Us presento una de les activitats que des de l’escola on treballo es va portar a terme. Es tracta de “El pot del bons moments”. Una activitat que vaig aprendre, novament, de la M.Mercè Conangla.
Us adjunto la carta explicativa que la tutora de P-5 i jo mateixa vam fer arribar a les famílies per explicar-los el sentit i la importància de l’activitat i alhora per treballar de manera conjunta escola i família.
Animo a totes les persones a fer l’activitat des de casa. Un dia obres el pot i et trobes amb sorpreses molt agradables. Us ho dic per experiència.
“Benvolgudes famílies,
Amb la il·lusió de seguir amb el treball socioemocional que fem a l’aula, hem pensat una nova activitat per poder compartir amb tots vosaltres des de casa.
L’activitat consisteix en tenir un pot. El pot que els vostres fills van portar a l’escola i que ara us retornem convertit en El pot dels bons moments.
Tots, tant si som grans com si som petits, tenim dies bons i dies dolents, moments que ens són agradables i d’altres que no.
Sovint però, tenim el mal hàbit de pensar només en aquelles coses que ens molesten o ens fan estar de mal humor. I en aquests moments, no sempre som capaços de recuperar els records d’estones agradables per tal que ens ajudin a sentir-nos millor.
La proposta que us presentem amb El pot dels bons moments, es basa en recollir per escrit a dins el pot aquells espais de temps i fets que per vosaltres (tota la família) són agradables.
Us proposem que busqueu un espai comú on posar-lo, de manera que quan algú de la família o tots plegats passeu un mal moment, tingueu la possibilitat de recuperar un record escrit de dins el pot, que us ajudi.
El vostre fill/a ja ha començat a fer aquesta activitat. Ha escrit el que per ell/a és un bon moment. Podeu començar compartint-lo amb la resta de la família, i de mica en mica anar-hi afegint nous missatges.
Si algun dia el vostre fill/a vol compartir amb els seus companys/es els bons moments familiars també pot portar el pot o el bon moment a l’escola i llegir-lo a la classe.
Creiem que el fet de compartir les activitats emocionals entre escola i família dóna coherència, seguretat i confiança personal al vostre fill/a.
Avancem construint conjuntament i emocionalment!!!”
Bona tarda,
Jo a l’escola , P4, tenim la caixa de la felicitat, una caixa molt bonica i que fa molta olor, en ella tots hi posem coses boniques que ens han passat a nosaltres o que hem vist a prop nostre, després ho posem en comú entre tots.
Tinc tres nanos, un de cinc mesos, un de gairebé tres anys i un altre de quatre anys. Dissabte es van llevar tots ells queixosos. El petit encostipat, febrós i plorós i els altres dos empipats que el pare treballés en un dia de festa i que la mare no els tingués tota l’atenció que mereixien, ja que estava amb el petit, la teta, els seus mocs i la meva son.
Els nanos no engegàven cap joc ni conjunt, ni individual, ni seguien gaire estona cap joc que els motivés jo, es molestaven l’un a l’altre, es discutien per la joguina que fos, fins que es van arribar a pegar-se.
Vaig recordar el pot dels bons moments. Molt intrigats van escoltar de què es tractava i conjuntament, vam decorar un pot, amb ceres, gomets, llaços i robes… s’ho van passar bé, un cop acabat, vaig dir que em diguessin un bon moment seu, un bon record, per tal “d’encetar” el pot i posar-hi dins uns paperets escrits amb un bon moment de cadascú de nosaltres.
Tots dos, casualment, van dir-me un bon moment, una escena en que hi tenia un lloc protagonista el germà amb el que s’havien pegat feia uns instants.
Se’m va acudir preguntar perquè havien escollit aquell bon moment. L’un va dir: “perque amb l’Oleguer m’ho passo molt bé, estar amb ell, em posa content ” i l’altre va dir: “perque me l’estimo molt, molt , al Feliu…!”, sense fer cap altre reflexió, ells solets, van esclafir-se a riure, van abraçar-se i el gran (tot i que no era el que havia pegat “més”) va demanar perdó.
FANTÀSTIC!