Moltes persones pensen que la felicitat només es pot tenir quan no es té cap problema, que algú solament pot ser feliç si en la seva vida no hi ha cap preocupació. Tot i que pot semblar molt coherent pensar d’aquesta manera, jo crec que no és així.

Segur que si us pareu a buscar algú que no tingui cap problema us resultarà molt difícil. Mireu-vos a vosaltres mateixos i penseu si teniu alguna preocupació, com per exemple, tenir un examen del que no enteneu bé el tema, tenir una mitjana més baixa que la nota de tall de la carrera que voleu fer, tenir problemes familiars o amb la parella, etc. Però si tan poques persones poden afirmar que no tenen problemes, com és que podem trobar gent feliç? Veiem, per tant, que la premissa que hem esmentat al començament queda refutada ja que podem trobar persones felices tot i tenir problemes.

Segons la meva opinió, una persona és feliç quan no té problemes o quan els que té els ha acceptat. Aquesta idea es pot veure en la teoria de les cinc fases o estadis del dol, definides per una psiquiatra anomenada Elisabeth Kübler-Ross. Ella diu que, en rebre una mala notícia o qualsevol cosa que ens pot preocupar, la persona ha de passar per cinc fases. Aquestes són: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació. A tall d’exemple podem imaginar a un alumne que rep la nota d’un examen i no ha tret els resultats esperats. Al començament està la negació, que és quan l’alumne agafa la calculadora i comença a repassar l’examen per veure si l’han puntuat correctament o no alguna resposta. En veure que tot està bé, l’alumne passa a la segona fase, la ira, on s’enfada amb el professor que l’ha puntuat o amb sí mateix per haver comès tants errors. Després passa a la tercera, la negociació, on intenta que el professor li pugi una mica la nota allà on creu que es mereix millor puntuació. Quan veu que no serveix de res intentar pactar amb el professor, es deprimeix, en menor o major grau, fins que arriba un moment que passa a la cinquena fase, on accepta la nota que ha tret i pot pensar en com evitar que li torni a passar el mateix.

Potser molts penseu que no es passa sempre per aquests estadis, i això ho diu també Kübler-Ross. Ella explica que hi ha persones que es salten fases, n’hi ha que fan algunes més ràpidament o més lenta i que n’hi ha altres que poden passar diverses vegades per un mateix estadi.  

Jo crec en aquesta teoria i penso que una persona és infeliç quan es queda atrapada en alguna fase anterior a l’acceptació. I per acabar, m’agradaria recomanar-vos que mireu sempre d’acceptar els problemes amb una aptitud optimista per poder portar-los millor i així poder arribar a ser realment feliços.