Dubtes

Des d’aquesta pàgina podeu enviar-me aquells dubtes que tingueu de la matèria. No espereu fins a l’últim dia perquè no tindré temps de respondre-vos.

Si teniu algun suggeriment pel que fa a les classes (metodologia, contingut,…) també ho podeu fer des d’aquí.

31 thoughts on “Dubtes

  1. Malika El Fazazi

    Hola, estic intentant fer l’esquema de “El Pensamiento de Platón” i no entenc per què l’ànima ja existia abans de néixer i per què existirà després de la mort. Si es basa en la doctrina de la rememoració, si nosaltres no existim, no podem recordar ni percebre, llavors no existeix l’ànima, no?
    No ho entenc :S

    Gràcies.

  2. Josep M. Berrocal Post author

    Hola Malika. Precisament divendres vam estar tractant el tema de la immortalitat de l’ànima. Vaig explicar i donar un text on es justifica amb tres arguments que l’ànima havia d’existir abans del cos. I la raó és la que tu argumentes, però fent un petit canvi: el que és evident és que nosaltres coneixem i que per a fer-ho cal existir. A més, si el coneixement és un record, alguna “cosa” que forma part de l’home ha d’existir i ha de tenir el coneixement ja adquirit. I aquesta “cosa” és l’ànima.

  3. Laura

    Hola!

    Volia assegurar-me que el resum de la pregunta que he fet a clase, de ” Què és conèixer ? ” per Plató està bé. Si em falta alguna cosa, digueme-la siusplau.
    jo he escrit:
    Plató diu que les ànimes són elements purs. L’ànima em permet gaudir d’aprendre coses i a dalt ( món intel·ligible ) és a on realment es coneix ( idees ).
    Les coses d’abaix ( món sensible ) no són reals.
    PECAR: Tot el que és sensible porta al pecat. El càstig és tornar al món sensible i el càstig va acompanyat d’una pressor. La pressor de l’anima és el cos.
    Lànima volt sortir del cos i tornar al món intel·ligible si l’ànima rememora tot el qu ha après al món intel·ligible, sino no es genera el record.
    EROS=AMOR : ” sentir amor pel coneixement ”. Impuls de l’ànima al món intel·ligible
    – ” si jo no destijo conèixer, no es pot conèixer ”

  4. Josep M. Berrocal Post author

    Laura:
    1) “Les coses d’abaix ( món sensible ) no són reals”: són reals en tant que existeixen i tenen una part de la idea. Ara bé, pel que fa al coneixement, la realitat és al món intel·ligible.
    2) “El càstig és tornar al món sensible”: No. No pot ser “tornar”; ha de ser “anar”. L’ànima està a l’intel·ligible i quan “peca” (no coneix la idea) cau al món sensible.
    3)”sino no es genera el record”: el record es genera quan, al sentir amor pel coneixement, estic en contacte amb la cosa i veig què té de bell. El que té de bell és la part de la idea.

  5. Carla Brighente

    Hola, tinc dubtes sobre els meus apunts.

    1) Empedócles d’Agragent: -filòsof pluralista i materialista.
    -l’arjé és: l’aire,l’aigua,la terra i el foc. Ara d’aquí tinc una clau on tinc escrit: -Amor (barreja) (i sota,): -Odi (separació)
    –>Per tant, el dubte d’aquí és: que és això de l’amor i l’odi, què hi pinta?

    2) Tinc dubtes sobre les definicions de: Mite, “Legein” i “Doxa”.

    3) Tinc una gran clau on hi han dos apartats a) D.A (“Chatarsis”, pitagòrics, etc.) i b) D.V (tot és “Ú”, Dos, Tres, etc.)
    –>El dubte és: que vol dir D.A i D.V?

    4) A Parmènides tinc:
    a) L’un: que és (ser) i que no és (aparença)
    no-ser-> veritat.
    b) L’altre: que no és i que no-ser és precís.
    –>Dubte: que vol dir que no-ser=veritat?

    5) A l’apartat dels Sofistes hi ha dos subapartats. a) Escepticisme i b) Percepció sensible.
    b) la percepció sensible: és la negació de la percepció sensible com a forma de saber. Coneixien observant la natura.
    –>Dubte:Si la percepció sensible és la negació de la percepció sensible com a forma de saber, com pot ser que coneixien observant la natura? Observar la natura es fa amb els sentits, no?

    6) A Sòcrates (va ser quan vaig estar amb angines) hi han diferents apartats, que no se com es relacionen:
    a)Raonaments inductius
    b)Definir
    *característiques de definir.
    -Tracten de temes ètics (EL QUE TRACTA DE TEMES ÈTICS?)
    -Reforma moral
    -Virtut
    Tot això ho tinc apuntat i explicat, però ho tinc tot possat per possar, és a dir, que no se que va amb que ni com es relaciona.

    (És molt, ho sé).
    Gràcies.

  6. Josep M. Berrocal Post author

    Dubte número 1: l’odi i l’amor són dues forces que fan que els altres elements es separin (odi) o s’ajunti (amor). Per tant, quasi podríem parlar de sis elements com a “arjé”, dos d’immaterials i quatre de materials.
    Dubte número 2: Mite: explicació irracional de la realitat.
    “Doxa”: opinió, coneixement fals, món de les aparences.
    “Legein”: verb “dir”. Fem servir aquest verb quan diem coses de les coses. D’aquest terme prové “logos”, que en un principi significava “paraula” (quan diem fem servir les paraules) i després va significar “raó”.
    Dubte número 3: “D.A”: doctrina de l’ànima.
    “D.V”, ha de ser “D.N”: doctrina del número.
    Dubte número 4: La veritat és tota la frase, no una part: “L’un, que és i que no és no-ser”.
    Dubte número 5: Hi ha algun error. El que ells deien era el següent: el coneixement sensible no és fiable; per això, no podem fiar-nos d’ell ni del coneixement que habitualment ens proporciona. Conseqüències: hem de deixar d’estudiar la natura i centrar-nos en la cultura o societat; i en els aspectes ètics. És a dir, en tot allò que és convencional.
    Dubte número 6: Respondre’t implicaria tornar a fer tota la classe de Sòcrates. I és impossible aquí. Ho farem a la classe el dia dels dubtes, dilluns 8.

  7. Carla Brighente

    Sobre el punt de partida de Parmènides, d’acord, és:

    a) L’un que és (ser) i que no és (aparença) no-ser (veritat)
    b) L’altre que no és i que no-ser és precís

    Això seria el mateix així?:
    a) El ser és, el no-ser no és
    b) No és possible que el Ser no sigui o que el No-ser sigui

    Gràcies.

  8. Nariman Chahboun

    Hola. No entenc perquè Plató diu que si s’ajunta la monarquia amb la aristocràcia dòna lloc a una timocràcia.

  9. Nariman Chahboun

    Hola, als apunts tinc unes frases i paraules que no sé què volen dir ni com relacionar-les amb el temari:

    – “Només puc dir una cosa quan està al davant, llavors està present, existeix, té un aspecte”
    – La visió ha de ser total, si és parcial no es pot conèixer.
    – “El mateix és ser i pensar”
    – La veritat no està en la physis sinó en el subjecte.
    – Ens nomeis.
    – Un objecte té idea i no idea.
    – Les idees tenen validesa absoluta.
    – La idea´no és un fet a la ment.

    Sé que és molt però no sé com interpretar-les.
    Gràcies.

  10. Kimberly

    Hola, només tinc dos dubtes:
    1.Parmènides diu que tot té un SER que no canvia, llavors voldria saber si Heràclit es contradiu o no, perqué Heràclit diu que l’escència no canvia però que l’aparença si (exemple: “Jo sóc jo i les meves circunstàncies”) i Parmènides no parla de l’aparença.
    2.Què és exactament l’esdevenir?

  11. Josep M. Berrocal Post author

    Nariman, pel que fa al primer dubte, no és ben bé així. Plató diu que un cop els aristòcrates han assolit el poder, en alguns casos poden fer un abús del mateix i utilitzar la força per continuar governant i aprofitar-se dels governant, apareixent la timocràcia.
    Pel que fa al segon dubte:
    – “Només puc dir una cosa quan està al davant, llavors està present, existeix, té un aspecte”: això és Plató i fa referència al significat de la paraula Idea a Plató.
    – “La visió ha de ser total, si és parcial no es pot conèixer”: evidentment, només es pot conèixer una cosa si hem percebut totes les seves característiques essencials.
    – “El mateix és ser i pensar”: Parmènides: vol dir que si una cosa es pensa, aquesta té un ser, una definició; i si una cosa té una definició, jo la puc conèixer amb el pensament o la raó.
    – “La veritat no està en la physis sinó en el subjecte”: fa referència al que feien els sofistes i Sòcrates, que van deixar d’estudiar la physis (com feien els presocràtics) per centrar-se en l’estudi del subjecte.
    – “Ens nomeis”: cosa que es capta amb el pensament.
    – “Un objecte té idea i no idea”: no sé què vol dir. Mal copiat.
    – “Les idees tenen validesa absoluta”: per a Plató, una idea té validesa absoluta si és vàlida per sí mateixa i en sí mateixa.
    – “La idea no és un fet a la ment”: per a Plató, una idea no és un concepte; existeix independentment de la ment. Per això diu que no es dóna a la ment.

  12. Josep M. Berrocal Post author

    Kimberly, el que nosaltres van concloure era que Parmènides i Heraclit feien referència a aspectes diferents del ser: el primer a les qüestions essencials captades només amb la raó i el segon a les que percebim amb els sentits.
    “Esdevenir” vol dir arribar a ser, canviar, no romandre.

  13. Laura A.

    Hola.
    No entenc d’on ve això en el punt de partida dels sofistes a l’escepticisme,als meus punts dins una clau tinc posat: canviar l’objecte d’estudi “phisis”, passar de la “phisis”= subjecte (ment humana) i després d’ això tinc una fletxa que posa “nomos” llei sofistes societat/subjecte acords convencionals-> retòrica. A continuació poso: Lema sofistes “Fer més fort l’argument més dèbil”.
    No entenc tot això.
    Gràcies.

  14. Laura Ontanilla Durán

    Hola Josep Maria, a la Política Platònica tinc posat “Política utòpica” (una cosa irrealitzable) no entenc ven bé que vol dir utòpic ni per què és irrealitzable aquesta política.
    Gràcies.

  15. Josep M. Berrocal Post author

    Això del que parles ho hem comentat avui a classe. Era un dubte que havia plantejat la Sara. Els sofistes, davant la impossibilitat de trobar l'”arjé” a la physis, decideixen canviar el seu objecte d’estudi i preocupar-se pel subjecte.Això implica estudiar la societat, la cultura, l’ètica,…, tot allò on intervé l’acord. I per posar-nos d’acord i convèncer als altres de la nostra veritat, fan servir la retòrica, o art de convèncer a través de la paraula. Pel que fa al lema sofista, es tracta de convèncer a tothom, independentment del que diguis.

  16. Josep M. Berrocal Post author

    Laura Ontanilla, “utopia” és un terme grec que significa “fora de lloc”, “desubicat”, “lloc que no existeix”. Es va dir que el model polític que Plató defensava a La República era utòpic perquè no hi havia possibilitat de desenvolupar-lo a la realitat. Era un model ideal. I era així perquè implicava, entre altres coses, trencar amb el sistema establert.

  17. Carla Brighente

    En el pas del mite al logos hi han dues explicacions: explicació mítica i explicació logística

    – A l’explicació mítica no hi ha raó, no hi ha poders sobrenaturals, no hi ha creença i passa de generació en generació.

    – A l’explicació logísitica hi ha fenòmens naturals, hi ha negació de déus i hi ha argumentació.

    És correcte? Per tant, si es correcte, tant en una com en l’altre, neguen la creença, no?

  18. Josep M. Berrocal Post author

    Carla, a l’explicació mítica “SÍ” hi ha la referència a poders sobrenaturals, “SÍ” hi ha creença. Per tant, és contrari a l’explicació “LÒGICA” (no “logística”).
    Per cert, el web on podeu trobar els exàmens de selectivitat l’he posat a: “FILOSOFIA 2n” — “ENLLAÇOS PRÀCTICS”. És la primera entrada.

  19. xavi

    Josep M.
    En els atomistes democrit diu que els atoms es mouen perque si.Però en realitat es mouen per necesitat segons tinc entès.

    Necessitat—> que és i que no pot ser que no sigui.

    Contingent—> que és i que pot ser que no sigui.

    Això es correcte?

  20. Josep M. Berrocal Post author

    Xavi, els àtoms es mouen necessàriament perquè si no hagués estat així res hauria començat a ser. Però també hi ha contingència en el fet que es moguin cap a un costat o un altre.

  21. Carla Brighente

    Sí, abans ho he estat mirant.. però profe, aquests exàmens, nosaltres, els podríem contestar? Perquè, per exemple, els exercicis de definir els dos termes (crec) que no he vist cap que pugui definir els dos i la pregunta 4 penso que no la podria contestar, almenys jo.

  22. Josep M. Berrocal Post author

    Carla, la pregunta 4 no la podries contestar perquè fa referència a una comparació entre els cinc autors que entren a selectivitat. Les hauries de poder contestar totes al maig.
    Pel que fa a la segona pregunta, sí que hauries de poder definir-los.

  23. Carla Brighente

    Profe, una pregunta, estem mirant els exàmens de selectivitat de Plató i no sabem com definir:

    a) «el que és invisible»
    b) «veritable igualtat»

    Gràcies.

  24. Josep M. Berrocal Post author

    Carla, el que em demanes és difícil de respondre-ho perquè s’ha de tenir el context on s’inscriuen aquests conceptes. He estat mirant els exàmens publicats a dursi i no he trobat el que hem demanes.
    Faré una suposició:
    “el que és invisible”: allò que no forma part de la percepció sensible, la idea.
    “veritable igualtat”: la igualtat en sí, la idea d’igualtat.

  25. Carla Brighente

    Hola profe, tinc dubtes sobre Descartes.
    Descartes diu que la veritat és l’adequació del pensament amb sí mateix. És subjetiva i serà veritat la idea quan aquesta coincideixi amb la pròpia idea.
    Si la veritat és subjectiva, ¿vol dir que si jo tinc la idea de llapis equivocada (per exemple penso en un llapis i al fer-ho apareix a la meva ment un retolador), la meva idea llapis és certa?

    RESPOSTA:
    La seqüència seria la següent: tinc la idea llapis a la ment (se suposa que és certa). Al captar un llapis i formar-me la seva idea, si aquesta coincideix amb la que tenia (i ja sabia que era vertadera) direm que allò és un llapis. De fet, l’únic que podem dir que la idea és vertadera.
    Si tingués la idea llapis equivocada, al fer-me una idea nova del llapis, aquesta idea no coincidirà amb la que tenia; per tant, direm que no hi ha coincidència.

  26. Carla Brighente

    Dubte sobre SOLIPSISME
    El Solipsime com a problema consisteix en que la veritat és plenament subjectiva, per a un solipsista la veritable idea és la que ell té.
    Si jo sóc solipsista tinc clar que hi ha idees però no tinc clar que la veritable idea sigui idèntica a la que jo tinc.
    Si la veritat és subjectiva, per què no té clar que la veritable idea sigui idèntica a la que ell té? Si per a ell la seva idea és la veritable, què més dóna que no sigui idèntica a la veritable idea?

    RESPOSTA:
    Un solipsista diria que l’únic que en veritat podem assegurar és que tenim idees. I l´únic que podem afirmar amb certesa són les pròpies idees.
    Que hi hagin coses a les què fan referència les nostres idees no és res més que una suposició que nosaltres fem.

  27. Judith Corbalán

    Hola Berrocal, tinc un dubte sobre Aristótil.

    “Teoría del 3r home” Ho vol coneixer tot, sempre cal un altre home. Si estan junts es necessita l’home per saber esséncia i aparença.

    No entenc gens aixó… crec que ho tinc mal copiat aquesta part!

    Gràcies.
    RESPOSTA:
    Un home per a conèixer el món sensible, un altre per conèixer l’intel·ligible;un tercer home per a conèixer tot plegat; un quart home per a conèixer el que coneix el tercer més el que coneix el primer o el segon;i així fins no acabar mai.
    És a dir, segons Aristòtil, amb un món platònic no es podrà conèixer mai tot el que hi ha.

  28. Marina Vilaró

    Mentres estava fent un resum i estudiant he mirat l’esquema que ens vas donar dels 5 autors que faríem aquest trimestre i posa Com es coneixia? i Com conèixer?, i d’allà surten experiència, deducció, intuïció, i als apunts a sota de intuïció tinc també Solipsisme i no sé perquè està allà, no sé si es que es també un mètode de coneixement o està perquè si i es una definició més..

    RESPOSTA:
    No és una definició. Es un dels problemes més greus del ser racionalista. I està allà per a que hi penseu!

  29. Malika

    Quina diferència hi ha entre passió i voluntat?
    Què vol dir que la raó és esclava de les passions i només pot servir-les i obeir-les?

    RESPOSTA:
    La passió és el resultat del sentiment d’aprovació o desaprovació que genera l’acció en nosaltres.
    Mentre que la voluntat, és el que ens impulsa a fer l’acció.

    Pel que fa a la segona pregunta, vol dir que la raó no pot decidir per ella mateixa què és el que hem de fer en l’àmbit de la moral, d’això s’encarrega el sentiment. L’únic (i no és poc) que fa és ajudar-nos a decidir com fer l’acció, és a dir, quins són els mitjans més adequats per dur a terme l’acció que el meu sentiment m’ha indicat. És, per tant, un instrument a disposició del sentiment.

  30. Nariman Chahboun

    Els punts 1 i 2 dels 5 principis de l’empirisme diuen que la impressió de reflexió prové d’una idea que a la seva vegada pot provenir d’una sensació o de la imaginació. Si la idea prové de la imaginació, com pot ser que després sigui una impressió de reflexió?

    Què vol dir la frase: “L’enteniment pensat sobre sí manteix és una il·lusió, es destrueix; ha de ser pensat sobre idees”?

    Com podriem definir “ficció”?

    RESPOSTA:
    Una impressió de reflexió és només una idea que jo torno a recordar, impressionar a la ment.

    La frase que cites vol dir: al néixer, l’individu no té idees innates. Per tant, si encara no ha percebut, no hi ha cap idea amb la què pensar res. Això vol dir que es destruirà, embogirà tot sol.
    Ficció: que el coneixement sigui ficció vol dir que és fictici, que no és real. Fa referència a que no és real, vàlida per al coneixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *