i l’AMPA.

Ens van donar a conèixer els passos a seguir per dur a terme una correcta degustació i  14 persones en va gaudir i, pels que s’ho van perdre, en farem un petit resum:

L’operació de degustar un vi es divideix en tres fases:

FASE VISUAL

Agafem la copa per la base i fem un examen ràpid del color, la nitidesa, la brillantor…

Primer ens mirarem la superfície del líquid, que cal que sigui neta, brillant i donar sensació de vivesa. Després alçarem la copa fins al nivell dels ulls, per poder apreciar la coloració lateral, la nitidesa, la transparència, la fluïdesa, la consistència o viscositat i l’efervescència.

FASE OLFACTIVA

Movem la copa per facilitar l’alliberament de substàncies aromàtiques poc volàtils (són olors més denses).

Sense moure la copa ensumem amb vigor per aspirar els aromes més delicats. En aquesta fase també es fan servir un vocabulari específic per determinar els aromes que es classifiquen en diferents grups: Florals, fruitoses, confitures, vegetals, arbusts i plantes,químiques, especiades, animals, balsàmiques, empireumàtiques, fustoses…

FASE GUSTATIVA

A la llengua hi tenim una sèrie de papil·les gustatives que ens permeten reconèixer els gusts. A la punta reconeixem el dolç, al mig el salat, als costats els àcids i al final els amargs. Però els gusts no són percebuts si no hi ha una dissolució prèvia amb la saliva.

Després de veure’ns el vi, aquest encara pot donar-nos sensacions aromàtiques i gustoses. En un interval de temps que oscil·la entre tres i quinze segons, hi ha la persistència gustosa i aromàtica.

Els vins joves (blancs lleugers, rosats i negres) han de deixar la boca perfumada i lleugerament excitada, per la frescor de l’acidesa, que perdura en la fase del final de boca, i que mai ha de donar un desequilibri.

Els vins negres, sobretot els de criança, han de tenir gustos variats, complexes, donats per la barreja de substàncies pròpies del vi i les

El  dimarts dia 20 de gener es va fer al menjador de l’escola la primera cata de vins organitzada per l’Escola i l’AMPA.

Ens van donar a conèixer els passos a seguir per dur a terme una correcta degustació i  14 persones en va gaudir i, pels que s’ho van perdre, en farem un petit resum:

L’operació de degustar un vi es divideix en tres fases:

FASE VISUAL

Agafem la copa per la base i fem un examen ràpid del color, la nitidesa, la brillantor…

Primer ens mirarem la superfície del líquid, que cal que sigui neta, brillant i donar sensació de vivesa. Després alçarem la copa fins al nivell dels ulls, per poder apreciar la coloració lateral, la nitidesa, la transparència, la fluïdesa, la consistència o viscositat i l’efervescència.

FASE OLFACTIVA

Movem la copa per facilitar l’alliberament de substàncies aromàtiques poc volàtils (són olors més denses).

Sense moure la copa ensumem amb vigor per aspirar els aromes més delicats. En aquesta fase també es fan servir un vocabulari específic per determinar els aromes que es classifiquen en diferents grups: Florals, fruitoses, confitures, vegetals, arbusts i plantes,químiques, especiades, animals, balsàmiques, empireumàtiques, fustoses…

FASE GUSTATIVA

A la llengua hi tenim una sèrie de papil·les gustatives que ens permeten reconèixer els gusts. A la punta reconeixem el dolç, al mig el salat, als costats els àcids i al final els amargs. Però els gusts no són percebuts si no hi ha una dissolució prèvia amb la saliva.

Després de veure’ns el vi, aquest encara pot donar-nos sensacions aromàtiques i gustoses. En un interval de temps que oscil·la entre tres i quinze segons, hi ha la persistència gustosa i aromàtica.

Els vins joves (blancs lleugers, rosats i negres) han de deixar la boca perfumada i lleugerament excitada, per la frescor de l’acidesa, que perdura en la fase del final de boca, i que mai ha de donar un desequilibri.

Els vins negres, sobretot els de criança, han de tenir gustos variats, complexes, donats per la barreja de substàncies pròpies del vi i les aportades per la fusta.

wine2.gifHa arribat el moment de tastar el vi/cava.

Agafem una petita quantitat vigilant de no empassar-nos-el de seguida.

En el moment de servir-nos no se sap el vi que és per poder fer la cata com cal!

1ª cata: Vam notar que era un cava, no un xampany, i alguns van dir que era sec i bo, després ens van dir que era el Plus Ultra (brut natura) de Codorniu.

2ª cata: Un vi blanc amb aromes de codonyat era El Vinya 27 de Raïmat 2007.

3ª cata: Un altre blanc amb sabor a poma i fusta: El Raïmat Abadia 2007 (Blanc de blancs) amb sis mesos en barrica (el sabor a fusta!).

4ª cata: Un vi jove sec amb gust de cirera, el Nuviana 2007

5ªcata: Un altre negre amb sabor a regalèssia, el Legaris 2005, un Ribera de Duero.

Per acabar vam catar el millor, amb aromes i gust de gerd, mores i poma Golden, un Vinya Pomal (Reserva 1998).

Tothom va participar amb molt d’entusiasme i bon humor (sobretot al final, és comprensible) i per acabar la festa el Gran Xef de l’Escola ens va delectar amb unes “exquetitesses” que tots vam lloar, felicitar i com no, degustar acompanyat del Vinya Pomal 98.

Tots vam sortir molt satisfets, i amb ganes de repetir-ho!

Aquestes ratlles voldrien ser una  revindicació per demanar més assistència als actes que organitza l’Escola i l’AMPA.  Ho fem amb molta il·lusió i al veure poques persones a les conferències i altres actes, ens sentim un xic defraudats!

Textos literaris i poemes

0

Guió per comentar textos literaris

  1.  Lectura i comprensió del text.
    1. Llegir atentament el text. (1 ó 2 vegades)
    2. Consultar en el diccionari allò que no s’entén.
    3. Seleccionar els elements més destacats del text i que posteriorment comentarem.
  2. Introducció i contextualització.
    1. Indicar l’autor i el títol de l’obra que es comenta.
    2. Especificar l’època i el moviment literari (cal utilitzar la teoria del llibre)
    3. Concretar la forma d’expressió del text: poesia, narrativa, teatre.
  3. Anàlisi mètrica (síl·labes, estrofa, rima, composició…)
  4. Concreció del tema del text.
    1. Sintetitzar en una frase la idea que l’autor o autora pretén transmetre a través de l’obra.
    2. Dividir el text en apartats (estructura) i especificar què planteja cada part.
  5. Localitzar i interpretar els recursos (figures retòriques) més significatives del text. (NO cal totes, només aquelles importants per a la interpretació del poema)
  6. Conclusió: síntesi global dels trets més destacats del text comentat tant pel que fa a l’aspecte formal com al contingut. És aconsellable centrar-se en la característica central i que la utilitzem com a fil conductor per relacionar de manera cohesionada tot el comentari.

Esquema per a l’anàlisi formal del poema

  1. El vers:
    1. Nombre de síl·labes
    2. Tipus de vers (per ex. monosíl·lab…)
    3. Fenòmens de contacte (cal assenyalar les elisions, sinalefes…)
    4. Hi ha cesura? On estaria situada?
  2. La rima:
    1. És assonant, consonant o no hi ha rima
    2. És masculina o femenina
    3. Hi ha rimes fàcils o rimes falses
  3. L’estrofa:
    1. Nombre d’estrofes
    2. Tipus d’estrofa (per ex. tercet…)
  4. La composició:
    1. És un romanç, un sonet…

Adreces adients

0

Per l’alumnat d’ESO hi ha moltes adreces interesants. Començarem per la del edu365:

http://www.edu365.cat/eso/index.htm

 

Si vols descargar-te llibres digitals gratis ves a:

 http://www.gratislibros.com.ar/libros1.htm

 

Ampliació frases fetes

http://www.scribd.com/share/upload/9302827/10ryzt6op3vb75rih3vm

 

Ampliació pronoms febles

http://www.scribd.com/share/upload/8371440/pv5np3kdqvuei7jtnyd

Moltes adreces!

0

Si els alumnes de Primària voleu ampliar els vostres coneixements teniu una adreça on hi articles de totes les matèries.

Aquesta és del edu 365 i és:

http://www.edu365.cat/primaria/index.htm

Si vols practicar mecanografia ves a aquesta pàgina web!

 http://www.societatdelainformacio.com/alfabetitzacio/

En castellà, molt interessant!

http://www.clafoti.com

De l‘editorial Bayard que ens va visitar a totes les classes l’Eduard i ens va parlar de les revistes: La Cucafera, Reporter Doc, Okapi… i ens va fer passar una hora molt divertida llegint i jugant amb les revistes!

http://www.conmishijos.com/

okapi-1.JPG

Disfruta amb l’ordinador!

0

Als alumnes de’Educació Infantil els pares, avis… els expliquen les Maletes viatgeres però si tenen ordinador a casa també poden gaudir de diferents jocs, programes de dibuixar i pintar, de música, vídeos, programes de matemàtiques, del Clic de llegir i escriure i de Natura sobre el cos i l’entorn.

Només cal que aneu a aquesta adreça del edu 365:

http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

Si voleu que us expliquin més contes dieu a la vostra família que vagin a l’adreça:

http://www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa.htm

 llit.jpg

L’Eduard de l’editorial Bayard que ens va visitar a les tres classes i ens va parlar de les revistes: Popi, Caracola, La Cucafera, … i ens va fer passar una hora molt divertida llegint i jugant amb les revistes!

http://www.conmishijos.com/

Adreces d’anglès

0

Saber més llengües és un dels objectius de l’escola. Considerem que aprendre anglès és primordial en aquest sebgle XXI.

Algunes adreces per practicar anglès:

http://www.saberingles.com.ar/

Amb exercicis, contes en anglès, cançons…

http://www.agendaweb.org/

The best free exercises online to learn English: grammar, vocabulary, listening, songs, videos, resources…

 http://esthercamarasa.googlepages.com/

Una pàgina feta amb molta cura i dedicació per l’Esther Camarasa, la professora d’anglès, que va substituir per uns mesos a la professora especilista d’anglès de Primària i que va iniciar un curs d’anglès pel professorat de l’escola.

http://www.clafoti.com/

Aprendre anglès amb animacions!

Entreu i practiu!

Charles Darwin, bicentenari d’un naturalista

0

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l’evolució es produeix va ser acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l’evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.
Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d’Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys de travessia a l’HMS Beagle es va establir com un eminent geòleg les observacions i teories del qual donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el va fer famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838.Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i va donar prioritat al seu treball geològic. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel Wallace li va enviar un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues van ser presentades a la Societat linneana en un document conjunt.
Amb la publicació de L’origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir l’evolució per descendència comuna. Va examinar l’evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L’expressió de les emocions en els homes i els animals. La seva investigació sobre les plantes va ser publicada en una sèrie de llibres i en l’últim, examinava els cucs de terra i els seus efectes al sòl.
Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir. Va ser una de les cinc úniques persones del segle XIX que no pertanyien a la reialesa en rebre un funeral d’estat, i va ser enterrat a l’abadia de Westminster.

 Aquest any 2009 se celebra el segon centenari del naixement de Charles Robert Darwin i els 150 anys de la publicació d’una de les seves obres més significatives “L’origen de les espècies”, la base teòrica del corrent evolucista de les ciències de la vida.

 

darwin.jpg

L’ordinador i la miopia

0

ENTREVISTA

Dora Fernández: “Mirar en excés l’ordinador causa miopia”

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga

Go to Top