Us explicaré una història que em va passar fa un temps mentre participava en un conferència.
En un moment de la trobada una noia que hi havia a la conferència ens va explicar una situació familiar. Tenia un germà amb paràlisi cerebral. Tota la vida havia estat acompanyat, cuidat i estimat per ella i els seus pares. Però un dia el seu germà es va morir. El pare de la noia, molt hàbilment, li va ensenyar una ampolla de colònia a la seva filla i posant-la sobre la taula li va dir:
– Veus aquesta ampolla de colònia? Doncs representa el teu germà.
Tirant l’ampolla al terra i trencant-la, el pare va continuant explicant-li:
– Ara el que ens queda del teu germà és la seva essència, com l’essència d’aquesta colònia.
Va ser un moment emotiu per mi i, diria que, per totes les persones presents.
Des de llavors, i sempre que puc, m’agrada explicar aquesta història que metafòricament vol rescatar i recordar com el record de les persones que ens han acompanyat mai ens abandona perquè formen part de la nostra vida.
