No esperem, només, l’estona d’educació emocional

No esperem l’estona d’educació emocional per fer-ne. Recordem que pretenem que sigui una FILOSOFIA DE VIDA. Qualsevol moment és bo per fer o dir quelcom i  relacionar-nos de manera assertiva, per contactar i gestionar les nostres pròpies emocions.

L’altre dia vaig entrar a una classe del Cicle Superior i el tutor va demanar als alumnes fer un text escrit. Imagino que l’objectiu de l’escrit, tenint en compte que era el segon dia d’escola, era el de conèixer les espectatives dels alumnes i alhora saber el nivell de català de cada alumne.

Alguns van demanar una orientació més específica del què volia el mestre i aquest va apuntar a la pissarra:

• Com em veig jo al Cicle Superior?
• Què m’està agradant del Cicle Superior?
• Propostes d’activitats que t’agradarien fer a Cicle Superior.
• Quines emocions i sentiments tinc?
• Què us agradaria aprendre?

No cal l’estona planificada dins l’horari escolar per a poder fer contactar amb els sentiments i emocions de molts moments a la vida escolar.

Gràcies Edu per tenir tan clar com portar la feina emocional al centre!

Una altra oportunitat, LES CARTES

Llegiu aquesta carta escrita per una mestra d’educació especial per acomiadar-se d’un alumne que tenia a la seva aula:

Hola Toni,

Fa tan de temps que treballem junts que ara se’m fa difícil haver d’acomiadar-me de tu. Han estat tres anys de treball que mai oblidaré. 

Trobaré a faltar el teu llibre, el nostre llibre, sobre els teus monstres, la teva creativitat inventant històries màgiques, la teva manera d’explicar-me les teves coses personals,… 

Quan hi penso en com has anat canviant!  

Quan ens varem començar a conèixer eres tímid i costava treure’t les paraules de la boca. Costava saber què pensaves, què senties. 

Tot era un secret però, amb el temps vas anar canviant fins que vas confiar i vam aconseguir treballar junts. 

El curs passat vaig notar com t’anaves fent gran, com treballaves, com opinaves i et relacionaves amb els teus companys, com t’atrevies a opinar sense problemes, com confiaves dient-me que no t’agrada l’escola, encara que saps que has d’anar-hi perquè els pares t’ho diuen. 

Gràcies Toni, per estar i treballar al meu costat. 

Ens continuarem veiem per l’escola i, recorda que sempre estaré a la teva disposició. 

Una abraçada molt especial per a tu.

Els adults som un model per als infants. Manifestem les nostres propies emocions i sentiments per facilitar que ells puguin aprendre i puguem compartir una mateixa filosofia de vida.